Giotto di Bondone

De Viquipèdia

Estàtua de Giotto a Florència, prop de la Galeria dels Uffizi.

Giotto di Bondone (més conegut simplement com Giotto, 1267 - 8 de gener de 1337) va ser un pintor i arquitecte italià. Se'l considera el primer d'una sèrie de grans artistes que van contribuir i desenvolupar el Renaixement italià.

Giotto va néixer en una família camperola pobra, prop de Florència, fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviació de Ambrogio (Ambrogiotto) o Angelo (Angelotto).

La llegenda (narrada per Giorgio Vasari en el seu llibre Vides dels artistes, derivat del Commentari de Ghiberti) sosté que amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista Cimabue el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com aprenent. Una altra història a les Vides de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.

El seu art fou extremadament innovador, i és sovint considerat el precursor de l'evolució que portaria, poc després, a l'explosió del Renaixement italià. També se'l considera com la baula entre l'art bizantí i el de finals de l'edat mitjana. Les figures planes i simbòliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas a els cossos individualitzats i modelats que interactuaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferència enorme amb la Madonna del seu mestre.

L'equivalent de Giotto a la ciutat rival de Siena, el gran Duccio, imbuí les seves delicades composicions amb un ambient d'emoció profunda, però Giotto es manté com el gran iniciador de l'espai tridimensional en la pintura europea.

Giotto, Madonna en la Glòria, 1305-10

Va tractar els temes religiosos que havien dominat l'art medieval amb un nou esperit, donant-los-hi una frescor clara i una vitalitat inesperada, i molts crítics parlen d'una "emoció humana" com a característica més peculiar de les seves obres.

Va rebre encàrrecs per fer moltes obres a tota Itàlia, i es convertí en un bon amic del rei de Nàpols i de Dante Alighieri. Boccaccio el cita al seu Decameró.

[edita] La "O" de Giotto

Segons una història narrada per Vasari, el papa Benet XII va voler llogar Giotto, i li envià un emissari. Aquest va demanar-li al pintor un dibuix per ensenyar-lo al Papa per tal de demostrar-li la seva habilitat. Giotto va agafar un full de paper i mullà un pinzell en tinta roja, i amb un sol moviment de canell va dibuixar un cercle perfecte i li entregà al missatger. Aquest va dir "Això és l'únic que m'he d'emportar?", i Giotto va contestar "És més que suficient. Tramet-ho i veuràs com ho entén".

[edita] Obres principals

La seva creació important més antiga és el cicle de frescs sobre la vida de Sant Francesc, situat en una església de la Basílica de Sant Francesc d'Assís, encara que hi han algunes disputes sobre l'autoria. Aquest cicle mostra la influència que l'art romànic en el pintor, així com el seu intent d'assimilar la moda del moment pel gòtic francès. La Crucifixió, a Santa Maria Novella, Florència, és una altra de les seves primeres grans obres, i el diferencia clarament de Cimabue i Duccio.

Lamentació pel Crist mort, 1305

L'obra mestra de Giotto és el cicle de la Capella de l'Arena (1305) a la Cappella degli Scrovegni, Pàdua, on representa la vida de la Verge i la Passió de Crist S'hi poden veure cent escenes principals amb unes figures molt esculturals, distribuïdes en disposicions comprimides però naturals. La seva principal innovació és la de concebre una estructura pintada en gris utilitzant efectes de trompe-l'oeil que van influir directament Masaccio i de retruc Miquel Àngel i el seu esquema per la Capella Sixtina. Panells famosos en aquesta sèrie inclouen l'Adoració dels Reis Mags, en la qual un cometa com l'Estel de Betlem passa a través del cel, i la Fugida d'Egipte, en la qual Giotto va trencar bastants cànons en el dibuix de l'escena. Les escenes de la Passió foren admiradíssimes pels artistes del Renaixement degut a la seva força emocional i dramàtica, especialment en la Lamentació pel Crist mort, de fet, Miquel Àngel en va fer estudis. La Madonna Ognissanti, ara a la Galeria dels Uffizi i únic panell principal supervivent, també és d'aquesta època.

[edita] Època posterior

A petició del Papa, Giotto va estar-se deu anys a Roma, i després va treballar pel Rei de Nàpols, encara que d'aquest període en queden poques obres. El 1320 va tornar a Florència, per completar dos cicles de frescos i diverses pintures per l'altar de l'Església de la Santa Croce. Els dos grups de frescos estan molt malmesos, però mostren una creixent ornamentació, potser en resposta al Gòtic Internacional emergent. El 1334 va ser designat arquitecte en cap de la Catedral de Florència, el Campanile (campanar) de la qual porta el seu nom, però no la pogué acabar. Durant la seva vellesa es va fer amic de Boccaccio i Sacchetti. Morí tot treballant en un Judici Final per la Capella Bargello de Florència.