Gerhard Domagk
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1939) |
Gerhard Johannes Paul Domagk ( Lagow, Alemanya 1895 - Burgberg 1964 ) fou un patòleg i bacteriòleg alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1939.
[edita] Biografia
Va néixer el 30 d'octubre de 1895 a la ciutat de Lagow, població situada a l'estat alemany de Brandenburg. Va estudiar medicina a la Universitat de Kiel però veié interromputs els seus estudis per participar com a voluntari en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit el desembre de 1914, treballant la resta de la guerra com a metge. Va finalitzar els seus estudis després de la guerra i va treballar a la Universitat de Greifswald, on es va dedicar a estudiar les infeccions causades pels bacteris. El 1925 va seguir al seu professor Walter Gross a Münster, i després va començar a treballar als laboratoris de la IG Farben a Wuppertal, on l'any 1927 va ser nomenat cap del departament de patologia experimental i el 1929 cap de bacteriologia a Elberfeld.
Va morir el 14 d'abril de 1964 a la ciutat de Burgberg, polbació situada a Baden-Wurtemberg.
[edita] Recerca científica
Treballant per a la IG Farben va continuar els estudis iniciats per Josef Klarer i Fritz Mietzsch, basats en treballs de Paul Ehrlich, en l'ús dels colorants, en aquells moments uns dels productes més importants de la seva empresa, com a antibiòtics. La seva recerca el va dur a observar que el sulfonamida Prontosil era efectiu contra les infeccions causades per streptococcus, tractant la seva pròpia filla amb ella, amb el que va aconseguir evitar l'amputació d'un dels seus braços.
L'any 1939 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del sulfonamida Prontosil, primera droga efectiva contra las infecciones bacterianes. El règim nazi el va obligar a refusar el premi, sent apresat una setmana per la Gestapo. Finalment l'any 1947 va rebre el premi, tot i que no li fou remesa la quantitat econòmica estipulada pel premi degut al temps transcorregut.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial va ser l'introductor de l'ús de la tiosemicarbazona en el tractament de la tuberculosi. Així mateix va treballar en el camp de la quimioteràpia contra el càncer, treballs que va continuar fins a la seva jubilació l'any 1960.
