Gentilici

De Viquip??dia

Els gentilicis s??n els noms amb qu?? designem les persones i els objectes en relaci?? amb el lloc de proced??ncia (pa??s, regi??, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. B??sicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivaci?? a partir del cor??nim o del top??nim corresponent, per?? n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estoni??; Deutsch, alemany; suomi, finland??s), sovint rebuts dels ve??ns, aix?? com hi ha cor??nims procedents del nom de la llengua (Bangla Desh, 'pa??s dels qui parlen bengal??'; el polon??s Niemcy i el txec N??mecko 'pa??s dels muts', ??s a dir 'pa??s dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'pa??s dels qui parlen barbotejant', de b??rbar, onomatopeia del grec cl??ssic) ([1]). Els noms dels idiomes poden formar-se tamb?? partint del nom d'una comunitat sense cor??nim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni cor??nim (jiddisch).

La majoria dels gentilicis s??n pr??piament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formaci?? dels gentilicis de l'??mbit catal?? (endotop??nims) no s??n tots els mateixos que s'apliquen en la formaci?? dels gentilics de fora d'aquest ??mbit, o exotop??nims, per motius extraling????stics.

Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogr??fics per raons de fon??tica morfol??gica o de tradici?? idiom??tica. Aix??, en catal??, la formaci?? de gentilici ??s gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.

Taula de continguts 1 Gentilicis de top??nims catalans 2 Gentilicis d'exotop??nims 3 Gentilicis amb m??s d'una forma 4 Gentilicis irregulars 5 Nocions fon??tiques 6 Nocions ortogr??fiques 7 Gentilicis dels planetes del sistema solar 8 Bibliografia 9 Vegeu tamb??

[edita] Gentilicis de top??nims catalans

Les formes de sufixos m??s productius per a formar gentilicis de top??nims de l'??mbit ling????stic catal?? s??n:

• -??, -ana
  • Andorra: andorr??, andorrana (andorrans, andorranes).
  • Val??ncia: valenci??, valenciana (valencians, valencianes).
  • Manresa: manres??, manresana (manresans, manresanes).

• -??, -ina
  • Cervera: cerver??, cerverina (cerverins, cerverines).
  • Barcelona: barcelon??, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
  • Alacant: alacant??, alacantina (alacantins, alacantines).

• -enc, -enca
  • Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
  • Terrassa: agarenc,agarenca.
  • Pened??s: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
  • Martorell: martorellenc, martorellenca (martorellencs, martorellenques).

• -??s, -esa
  • Ma??: maon??s, maonesa (maonesos, maoneses).
  • Perpiny??: perpinyan??s, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
  • Ripoll: ripoll??s, ripollesa (ripollesos, ripolleses).

• -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
  • Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
  • Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
  • Manises: maniser, manisera (manisers, maniseres).

Altres sufixos d'??s menys freq??ent:

• -at??, -atana (-atans, -atanes). Exemples:
  • Lleida: lleidat??, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
  • la Pobla de Segur: poblat??, poblatana (poblatans, poblatanes).

• -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
  • Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
  • Castalla: castallut, castalluda (castalluts, castalludes).
  • Benic??ssim: benicassut, benicassuda (benicassuts, benicassudes).

• -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
  • S??ller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).

• -aire (-aires). Exemple:
  • Canet de Rossell??: canetaire (canetaires).

• -eny, -enya (-enys, -enyes).
  • Alzira: alzireny, alzirenya (alzirenys, alzirenyes).
  • Almussafes: almussafeny, almussafenya (almussafenys, almussafenyes).

• -ense (-enses). Exemple:
  • Ilerda: ilerdense (ilerdenses), i ilerdenc quan es refereix a la Lleida actual. Nom??s referit als habitants de les poblacions del temps de l'Imperi Rom??. Tamb??: egarense (de l'antiga ??gara, per?? egarenc, de la Terrassa moderna), tarraconense (T??rraco), gerundense (Gerunda), dertusense (Dertosa), ilurense (de l'antiga Iluro, per?? ilurenc, de la Matar?? moderna). Altres gentilicis de top??nims romans: auset?? (Ausona), il??licit?? (Illici), contest?? (Cocentaina), emporit?? (Emp??rion).

[edita] Gentilicis d'exotop??nims

Sufixos catalans aplicats en la formaci?? de gentilicis referits a indrets de fora de l'??mbit ling????stic catal??, a part dels ja esmentats abans, alguns dels quals tamb?? s??n productius en els exotop??nims (com ara -??: afric??, de l'??frica; -??: niger??, del N??ger; -enc: londinenc, de Londres; -??s: neozeland??s, de Nova Zelanda; -er: brasiler, del Brasil):

• -, -a (-s, -es). Exemple:
  • Alemanya: alemany, alemanya (alemanys, alemanyes).
  • Tamb??: ??rab/ar??bic (Ar??bia), escandinau (Escandin??via), eslov?? (Eslov??nia), eslovac (Eslov??quia), indi (??ndia), iugoslau (Iugosl??via), litu?? (Litu??nia), let?? (Let??nia), moldau (Mold??via), mongol (Mong??lia), noruec (Noruega), grec (Gr??cia), rus (R??ssia), suabi (Su??bia); andal??s (Andalusia), palest?? (Palestina), su??s (Su??ssa), turc (Turquia), etc.
  • Per a la formaci?? del gentilici es parteix del t??p??nim sense la desin??ncia ??tona -a o -ia amb i ??tona o t??nica. El mascul?? no t??, doncs, desin??ncia. Hi ha irregularitat fon??tica en suec (Su??cia). Hi ha alternan??a entre c i t i entre c pronunciat [s] o [k], per motius etimol??gics en: croat (Cro??cia), d??lmata (Dalm??cia), florent?? (Flor??ncia); suec (Su??cia), llenguadoci?? (Llenguadoc).

• -eta (-etes). Exemple:
  • Lisboa: lisboeta (lisboetes).

• -it??, -itana (-itans, itanes). Exemple:
  • Jerusalem: jerosolimit??, jerosolimitana (jerosolimitans, jerosolimitanes).
  • Tamb??: napolit?? (N??pols), palermit?? (Palerm), salernit?? (Salern).

• -ita (-ites). Exemple:
  • Moscou: moscovita (moscovites).
  • Tamb??: betlemita (Betlem), iemenita (Iemen), omanita (Oman), saudita (Ar??bia Saudita).

• -i, -ia (-is, -ies). Exemple:
  • Arm??nia: armeni, arm??nia (armenis, arm??nies).
  • Tamb??: bohemi (Boh??mia), indonesi (Indon??sia), libi (L??bia), macedoni (Maced??nia), melanesi (Melan??sia), polinesi (Polin??sia), somali (Som??lia).

• -i??, -iana (-ians, -ianes). Exemple:
  • Llenguadoc: llenguadoci??, llenguadociana (llenguadocians, llenguadocianes).
  • Tamb??: caucasi?? (Caucas), equatori?? (Equador), irani?? (Iran), iraqui?? (Iraq), kaixmiri?? (Kaixmir), kuwaiti?? (Kuwait), laosi?? (Laos), maldivi?? (Maldives), nigeri?? (Nig??ria), qatari?? (Qatar), sahari?? (S??hara, S??hara Occidental), tunisi?? (Tun??sia).

• -ota (-otes). Exemple:
  • el Caire: cairota (cairotes).
  • Tamb??: epirota (Epir), massaliota (Mass??lia), rumeliota (Rum??lia), xipriota (Xipre).

• -eny, -enya (-enys, -enyes). Exemple:
  • Extremadura: extremeny, extremenya (extremenys, extremenyes).
  • Tamb??: madrileny (Madrid). En els altres casos corresponents als espanyols en -e??o ??s millor -enc: costa-ricenc (Costa Rica), hondurenc (Hondures), nicarag??enc (Nicaragua), panamenc (Panam??), porto-ricenc (Puerto Rico), rifenc (Rif); per?? tamb?? -??s: angol??s (Angola), mo??ambiqu??s (Mo??ambic), malagu??s (M??laga).

• -asc, -asca (-ascs o -ascos, -asques). Exemple:
  • M??naco: monegasc, monegasca (monegascs, monegasques).
  • Tamb??: bergamasc (B??rgam).

• -eu, -ea (-eus, -ees). Exemple:
  • Europa: europeu, europea (europeus, europees).
  • Tamb??: aqueu (Acaia), caldeu (Caldea), foceu (Focea).

• -u, -a (-us, -ees). Exemple:
  • Eritrea: eritreu, eritrea (eritreus, eritrees).

• -??, -ona (-ons, -ones). Exemple:
  • Bretanya: bret??, bretona (bretons, bretones).
  • Tamb??: borgony?? (Borgonya), fris?? (Fr??sia), gasc?? (Gascunya), lap?? (Lap??nia), let?? (Let??nia), patag?? (Patag??nia).

• -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
  • Gran Bretanya: brit??nic, brit??nica (brit??nics, brit??niques).
  • Tamb??: daguest??nic (Daguestan), indost??nic/hindust??nic (Hindustan), eti??pic/et??op (Eti??pia), malab??ric (Malabar), nil??tic (Nil).

• Els acabats en -(i)stan perden la terminaci??: afg??/afgan??s (Afganistan), balutxi (Balutxistan), kurd/curd (Kurdistan), kazakh (Kazakhstan), tadjik (Tadjikistan), turcman (Turkmenistan); per??: hindust??nic/indost??nic (Hindustan), daguest??nic (Daguestan), pakistan??s (Pakistan), o l'afgan??s esmentat abans.

[edita] Gentilicis amb m??s d'una forma

Hi ha casos en qu?? s'admeten dues terminacions: barcelon??s/barcelon??, manacorer/manacor??; assiri/assiri??, caixmiri/caixmiri??, germ??/germ??nic, malabar/malab??ric, egipci/egipci??, palest??/palestinenc, persa/pers??, salvadorenc/salvadoreny, siri/siri??, siri/sir??ac.

En altres casos, hi ha m??s d'una forma perqu?? hi ha m??s d'una arrel, una de les quals sovint ??s culta, o tot el gentilici: etrusc/tirr?? (Etr??ria), furl??/fri??l??s (Fri??l), helveci/su??s (Su??ssa), espanyol/hisp??/hisp??nic (Espanya), otom??/turc (Turquia), lusit??/portugu??s (Portugal), nip??/japon??s (Jap??), partenopeu/napolit?? (N??pols), p??nic/cartagin??s (Cartago), sami/lap?? (Lap??nia), sino-/xin??s (Xina) (el primer nom??s en paraules compostes, escrit, per??, sense gui??).

[edita] Gentilicis irregulars

Hi ha gentilicis que no afegeixen directament el sufix sobre l'arrel, sin?? que presenten difer??ncies amb el top??nim originari: angev?? (Angers), angl??s (Anglaterra), aqueu (Acaia), aret?? (Arezzo), argiu (Argos/Arg??lida), asi??tic (??sia), atlant (Atl??ntida), basc (Basc??nia, Pa??s Basc), bavar??s (Baviera), belga (B??lgica), berrix?? (Berry), bederr??s (Besiers), bigord?? (Bigorra), carioca (Rio de Janeiro), cartagin??s (Cartago), constantinopolit?? (Constantinoble), monegasc (M??naco), biarn??s (Bearn), bordel??s (Bordeus), congol??s (Congo), c??rnic (Cornualla), cors (C??rsega), dan??s (Dinamarca), delfin??s (Delfinat), egipci?? (Egipte), equatori?? (Equador), escoc??s (Esc??cia), et??op (Eti??pia), etrusc (Etr??ria), flamenc (Flandes), fin??s (Finl??ndia), gallec (Gal??cia), gasc?? (Gascunya), hongar??s (Hongria), jueu (Judea), jurassi?? (Jura), llemos?? (Lemotges), londinenc (Londres), milesi (Milet), peitav??/peitov??/piteu (Poitou), persa (P??rsia), nivern??s (Nevers), rodi (Rodes), sard (Sardenya), singal??s (Sri Lanka), tex?? (Texas), togol??s (Togo), trident?? (Trento), valentin??s (Valen??a), vald??s (Vaud), valdost?? (Vall d'Aosta).

D'altres gentilicis de formaci?? irregular de l'??mbit catal?? (Mallorca) s??n: Andritxol i andratxol Andratx (com carcinol, de Carc??, Occit??nia); bugerr?? B??ger; campaner Campos; conquerr?? Cas Concos; esporler?? Esporles; estellenquer Estellencs; gabell?? Capdepera; llorenc?? Sant Lloren?? des Cardassar; mariando Maria de la Salut; selvatg?? Selva; tauj?? Santa Eug??nia.

Els gentilicis m??s irregulars s??n els seg??ents:

• Gentilici igual al cor??nim o top??nim: dakota (Dakota), malabar (i malab??ric) (Malabar).
• Gentilici semblant al cor??nim i top??nim: austr??ac (??ustria), malgaix (Madagascar), kosovar/kosov??s/kosovenc (Kosovo).

Hi ha gentilicis que no es corresponen amb cap cor??nim ni top??nim: amazic, ??zeri, bantu, copte, ??squim o inuit, navaho, qu??txua, sami, soux, zulu.

En algun cas cal no confondre el significat del gentilici amb el d'un altre semblant: jueu (regne de Judea) i jueu a la di??spora, israeli?? (estat d'Israel) i israelita (regne d'Israel). Cal distingir indi (de l'??ndia) i hind?? (de religi?? hind??).

Hist??ricament no s'han aplicat sempre els mateixos sufixos, per exemple: catalanesc, cataluny??s (Catalunya), corsesc (C??rsega), pav??s (Pavia), turqu??s (Turquia).

[edita] Nocions fon??tiques

• Les arrels acabades en vocal t??nica pr??piament acaben en una n que no es pronuncia a final de mot (mascul?? singular) i s?? abans del morfema de g??nere femen?? i de nombre plural (-??, -ana; -ans, -anes).
• En les arrels acabades en v, aquesta es transforma en u, fon??ticament [w], en posici?? final, ??s a dir, quan el mascul?? s'identifica perqu?? no t?? sufix (Escandin??via, escandinau). La grafia <v> representa els sons [v] o el que normalment s'escriu <b>, segons el dialecte.

[edita] Nocions ortogr??fiques

No ??s propi de l'ortografia catalana escriure amb maj??scula els gentilicis. Potser per influ??ncia de l'angl??s trobem freq??entment casos incorrectes de l'??s de les maj??scules.

[edita] Gentilicis dels planetes del sistema solar

• Mercuri: mercuri??.
• Venus: venusi??.
• la Terra: terr??cola.
• la Lluna: selenita.
• Mart: marci??.
• J??piter: jupiteri??.
• Saturn: saturni??.
• Nept??: neptuni??.
• Plut??: plutoni??.

Nota: De manera gen??rica, de tot el referent a fora de la Terra en podem dir extraterrestre.

[edita] Bibliografia

• August Bover i Font, Diccionari dels gentilicis catalans, El Cangur, Edicions 62, Barcelona, 1996.
• M. Magdalena Ramon Andreu & Carolina Rigo Guasch, Recull de gentilicis, Universitat de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, Palma, 2002.

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de gentilicis dels municipis de les Illes Balears