Generalitat de Catalunya
De Viquip??dia
La Generalitat de Catalunya ??s el sistema institucional en qu?? s'organitza pol??ticament l'autogovern de Catalunya. T?? el seu origen en les diputacions permanents creades per governar l'administraci?? entre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona d'Arag??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Or??gens
La Generalitat de Catalunya t?? els seus or??gens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'??poca.
Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'oblig?? a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i tamb?? legislatives per mitj?? dels tres "bra??os" que les componien: l'eclesi??stic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".
El primer pas cap a la instituci?? de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Monts?? (l'Arag??) l'any 1289, quan ??s designada una "Diputaci?? del General", comissi?? temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "bra??os" concedien al rei a petici?? seva. Aquest impost es coneixia popularment com Drets de General o generalitats, nom que es va exportar a Fran??a on es van crear les G??n??ralit??s, districtes fiscals. Amb el temps el nom ofici??s de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputaci?? del General.
[edita] Els Drets de General a les Constitucions catalanes
- Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.
- Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e la Senyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, e vostres, e lurs Successors, paguets, e maners, e fa??ars pagar los drets del dit General, com sie Senyor evident cosa, lo dit General redundar en gran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona. Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, e de sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI, Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya)
A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Pened??s i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoni??s (1336-1387), i a causa del gran cost per repel??lir les incursions castellanes a l'Arag?? i a Val??ncia, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en mat??ria fiscal i uns "o??dors de comptes" que controlarien l'administraci?? sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cru??lles, bisbe de Girona (1359).
A l'interregne produ??t a la mort de Mart?? l'Hum?? i amb el nomenament de Ferran I com a rei, la Generalitat fa un pas important en el seu autogovern. Si la Generalitat havia nascut com una "delegaci?? entre corts", mica en mica havia anat assumint responsabilitats pol??tiques i de defensa del territori, ajudant al rei i disposant de les seves pr??pies armes navals. Aquesta posici?? menys subordinada, junt a la feble posici?? inicial del rei, permet refor??ar normativament els drets de Catalunya i fer una compilaci?? de les Constitucions catalanes. A les Corts de Barcelona del 4 de gener de 1413, el rei accepta una reforma que d??na autonomia a la Generalitat en el nomenament del seus diputats sense intervenci?? reial ni aprovaci??. A m??s, regula la durada dels mandats, el proc??s electoral i les substitucions dels diputats.
El nou sistema d'elecci?? dels diputats va ser titllat d'irregular i mancat de control. A les Corts de 1455, i per evitar el nepotisme olig??rquic, s'introdu?? el sistema d'insaculaci??: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.
[edita] Rep??blica Catalana de Pau Claris
- Veieu l'article principal sobre la Rep??blica Catalana
El 1641, Pau Claris 94?? President de la Generalitat de Catalunya, proclam?? la Rep??blica Catalana i poc despr??s Llu??s XIII de Fran??a ??s proclamat comte de Barcelona
[edita] Abolici?? de fet
Encara que a la Guerra de Successi?? la Generalitat ocup?? un lloc secundari, ja que fou la Junta de Bra??os la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la instituci?? centen??ria, transgredint les Constitucions catalanes.
[edita] Primera restauraci?? al segle XX
El 14 d'abril de 1931, despr??s de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Maci??, va proclamar la Rep??blica Catalana des de l'ajuntament de Barcelona.
Aquesta proclamaci?? preocup?? el govern provisional de la Rep??blica, que envi?? en avi?? a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los R??os, Marcel??l?? Domingo, i Llu??s Nicolau d'Olwer. Despr??s de tenses converses, s'arrib?? a l'acord que el consell format a Barcelona, actu?? com a govern de la Generalitat de Catalunya (vegeu Generalitat republicana). La recuperaci?? d'un nom hist??ric en el qual, ning?? no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el cam?? a una nova forma d'autonomia catalana.
[edita] Segona Abolici??
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou r??gim franquista reprodu?? la repressi?? de Felip V i, a m??s, abol?? les institucions de la Generalitat. El seu president, Llu??s Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col??laboraci?? nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradici?? i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montju??c (1940).
Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament catal??, es f??u c??rrec de la presid??ncia de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, tamb?? a l'exili.
Novament, el centralisme impos?? els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'instal??l?? un cop m??s la Diputaci?? de Barcelona. Aquesta divisi?? provincial ignorava la divisi?? territorial comarcal, tradicional a Catalunya.
[edita] Segona restauraci?? al segle XX
Despr??s del restabliment de la democr??cia a Espanya[1], es crea per decret el Consell General de Catalunya[2]. Despr??s de les eleccions legislatives espanyoles (15 de juny de 1977), la Generalitat fou restablerta provisionalment, el 29 de setembre de 1977[3], abans de l'aprovaci?? de la Constituci?? espanyola de 1978, i ocup?? novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat l'Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de mar?? de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constitu??a el Parlament. Finalment, amb l'elecci?? del president del Parlament i del president de la Generalitat, que form?? el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constitu??da.
[edita] La Generalitat a l'actualitat
En l'actualitat, segons l'Estatut de Catalunya, la Generalitat de Catalunya ??s el sistema institucional en qu?? s'organitza pol??ticament l'autogovern de Catalunya. Est?? formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presid??ncia de la Generalitat i per les altres institucions que l'Estatut i les lleis estableixen.
[edita] El Parlament
El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l'acci?? pol??tica i de Govern. Exerceix, aix?? mateix, les altres compet??ncies que li s??n atribu??des per l'ordenament jur??dic i en especial per l'Estatut de Catalunya.
[edita] El President de la Generalitat
El President de la Generalitat de Catalunya t?? la m??s alta representaci?? de la Generalitat i dirigeix l'acci?? del Govern. Tamb?? t?? la representaci?? ordin??ria de l'Estat a Catalunya.
[edita] El Govern
El Consell Executiu de Catalunya o Govern ??s l'??rgan superior col??legiat que dirigeix la pol??tica i l'Administraci?? de la Generalitat de Catalunya. ??s aix?? mateix titular de la funci?? executiva i de la potestat reglament??ria.
[edita] El Consell de Garanties Estatut??ries
El Consell de Garanties Estatut??ries de la Generalitat de Catalunya (antigament Consell Consultiu) ??s un organisme de car??cter consultiu que dictamina, en els casos que la llei estableix, sobre l'adequaci?? a l'Estatut d'autonomia dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci?? del Parlament. Vetlla a m??s, en la seva actuaci??, per l'observan??a i l'acompliment de la Constituci?? i de l'Estatut de Catalunya.
[edita] El S??ndic de Greuges
El S??ndic de Greuges t?? la funci?? de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constituci?? i l'Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa l'activitat de la Generalitat, la dels organismes p??blics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis p??blics o acompleixen activitats d'inter??s general o universal. Aix?? mateix, supervisa l'activitat de l'Administraci?? local de Catalunya i dels organismes que en depenen.
[edita] La Sindicatura de Comptes
La Sindicatura de Comptes ??s l'??rgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gesti?? econ??mica i del control d'efici??ncia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector p??blic de Catalunya.
[edita] El Consell de l'Audiovisual de Catalunya
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ??s l'autoritat reguladora independent en l'??mbit de la comunicaci?? audiovisual p??blica i privada. El Consell actua amb plena independ??ncia del Govern en l'exercici de les seves funcions.
[edita] Refer??ncies
- ??? Ley 1/1977, De 4 De Enero, Para La Reforma Politica.
- ??? Real Decreto 382/1977, De 18 De Febrero, Por El Que Se Crea El Consejo General De Catalu??a Y Se Desarrollan Otras Propuestas De La Comision Creada Para El Estudio De Su Regimen Especial.
- ??? Real Decreto-Ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre Restablecimiento Provisional de la Generalidad de Catalu??a.
[edita] Vegeu tamb??
- Pol??tica de Catalunya
- Hist??ria de Catalunya
- Hist??ria del Dret catal??
- Constitucions catalanes
- Diputaci?? del General
- Mancomunitat de Catalunya
- Palau de la Generalitat de Catalunya
[edita] Enlla??os externs
- Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya, amb informaci?? institucional sobre la Generalitat, la hist??ria, l'estatut, el president i el govern.
|
|
||
|---|---|---|
| Evoluci?? hist??rica | Diputaci?? del General ?? Generalitat ?? Generalitat republicana |  |
| Institucions | Parlament de Catalunya ?? President de la Generalitat de Catalunya ?? Govern de Catalunya ?? Consell de Garanties Estatut??ries ?? S??ndic de Greuges ?? Sindicatura de Comptes ?? Consell de l'Audiovisual de Catalunya | |
| Governs de Catalunya | 1931-1932 ?? 1932-1933 ?? 1934-1939 ?? 1977-1980 ?? 1980-1984 ?? 1984-1988 ?? 1988-1992 ?? 1992-1995 ?? 1995-1999 ?? 1999-2003 ?? 2003-2006 ?? 2006-2010 | |
| Conselleries | Agricultura, Alimentaci?? i Acci?? Rural ?? Cultura ?? Economia i Finances ?? Educaci?? ?? Governaci?? ?? Interior ?? Just??cia ?? Medi Ambient i Habitatge ?? Pol??tica Territorial i Obres P??bliques ?? Conseller Primer ?? Salut ?? Treball ?? Conseller de la Vicepresid??ncia | |
| Eleccions al Parlament de Catalunya | 1932 ?? 1980 ?? 1984 ?? 1988 ?? 1992 ?? 1995 ?? 1999 ?? 2003 ?? 2006 | |
