Geòrgia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la república del Caucas. Pel que fa a l'estat dels Estats Units, vegeu Geòrgia (EUA).

საქართველო
(Sakartvelo)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: ძალა ერთობაშია (Georgià, "El poder està en la unitat")
Idiomes oficials	Georgià
Capital	Tbilisi 41° 43' N, 44° 48' E
Ciutat més gran	Tbilisi
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Mikheil Saakashvili Lado Gurgenidze
Superfície  - Total  - Aigua (%)	69.700 km² (118è) —
Població  - Estimació 2004  - Cens 1990  - Densitat	4.500.402 (114è) 5,5 milions 67 hab/km² (101è)
Moneda	Lari (GEL)
Fus horari  - Estiu (DST)	Únic (UTC+3) Sí (UTC+4)
Sobirania de la Unió Soviètica	9 d'abril de 1991
Himne nacional	Tavisupleba (Llibertat)
Domini internet	.ge
Codi telefònic	+995
Gentilici	Georgià, georgiana

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és una república del sud del Caucas, situada geogràficament entre Europa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra.

Taula de continguts 1 Història 2 Etimologia 3 Política 4 Subdivisió administrativa 5 Geografia de Geòrgia 5.1 Orografia 5.2 Clima 5.3 Hidrografia 5.4 Minerals 5.5 Regions naturals 6 Economia 7 Demografia 8 Enllaços externs

[edita] Història

Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).

El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.

Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S’anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).

La civilització dels túmuls s’origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s’anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).

Després comença la formació de comunitats tribals. S’introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajuda de fidels i disposa d'esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.

Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dóna origen al regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.

Al regne de Còlquida s’establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels Saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, més conegut llavors com regne d'Ibèria. El segle IV aC s’apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.

Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli

Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008/1010). Els seus reis foren:

Reis dels Kartvels:

• Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
• David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
• Sumbat (germà), rei (937-958), curopalata de Taokladjètia (954-958)
• Bagrat II l'imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
• Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)

Reis de Geòrgia:

Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei de Abkhàzia (976-1014), titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I) Giorgi I (1014-1027) Bagrat IV (1027-1072) Giorgi II (1072-1089) David IV el constructor (1089-1125) Demetri I (1125-1155) David V (1155) Demetri I (1156) (segona vegada) Giorgi III (1156-1184) Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184) Giorgi IV Lasha (1213-1223) Rusudan (1223-1245)

interregne 1245-1247 David VI Ulu (1247-1270) (part oriental) David VII Narin (1247-1293) (part occidental) Demetri II (1271-1289) Vakhtang II (1289-1293) David VIII (1293-1299) Giorgi V (1299) David VIII (1300-1301) (segona vegada) Vakhtang III (1301-1308) Giorgi VI (1308-1313) Giorgi V (1314-1346) (segona vegada) David IX (1346-1360)

Bagrat V (1360-1393) Giorgi VII (1393-1407) Constantí I (1407-1411) Alexandre I el Gran (1412-1442) Vakhtang IV (1442-1446) Demetri III (de jure 1446-1453) Giorgi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Giorgi I (1466-1476) Bagrat VI (1465-1478) Constantí II (1478-1505) des 1491 nomes rei de Kartli Alexandre d'Imerètia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerètia Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia 1490/1491 partició del país

A començaments del segle XIX va caure en mans de l'Imperi Rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922). Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, Geòrgia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.

[edita] Etimologia

Els georgians s’anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen a la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i al seu llenguatge Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els Georgians. El nom Geòrgia, usat arreu, és una derivació dels perses گرجی Gurji via l'aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de granja), s’ha suposat erròniament que l'origen era Sant George (Sant Jordi, el patró del país) o γεωργία (geōrgía, granja). A l'antiguitat el habitants de l'est de Geòrgia eren coneguts com Iberians, del regne Caucàsic d'Ibèria — això va confondre al geògrafs de l'antiguitat que es pensaven que aquest nom només s’aplicava al habitants de la Península Ibèrica Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, és també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia "Gürdjü") i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país es Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l'origen en els noms que els Armenis donaven a Georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en que un nom persa començat en gu- s’esdevé un wi- o wa- ). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d'Ibèria per una w o una v. També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.

[edita] Política

El president de la república és el cap de l'Estat i del poder executiu. És escollit per sufragi universal per a un període de cinc anys.

La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-lo de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia.

En els últims anys, el govern georgià manté unes excel·lents relacions amb els Estats Units. És per això que el president americà George Bush va visitar el país el 10 de maig del 2005 i va fer un multitudinari discurs a la Plaça de la Llibertat de Tbilisi posant a Geòrgia com exemple de democràcia.

Vegeu: Partits polítics de Geòrgia

[edita] Subdivisió administrativa

Geòrgia se subdivideix administrativament en 10 regions (en georgià: Mkhare, მხარე), i dues repúbliques autònomes (Abkhàzia i Adjària).

Abkhàzia, república autònoma (independent de facto però no reconeguda per cap estat) Samagrelo-Zemo Svateni Gúria Adjària, república autònoma Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia Imerètia Samtskhe-Javakhètia Xida Kartli Mtskheta-Mtianeti Kvemo Kartli Kakhètia Tbilisi (ciutat)

L'estatus de l'antiga divisió administració autònoma d'Ossètia del Sud està pendent de negociació amb el govern separatista que rep suport de Rússia.

[edita] Geografia de Geòrgia

Geòrgia té una superfície és de 69.700 kilòmetres quadrats.

[edita] Orografia

El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s’eleven gradualment i formen noves muntanyes.

[edita] Clima

El clima a les muntanyes és rigorós. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.

[edita] Hidrografia

El riu més gran es el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d'altres.

[edita] Minerals

Té jaciments de coure i ferro.

[edita] Regions naturals

La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.

A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l'anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s’estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.

A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l'est d'aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.

[edita] Economia

L'economia georgiana, en la que l'atur i la inflació arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida després de la caiguda de l'aparell econòmic de la Unió Soviètica. Els seus principals recursos són l'agricultura i la mineria, on destaquen els jaciments de manganès i carbó. La indústria només proporciona el 25% del PIB. La generació d'energia elèctrica no arriba per a cobrir les necessitats mínimes del país.

[edita] Demografia

La població, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.

La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.

La llengua del país es el kartvelià o georgià.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geòrgia

• (català) Geòrgia davant d'un nou repte
• Full information about (country) Georgia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan