Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gallec - Viquip??dia

Gallec

De Viquip??dia

Mapa ling????stic del gallec
Mapa ling????stic del gallec
Gallec
'Galego'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Espanya i Portugal
Regi??: Pen??nsula Ib??rica
Parlants: 3-4 milions (0,5 milions pels immigrants a Sud-Am??rica)
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica: Indoeuropeu

  Llengua it??lica
   Llengua rom??nica
    It??lica-Occiental
     It??lica-Occidental-Occidental
      Gal??lo-Ib??rica
       Ibero-Roman??
        Ib??rica-Occidental
         Galaico-portugu??s
          Gallec

estatus oficial
Llengua oficial de: Gal??cia (co-oficial amb el castell??).
Regulat per: Real Academia Galega
codis de la llengua
ISO 639-1 gl
ISO 639-2 glg
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL glg
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua


El gallec ??s la llengua rom??nica actual parlada a Gal??cia. Descendeix del galaico-portugu??s, llengua medieval que va sofrir una evoluci?? secular independent a Gal??cia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portugu??s. Constitu??x un roman?? aut??nom per a les autoritats ling????stiques oficials a Gal??cia, emparentat amb el portugu??s, mentre per a altres ling??istes encara avui ??s una variant co-dialectal del diasistema ling????stic gallec-portugu??s, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al m??n, com a Brasil, a Mo??ambic o a Angola.

Al capdavall, el gallec i el portugu??s provenen de la mateixa variant del llat??, el galaicoportugu??s, desenvolupat a la prov??ncia romana de [[Gallaecia]. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilaci?? del llat?? vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'est??rdard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeixen uns corrents reintegracionistes i lusistes que defensen la homogene??tat del sistema ling????stic galaico-portugu??s, i advoquen per un acostament gram??tic i ortogr??fic d'ambd??s est??ndards d'una mateixa llengua, o cap a la plena adopci?? de la forma culta del portugu??s europeu, respectivament.

Fou llengua culta fora de Gal??cia i Portugal, escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa Mar??a". El galaico-portugu??s tingu?? gaireb?? 700 anys d'exist??ncia oficial i plena, per?? les derrotes que pat?? la noblesa gallega en prendre partit per b??ndols perdedors a les guerres de poder, al final del segle XIV i primeries del segle XV comencen els S??culos Escuros (Segles Foscos). Durant aquest llarg temps, simult??niament a la introducci?? d'una noblesa i dominaci?? castellanes a Gal??cia, s'enceta una opressi?? i una desaparici?? p??blica, oficial, liter??ria, i religiosa del gallec fins al segle XIX. El portugu??s, per la seua banda, guany?? durant aquest per??ode una protecci?? i un desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'??nic territori hisp??nic que romangu?? pr??cticament lliure del domini castell??.

A l'actualitat el gallec ??s parlat per quasi tres milions de persones, com a llengua minoritzada amb m??s gran comprensi?? i major percentatge d'??s a Espanya. ??s la llengua oficial (juntament amb l'espanyol) a la comunitat aut??noma de Gal??cia. Tamb?? ??s parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada per tot arreu del m??n. Des del punt de vista lusista, a Gal??cia es parla una llengua que t?? 200 milions de parlants al m??n, coneguda com a portugu??s. Tot i aix??, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, at??s que tenen el mateix substrat i norma ling????stica d'auto-identificaci?? de l'Eurorregi?? Gal??cia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor a Rosal??a de Castro, el 17 de maig es celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia ??s aprofitat pels organismes oficials per sostenir l'??s i coneixement de la llengua gallega.

A la darrera d??cada del segle XX es descobr?? que en uns poblets a la prov??ncia espanyola de C??ceres, sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portugu??s, als Tres Lugaris: Valverde do Fresno, As Ellas e San Mart??n de Trevello. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII, per?? m??s aviat ??s portugu??s arcaic de la Beira.

Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de poblaci?? i habitatges de l'Institut Gallec d'Estad??stica (2001)
Parlants de gallec com a primera llengua segons els censos de poblaci?? i habitatges de l'Institut Gallec d'Estad??stica (2001)

Taula de continguts

[edita] Extensi??

A m??s de ser usat en Gal??cia, tamb?? es parla i es permet el seu ensenyament reglat en l'occident de El Bierzo (Prov??ncia de Lle??) i en una petita zona de Zamora cridada As Portelas, ambdues de la Castella-Lle??, segons un acord entre la Conselleria d'Educaci?? de la Junta de Gal??cia i la Conselleria d'Educaci?? de Castella-Lle??. En el curs 2005-2006 cap col??legi senabr??s va sol??licitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a c??rrec de 47 professors. A m??s en l'Estatut d'Autonomia de Castella-Lle??, en el seu article 4.??, s'indica: "Gaudiran de respecte i protecci?? la llengua gallega i les modalitats ling????stiques en els llocs que habitualment s'utilitzin".

Tamb?? es parla als municipis lim??trofs del Principat d'Ast??ries pertanyents a la comarca del Eo-N??via, anomenat eonaviec (eonaviego) o gallec-asturi??.

Les comunitats de gallecs en Hispanoam??rica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caracas (Vene??uela), Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), Ciutat de M??xic (M??xic) i en Europa, el conserven amb bastant precarietat.


En tres municipis extremenys, fronterers amb Portugal, de la Vall del X??lima, (Valverde del Fresno, Eljas i San Mart??n de Trevejo) es parla la Fala de X??lima, modalitat gallegoportuguesa sobre la qual hi ha una certa pol??mica amb tints pol??tics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si ??s una tercera branca del galaicoportugu??s, un portugu??s antic de les Beires amb superestrats lleon??s i castell?? o un gallec amb superestrats lleon??s i castell??, afirmant alguns historiadors que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van assentar en aquestes zones.

[edita] Normativa ortogr??fica

L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulg?? despr??s el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta ??s motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen recon??ixer el gallec com una varietat del portugu??s, i per aix?? adoptar el seu sistema, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, per?? nom??s una ??s oficial. Aquesta l'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educaci??, com tamb?? la majoria d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portugu??s i el moviment de reintegracionisme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de m??xims ortogr??fics (normativa de m??ximos ortogr??ficos), ??s promogut per l'Associa??om Galega da L??ngua (AGAL). Una altra posici?? m??s enll?? del reintegracionisme ??s el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat ling????stica portuguesa. El 2003 va fer-se una revisi?? de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un comprom??s de la reintegracionista i l'antigament oficial, per?? despr??s de la revisi?? els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, hi hagu?? dues trobades dels pa??sos lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogr??fica. Gal??cia hi fou invitada, per?? el govern gallec (que defensa que el gallec no ??s portugu??s) va ignorar-ne la invitaci??. No obstant aix??, una comissi?? no oficial de ling??istes hi va assistir en tots dos actes [1].

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
Existeix una edici?? en gallec de la Viquip??dia
  Lleng??es rom??niques amb tradici?? liter??ria  v??d??e 
aragon??s ?? asturi?? o lleon??s ?? castell?? o espanyol ?? catal?? ?? d??lmata (extingida) ?? franc??s
francoproven??al ?? gallec ?? itali?? ?? occit?? ?? portugu??s ?? retorom??nic ?? roman??s ?? sard