Gal??cia

De Viquip??dia

Gal??cia (en gallec Galiza o Galicia i en castell?? Galicia) ??s una naci?? establida jur??dica i administrativament com una comunitat aut??noma d'Espanya, situada al nord-oest de la Pen??nsula Ib??rica. Geogr??ficament, limita al nord amb el mar Cant??bric, al sud amb Portugal, a l'oest amb l' oce?? Atl??ntic i a l'est amb Ast??ries i Castella i Lle??. L'himne de Gal??cia es referix a Gal??cia com a naci?? de Breog??n; l'Estatut d'autonomia, en l'article primer, tanmateix, reconeix la identitat nacional de Gal??cia com a nacionalitat.

A Gal??cia pertanyen l' arxip??lag de les illes Cies (format per l'illa del Far, illa de Monteagudo i l'illa de San Marti??o), l'arxip??lag d'Ons (format per l'illa d'Ons i la d'Onza), l'arxip??lag de S??lvora (format per les illes de S??lvora, Vionta i Sagres), aix?? com altres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o Malveiras; la major part de les quals pertanyen al Parc nacional de les Illes Atl??ntiques.

El punt m??s occidental ??s el Cap Touri????n.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Hist??ria 3 Pol??tica i govern 3.1 Dels poders de la comunitat 3.2 Divisions administratives 4 Economia 5 Demografia 5.1 Din??mica de poblaci?? 5.2 Lleng??es 6 Gastronomia t??pica 7 Refer??ncies 8 Enlla??os externs 8.1 Institucions 8.2 Turisme 8.3 Hist??ria i Llengua 8.4 Gastronomia

[edita] Topon??mia

El terme Galiza ??s un top??nim hist??ric usat en la Edat Mitjana en gallec. No obstant va caure en des??s en favor de Galicia (el qual s'ha mantingut com el top??nim oficial i habitual tant en gallec com en castell??, tal com recull l'Estatut d'autonomia de Gal??cia) fins que en el segle XX va ser recuperat pel nacionalisme gallec (Galiza ??s el top??nim usat habitualment pel Bloque Nacionalista Galego i l'??nic que apareix en la seua proposta de reforma de l'Estatut). Galiza ??s tamb?? el top??nim ??nic per a Gal??cia per als reintegracionistes.

Despr??s de l'aprovaci?? per part de la Reial Acad??mia Gallega de la normativa de la conc??rdia el 2003, Galiza va ser acceptat tamb?? com un top??nim en gallec. Hi ha diverses opinions respecte a si Galiza ??s tamb?? un top??nim oficial. D'una banda, el text de la reforma normativa estableix una distinci?? entre ambd??s top??nims, al??ludint ??nicament com a oficial a Gal??cia (??Es mant?? Gal??cia com a veu leg??tima gallega, denominaci?? oficial del pa??s i forma majorit??ria en l'expressi?? oral i escrita moderna. Galiza es considera tamb?? una forma leg??timament gallega, ??mpliament documentada en l'??poca medieval, que va ser recuperada en el gallec contemporani??). A m??s, no hi ha hagut cap reforma o llei que haja fet de Galiza un top??nim tamb?? oficial (la Constituci?? espanyola) determina, en l'article 147, que "Els Estatuts d'autonomia hauran de contenir [...] la denominaci?? de la Comunitat que millor corresponga a la seua identitat hist??rica"; l'estatut d'autonomia gallec no ha sigut reformat). D'altra banda, tamb?? pot ser argumentat que, at??s que la Llei de Normalitzaci?? Ling????stica gallega estableix que els top??nims oficials seran els top??nims en gallec, tal llei o reforma no ??s necess??ria en absolut, ja que en haver sigut reconegut Galiza com un top??nim en gallec, ??s ja de fet un top??nim oficial, al mateix nivell que Gal??cia.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria de Gal??cia

Els grecs de l'Antiguitat, anomenaren esta regi?? kaleik??i (??????????????o??), el nom del poble que hi vivia. El top??nim prov?? de la denominaci?? dels pobladors celtes que hi van arribar en dues ones d'immigraci?? successives, la primera, ca. 1800 a.C. i la segona el segle IV a.C. El top??nim va evolucionar a Gallaecia sota l'administraci?? romana, i despr??s a Regnum Gallaecia, el primer dels regnes independents de Roma a Europa. Gallaecia fou constitu??da com a prov??ncia romana probablement en temps dels Antonins, potser fins i tot en temps d'Adri??. La capital fou Bracara Augusta o Bracara (Braga).

Durant les invasions del segle V, Gal??cia va caure en mans dels sueus el 411, els quals hi formaren un regne. El 584 el rei visigot Leovigild va envair el rei sueu de Gal??cia derrotant-lo i incorporant-lo al control visigot. Durant la invasi?? musulmana d'Espanya, els musulmans hi van establir una guarnici??, per?? van ser fets fora per Alfons I d'Ast??ries el 739.

Durant els segles IX i X, els comptes de Gal??cia van fluctuar en la seua obedi??ncia al seu rei nominal. Al mateix temps els normands i el v??kings van atacar les costes gallegues. Les torres de Catoira a Pontevedra es van construir com a fortificacions per a evitar que els v??kings atacaren Santiago de Compostel??la. El 1063, Ferran I de Castella va dividir el seu regne entre els seus fills. Gal??cia va passar a mans de Garcia I de Gal??cia. El 1072 va ser for??at a annexionar-se, i va romandre com a part del regne de Castella i Lle??, encara que amb un grau important d'autonomia.

L'??ltim episodi de la independ??ncia gallega va ser el conflicte din??stic entre Isabel de Castella i Joana la Beltraneja (Xoana a Beltranexa). La reina Isabel, durant el seu regnat a Castella va acusar, sense que la historiografia l'haja comprovat, que Joana era filla bastarda de Beltran i l'antiga reina (i per tant va ser coneguda com la Beltraneja). Despr??s de les lluites pol??tiques que es van produir, Joana i els nobles que li donaven el seu suport van perdre, obrint el pas a la dominaci?? castellana. Gal??cia va perdre la seua iniciativa pol??tica i la seua autonomia econ??mica. Va ser designat un governador o capit?? general i corregidors per a les principals ciutats i s'hi va constituir una Reial Audi??ncia, consolidant aix?? el poder mon??rquic centralitzat. Amb els Borbons, la Intend??ncia va assumir les compet??ncies de hisenda i militars, i els corregidors les de policia i just??cia. Des de 1500 ja existia una Junta, una esp??cie de parlament, per?? sense cap poder real.

Amb un creixement demogr??fic molt m??s sostingut que els regnes ve??ns, a mitjans del segle XVIII Gal??cia va triplicar la densitat de poblaci?? de Castella. No obstant, durant este per??ode, el 90% de la poblaci?? era rural. De fet, a mitjans del segle XVI nom??s Pontevedra, Compostel??la i Ourense superaven els 1000 "ve??ns" o habitants.

El 1833 Gal??cia va perdre la seua representativitat com a unitat administrativa i va desapar??ixer la Junta del Regne de Gal??cia. El territori va ser dividit en quatre prov??ncies sota l'administraci?? del govern central. En aqueix segle va sorgir el primer moviment pol??tic per a defendre Gal??cia de la p??rdua d'aquests poders d'autonomia. Al llarg del segle tamb?? es va organitzar un moviment de la defensa de la cultura gallega i l'afermament de la consci??ncia de diferenciaci?? cultural paral??lel a un ideal pol??tic. El moviment tamb?? proposava la recuperaci?? de la llengua gallega com a vehicle d'expressi?? culte.

Despr??s dels per??odes, alguns breus, de provincialisme, federalisme i regionalisme de finals del segle XIX, el 1907 sorgeix l'etapa de la Solidaritat Gallega, fins la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'aconseguir un front electoral unificat per a eliminar amb el caciquisme i assolir la representaci?? gallega que, tanmateix, fracassar??.

Una primera etapa, fins Primo de Rivera va ser marcada per les Irmandades da Fala, "Germandats de la Parla", amb una preocupaci?? fonamental per a la defensa de la llengua. En estendre's, van confluir amb una idea pol??tica de galleguisme. Vicente Risco i Otero Pedrayo van treballar en l'aspecte cultural i van tenir la seua contrapart pol??tica en les figures de Porteira i Lois Pe??a Novo. Despr??s va sorgir la Xeraci?? N??s, "Generaci?? Nosaltres", al voltant de la revista hom??nima.

En la Segona rep??blica espanyola hi havia dues tend??ncies fonamentals: una relacionada amb l'Organitzaci?? Republicana Gallega Aut??noma i l'altra del Parit Galleguista (PG). El PG va sorgir de la uni?? de diverses tend??ncies representades en les figures de Vicente Risco, Otero Pedrayo i Ram??n Cabanillas entre altres. El 1936 el PG, per a aconseguir l'aprovaci?? d'un Estatut per a la Gal??cia, es va aliar amb el Front Popular. L'Estatut es va presentar a les Corts poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

Despr??s de la transici?? a la democr??cia, Gal??cia va ser reconeguda com a nacionalitat i es va constituir com a comunitat aut??noma amb l'aprovaci?? del seu Estatut d'Autonomia el 1981.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Dels poders de la comunitat

L'Estatut d'Autonomia de Gal??cia estableix que els poders de la comunitat s'exerceixen per mitj?? del Parlament, la Junta i la Presid??ncia:^[1]

• El Parlament de Gal??cia ??s el representant m??xim del poble gallec, i sobre el qual recau la potestat legislativa. El Parlament est?? integrat per 75 diputats elegits per sufragi universal per mitj?? de la representaci?? proporcional per un per??ode de quatre anys, i en qu?? est?? garantida per llei la possibilitat del vot als gallecs que resideixen a l'estranger.
• La Junta de Gal??cia (Xunta de Galicia, en gallec), ??s l'??rgan col??legiat sobre el qual recau la potestat executiva i administrativa del govern. Est?? integrada pel president, el vicepresident i dotze consellers. La comunitat exerceix les seues funcions administratives per mitj?? de la Junta i del seus ens i ??rgans dependents. La Junta tamb?? coordina les activitats de les Diputacions Provincials.
• el President de la Junta de Gal??cia dirigeix i coordina les accions de la Junta i ostenta la representaci?? de la comunitat aut??noma i l'ordin??ria de l'Estat espanyol a Gal??cia. ??s membre del Parlament i ??s electe pels diputats i nomenat pel rei d'Espanya.

[edita] Divisions administratives

Encara que hist??ricament era dividida en 7 prov??ncies (La Corunya, Santiago, Betanzos, Mondo??edo, Lugo, Ourense i Tui), actualment Gal??cia est?? conformada per quatre prov??ncies:

• Prov??ncia de la Corunya
• Prov??ncia de Lugo
• Prov??ncia d'Ourense
• Prov??ncia de Pontevedra

Les prov??ncies, al seu torn, se subdivideixen en comarques, que agrupen municipis. En l'actualitat hi ha 53 comarques gallegues: 18 pertanyen a la prov??ncia de la Corunya, 13 a Lugo, 12 a Ourense i 10 a Pontevedra. Tamb?? s'han implementat 315 consells, l'administraci?? b??sica m??s propera als ciutadans: 94 pertanyen a la Corunya, 67 a Lugo, 92 a Ourense i 62 a Pontevedra. Finalment, el territori tamb?? es divideix en parr??quies, 3778 en total.

Prov??ncies de Gal??cia i els municipis

Prov??ncia de la Corunya

Prov??ncia de Lugo

Prov??ncia de Ourense

Prov??ncia de Pontevedra

[edita] Economia

L'economia de Gal??cia ??s fortament enlla??ada als recursos naturals; de fet, hist??ricament, les activitats del sector primari han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupaci??. No obstant, com ??s la tend??ncia de les economies desenvolupades, la seua import??ncia ha estat disminuint a poc a poc. El 1930, el valor agregat brut de l'agricultura i la pesca representava el 31,3% del total; el 2005 s'havia redu??t al 4,75% del total.^[2] La productivitat, tanmateix, ??s baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la poblaci?? econ??micament activa.

El sector secundari aporta el 28,8% del Producte interior brut gallec. Hi destaquen les contribucions de la generaci?? d??energia i la ind??stria de la construcci??. Tamb?? cal destacar la construcci?? naval a Vigo i Ferrol, la ind??stria automobil??stica i la t??xtil, aix?? com la ind??stria relacionada amb la manipulaci?? del granit.

Quant al sector terciari, en l'actualitat, Gal??cia es troba en un fort proc??s de renovaci?? tur??stica.

[edita] Demografia

[edita] Din??mica de poblaci??

Actualment compta amb uns 2,8 milions d'habitants empadronats (2002), a m??s de prop de tres milions que han emigrat, majorit??riament a les altres comunitats auton??miques espanyoles i a Argentina, sense oblidar que n'hi ha en Uruguai, Vene??uela, Cuba (Fidel Castro ??s fill d'un gallec), Brasil, M??xic i els pa??sos de Centre Europa.

Vigo ??s la major ciutat de Gal??cia, sent les Ries Baixes l'??rea amb major densitat poblacional. L'organitzaci?? tradicional de la poblaci?? a Gal??cia ??s substancialment diferent de la de la resta d'Espanya, i es basa en llogarrets, parr??quies i comarques (hi ha cinquanta-tres comarques).

• Taxa de natalitat (2002): 7,1 per 1.000
• Taxa de mortalitat (2002): 10,3 per 1.000
• Esperan??a de vida (2001): 80,1 anys
  • Homes: 76,5 anys
  • Dones: 83,6 anys

A difer??ncia de la resta d'Espanya, Gal??cia, a pesar de no ser de les comunitats m??s extenses, compta amb nombroses ciutats de considerable poblaci??:^[3]

• Vigo - (293.725).
• La Corunya - (243.349).
• Ourense - (108.358).
• Santiago de Compostel??la - (92.919).
• Lugo - (92.271).
• Pontevedra - (80.137).
• Ferrol - (77.155).
• Villagarc??a d'Arosa - (35.954).
• Nar??n - (35.083).
• Oleiros - (30.467).
• Redondela - (29.863).
• Carballo - (29.689).
• Ribeira - (26.884).
• Arteixo - (26.272).
• Mar??n - (26.103).
• Culleredo - (25.650).
• Ceps - (24.849).

[edita] Lleng??es

L'idioma propi de Gal??cia ??s el gallec, sent oficial junt amb el castell??. El gallec t?? amb el portugu??s un tronc com?? (galaicoportugu??s) i mant?? viva una tradici?? d'elements celtes, heretada dels celtes, en la cultura dels castros, abans de l'arribada dels romans.

Un moviment ling????stic (el reintegracionisme) sost?? que el gallec i el portugu??s nom??s s??n diferents varietats del mateix idioma gallec-luso-brasiler i que l'actual separaci?? de la normativa portuguesa i la normativa oficial gallega nom??s es deu a la castellanitzaci?? normativa del gallec (??nica varietat galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castell??). Alguns ling??istes comparen el cas amb el neerland??s dels Pa??sos Baixos i el neerland??s de Flandes, conegut tamb?? com a flamenc.^{[cal citaci??]}

Recentment s'ha trobat el document m??s antic escrit en gallec que es conserva, el qual data de l'any 1228, es tracta del ???F??rum do bo burg do Castro Caldelas??? atorgat per Alfons IX a l'abril del dit any a la vila d'Orense de Allariz.

El seu ??s ha decaigut amb el pas dels anys a les ??rees rurals a causa de la influ??ncia de l'espanyol en les urbanes. Encara aix??, segons el m??s recent estudi sobre els costums idiom??tics de la poblaci?? gallega, el coneixement del mateix se situa entorn d'un 80% de la poblaci??. ??s l'idioma percentualment m??s parlat d'entre els propis de les nacionalitats hist??riques.

[edita] Gastronomia t??pica

• Past??s de Santiago
• Lac??n con grelos

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

[edita] Institucions

• Junta de Gal??cia
• Delegaci??n de Gobierno en Galicia
• Parlamento Auton??mico de Galicia

[edita] Turisme

• P??gina web del Jacobeo
• Direcci??n General de Turismo de Galicia
• Gu??a Tur??stica de Galicia

[edita] Hist??ria i Llengua

• Hist??ria i llengua de Gal??cia (catal??)
• Web sobre Hist??ria de Gal??cia (gallec)
• Portal de l'associaci?? gallega de la llengua (gallec)
• Web sobre la unitat ling????stica i cultural de Gal??cia i Portugal (portugu??s)

[edita] Gastronomia

• Productos de Galicia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gal??cia