Gal??les
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema nacional: Cymru am byth (Gal??les per Sempre en catal??) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Angl??s?? i Gal??l??s. | ||||
| Capital | Cardiff 51??29??? N 3??11??? W |
||||
| Ciutat m??s gran | Cardiff | ||||
| Govern | Monarquia constitucional parlament??ria Elisabet II Gordon Brown Rhodri Morgan Ieuan Wyn Jones Paul Murphy |
||||
| Superf??cie - Total - Aigua (%) |
20.779 km?? ([[Llista de pa??sos per superf??cie|]]) 0% |
||||
| Poblaci?? - Estimaci?? 2005 - Cens 2001 - Densitat |
2.958.600 ([[Llista de pa??sos per poblaci??|]]) 2.903.085 hab/km?? ([[Llista de pa??sos per densitat de poblaci??|]]) |
||||
| Moneda | Lliura esterlina (GBP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC0) Si, CET* (UTC+1) |
||||
| Unificaci?? |
1056 | ||||
| Himne nacional | Hen Wlad Fy Nhadau | ||||
| Domini internet | .uk2 | ||||
| Codi telef??nic | +443 |
||||
| Gentilici | Gal??l??s, gal??lesa | ||||
| 1L'angl??s de facto. 2Domini del Regne Unit3Codi de trucada del Regne Unit. |
|||||
El pa??s de Gal??les (Cymru (
? i escolteu-ne la pronunciaci?? en gal??l??s), en angl??s Wales) ??s una de les nacions que conformen el Regne Unit. Est?? situat a l'oest de l'illa de Gran Bretanya i t?? una poblaci?? total de 3,1 milions de persones. La capital i ciutat m??s gran ??s Cardiff o Caerdydd (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal??les trien representants a l'Assemblea Nacional gal??lesa, la qual at??n assumptes interns, i al Parlament brit??nic de Londres. El cap del govern a Gal??les ??s el Primer ministre (First Minister), c??rrec que ocupa actualment Rhodri Morgan.
[edita] Orografia
El pa??s ??s for??a accidentat per?? no pas gaire alt, i les principals unitats de relleu s??n les seg??ents:
-
- Les Mynyddoed Cambria (Muntanyes C??mbriques), que travessen de Nord a Sud el pa??s, amb les unitats:
- Mynydd Presely, a Cardigan (Aberteifi).
- Pumlymon (735 m), vora Aberystwyth.
- Les Mynydd Epynt, a Merionydd, amb els pics Arennig Fawr (853 m), Cadair Iddris (892 m) i Aran Fawdowy (905 m).
- El Pen y Gadair (809 m) a Merioneth (Merionydd).
- Les Myddnyd Ddu (Muntanyes Negres), a Powys, amb el Bannau Brycheiniog (886 m).
- Els turons de Morgannwg, on destaquen els Craig-y-Llyn (600 m) i Moel Sych (828 m).
Pel que fa als afon (rius), destaquen els Gwy/Wye, Wysg/Usk, Dyfrdwy/Dee, Conwy, De, Tywi, Teifi, Cothi, Gorllewin, Hafren/Severn i Efyrhwy. Quant als llyn (llacs), els principals s??n els Tegid, Efyrnwy, Alwen, Pedarn i Nant Y Moch.
[edita] Economia
El terreny, tant per l???elevaci?? com per les pluges, no ??s gaire apte per al conreu. El blat i l???ordi es conreaven a les ??rees costaneres i a la vall de Morgannwg, on s???hi alternen amb la civada. La majoria de els granges s??n petites, poques superen les 60 hect??rees, dif??cils de mecanitzar i que sobreviuen merc?? als subsidis de la UE. Els boscos ocupen el 13 % del pa??s, vigilats per la Forestry Comission des del 1919, creada per l???explotaci?? de la fusta. Tamb?? hi ha pedreres de llicorella a Dinarwic (Eryri), que servien per a fer teulades de les cases, i que ara s??n un producte de luxe. Els ports del sud tamb?? reben el petroli que es refina a Abertawe. I encara subsisteixen els alts forns de Glyneby Caerwent (Newport) i Port Talbot, aix?? com les mines d'antracita de Trefynwy.
Al Nord del pa??s, mentrestant, encara sobreviu la tradicional ocupaci?? ramadera transhumant, des de l???estret de Menar fins als mercats dels Midlands anglesos, que poc a poc han estat substitu??ts pels de Londres i les viles adjacents. Les ovelles hi foren introdu??des pels monjos del Cister, i des de ben antic hi fou important la producci?? de carn (el fam??s welsh lamb) i la llana, que facilitaria una petita ind??stria local llanera fins que aparegueren els teixits de Yorkshire. Per?? el sector primari ha perdut terreny davant el turisme.
L'economia gal??lesa s'ha basat tradicionalment en l'extracci?? minaire del carb??, amb una producci?? de fins a 14 milions de tones anyals (1985) i amb dues zones de dip??sit importants:
- Al Nord, a Wrecsam, Ddinbych i Y Fflynt, explotada com a subsidi??ria de la sider??rgia i emprada amb el ferro de Bersham, que s???esgot?? aviat com el ferro local. L'acer de Shotton (Y Fflynt) ??s de qualitat inferior, per?? ??s bo per produir gas, transformat a la central qu??mica de Ruabon, que alimenta les factories t??xtils a l???estuari del Dyfrdwy.
- Al Sud, a Morgannwg, Gwent i Caerfyrddin, tot ocupant una zona de m??s de 1.500 kil??metres quadrats. Es tracta d???antracita de molt bona qualitat, per?? ??s una producci?? subsidi??ria de la fosa del ferro.
D???aquesta manera, ha pogut aplegar el 15 % dels projectes d???inversi?? industrial del Regne Unit; hi ha delegacions de 280 companyies estrangeres amb 65.000 treballadors, d???ells, un 45.000 per a empreses del Jap?? i dels EUA.
Darrerament, per??, ha decaigut per la crisi general de la sider??rgia brit??nica. Els principals centres de producci?? sider??rgica eren Caerdydd, Abertawe, Newport, Merthyr Tydfil, Rhondda i Aberafon, aix?? com les lloseres de Caernarfon. Ara mant?? el 10 % de la producci?? mundial del llaut?? i de fibra ??ptica.
[edita] Divisi?? administrativa
- Vegeu l'article principal Divisi?? Administrativa de Gal??les
Gal??les es divideix en 22 Autoritats Unit??ries:
|
 |
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Esc??cia |  Gal??les |  Irlanda del Nord |
|
Depend??ncies de la Corona:  Guernsey|  Jersey |  illa de Man |
|
Territoris d'ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Ge??rgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic |  illes Turks i Caicos | illes Verges Brit??niques |
