Gaga??sia
De Viquip??dia
| Gagauz Yeri G??g??uzia |
|
|---|---|
 |
|
| Informaci?? | |
| Capital: | Comrat |
| Poblaci??
- Total |
|
| Superf??cie | 1.832 km?? |
| Governador | Georgi Tabun??cik |
| Idiomes oficials | Gaga??s, moldau (roman??s), rus |
| Himne | Gagauziya Milli Mar???? |
 |
|
Gaga??sia (en gaga??s Gagauz Yeri, en roman??s G??g??uzia) ??s una regi?? aut??noma de la Rep??blica de Mold??via. La capital ??s Comrat, amb 23.000 habitants. Els gaga??sos s??n una ??tnia turc??fona i de religi?? cristiana ortodoxa.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El territori forma part de les planures estep??ries de la Bucovina o Budjak, al sud de Mold??via, situat entre els estuaris del Dni??ster i del Danubi-Prut. ??s travessat per nombrosos rius, com el Botna, Jalpug, Prut i Kogilnik. El principal llac ??s el Prutul de Jos, amb 1.700 hect??rees a Valkane??, una de les principals reserves naturals (6 km??).
[edita] Poblaci??
Segons dades del 1996, la poblaci?? del territori eren 137.500 (78,7 %) gaga??sos, 11.800 (5,0 %) russos, 8.300 (5,4 %) moldaus, 7.800 (5,5 %) b??lgars, 7.800 (4,0 %) ucra??nesos i 2.000 (1,3 %) gitanos.
[edita] Divisi?? administrativa
Gaga??sia consisteix d???1 municipalitat, 2 ciutats, i 23 comunes, que contenen 32 localitats. [1]
|
|
|
[edita] Economia
Els gaga??sos es dediquen principalment a l???agricultura (hi ha 148 hect??rees arables), a la ramaderia de pastures, a la viticultura, i els de la costa, a la pesca. A causa de llur bon ve??natge amb els b??lgars, han adoptat bona part del seu mode de vida, de llurs costums i de llur activitat dom??stica. Segons dades sovi??tiques, els trets m??s sobresortints dels gaga??sos s??n llur aplicaci?? en el treball, llur hospitalitat, bon humor i acceptaci?? del dest??. El 1999 la producci?? de cereals i llegums arribaria a les 120.000 tones, per?? pel que fa al ra??m, que ??s de bona qualitat, t?? for??a demanda per a les especialitats Chardonnay, Merlot, Cabernet-Sauvignion i altres (al pa??s hi ha 12.000 hect??rees de vinyes). Per altra banda, hi ha unes 200 companyies de negocis, de les quals nom??s 28 s??n empreses industrials. El 1997 hi havia llistades 122 empreses actives; d'elles, 12 grans vit??coles (com Vina Comrata SA i Chirsovo SA, que produeix cava) que processaven 400.000 tones de ra??m per estaci??, tres molins de grans, tres de llavor, una planta processadora de tabac a ??ad??r i una manufactura de catifes a ??ad??r (200.000 metres quadrats l???any). Segons dades del 1993, el 90 % de les empreses del pa??s s??n privades, i l'agricultura contribueix am 70 % del PIB.
[edita] Pol??tica
Mai no han gaudit de cap mena d'autonomia fins que el 1990 fou proclamada la Rep??blica Gaga??sa, que no fou reconeguda per les autoritats moldaves. Finalment, el 23 de desembre del 1994 el parlament moldau va aprovar la Llei d'Estatut Especial de Gaga??sia, que entr?? en vigor l'u de gener del 1995. Aquesta llei preveu la preservaci?? de la identitat, cultura i llengua nacionals, i assegurar la seva independ??ncia pol??tica i econ??mica. L'article 1 reconeix l'autodetermiaci?? interna de Gagauz Yeri com a part de la Rep??blica de Mold??via, i reconeix el dret de promoure la seva pr??pia pol??tica econ??mica. El territori gaga??s consistir?? en totes aquelles localitats on els gaga??sos siguin m??s del 50 % de la poblaci??.
Pel que fa al poder legislatiu, resta en mans del Halk Toplusu (Assemblea Popular) de 35 membres, que t?? compet??ncies en educaci??, cultura, desenvolupament local, pressupost i impostos, seguretat social i administraci?? territorial. Tamb?? t?? dret d???apel??laci?? a la Cort Constitucional de la Rep??blica de Mold??via en cas de conflictes jurisdiccionals. Tot i aix??, en cas de desacord entre Comrat i Chi??in??u, el Halk Toplusu t?? l'??ltima paraula.
Les lleis aprovades pel Halk Toplusu s??n signades pel Bascan (president), escollit per sufragi universal, i a qui nom??s se li exigeix que parli flu??dament gaga??s. El Bakannik Komiteti (Comit?? Executiu) t?? el poder executiu, i ??s nomenat pel per l???assemblea a proposta del governador. Tenen dret a presentar iniciatives en regulaci?? de propietat, determinaci?? d???estructures i prioritats pol??tiques nacionals, desenvolupament t??cnic, cient??fic, econ??mic i cultural, assegurar la igualtat de drets dels ciutadans, explotaci?? de recursos naturals i protecci?? mediambiental.
Pel que fa a la llengua, el Decret de 30 de juliol del 1957 permetia que fos escrit i ensenyat a les escoles elementals, en alfabet cir??l??lic amb lletres addicionals. Se n'han creat llibres de text. Des del 1990, per??, el 78 % dels infants gaga??sos estan escolaritzats, i des del 1991 compten amb una universitat a Comrat, on hi ha 1.500 estudiants.
[edita] Refer??ncies
- ??? [1] Llei Org??nica No. 292-XIV de 19 de febrer de 1999 de la Rep??blica de Mold??via (vegeu Annex 4). (en roman??s)
[edita] Enlla??os
- (angl??s) Imatges de Gaga??sia
| Subdivisions de la Rep??blica de Mold??via |  |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||
.png/20px-Flagge-Chisinau-01-11_(Flagge).png){kind=small}
| Europa |
|---|
 Abkh??zia |  Baixkortostan |  Esc??nia | Gaga??sia |  Grec d'Alb??nia|  Hongaresos de Romania |  ??ngria |  Rep??blica Txetxena d'Itxk??ria | Komi |  Kosovo |  Kumyks|  Mari El|  Sandjak |  T??tars de Crimea |  Txuv??ixia |
| ??sia |
 Aceh |  Ahwazi|  Assiris |  Azerbaidjan Meridional|  Balutxistan Occidental |  Buri??tia | Chin |  Chittagong Hill Tracts |  Kayah |  Khalistan |  Kurdistan|  Moluques del Sud |  Mon |  Nagaland |  Papua Occidental |  Shan |  Sindh | Tibet |  Turcmans de l'Iraq|  Tuva |  Turquestan Oriental |
| ??frica |
 Cabinda |  Camerun del Sud |  Massai|  Ogoni  Oromo  Rehoboth Basters |  Somaliland |  Twa |  Venda|  Zanz??bar |
| Am??rica |
 Maputxe |  Sioux |
| Oceania |
 Abor??gens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville |
