Gabriel Alomar i Villalonga
De Viquip??dia
Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 - El Caire, 1941) fou un poeta, prosista i assagista mallorqu?? del segle XX, molt relacionat amb el moviment d'art catal?? del modernisme. Va ser un llibertari d'esquerres actiu, especialment a Barcelona i altres regions de parla catalana, des dels primers anys del segle XX fins a la seva mort a l'exili.
Alomar va n??ixer i va cr??ixer a les Illes Balears, una comunitat aleshores molt conservadora. El seu pare era bur??crata i la fam??lia es va establir a diverses ciutat durant la seva infantesa. El 1888, despr??s de terminar els seus estudis a Palma, se'n va anar a Barcelona per continuar amb la seva educaci??, on es convertiria en un periodista i on publicaria poesia, que el cr??tic Josephine de Boer va catalogar com a parnassianista. Es va involucrar tamb?? en el moviment nacionalista catal?? i el corrent literari del noucentisme, amb influ??ncies po??tiques de Gabrielle D'Annunzio i Giosu?? Carducci. Col??labor?? a nombrosos diaris, com El Poble Catal?? i El Imparcial.
Pol??ticament, va formar part del Bloc Republic?? Autonomista el 1915, del Partit Republic?? Catal?? i posteriorment fou un dels fundadors de la Uni?? Socialista de Catalunya (USC). Fou ambaixador de la Segona Rep??blica Espanyola a It??lia el 1932-1934 i, des del 1937, ambaixador a Egipte, on es mantingu?? exiliat en acabar la guerra civil espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Reconeixements
- Una avinguda de Palma duu el seu nom.
- Un dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear duu el seu nom.
- Un agrupament escolta d'Establiments duu el seu nom.
[edita] Obres
- Un poble que es mor. Tot passant (1904),
- El futurisme (1905)
- L'est??tica arbitr??ria (1904-1905)
- De poetitzaci?? (1906)
- La columna de foc (1911)
- Verba (1918)
- La formaci??n de s?? mismo (1920)
- La guerra a trav??s de un alma (1917)
