Ga??lic irland??s
De Viquip??dia
'Gaeilge' |
|
---|---|
Pronunciaci??: | AFI: ['geljg??] |
Altres denominacions: | Gaeilge, |
Parlat a: | Illa d'Irlanda |
Regi??: | Europa nordoccidental, resta de territoris de la gaeltacht |
Parlants: | 1.6 m; 260.000 diuen parlar-ho "b??" o "molt b??". Nom??s 70.000 l'empren com a llengua principal |
R??nquing: | no est?? al top 100 |
Classificaci?? gen??tica: | Indoeuropea Celta |
|
|
Llengua oficial de: | Irlanda, Irlanda del Nord (Regne Unit), Uni?? Europea (des de l'1 de gener de 2007) |
Regulat per: | Foras na Gaeilge |
|
|
ISO 639-1 | ga |
ISO 639-2 | gle |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | gle |
{{{mapa}}} | |
vegeu tamb??: llengua |
L'irland??s o irland??s[1] (Gaeilge) ??s una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment en les regions occidentals rurals de l'illa. L'irland??s era la llengua principal d'Irlanda abans que els anglesos conquerissin l'illa durant l'Edat Mitjana.
L'irland??s, juntament amb el ga??lic escoc??s i el manx, pertany a la branca goid??lica de les lleng??es celtes, i ??s habitualment considerada la llengua amb la tercera literatura m??s antiga d'Europa, despr??s del grec i el llat??.
Des de 1922 amb la independ??ncia d'Irlanda (anomenada originalment l'Estat Lliure Irland??s), l'irland??s hi ha estat idioma oficial, juntament amb l'angl??s. Des de 1998 amb l'Acord de Divendres Sant, l'irland??s ??s tamb?? un idioma oficial a Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. Actualment, l'irland??s ??s la llengua materna de poc m??s del 2% de la poblaci?? a la rep??blica (unes 70.000 persones) i unes 30.000 m??s a Irlanda del Nord. Les comunitats i regions on es parla l'irland??s s'anomenen Gaeltachta?? (singular, Gaeltacht). El Gaeltacht amb la poblaci?? m??s gran ??s Connemara al Comtat de Galway i inclou les Illes Aran.
At??s que el govern de la rep??blica exigeix que els residents estudi??n l'irland??s en les escoles p??bliques, moltes persones saben parlar-lo com a segona llengua. La majoria de la gent t??, com a m??nim, una comprensi?? general de la llengua. Encara que l'idioma principal d'Irlanda sigui l'angl??s, al llarg de l'illa (i especialment en els Gaeltachta??) hi ha diversos diaris, revistes, i radioemissores disponibles en irland??s. Tamb??, des de 1996, hi ha un canal de televisi?? en irland??s anomenat Teilif??s na Gaeilge o TG4.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
Els tres dialectes irlandesos principals s??n:
- Ulaidh o Dun na Ngall, parlat al Nord, al comtat de Donegal
- Connachta, al centre, als comtats de Mayo i Galway a Tourmakeady (Tuar Mhic ??adaigh) i Joyce Country (D??thaigh Sheoige).
- An Mhumhain, a les Gaeltachta?? de Kerry (Ciarra??), Coolea (C??il Aodha) a l'oest del comtat de Cork (Contae Chorca??), i petits nuclis a Dungarvan (D??n Garbh??in) a Waterford.
[edita] Situaci?? de la llengua
Fins al 1600, els que parlaven angl??s a l'illa eren una minoria. El 1830 hi havia a tota Irlanda un mili?? de gael??fons, que el tenien com a ??nic idioma, i tres milions i mig m??s el sabien parlar i eren biling??es. El 1841 els parlants eren uns quatre milions, per?? despr??s de la fam de la patata i les grans emigracions, el 1851 s'havien redu??t a 1,7 milions de parlants. El 1881 nom??s hi havia 64.167 persones que tenien el ga??lic com a llengua ??nica, que posteriorment es redu??ren a 38.193 l'any 1891 i a 20.953 el 1901, d'elles 12.000 a Connacht.
El nombre de parlants totals de ga??lic es redu?? dels quatre milions el 1841 a 1,7 milions el 1851, d'ac?? a 641.142 el 1901 i a 527.000 el 1911. El 1911 es deia que el 18 % dels irlandesos eren biling??es, per?? ??s una dada poc fiable. El 1925, per??, un 12 % dels irlandesos afirmava saber parlar i llegir ga??lic. Els parlants el 1926 eren 543.511 persones, o sia, un 18,3 % de la poblaci?? d'Irlanda del Sud. El 1936 eren uns 666.601 parlants.
Pel 1956 es va establir el sistema de la Gaeltacht o reserves ling????stiques all?? on encara es parlava el ga??lic de forma natural. Endem??s, hi ha uns 25.000 roman??s irlandesos que parlen scelta, una argot basada en l'irland??s, que tamb?? ??s parlat per 15.000 individus a la Gran Bretanya i 10.000 m??s als EUA.
Es calcula que el 1981 un 30 % dels irlandesos era capa?? de parlar ga??lic, per?? el 1984 O'Reagain i O'Gliasain afirmaven que nom??s un 5 % ho feia amb facilitat (60.000 parlants, dels quals 10.000 quotidians).
[edita] Organitzacions per la llengua
A Irlanda hi ha nombroses organitzacions per al conreu de la llengua. El 1943 es va fundar el Comdhala Naisiunta na Gaeilge (Consell Nacional del Ga??lic), que federa 17 associacions no estatals per a promoure la llengua, encara que reben subvencions. Algunes d'altres s??n:
- Conradh na Gaeilge (Lliga Ga??lica), fundada el 1893, la m??s antiga i la millor organitzada, compta amb 200 seus a tota l'illa.
- Gael Scoileanna (Associaci?? d'Escoles Ga??liques), agrupa les escoles prim??ries i secund??ries en ga??lic.
- Comhar na Muinteori Ghaelachta (Associaci?? de Mestres en Ga??lic), associaci?? de mestres, de caire corporatiu i sindical.
- An Combchoiste Reamb Scolaiochta (Comit?? Central de Coordinaci?? Preescolar) per a coordinar les naionrai.
El Gael Linn, fundada el 1953, ??s una organitzaci?? de caire econ??mic per a recaptar ajudes a trav??s d'un sistema d'apostes esportives per a finan??ar la reviscolan??a ga??lica.
El 1980 fou fundat l'Udaras na Gaeltachta, un organisme per a curar del desenvolupament industrial de la zona ga??lica. En depenen 4.500 persones, 150 ind??stries i 500 tallers. I el 1982, per la prec??ria situaci?? de la llengua, es cre?? el Bord na Gaeilge (Oficina del Ga??lic), que va preparar un pla d'actuaci?? per al per??ode 1983-1986 per tal de crear bosses de llengua ga??lica a les zones urbanes, incloure m??s hores en ga??lic a la RTE i a les intervencions al Dail i al Seanad, formar mestres i alumnes, col??laborar amb la Comdhala Naisiunta na Gaeilge per tal d'ampliar la base d'actuaci?? i potenciar l'economia de la Gaeltacht perqu?? no emigrin ni abandonin l'idioma. Per la seva banda, el Roin na Gaelthachta (Ministeri de la Gaelthacht) far?? de coordinador entre el Bord i l'Udaras per tal de repartir l'ajut estatal i col??laborar amb entitats privades. Tamb?? promouen el Glor na gael, competici?? anyal en irland??s feta a viles i barris, similar als jocs florals, per tal de potenciar la comunitat b??sica.
[edita] Hist??ria de la llengua
L'irland??s ??s la llengua ga??lica que presenta els m??s antics testimonis escrits. Es tracta d'unes 300 inscripcions sepulcrals realitzades en un tipus d'escriptura r??nica coneguda com a og??mica (basada en el nombre, orientaci?? i inclinaci?? dels grups de l??nies que creuen una de m??s llarga i que fa de conductora), que daten dels segles IV al VIII d.C. Entre els segles VIII i XII es desenvolupa una ??mplia producci?? liter??ria en prosa i en vers (amb obres com el Leabhar na h-Uidhe, el Llibre de Leinster i el llibre d'Armagh). Durant l'??poca de transici?? entre aquesta variant origin??ria de la llengua ???coneguda com a irland??s antic??? i l'irland??s modern (per??ode que va des de l'any 1200 fins al 1600, aproximadament), es va produir el floriment de la poesia conreada pels bards. Aquests eren una esp??cie de poetes cantors celtes, semblats als aedes grecs, que exaltaven en les seues composicions les gestes i la genealogia m??tica dels senyors baix la depend??ncia de la qual vivien. A partir del segle XVII va tenir lloc un per??ode de declivi cultural a Irlanda, atenuat ??nicament per tres destacats poetes: ?? Bruadair (segle XVII), Aog??n ?? Rathaille (segle XVIII) i Brian Merriman (segle XVIII). El segle XIX va portar un ressorgir de la literatura irlandesa (encara que escrita a partir des de llavors en angl??s) de la m?? dels dramaturgs William Butler Yeats i Lady Gregory. James Joyce, autor del revolucionari Ulisses (1922), va ser una figura clau en el desenvolupament de les lletres irlandeses durant el segle XX, al qual tamb?? van contribuir les obres teatrals de George Bernard Shaw i els relats curts de Liam Flaherty.
[edita] Ortografia i pronunciaci??
L'alfabet ga??lic tradicional constitueix una evoluci?? del sistema llat??, duta a terme cap al segle V d.C. Cont?? ??nicament cinc vocals i tretze consonants (totes les de l'alfabet llat?? excepte els car??cters j, k, q, v, w, x, i, z). Les vocals llargues s'assenyalen mitjan??ant un accent agut, mentre que un punt damunt d'una consonant (???, ??, ???, ???, ??, ???, ???, ???, ???) significa que es pronuncia aspirada, amb una emissi?? extra d'aire procedent dels pulmons que pot variar la seua naturalesa articulat??ria. No obstant, en l'actualitat resulta habitual representar l'irland??s mitjan??ant car??cters plenament llatins, sense l'ocupaci?? del punt diacr??tic anterior (en substituci?? de tot aix?? s'afig una h despr??s de la consonant en q??esti??). El repertori de sons consonants ??s el seg??ent :
- oclusius: [p], [b], [t], [d], [k], [g]
- oclusius palatalitzats: [p??], [b??], [t??], [d??], [k??], [g??]
- fricatius: [f], [v], [s], [??], [x], [??], [h]
- fricatius palatalitzats: [f??], [x??] (o [??]), [????] (o [j])
- nasals: [m], [n], [??]
- nasals palatalitzats: [m??], [n??], [????]
- l??quids: [l], [r]
- l??quids palatalitzats: [l??], [r??]
- semivocal: [w]
Les variants palatals es produeixen sempre en pres??ncia de les vocals e, i. Depenent del context fon??tic en qu?? es troben, alguns dels anteriors sons es transformen en altres per un proc??s anomenat mutaci??, propi de les lleng??es celtes. Hi ha quatre tipus de mutaci?? en irland??s:
- Lenici??. Consisteix en la conversi??, en un context sonor, d'una consonant oclusiva en fricativa, o tamb?? d'una fricativa o nasal en aspirada. Aquest proc??s s'observa principalment en el so inicial de substantius femenins singulars despr??s de l'article determinat an, en el genitiu singular dels substantius masculins i despr??s dels adjectius possessius singulars:
- bean "dona" ??? an bhean "la dona": [b??n] > [??n'v??n]
- crann "arbre"; barr "extrem" ??? barr an chrainn "l'alt de l'arbre": [kr????n] > [bar??n'??r????]
- mac "fill" ??? mo mhac "el meu fill": [mak] > [m??'wak]
- Sonoritzaci??. Les consonants oclusives sordes es converteixen en els seus correlats sonors al comen??ament de paraula despr??s d'un adjectiu possessiu plural, despr??s de certs numerals, en el cas datiu singular i genitiu plural, etc. El so resultant d'aquest proc??s es representa ortogr??ficament mitjan??ant un d??graf:
- cairde "amics" ??? ar gcairde "els nostres amics": ['kard????] > [a:r'gard????]
- capall "cavall" ??? seacht gcapall "set cavalls": ['kap????l] > [??????t'gap????l]
- teach "casa" ??? i dteach "en casa": [t??????] > [i'd??????]
- Pr??tesi d'h-. L'addici?? d'aquest so es produeix, en paraules que comencen per vocal, despr??s de l'article determinat plural na, despr??s del possessiu a ???el seu [d'ella]', despr??s del substantiu de ???dia', despr??s de certes preposicions i part??cules, etc.:
- ean "ocell" ??? na hein "els ocells": [an] > [n??'he:??]
- aos "edat" ??? a haois "la seua edat": [es] > [a'h??is]
- Aoine "divendres" ??? D?? hAoine "divendres" (lit. "dia divendres"): ['in??] > [d??e??'hin??]
- Pr??tesi de t-. La prefixaci?? d'aquest so es produeix en substantius masculins singulars que comencen per vocal sempre que els antecedisca l'article determinat; en substantius femenins singulars en cas nominatiu o masculins singulars en cas genitiu que comencen per s-, el grup resultant ts- es pronuncia igualment [t]:
- aran [m.] "pa" ??? an t-aran "el pa": [ar??n] > [an'tar??n]
- seachtan [f.] "setmana" ??? an tseachtain "la setmana": ['??????t??n] > [??n't??????t??n]
L'inventari de sons vocals ??s el seg??ent:
- curts: [??], [??], [??], [a], [??], [u]
- llargs: [????], [e??], [a??], [o??], [u??]
- de timbre indec??s: [??]
La correspond??ncia entre sons i lletres en irland??s ??s prou difusa, ja que existeixen tan sols 18 car??cters per a representar m??s de 45 sons. Per exemple, el so voc??lic [o:] pot transcriure's com o, ??i, eo, eoi, omh i omhai. L'accent pros??dic recau normalment en la primera s??l??laba de les paraules.
[edita] Morfologia i sintaxi
Hi ha dos ??nics g??neres en irland??s, mascul?? i femen??, de car??cter gramatical. Dins de la flexi?? nominal hi ha cinc declinacions, cada una d'elles amb tres casos: nominatiu/acusatiu, vocatiu i genitiu. Uns pocs substantius presenten formes espec??fiques per al cas datiu. A continuaci?? s'il??lustra la formaci?? de plurals en substantius t??pics de cada declinaci??:
- 1a D.: capall "cavall" ??? capaill ???cavalls'
- 2a D.: cloch "pedra" ??? clocha ???pedres'
- 3a D.: r??ocht "regne" ??? r??ochta?? ???regnes'
- 4a D.: iascaire "pescador" ??? iascairi ???pescadors'
- 5a D.: cathair "ciutat" ??? cathracha ???ciutats'
L'adjectiu sol anar a continuaci?? del substantiu a qu?? modifica, i conforme amb ell en cas, g??nere i nombre (ex.: fear m??r ???home gran'; fir mh??ra ???h??mens grans'; fir mh??ir ???d'un home gran'). Els pronoms numerals (de l'1 al 10) s??n: a haon, a d??, a tr??, a ceathair, a c??ig, a s??, a seacht, a hocht, a naoi, a deich.
Dins de la flexi?? verbal existeixen ??nicament dues conjugacions: verbs amb tema monosil??l??bic (que formen el seu futur mitjan??ant les desin??ncies -fidh / -faidh) i verbs amb tema polisil??l??bic (que afegeixen la terminaci?? -oidh per a aquest mateix temps). Hi ha una considerable diverg??ncia entre els distints dialectes irlandesos pel que fa a la morfologia verbal. Generalment, els dialectes del sud (Munster) s??n m??s conservadors i retenen les origin??ries formes sint??tiques, mentre que els del nord i l'oest han desenvolupat formes anal??tiques per a expressar les distintes categories verbals. L'ordre b??sic de l'oraci?? irlandesa no marcada ??s verb-subjecte-objecte (ex.: Scr??obh Colm litir "Colm va escriure una carta").
[edita] Mostra textual
Sant. Juan V 1 -8
- 1. Bh?? an Briathar ann i dt??s b??ire agus bh?? an Briathar in ??ineacht le Dia, agus ba Dia an Briathar.
- 2. Bh?? s?? ann i dt??s b??ire in ??ineacht le Dia.
- 3. Rinneadh an uile n?? tr??d agus gan ?? n?? dearnadh aon n?? d?? ndearnadh.
- 4. Bh?? beatha ann agus ba ?? solas na ndaoine an bheatha.
- 5. Agus t?? an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach n??or ghabh an dorchadas ??.
- 6. Bh?? fear a th??inig ina theachtaire ?? Dhia, agus Eoin a ba ainm d??.
- 7. Th??inig s?? ag d??anamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh c??ch tr??d.
- 8. N??orbh ?? f??in an solas ach th??inig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- P??gina en irland??s a Wikisource
- Die araner mundart (descripci?? fonol??gica del dialecte de les Illes Aran, 1899) (alemany)
- Gaeilge ar an ghr??as??n - recursos online en irland??s
- Un Pla per salvar la llengua irlandesa - inclou informaci?? de fonts autoritzades
- Focal.ie, base de dades de terminologia desenvolupada per FIONTAR, DCU
- Foras na Gaeilge
- Foinse - setmanari
- Recursos i informaci?? de la Llengua Irlandesa
- Irland??s a Ethnologue
- Diccionaris en Ga??lic
- Online Angl??s-Irland??s diccionari
- Braesicke's Gramadach na Gaeilge (angl??s)
- North American Association for Celtic Language Teachers
- The Celtic League, Branca americana (CLAB)
- Celt Digital, M??n c??ltic a la Web
- Irish Hamilton
- Gaelscoileanna
- Recursos Online d'art ling??istic irland??s
- Guia de pronunciaci?? del ga??lic irland??s per a principiants
- Pronunciaci?? de l'irland??s
- Una mica de vers irland??s
[edita] Northern Ireland
[edita] Notes
- ??? Irland??s en pron??ncia occidental i irland??s en pron??ncia oriental. Per a m??s informaci??, consulteu: el Llibre d'estil