Gènere (gramàtica)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre un aspecte gramatical. Per a altres significats, vegeu «gènere». |
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. S'acostumen a distingir, segons les llengües, tres gèneres: masculí, femení i neutre. La marca de gènere pot donar-se sota formes diverses, però acostuma a ser amb un morfema determinat.
No s'ha de confondre gènere i sexe biològic, tot i que es doni la coincidència ocasional entre els dos (de manera més marcada a determinades llengües, com les romàniques). Una prova és que la mateixa paraula té gèneres diferents segons l'idioma i que éssers sexuats poden ser designats sense marca de gènere (parauales invariables).
[edita] El gènere al català
El gènere és una característica dels noms substantius, dels adjectius i dels articles.
En català el gènere s'ha reduït a dos (masculí i femení) i s'ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Així, generalment, els mots solen ser masculins (com ara got, peu, home, escriptori) o femenins (com ara cama, paret, urna, pàgina). Tot i això, hi ha moltes paraules amb flexió dels dos gèneres (com, per exemple, gat - gata, madur - madura, valencià - valenciana, etc.).
Hi ha casos en què la forma femenina marca un matís semàntic amb la parella masculina. Per exemple, una plata o una ganiveta són més grans que un plat i un ganivet, respectivament; o una vampiressa no és exactament la femella d'un vampir.
De vegades, certs mots semblants tenen ètims o precedències diferents (com ara full, del llatí FOLIO i fulla, de FOLIA. En aquest cas solen referir-se a coses o conceptes diferents. Per exemple: anell - anella, bot - bóta, full - fulla, mode - moda, regle - regla, regne - regna (corretja), temple - templa (del cap), etc.
Altres voltes els mateixos mots en masculí o en femení s'han distribuït regionalment sense que hi haja cap diferència semàntica (per exemple: esme - esma, rat - rata, rajol - rajola, sutge - sutja, etc.).
[edita] Distincions de gènere
El gènere pot usar-se de diverse maneres segons la llengua analitzada. Així, es troben idiomes que diferencien:
- masculi i femení (com el francès). A vegades la distinció és percebuda pels parlants com masculí o altres, englobant femení i neutre, amb variants (com el polonès, que arriba així a tenir cinc gèneres)
- masculí, femení i neutre (com l'alemany)
- animat i inanimat (som el danès)
- animat, idea abstracte, planta, animal, objecte (com el swahili)
- rodó, allargat i flexible, allargat i rígid, pla, fangós, líquid, boirós, i situat dins d'un contenidor obert (com el navajo)
- humà i no humà
- fort i feble
[edita] Maneres de marcar el gènere
- Amb un morfema, com el castellà alto/alta
- Amb la concordança, que afecta a les paraules del voltant (es diu "el moble bonic" però "la noia bonica").
- Amb canvi de pronunciació (com el gaèlic), on diferents fonemes inicials designen gènere diferents
- Amb un canvi lèxic
