Futbol Club Barcelona
De Viquip??dia
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom complert | Futbol Club Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| ??lies | Bar??a Blaugrana Culers |
||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundaci?? | 1899 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Camp Nou, Barcelona, Catalunya |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat | 98,787 espectadors | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| President |  Joan Laporta |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador | Pep Guardiola |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | La Liga | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Temporada | 2007-08 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posici?? | La Liga, 3r | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Bar??a, ??s l'entitat esportiva futbol??stica m??s important de Catalunya, pel que fa a projecci?? i massa social. ??s tamb?? una de les societats esportives m??s prestigioses del m??n que, a banda del futbol, competeix en molts d'altres esports d'equip entre els que destaquen el b??squet, l'handbol i l'hoquei patins.
Els s??mbols
Els colors
Existeixen diverses versions sobre l'origen i per quin motiu es van escollir els colors que hist??ricament ha llu??t el FC Barcelona en la seva samarreta. La versi?? m??s cre??ble ??s la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. De fet, est?? comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundaci?? del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana. Fins fa poc es pensava que el m??s l??gic era que escoll??s aquestes tonalitats perqu?? eren els colors del FC Basilea, equip su??s en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat. No obstant aix??, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Bar??a mai no va tenir res a veure amb aquest club helv??tic. D'altra banda, el blau i el grana eren els colors de l'escut del cant?? su??s de Ticino, la relaci?? de Gamper amb el qual es redu??a al fet que all?? residia la seva germana Rosa.
Unes altres versions que van circular entre els cronistes d'aquella ??poca sostenien que l'elecci?? va estar motivada perqu?? un dels assistents a la reuni?? fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els cl??ssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, alg?? es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una tercera versi?? situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes negres i vermelles entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. Recentment ha sortit a la palestra una nova teoria que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal de Otto Maier, un dels fundadors del Club.
Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blava i meitat grana, les m??nigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys despr??s blaus, indument??ria que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les ??poques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.
Ens els primers anys, el Bar??a utilitz?? unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'ampl??ria de les quals ha variat al llarg de la hist??ria. Nom??s els equips de les seccions de b??squet, rugbi i atletisme han llu??t en algunes ??poques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adopt?? una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins el 1913, en qu?? se substitu??ren pel color negre. Des dels anys vint fins l'actualitat el Bar??a ha portat sempre els pantalons de color blau. Tot i aquesta tradici?? hist??rica envers els colors, durant la hist??rica temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Bar??a, per decisi?? del president Joan Laporta, van passar a ser de color grana, trencant aix?? una tradici?? de gaireb?? 90 anys d'hist??ria.
Evoluci?? de l'uniforme
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'escut
L'escut del Futbol Club Barcelona t?? un per??metre en forma d'olla (molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs su??ssos). A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que es m??s ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada. Al llarg de la hist??ria del club l'escut ha presentat diverses variacions, per?? sempre amb el mateix disseny. A la d??cada dels quaranta, els quatre pals vermells varen ser substitu??t per ordre governativa per nom??s dos, amb la intenci?? que no s'hi identifiqu??s la senyera catalana. A comen??aments dels cinquanta per??, es torn?? a l'antic disseny. En els primers anys de la seva hist??ria el Bar??a va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumst??ncia que es repet?? a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.
L'Himne
Vegeu la lletra completa de l'himne a Viquitexts
L'himne oficial del FC Barcelona, tamb?? anomenat Cant del Bar??a, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75?? aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espin??s, i la m??sica ??s de Manuel Valls Gorina. La versi?? oficial ??s interpretada per la Coral Sant Jordi. El cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou, en ocasi?? dels actes del centenari del club.
L'Estadi
Article principal: Camp Nou
L'Estadi del FC Barcelona ??s el Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957, t?? una capacitat de 98.787 espectadors, tots asseguts. ??s un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions. Est?? situat al barri de les Corts de Barcelona, al costat d'altres instal??lacions del club, com el Mini Estadi (estadi del Barcelona B) i el Palau Blaugrana. A les instal??lacions del Camp Nou es troba el Museu del FC Barcelona, el museu m??s visitat de Catalunya. Amb anterioritat al Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis. Entre el 1909 i el 1922 jugava al camp del carrer Ind??stria de Barcelona, vulgarment anomenat "L'Escopidora", i entre el 1922 i el 1957 va disputar els partits al Camp de les Corts, inaugurat per acollir uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat m??xima de 60.000 persones.
Els seguidors
Els seguidors del Futbol Club Barcelona s??n popularment coneguts com a culers.
L'origen del nom es deu al fet que en els inicis del club de futbol, en el primer camp de futbol en el qual jugaven, situat en el carrer Ind??stria de Barcelona, no tenia graderies. Els afeccionats s'asseien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs. Encara que van canviar d'estadi dues vegades fins a l'actual (el Camp Nou), el sobrenom ha perdurat.
Hist??ria
L'equip deg?? de la ciutat de Barcelona (ja desaparegut), el Catal?? FC, va ser creat en el gimn??s Tolosa, del Sr Jaume Vila amb intenci?? de promocionar l'esport local. Aquest va rebutjar l'ingr??s al club d'un jove su??s entusiasta del futbol, Hans Gamper, per la seva condici?? de foraster. Aleshores, com a reacci?? al desplant, aquest, amb un grup de joves anglesos, un canadenc i uns pocs barcelonins, va fundar el 29 de novembre de 1899 el Futbol Club Barcelona. Des de la seva fundaci?? el club va anar afegint a la seva estructura unes altres seccions: de (b??squet, handbol, hoquei patins, rugbi, beisbol, patinatge, hoquei gel, voleibol, futbol sala i darrerament tamb?? ciclisme).
Els primers anys (1899-1920)
L'industrial su??s establert a Barcelona Hans Gamper fou el fundador del club, juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes, fonamentalment estrangers, de finals dels segle XIX, que es reuniren al Gimn??s Sol?? despr??s que es rebutg??s la seva integraci?? en el Catal?? FC, recentment creat al Gimn??s Vila. Entre els fundadors figuraven els primers jugadors del club: Walter Wild, Lluis d'Oss??, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons, i William Parsons.
El primer president del club va ser l'angl??s Walter 'Gualteri' Wild, i el primer partit de la hist??ria del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desembre del 1899 contra un equip de futbolistes de la col??nia anglesa de Barcelona. En aquella hist??rica estrena els blaugrana varen perdre per 0-1. El primer triomf del Bar??a es produeix el dia 24 de desembre del 1899 en v??ncer el Catal?? FC, deg?? del futbol barcelon??, per 3-1.
Aquells primers partits del Bar??a es jugaren a l'antic vel??drom de la Bonanova, per?? aviat l'equip es trasllad?? al camp de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acoll?? els partits del Bar??a a partir del 18 de novembre del 1900, dia en qu?? s'aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfront?? el Bar??a amb l'Hisp??nia (amb empat a zero final).
L'any 1901 el Bar??a s'adjudic?? la Copa Macaya, embri?? del que despr??s seria el Campionat de Catalunya. Fins l'any 1909 l'equip va jugar en diferents camps (a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905)), fins que el 14 de mar?? d'aquell any es va inaugurar el camp del carrer de la Ind??stria. Aquell recinte era situat en l'actual conflu??ncia dels carrers Villarroel i Par??s, se'l coneixia amb el nom de l'Escopidora i feu servei fins el 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcci?? de la seva tribuna de dos pisos va suposar un aut??ntic esdeveniment. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp ??s l'origen de la denominaci?? de culers amb qu?? s??n coneguts popularment els aficionats blaugranes (vegeu foto).
La primera ??poca daurada (1920-1930)
Els anys vint representen la primera ??poca daurada del futbol barcelonista. El club passar?? en aquesta d??cada de 3.000 a 11.000 socis. L'equip incorpora homes clau com el filip?? Paulino Alc??ntara (m??xim golejador de tota la hist??ria blaugrana), el porter Ricard Zamora (que aviat passaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier, anomenat tamb?? l'home llagosta per la seva habilitat. Tots ells, amb unes altres figures com Platko o Sastre, consolidaren un gran equip que s'adjudic?? un gran nombre de t??tols en els campionats de Catalunya i Espanya, ??xits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de mar?? del 1922, amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors. En aquest per??ode el Bar??a s'adjudica quatre Copes d'Espanya i el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Rom?? Forns que tamb?? n'havia estat jugador.
La identificaci?? del Bar??a amb Catalunya comen??a a palesar-se amb l'episodi de la xiulada a la Marxa Reial mentre era interpretada sobre la gespa del terreny de joc de Les Corts per la banda de m??sica. L'incident, esdevingut l'any 1925 durant la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera, provoca el tancament del Camp de Les Corts durant sis mesos i la dimissi?? del president Hans Gamper. Durant aquesta d??cada el Bar??a crea les seves seccions de b??squet, rugbi i hoquei herba.
Aquest per??ode acaba amb la mort de Gamper el 30 de juliol del 1930. El fundador del club, sumit en una profunda depressi?? a causa de la davallada dels seus negocis, decideix su??cidar-se. La dram??tica i inesperada not??cia colpeja la vida social i esportiva del club i l'aboca a un curt per??ode de davallada.
Davallada i Guerra Civil (1931-1939)
Els anys 1930 foren de gran crisi per al club. Es va iniciar la d??cada amb la mort de Hans Gamper, i posteriorment, amb l'adveniment de la Segona Rep??blica, es va produir un descens del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Amb l'inici de la guerra, aquell mateix 1936, el president del club Josep Sunyol, que era pol??tic d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser assassinat per les tropes franquistes en una emboscada a la Serra de Guadarrama. El club va acabar la d??cada amb tan sols 2.500 socis.
La dif??cil postguerra (1940-1950)
Durant els anys 1940 el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El club va ser pres per les autoritats del nou r??gim franquista que, des d'aleshores i fins el 1953, designarien directament el president del club. Els nous rectors van espanyolitzar tots els estaments del club, eliminant qualsevol connotaci?? catalana o anglosaxona. El 1940 el club va passar a denominar-se "Club de Futbol Barcelona" en lloc de "Football Club Barcelona", i es va modificar l'escut: es van suprimir les quatre barres de la bandera catalana per col??locar en el seu lloc la bandera espanyola. Amb motiu de les noces d'or del club, la dictadura va autoritzar la reinstauraci?? de la bandera catalana el 1949. En el pl??nol esportiu es va recomposar l'equip despr??s de la crisi de la guerra, i es van acabar conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya i dues Copes Eva Duarte de Per??n. A m??s, durant els anys 1940, es van crear noves seccions poliesportives entre les quals van destacar les d'handbol i hoquei sobre patins. Tot aix?? va contribuir perqu??, en finalitzar la d??cada, coincidint amb les noces d'or del club, se superessin els 25.000 socis.
Les cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano (1951-1958)
Els anys 1950 van ser una de les millors d??cades de la hist??ria del club, tant en el pl??nol esportiu com en el social. El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 va esdevenir la pedra angular sobre la qual es va construir un gran equip que, en aquesta d??cada, va aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Per??n, tres Copes Duward, una Copa Llatina, dues Copes Martini Rossi, i una Petita Copa del M??n de clubs. L'any seg??ent del fitxatge de Kubala, l'equip aconsegueix cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip ??s conegut com el Bar??a de les cinc copes.
Uns altres fets destacats d'aquesta d??cada van ser la celebraci?? el 1953 de les primeres eleccions semidemocr??tiques (hi van votar nom??s els socis masculins) a la presid??ncia del club. Aquell mateix any va tenir lloc un dels esdeveniments m??s importants de la hist??ria del club i de l'etern rival. Quan el Bar??a tenia contractat Alfredo Di St??fano, jugador que acabaria sent un dels millors de tots els temps, Franco va intervenir per tal que el jugador no pogu??s fitxar pel club culer. La causa d'aquesta acci?? directa fou que amb el gran equip que tenia el Bar??a, si el fitxaven, el Reial Madrid podria quedar molt enrere de l'equip catal??.
El 15 de setembre la Federaci?? Espanyola va emetre un comunicat en el qual autoritzava Di Stefano a jugar quatre temporades a la Lliga Espanyola, dues amb el Reial Madrid i dues amb el Bar??a. La comissi?? directiva del Bar??a va protestar per la decisi??, i el 23 d'octubre va firmar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre el jugador. Cal dir que enmig d'aquest problema Di Stefano va aconseguir jugar tres partits amb la camiseta blaugrana. Aix?? doncs, finalment, la pressi?? del dictador va fer possible que el Madrid fitx??s l'argent?? amb el que acabaria guanyant cinc copes d'Europa.
Tot i les adversitats ,la massa social culera va cr??ixer fins els 38.000 socis, que van deixar petit el camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat l'any 1957.
Cal dir que durant els gaireb?? 40 anys de la dictadura de Francisco Franco a Espanya, quan es van prohibir i reprimir les institucions pol??tiques catalanes, el club es va convertir en un dels s??mbols de la lluita antifranquista a Catalunya i de la resist??ncia contra el centralisme que representava el r??gim franquista. L'estadi del FC Barcelona es va convertir en un dels pocs escenaris p??blics on els afeccionats s'expressaven lliurement, i el club es va convertir en el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser durant aquells anys quan es va comen??ar a dir que, pel seu simbolisme, el Barcelona era "m??s que un club".
El Bar??a d'Helenio Herrera (1958-1960)
El 22 d'abril de 1958 es present?? un nou entrenador, l'argent?? Helenio Herrera. Pocs dies m??s tard l'equip jug?? el partit de tornada de la final de la I Copa de Fires(despr??s de dos anys i mig de competici??) i s'impos?? a la selecci?? de Londres per un clar 6-0.
A la temporada seg??ent l'equip ??s refor??at amb Kocsis i Czibor, i es tanca una temporada excepcional, en la qual s'imposa a la Lliga, marcant 96 gols en 30 partits, i a la Copa se supera al Granada a la final. Tamb?? disput?? tres partits de la II Copa de Fires i els guany?? tots, destacant un contundent 4-0 a l'Inter de Mil??.
Durant la temporada 1959-1960, el Bar??a torn?? a guanyar la Lliga, per?? aquest cop amb una pugna apassionant contra el Reial Madrid. El club tamb?? torn?? a emportar-se la Copa de Fires en una temporada dura en la qual s'arribaren a jugar 60 partits. El Bar??a tamb?? guany?? aquest mateix any la Copa del General??simo.
El 3 de setembre del 1959 els blaugranes debuten a la Copa d'Europa. Despr??s de superar tres rondes, amb resultats hist??rics com un 0-2 i 5-1 al Milan i un 2-5 i 4-0 al Wolverhampton, cau en les semifinals davant el Reial Madrid. Poc temps m??s tard, el t??cnic argent?? deixa el club i juntament amb Luis Su??rez (Pilota d'Or el 1960) fitxa per l'Inter de Mil??, equip que amb el qual guanyaria dues Copes d'Europa. Aix?? obre una nova crisi social.
El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)
Despr??s de la desfeta de la final de Berna, la marxa de Luis Su??rez a l'Inter milan??s i el delicat estat de l'economia del club derivat de la construcci?? del Camp Nou, el Bar??a inici?? una etapa de decad??ncia que es perllong?? durant tota la d??cada dels seixanta i els primers anys de la dels setanta. Una ??poca que coincideix amb l'hegemonia total de l'etern rival, el Real Madrid, a nivell dels campionats de Lliga espanyola. La Federaci?? Espanyola de Futbol decideix tancar les fronteres als jugadors estrangers i els millors futbolistes espanyols juguen a l'equip blanc de la capital. L'??nic motiu de joia per als blaugrana ser?? la final de Copa del 1968, en la qual el Bar??a s'impos?? per 0-1 al Real Madrid en el Santiago Bernab??u, amb un autogol de Zunzunegui i un arbitratge del mallorqu?? Rigo que provoc?? la indignaci?? dels aficionats madrilenys, que acaben llan??ant tota mena d'objectes al terreny de joc en un partit que ha passat a la hist??ria com la final de les ampolles. Per?? aquesta ??s l'??nica excepci?? que confirma la regla d'una ??poca marcada pel favoritisme arbitral cap a l'equip de la capital[cal citaci??] i amb un Bar??a condemnat a ser l'etern segon classificat en els successius campionats de Lliga que es disputen. Malgrat els escassos ??xits esportius, el nombre de socis augmentar?? de 39.000 fins 55.000 durant els anys seixanta. En l'??mbit internacional, el Bar??a s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Real Zaragoza.
L'arribada de Johan Cruyff (1973-1978)
Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del m??n com ara Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen, per?? sobretot cal destacar la incorporaci?? de Johan Cruyff. L'equip de futbol va conquistar durant aquesta d??cada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, i una Copa de Fires.
La Recopa de Basilea i l'inici de l'era N????ez (1979-1988)
L'any 1978 va arribar a la presid??ncia del club Josep Llu??s N????ez, que dirigiria el club durant les dues d??cades seg??ents.
Durant els anys 1980 es van succeir grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Lineker, per?? l'equip de futbol nom??s va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'??mbit europeu es van guanyar dues Recopes d'Europa. Cal destacar-ne la primera, que fou l'aconseguida a Basilea el 1979. Aquest partit ??s recordat pel gran nombre d'aficionats que s'hi van despla??ar (m??s de 25.000), per la import??ncia que suposava guanyar el t??tol en aquell moment i pel partit en si, que acabaria sent un partit vibrant i emocionant que va requerir de pr??rroga (4-3).
La taca m??s negra d'aquesta d??cada va ser la dolorosa desfeta a la final de la Copa d'Europa disputada a Sevilla l'any 1986 davant l'equip roman??s de l'Steaua de Bucarest. L'equip de Venables, incapa?? de marcar un gol durant 120 minuts, va caure a la tanda de penals. Despr??s d'una greu crisi esportiva i social amb problemes entre el jugador Schuster i el president N????ez i la rebel??li?? de gaireb?? tota la plantilla contra N????ez pels contractes d'imatge (Mot?? de l'Hesp??ria), el club va decidir de contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, un fet que marcaria el dest?? del club durant la d??cada seg??ent. El m??s positiu dels anys 1980 va ser l'ampliaci?? del Camp Nou amb motiu del Campionat del M??n de Futbol del 1982, l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalitzaci?? econ??mica del club i els ??xits de les seccions de b??squet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants t??tols espanyols i europeus.
Johan Cruyff entrenador i el Dream Team (1988-1996)
Despr??s d'una greu crisi esportiva i social, durant el 1988 el club va tornar a contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, un fet que marcaria la destinaci?? del club durant la d??cada seg??ent. El Bar??a acaba segon a la Lliga despr??s de moltes protestes por errors arbitrals que van afavorir l'etern rival. A la Copa l'equip cau a quarts de final. Per?? a la Recopa guanya el seu tercer t??tol el 10 de maig a Berna, en superar a la final la Sampdoria italiana per 2-0.
Despr??s d'una temporada de transici?? (1989-1990) en qu?? s'aconsegu?? la Copa del Rei en una final disputada contra el Real Madrid a l'estadi de Mestalla (0-2), la d??cada dels anys 1990 va ser la millor de la hist??ria del Futbol Club Barcelona. Van ser deu anys d'??xits per al club en tots els ordres, tant en el terreny futbol??stic com en el de les seccions esportives. Amb l'equip de futbol entrenat per Johan Cruyff, es configura un equip amb figures com Koeman, Guardiola, Stoichkov, Rom??rio, Laudrup, Zubizarreta o Bakero entre d'altres.
Durant aquesta etapa l'equip va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, tres Supercopes d'Espanya, una Copa del Rei, una Supercopa d'Europa (1992) i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu t??tol m??s preat: la Copa d'Europa, al m??tic estadi de Wembley i davant la Sampdoria.
Aquest mateix any, la Generalitat de Catalunya concedeix al club la preada Creu de Sant Jordi Tamb?? cal destacar el 5-0 que l'equip va aconseguir davant el Reial Madrid, amb un hattrick de Romario durant la temporada 1993/94. Aquesta mateixa temporada el Bar??a pateix una de les derrotes m??s doloroses de la seva hist??ria, cau a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant el A.C. Milan. Aquesta desfeta gesta el final del "Dream Team." Zubizarreta, Laudrup, Goikoetxea i Salinas deixen el Bar??a, Rom??rio despr??s de guanyar el Mundial del 1994 arriba amb 23 dies de retard a la concentraci?? blaugrana, St??itxkov, despr??s d'aconseguir la Pilota d'Or, discuteix amb l'entrenador, i Koeman anuncia que vol tornar a Holanda. Tots tres acabarien deixant el club a final de temporada, igual que Eusebio i Txiki Beguiristain. El "dream team" es dissol.
Johan Cruyff intenta refer un equip campi?? i incorpora un nou bloc d'estrangers amb Prosinecki, Meho Kodro, Popescu i Figo. D??na oportunitats a nous jugadors del planter, com Celades, Roger i De la Pe??a, juntament amb el seu fill Jordi, que ja havia destacat en el tram final de la temporada anterior.
Els resultats no arriben i, per primera vegada des del 1988, l'equip no guanya cap t??tol oficial. El Bar??a acaba tercer a la Lliga, perd la final de la Copa del Rei davant l'Atl??tic de Madrid i es queda a un pas de la final de la Copa de la UEFA en caure davant el Bayern de Munic.
Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996. El president Josep Llu??s N????ez anuncia la fulminant destituci?? del t??cnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga. Les protestes a favor del neerland??s i en contra de la directiva s??n evidents en l'??ltim partit de Lliga al Camp Nou.
El final de l'era N????ez i el Centenari (1995-2000)
El traum??tic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, N????ez va confeccionar la nova etapa 1996/97 amb Bobby Robson com a nou entrenador i amb la incorporaci?? de nous jugadors provinents del mercat europeu que s'havia obert a causa de la nova Llei Bosman. Aquests jugadors foren Luis Enrique, Pizzi, V??tor Baia, Couto, Giovanni, Blanc i, per sobre de tots, el del brasiler Ronaldo, que provinent del PSV Eindhoven, va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconsegu?? el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la vict??ria dels tres t??tols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei.
Tot i els tres t??tols assolits, la crisi social continua i N????ez es veu obligat a canviar d'entrenador, contractant aix?? Louis Van Gaal i deixant el que fou el traductor de Robson, Jose Mourinho, com a segon entrenador.
Van Gaal es trob?? en la seva primera temporada sense el jugador m??s decisiu de l'anterior: Ronaldo fitx?? durant l'estiu per l'Inter de Mil?? per 4.000 milions de pessetes. Per?? en contrapartida s'incorpor?? una altra estrella brasilera, Rivaldo, i tamb?? uns altres jugadors destacats com ara Ruud Hesp i Reiziger, i el brasiler "Sony" Anderson.
Tot i que la temporada no va comen??ar gens b?? a causa d'una derrota dolorosa a la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, el club acaba conquistant la Lliga amb una certa comoditat, la Copa del Rei i la Supercopa d'Europa.
A causa dels ??xits de les darreres dues temporades el Bar??a arriba a encap??alar la llista dels millors clubs del m??n elaborada per la IFFHS.
La seg??ent temporada 1998/99 (la del Centenari) comen??a amb eleccions presidencials el juliol, que s??n guanyades per cinquena vegada consecutiva per N????ez.
La temporada no comen??a b??, l'equip torna a perdre la Supercopa d'Espanya, aquest cop contra el Reial Mallorca, ??s eliminat de la Lliga de Campions a la lligueta de vuitens i eliminat de la Copa del Rei a quarts de final.
En un intent de redirigir el rumb, a principi de l'any 1999 s'incorporen a l'equip els germans Frank de Boer i Ronald de Boer. El mes de novembre van comen??ar els actes de celebraci?? del Centenari del Club. Entre els molts actes celebrats, cal destacar el partit del Centenari (abril 1999) que enfronta el Bar??a contra la selecci?? del Brasil. El partit acaba amb empat a 2 gols. El mes anterior s'havia celebrat un emotiu partit-homenatge a Johan Cruyff al Camp Nou. L'ocasi?? serveix per a homenatjar alhora al "dream team" de principi dels noranta.
Finalment el Bar??a assoleix el t??tol de lliga a tres jornades del final del campionat. Cal dir que en la temporada del Centenari, les quatre seccions m??s importants del club van aconseguir com a m??nim el t??tol de la Lliga.
La temporada 1999/00 supos?? el final de l'era N????ez i comport?? alhora la dimissi?? de l'entrenador Van Gaal. A final de temporada la situaci?? arriba a insostenible per diversos motius: El joc del Bar??a desagrada l'afici??, i aquesta i la premsa mostren la seva crispaci?? contra Van Gaal, es constitueix la plataforma Elefant Blau (presidida per Joan Laporta) i a final de temporada l'equip no assoleix cap t??tol a excepci?? de la Copa Catalunya. Aix?? doncs, N????ez convoca eleccions per al 27 de juliol del 2000 i posa fi als seus 22 anys de mandat.
Finalment cal destacar que la d??cada dels 90 a suposar una de les m??s exitoses del club en tots els sentits, tant pel que fa a t??tols com als ??mbits social i de seccions. Les seccions m??s importants del club van assolir grans triomfs:
- L'equip de b??squet es va consolidar a l'elit del b??squet nacional i europeu, tot i que no va conquistar la Copa d'Europa, va arribar a la final fins quatre ocasions durant aquesta d??cada.
- L'equip d'handbol es va convertir en el millor equip d'handbol del m??n i molt probablement de la hist??ria: va guanyar tots els t??tols possibles, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa (cinc consecutives) i set lligues.
- L'equip d'hoquei sobre patins va assolir durant aquest per??ode, entre altres t??tols, dues Copes d'Europa i quatre OK Lligues.
De Gaspart a Laporta, una transici?? sense t??tols (2001-2003)
Les eleccions a president, despr??s de la marxa de N????ez, donen la vict??ria a l'hoteler i anterior vicepresident Joan Gaspart Solves. Amb ell al capdavant, el club iniciar?? una etapa amb resultats esportius negatius. La curta era Gaspart s'inicia, a m??s a m??s, amb l'inesperat fitxatge pel Real Madrid del davanter portugu??s Luis Figo, un jugador molt estimat per l'afici?? blaugrana que considera el seu pas al club blanc com una imperdonable tra??ci??. Aquest episodi coincideix amb l'inici d'un per??ode esplendor??s per al club madrileny, amb Florentino P??rez de president. Aquest fet fa encara m??s palesa la crisi del Bar??a, que completar?? un cicle de cinc anys sense assolir cap t??tol oficial de futbol. Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la cl??usula de rescissi?? del portugu??s amb fitxatges de dubtosa efic??cia com (Emanuelle Petit i Marc Overmars de l'Arsenal londinenc), Alfonso P??rez del Real Betis i Gerard L??pez que torna del Val??ncia CF) i posteriorment dels argentins Javier Saviola i Juan Roman Riquelme, pels quals es desemborsen grans quantitats. Ni Lloren?? Serra Ferrer primer, ni Carles Rexach despr??s, aconseguiran des de la banqueta que l'equip rutlli a satisfacci?? de l'afici??, que cada cop es mostra m??s cr??tica amb la marxa del club. Finalment, la decisi?? del president de repescar com a entrenador Louis Van Gaal, un home r??gid, poc estimat per l'afici?? i amb enfrontaments habituals amb la premsa, accelerar?? el final de Gaspart, que dimitir?? a principi del 2003 despr??s de suportar diverses mocadorades i el rebuig creixent d'una afici?? frustrada i oposada a la gesti?? del president. Gaspart va ser substitu??t per Enric Reyna i uns mesos despr??s per una Comissi?? Gestora encap??alada per Joan Trayter que va preparar el cam?? per convocar eleccions a la presid??ncia del club. Durant el seu mandat, Gaspart inici?? les obres de la ciutat esportiva de Sant Joan Desp?? i ampli?? i millor?? el Museu del FC Barcelona, el qual batej?? amb el nom de President N????ez. La secci?? de b??squet assoleix grans ??xits (entre ells la Copa d'Europa) sota la direcci?? del t??cnic serbi Svetislav Pesic.
La segona lliga de campions, dues lligues i un nou president (2003-2006)
La vict??ria de Joan Laporta a les eleccions celebrades el juny del 2003 va suposar un canvi radical en la gesti?? del club, que va abordar una represa que va permetre que en dos anys el Bar??a torn??s a figurar entre els clubs m??s admirats del m??n. Laporta significava essencialment un trencament radical amb el passat. La nova directiva va aprofundir en la catalanitzaci?? del club, va endre??ar les finances i va procedir a contractar una plantilla nova de jugadors joves i motivats pel triomf que portaren novament l'equip a guanyar t??tols. Amb Txiqui Begiristain de director t??cnic i Frank Rijkaard d'entrenador, es va poder armar un equip de figures encap??alades pel brasiler Ronaldinho, que aviat va meravellar sobre el camp. La temporada 2004/05 el FCB va aconseguir el campionat de Lliga i nom??s la mala sort davant el Chelsea el va deixar fora de la Champions League. S'havien consolidat, per??, els fonaments del que seria un gran equip. La seg??ent temporada 2005/06 constitueix una de les m??s glorioses de la hist??ria del club, que aconsegueix el doblet: Lliga i Copa d'Europa. A la Lliga el Bar??a no t?? rival. L'equip guanya al Real Madrid i ??s ovacionat al mateix Santiago Bernab??u (0-3) i l'equip repeteix t??tol encadenant una s??rie de catorze vict??ries consecutives, mentre el camerun??s Eto'o assoleix el pichichi amb 26 gols. D'aquesta manera, l'equip ??s reconegut internacionalment per la premsa. A la Champions League el Bar??a eliminar?? successivament el Chelsea, el Benfica i el Milan i s'imposar?? el 17 de maig, a la final de Par??s, a l'Arsenal londinenc per 2 gols a 1. Tots dos gols foren assistits per Larsson i els anotaren Eto'o i Belletti. L'1 de juny del 2006 el president Laporta inaugur?? oficialment la nova Ciutat Esportiva Joan Gamper a Sant Joan Desp??.
La Plantilla 2008-2009
|
|
.svg/20px-Flag_of_Andalusia_(simple).svg.png){kind=small}
Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un m??xim de tres jugadors sense passaport de la Uni?? Europea. La llista inclou nom??s la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pa??s de la UE:
- Eto'o t?? passaport espanyol
. - Milito t?? passaport itali??
. - M??rquez t?? passaport espanyol
. - Sylvinho t?? passaport espanyol
. - Messi t?? passaport espanyol .
- Ronaldinho t?? passaport espanyol .
- Deco t?? passaport portugu??s
. Nascut a Brasil, internacional per Portugal.
Altes
|
*3.000.000 ??? m??s en funci?? de variables i el 30% dels drets de Fernando Navarro.
Baixes
|
.svg/20px-Flag_of_La_Rioja_(with_coat_of_arms).svg.png){kind=small}
*2.000.000 ??? m??s en funci?? de variables.
**5.000.000 ??? m??s en funci?? de variables.
Equip t??cnic
- Entrenador: Josep Guardiola
- Segon entrenador:
- Ajudant t??cnic:
- Entrenador de porters:
- Encarregat del filial:
.svg/20px-Flag_of_Asturias_(indoor).svg.png)
Luis Enrique Mart??nez (encara no ha estat anunciat oficialment)
Plantilles d'anteriors temporades
- Plantilla de la temporada 2007-2008
- Plantilla de la temporada 2006-2007
- Plantilla de la temporada 2005-2006
- Plantilla de la temporada 2004-2005
T??tols destacats
Article principal: Palmar??s del Futbol Club Barcelona
- Tornejos internacionals
2 Copes d'Europa ( 1992, 2006 )
2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )- 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
- 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
- 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
- 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
- 1 Petita Copa del M??n (1957)
- Tornejos estatals
18 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-29, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 )
24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
7 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006 )- 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
- 4 Copes Eva Duarte de Per??n ( 1945, 1949, 1952, 1953 )
- 1 Lliga Mediterr??nia ( 1936-1937 )
- Tornejos nacionals
- 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-1905, 1908-1909, 1909-1910, 1910-1911, 1912-1913 (Campionat de la Football Associaci?? de Catalunya), 1915-1916, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1923-1924, 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927, 1927-1928, 1929-1930, 1930-1931, 1931-1932, 1934-1935, 1935-1936, 1937-1938 )
- 1 Lliga Catalana ( 1937-1938 )
- 6 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-1991, 1992-1993, 1999-2000, 2003-2004, 2004-2005, 2006-07 )
- Tornejos amistosos
- 32 Trofeus Joan Gamper: (1966, 1967, 1968, 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007)
- 3 Trofeu Carranza: ( 1961, 1962, 2005 )
- 5 Trofeu Teresa Herrera: ( 1948, 1951, 1972, 1990, 1993 )
- Tornejos femenins
Premis individuals a jugadors
- 10 Pichichis: Mari?? Mart??n 1942-1943, C??sar 1948-1949, Re 1964-1965, Rexach 1970-1971, Krankl 1978-1979, Quini 1980-1981, Quini 1981-1982, Rom??rio 1993-1994, Ronaldo 1996-1997, Samuel Eto'o 2005-2006.
- 15 Trofeus Zamora: Velasco 1947-1948, Ramallets 1951-1952, Ramallets 1955-1956, Ramallets 1956-1957, Ramallets 1958-1959, Ramallets 1959-1960, Pesudo 1965-1966, Sadurn?? 1968-1969, Sadurn?? 1973-1974, Sadurn?? 1974-1975, Reina 1972-1973, Artola 1977-1978, Urruti 1983-1984, Zubizarreta 1986-1987, V??ctor Vald??s 2004-2005.
- 6 Pilotes d'Or: Luis Su??rez 1960, Johan Cruyff 1973, Johan Cruyff 1974, Hristo Stoitchkov 1994, Rivaldo 1999, Ronaldinho 2005.
- 5 FIFA World Player: Rom??rio 1994, Ronaldo 1996, Rivaldo 1999, Ronaldinho 2004, Ronaldinho 2005.
- 1 Bota d'Or: Ronaldo (1996-1997)
- 2 Millor jugador Afric??: Samuel Eto'o 2004, Samuel Eto'o 2005.
- 3 Trofeus Bravo: Josep Guardiola 1992, Ronaldo 1997, Messi 2007.
- 1 Premi Golden Boy: Lionel Messi 2005.
- 2 Premi FIFpro al millor jugador del m??n: Ronaldinho 2004-2005 i 2005-2006.
- 1 Premi FIFpro al millor jugador jove del m??n: Messi 2005-2006.
Classificaci?? al Campionat de Catalunya per temporades
|
Llegenda: CM: Copa Macaya, CB: Copa Barcelona, CC: Campionat de Catalunya, FAC: Campionat de l'Associaci?? de Clubs, LM: Lliga Mediterr??nia, LC: Lliga Catalana
Classificaci?? a la Lliga masculina de futbol per temporades
|
|
|
|
Lliga espanyola
Copa del Rei
Copa Catalunya
Altres dades d'inter??s
- Temporades a 1??: 75 (totes)
- Temporades a 2??: Cap
- Millor posici?? a la lliga: 1r (18 vegades)
- Pitjor posici?? a la lliga: 12?? (temporada 41/42)
- Major golejada a favor: Temp. 1949-1950 FC Barcelona 10 - Gimn??stic de Tarragona 1
- Major golejada en contra: Temp. 1930-1931. Athletic de Bilbao 12 - FC Barcelona 1
- Jugadors amb m??s partits disputats: Migueli (670), Carles Rexach (665), Guillermo Amor (564).
- Jugadors amb m??s gols: Alc??ntara (357), Josep Samitier (319), C??sar Rodr??guez (301).
- Jugadors amb m??s t??tols: Guillermo Amor (19), Alexanko (17), Albert Ferrer (17), i Guardiola (16).
- Porter menys golejat: Antoni Ramallets
- Jugador amb m??s gols en un partit: Kubala, 7 gols contra l'Sporting de Gij??n (temporada 51-52)
- Equip filial: Barcelona B
Els 10 fitxatges m??s cars de la hist??ria del club
Vegeu tamb??: Llista completa
- 1. Javier Saviola, comprat per 35,9 milions d'euros, al River Plate (2001).
- 2. Marc Overmars, comprat per 32,2 milions d'euros, a l'Arsenal FC (2000).
- 3. Daniel Alves, comprat per 29,5 milions d'euros, al Sevilla FC (2008).
- 4. Ronaldinho, comprat per 27,0 milions d'euros, al Par??s Saint-Germain (2004).
- 5. Rivaldo, comprat per 24,0 milions d'euros, al Deportivo (1997).
- 6. Samuel Eto'o, comprat per 24,0 milions d'euros, al Reial Mallorca i Reial Madrid (2004).
- 7. Thierry Henry, comprat per 24,0 milions d'euros, a l'Arsenal Football Club (2007) .
- 8. Gerard L??pez, comprat per 21,6 milions d'euros, al Valencia CF (2000).
- 9. Geovanni, comprat per 21,3 millones d'euros, al Gr??mio Porto Alegre (2001).
- 10. Gabriel Milito, comprat per 20,5 milions d'euros, al Real Zaragoza (2007).
Jugadors destacats
Des de la fundaci?? al 1940
|
|
Del 1940 al 1980
|
Del 1980 al 2000
|
|
.svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small}
Del 2000 fins avui
|
Entrenadors destacats
Article principal: Entrenadors del Futbol Club Barcelona
-
Helenio Herrera (1958-1960), (1980-1980) i (1980-1981) -
.svg/20px-Flag_of_the_Czech_Republic_(bordered).svg.png)
Ladislau Kubala (1961-1963) i (1980-1980) 
Rinus Michels (1971-1975) i (1976-1978)
Hennes Weisweiler (1975-1976)- Udo Lattek (1981-1983)
- C??sar Luis Menotti (1983-1984)
Terry Venables (1984-1987)- Johan Cruyff (1988-1996)
- Bobby Robson (1996-1997)
- Louis van Gaal (1997-2000) i (2002-2003)
Radomir Anti?? (2003-2003)- Frank Rijkaard (2003-2008 )
Presidents
|
|
Seccions del club
Vigents
Professionals
- Secci?? de b??squet del Futbol Club Barcelona (1926)
- Secci?? d'handbol del Futbol Club Barcelona (1940)
- Secci?? d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona (1942)
- Secci?? de futbol sala del Futbol Club Barcelona (1972)
No professionals
- Secci?? d'atletisme del Futbol Club Barcelona (1915)
- Secci?? d'hoquei herba del Futbol Club Barcelona (1923)
- Secci?? de rugbi del Futbol Club Barcelona (1924)
- Secci?? de beisbol del Futbol Club Barcelona (1941)
- Secci?? de voleibol del Futbol Club Barcelona (1970)
- Secci?? d'hoquei gel del Futbol Club Barcelona (1972)
- Secci?? de patinatge art??stic sobre gel del Futbol Club Barcelona (1972)
Equips associats
- FC Barcelona-Institut Guttman
Desaparegudes
No professionals
- Secci?? de lluita grecorromana del Futbol Club Barcelona (1924, desapareguda el 1928)
- Secci?? de ciclisme del Futbol Club Barcelona (1925, desapareguda al 1945, refundada al 2004 i eliminada de nou el 2006)
- Secci?? de tennis del Futbol Club Barcelona (1926, desapareguda el 1936)
- Secci?? de patinatge art??stic del Futbol Club Barcelona (1952, desapareguda el 1956)
- Secci?? de gimn??stica del Futbol Club Barcelona (1957, desapareguda el 1976)
- Secci?? de judo del Futbol Club Barcelona (1961, desapareguda el 1976)
Equips associats
- Barcelona Dragons (creada fora del club el 1991, s'hi un?? el 2001 i desaparegu?? el 2003)
- UB Bar??a (Fundat el 1985 com a secci?? del Club Esportiu Universitari, desaparegu?? el 2007)
Penyes i massa social
Les penyes s??n una part molt important del barcelonisme. Formades com a associacions independents sense ??nim de lucre, mantenen i projecten el sentiment i la hist??ria del club arreu del m??n sencer. D'altra banda tamb?? ajuden a fomentar la germanor entre els seus socis i simpatitzants mitjan??ant les diferents activitats que realitzen al llarg de l'any. Un cop l'any el club juntament amb una penya organitzen la trobada mundial de penyes (normalment al setembre o octubre). Altres trobades com les de zones o organitzades per diferents motius, s'organitzaran tamb?? s'han de comunicar al club, el qual envia un o m??s representats.
Activitats m??s freq??ents de les penyes
- Despla??aments tant Camp Nou com als camps de fora on va a jugar per animar el Bar??a.
- Visualitzaci?? dels partits del bar??a a la seva seu social.
- Participar en les diferents trobades, organitzar confer??ncies, aniversaris, xerrades i col??locaci?? de la placa amb el seu escut al Camp Nou.
- Creaci?? d'equips de futbol o d'altres esports, especialment en categories juvenils i de manera amateur.
- Actes per recaptar fons per a tasques solid??ries.
N??mero de penyes per ubicaci??
|
|
|
Grups de suport
- Sang Cul??
- Almog??vers
- Boixos Nois
- Dracs
Algunes Penyes Barcelonistes
- PB Solera de Castellar del Vall??s
- PBB Meritxell
- PB de Gelida
- PB Manresa
- PB de Banyeres del Pened??s
- PB Plana de Vic
Enlla??os externs
| Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies]. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
Viquinot??cies. |
 |
Viquitexts. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
- Plana oficial del club
- Plana oficial fcbjunior
- Plana oficial de la botiga online
- FC Barcelona secci?? de rugbi
- Juga-la! Esport i Ciutadania | Educaci?? en valors
| Futbol Club Barcelona | |
|---|---|
| Instal??lacions | Camp Nou ?? Mini Estadi ?? Ciutat Esportiva Joan Gamper ?? Palau Blaugrana ?? Museu del FC Barcelona |
| Equips |
 Futbol: Futbol Club Barcelona ?? Futbol Club Barcelona B ?? Futbol Club Barcelona C Seccions: B??squet ?? Handbol ?? Hoquei Patins ?? Futbol Sala |
| Hist??ria |
 |
| Temes relacionats |
Avi del Bar??a ?? Eric Castel ?? Himne del Bar??a ?? PC Bar??a En altres projectes: Commons ?? Wikinot??cies Lloc web: fcbarcelona.cat |
| Membres del G-14 | ||
|
|
||
| Primera Divisi?? Espanyola 2007-2008 | ||
 |
||
|
|
|
|---|---|
| Futbol | Copa del M??n de Futbol 2006 ??? Futbol Club Barcelona ??? Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona |
| Altres | Atletisme ??? Pilota valenciana ??? Tarradellas Cup 2007 masculina |
