Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fusta - Viquip??dia

Fusta

De Viquip??dia

Fusta en un bosc de Finl??ndia
Fusta en un bosc de Finl??ndia

La fusta ??s la mat??ria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs; per?? aix?? ??s nom??s una aproximaci??, en el m??s ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta ??s un material heterogeni, higrosc??pic, cel??lular i anisotropic. La fusta ??s composta de fibres de cel??lulosa (el 40 el %-50 %) i hemicel??lulosa (el 15 el %-25 %) mantingudes unides per lignina (el 15 el %-30 %).

La subst??ncia l??gnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul??lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de per??ode anual.

La fusta la produ??xen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perqu?? resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta caracter??stica ??s utilitzada ??mpliament pels humans.

Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles ??s la fabricaci?? de polpa o pasta, mat??ria primera per a fer paper. Artistes i fusters tallen i uneixen trossos de fusta amb eines especials, per a fins pr??ctiques o art??stics. La fusta ??s tamb?? un material de construcci?? molt important des dels comen??aments de les construccions humanes i roman sent-lo avui.

Taula de continguts

[edita] Estructura de la fusta

Aspecte d'un arbre tallat
Aspecte d'un arbre tallat

La medul??la ??s la part m??s ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificaci??.

Duramen ??s la part immediata a la medul??la, m??s dura i consistent, impregnada de [[lignina] tan??

Albeca ??s la part exterior i m??s jove de la fusta, amb m??s sava, que amb el temps al ser substitu??t el mid?? per tan?? es transforma en duramen, que es fixa en la membrana cel??lular.

Escor??a ??s la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta.

[edita] Propietats f??siques de la fusta

Pineda a Catalunya
Pineda a Catalunya
  • Humitat: La fusta cont?? aigua de composici??, inherent a lpo.ma seva naturalesa org??nica, aigua de saturaci??, que impregna les parets dels elements, i aigua lliure, absorbida per capil??laritat pels vasos.
  • Densitat: La densitat real de la fusta ??s similar a totes les esp??cies, al voltant de l'1,56, en canvi, la densitat aparent, la que compr??n el volum dels buits, varia entre les esp??cies i del grau d'humitat, i del lloc de l'arbre n sigui m???esurat, doncs ??s m??s densa en el duramen que en l'albeca
  • Contracci??: La fusta canvia de volum segons la humitat que cont??. quan perd aigua, es contrau, de manera m??nima en la direcci?? de les fibres (0,8%) i major en les radial (de l'1 al 7,8%) i tangencial (5 a 11,5%)
  • Duresa: La duresa de la fusta ??s la resist??ncia que oposa al desgast, clavament, o rat, i dep??n de la seva densitat, edat, estructura i si es treballa en el sentit de les fibres o en el perpendicular. Per la seva duresa es classifiquen en fustes molt dures com el ban??s o l'alzina, molt dures, com el roure, cirerer, dures com el faig pi o castanyer, toves, com el avet, i molt toves com el til??ler

[edita] Classificaci?? de la fusta

La classificaci?? de la fusta est?? basada en:


1)La seva estructura anat??mica

  • Con??feres o resinoses, de la classe bot??nica de les gimnospermes, i a ella pertanyen les esp??cies m??s antigues de finals de l'era prim??ria, pr??pies de les zones fredes i temperades, son les m??s apreciades en la construcci?? per les seves caracter??stiques de treball i resist??ncia mec??nica. Entre elles ens trobem el pi, abet. El teixit vascular i el de suport son un sol element.
  • Frondoses, de les angiospermes dicotiled??nies, van aper??ixer al final de l'era secund??ria, pr??pies de les zones atemperades i tropicals, proporcionen les fustes aptes per benisteria, per l'aspecte i qualitat. Entre elles ens trobem el roure, alzina, faig. El teixit vascular i el de suport son independents.
  • Fusta tropical caoba, okume, iroko, teca, ban??s

2) La seua duresa

  • Toves.
  • Dures.

[edita] La fusta en la ind??stria i la construcci??

Taulons de fusta
Taulons de fusta

Per tal d'evitar-ne la destrucci?? se la sotmet a un tractament de conservaci??, que consisteix a injectar-hi en fred i a pressi??, amb aparells adequats, o b?? en calent, mitjan??ant autoclaus, una subst??ncia capa?? de fer-la imputrescible (creosota, sulfat de coure...) i de preservar-la de l'acci?? de l'aigua, de certs insectes i de la floridura.

En la construcci??, la fusta s'empra com element resistent, com tancament, paviments o decoratiu.

  • Elements resistents: Pilars, BIGES, o encavallades
  • Tancaments: S'usa b??sicament per baranes, portes o elements estructurals de fusteria (bastiments, finestres)
  • Paviments: Tarimes de parquet, mass??s o laminat
  • Decoraci??: S'utilitza en elements escult??rics o panel??lats,
  • Elements auxiliars: Com a material de construcci?? s'utilitza per bastides, encofrats o plataformes

Per a construccions hidr??uliques, de travesses de ferrocarril, armeria, etc., s'empra l'anomenada fusta de ferro, molt dura i resistent.

La fusta ??s tamb?? utilitzada en escultura.

En la ind??stria qu??mica ??s emprada per a la producci?? d'aiguarr??s i d'??cid ac??tic per destil??laci?? seca.

[edita] La fusta com a font d'energia

La fusta que ??s tamb?? biomassa ??s la font d'energia m??s antiga que coneix la humanitat.

Actualment, per a m??s de la meitat de la poblaci?? mundial, la fusta representa l'origen del 50% de l'energia consumida per?? per a Europa i Estats Units tan sols el 4%

La fusta es composa de cel??lulosa i lignina, aix?? com de mid??, b??lsams, alcohol met??lic, c??mfora, colorants, tanins, perfums i resines. Cont?? carboni i hidrogen.El contingut energ??tic depen de l'esp??cie vegetal per?? sempre ??s inferior al del carb?? i els altres combustibles f??ssils.

Per produir calor durant la combusti?? de la fusta es requereix oxigen, com a comburent, i s'allibera di??xid de carboni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Fusta