Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Franquisme - Viquip??dia

Franquisme

De Viquip??dia

Dictadura franquista
???
1939 ??? 1975 ???
Flag Escudo
Bandera Escut
Lema nacional: Una, grande y libre
(en castell?? Una, gran i lliure)
Himne nacional: Marxa Reial
Capital Madrid
Idioma oficial Castell??
Govern Dictadura
Caudillo de Espanya
 ??? 1939-1975 Francisco Franco
Hist??ria
 ??? Fi de la Guerra Civil Espanyola 1 d'abril de 1939
 ??? Mort de Francisco Franco 20 de novembre de 1975
Moneda Pesseta

El franquisme va ser el r??gim pol??tic dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del General Francisco Franco Bahamonde.

Taula de continguts

[edita] Caracter??stiques del r??gim

En primer lloc s'ha de tenir present que el Franquisme no fou una ideologia en s?? mateixa. Franco no va ser mai cap ide??leg ni cap intel??lectual com s?? ho van ser Mussolini i Hitler. L'ide??leg del feixisme espanyol va ser Jos?? Antonio Primo de Rivera. El Franquisme es basava en la ideologia dels seus partidaris, que s??n els que van recolzar l'al??ament militar del 18 de juliol de 1936 (el "glorioso alzamiento nacional"). Es caracteritza aix?? pel pluralisme dins les forces pol??tiques del r??gim, on Franco era el moderador, situant-se aix?? per sobre d'aquestes. Aix?? explica la longevitat del r??gim i el lideratge indiscutible del General??simo. A m??s, cal tenir en compte el gran pragmatisme de Franco, que va anar variant ideol??gicament el r??gim i es va anar adaptant a les circumst??ncies internes i internacionals de cada moment. Aix??, fins els anys 50 ser?? un r??gim de tipus feixista en sentit estricte, despr??s anir?? variant sense perdre el seu autoritarisme i els principis ideol??gics m??s significatius. [1]

El Franquisme fou un r??gim pol??tic autoritari. Neix d'una vict??ria militar a difer??ncia dels altres r??gims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. ??s significatiu que Franco va al??ludir sempre a la "vict??ria" fins els anys 60, quan va canviar el seu discurs per parlar de "pau". Ell havia donat a Espanya la pau que per culpa dels r??gims liberals no havia tingut en tot el segle XIX i el que es portava del XX. A m??s, va ser un r??gim militarista on les decisions es prenien seguint el model de jerarquia militar. L'ex??rcit era aix?? una instituci?? fonamental, que va estar sempre present en major o menor mesura en els governs de Franco.

A m??s ??s una dictadura en sentit estricte, on Franco t?? totes les atribucions de govern i controla tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit ??nic i de l'ex??rcit. Cal fer esment que aix?? no succe??a a l'It??lia feixista, on hi havia un rei que era cap d'estat i el consell nacional feixista va arribar a destituir Mussolini com a cap del govern el 1943. S???ha d'afegir a tot aix?? el fet que les corts franquistes no tenien iniciativa legislativa. Aix??, Franco sostent?? tant el poder executiu com el legislatiu, trencant-se el principi de separaci?? de poders de la democr??cia. Tot aix?? fa que sigui un r??gim molt personalista, que va resistir estable durant gaireb?? 40 anys sense problemes, per?? no va sobreviure a la mort del dictador.

Tampoc hi havia sistemes representatius. Existia un ??nic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange Espa??ola Tradicionalista y de las JONS. A aquest partit havien de pert??nyer obligat??riament tots els funcionaris que, a m??s, havien de jurar els "principios fundamentales del Movimiento", llei m??xima de l'Estat similars a una constituci??. Espanya es definia com a democr??cia org??nica. Aquest sistema suposava negar els drets pol??tics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes (sindicat vertical, caps de fam??lia o municipis). A m??s, una part de les corts (mancades d'iniciativa legislativa) era designada directament per Franco i d'altres hi eren per dret propi (alguns alts c??rrecs militars i eclesi??stics). Aquest sistema pretenia mostrar a la comunitat internacional la il??lusi?? que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democr??cia.

A nivell econ??mic Franco va mirar de buscar un r??gim viable a mig cam?? entre el model capitalista i el comunista. L???estat franquista fou capitalista, per?? amb gran intervencionisme econ??mic per part de l'Estat. La propietat privada era un dret reconegut, per?? la naci?? estava per sobre dels interessos individuals. Aquest sistema ??s propi dels r??gims de tipus feixista i revestia de progressisme social un r??gim autoritari i qu??, per molt intervencionista i controlador fos, sempre deixava els empresaris i terratinents per sobre dels treballadors en les negociacions. El control de les relacions laborals l'exercia el sindicat vertical i les vagues eren considerades subversives i estaven prohibides. Durant els anys 50 i m??s als 60 Franco ha d'anar suavitzant l'intervencionisme del r??gim per sortir de la crisi econ??mica i assegurar-se el recolzament i les inversions dels aliats occidentals. L???intervencionisme estatal es va traduir arran del creixement econ??mic del "desarrollismo" en gran corrupci?? pol??tica.

Tamb?? s???ha de destacar el paper que va tenir l'Esgl??sia cat??lica, que fou un dels grans baluards del Franquisme, amb alguna excepci?? com el cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer, que va morir en l'exili. Aquesta s???havia sentit atacada per la Rep??blica i Franco es presentava com l'home escollit per D??u per salvar la p??tria. L???Esgl??sia va recolzar aquesta tesi i Franco li va concedir molts privilegis en el Concordat del 1953: benestar econ??mic, poder social, un fur espec??fic pel qual el clergat era jutjat de forma diferent, el matrimoni can??nic era l'??nic perm??s, ensenyament de la doctrina als centres d'educaci??, manca de censura en les seves publicacions... Amb tot, els anys 60 l'esgl??sia cat??lica espa??ola viu un profund proc??s de renovaci?? arran del Concili Vatic?? II. Apareixen nous capellans joves que no han viscut la Guerra Civil i la postguerra, amb actitud cr??tica al r??gim tant des del punt de vista social com pol??tic. A m??s, l'Esgl??sia basca ser?? sempre pr??xima al nacionalisme i tamb?? ser?? cr??tica amb la dictadura. Aix??, es van produint canvis en part de l'Esgl??sia que el General??simo mai va entendre i que es van fer evidents quan el 1975, un Franco malalt va fer les seves ??ltimes execucions proc??s de Burgos i el Papa les va condemnar p??blicament.

En darrer lloc cal parlar dels recolzaments socials del r??gim. Primerament s??n els que havien recolzat el cop d'estat de 1936: els grans terratinents i burgesos industrials i financers (la burgesia catalana i la basca van ser favorables al r??gim), bona part de la petita burgesia i la pagesia influ??da per l'Esgl??sia cat??lica. A m??s, s???ha d'afegir que la naixent classe mitjana dels anys 60 ser?? propera al r??gim, ja qu?? es beneficien del ???miracle econ??mic??? del "desarrollismo". Aix??, no posen problemes a la manca de llibertat p??blica a canvi de la prosperitat econ??mica i la "pau" que la dictadura s'atribu??a. S???ha de tenir en compte l'??s de l'aparell propagand??stic franquista, que difonia la ideologia del r??gim entre les classes populars, la censura i el control de l'ensenyament, que no nom??s difonia l'ideari franquista, sin?? que feia que les noves generacions estiguessin mancades de consci??ncia pol??tica cr??tica, fet que s'ha denominat franquisme sociol??gic o majoria silenciosa.

[edita] Hist??ria

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la vict??ria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de Espa??a por la gracia de Dios. En els primers anys, el r??gim franquista va dur a terme una repressi?? brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una pol??tica econ??mica aut??rquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. M??s endavant, el r??gim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de pol??tica econ??mica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la poblaci?? en general (desarrollismo), si b?? el nivell de llibertat personal i pol??tica no va augmentar de la mateixa manera.

El franquisme com a r??gim pol??tic es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succe??t pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transici?? cap a un sistema pol??tic basat en una democr??cia parlament??ria va ser relativament suau.

[edita] Ideologia

El franquisme, a difer??ncia d'altres moviments de caire totalitari com el feixisme itali?? i el nazisme, no va aportar una ideol??gia pr??pia ben definida ni novedosa. Les bases ideol??giques del r??gim era les dels sectors tradicionalistes reaccionaris i consistien b??sicament en una defensa estricta de la confessionalitat cat??lica de l'Estat, de la propietat privada, de l'estructura familiar tradicional, una visi?? militarista de la vida pol??tica i una animadversi?? intensa envers el comunisme i el sistema democr??tic de partits, que eren vistos com els grans enemics d'aquells valors. Tot i que la Falange suposava un intent d'imitaci?? a Espanya del feixisme itali??, Franco, un cop mort Jos?? Antonio Primo de Rivera, va desactivar l'amena??a que aquest moviment podria suposar per al seu lideratge, primer obligant la Falange a fondre's amb el carlisme dins la nova Falange Espanyola Tradicionalista i posteriorment apartant als caps falangistes dels primers llocs de responsalibilitat pol??tica.

L'amalgama ideol??gica que el r??gim va utilitzar per tal de consolidar-se ha rebut sovint en la bibliografia acad??mica el nom de nacionalcatolicisme, en virtud de dos dels pilars b??sics de la ideologia del r??gim: la defensa aferrissada de la unitat espanyola, identificada amb la llengua castellana i contr??ria a qualsevol reconeixement d'altres realitats nacionals -aspecte que l'apartava de les aspiracions dels carlins que, tot i defensar la unitat espanyola, volien un reconeixement de les regions hist??riques-, i la identificaci?? total entre Esgl??sia cat??lica i estat[2].

[edita] El franquisme avui

Hi ha grups redu??ts d'ultradreta que es declaren franquistes i reivindiquen obertament el r??gim franquista. Aquests grups defensen una visi?? de la Hist??ria d'Espanya coherent amb la que propagava el franquisme.

D'altra banda, tenint en compte que el r??gim va controlar l'educaci?? durant 40 anys, que la transici?? cap a la democr??cia va ser gradual, i que hi va haver una amnistia general per tots els integrants o col??laboradors del r??gim franquista, hi ha qui argumenta que el franquisme com a fet social va perdurar a Espanya molt m??s enll?? del 1975 (l'anomenat franquisme sociol??gic). ??bviament aix?? es objecte de controv??rsia, i de fet l'??s del terme franquista de manera derogat??ria ha estat relativament habitual en el debat pol??tic en els darrers anys.

[edita] Condemnes internacionals

El 17 de mar?? de 2006 l'Assemblea Parlament??ria del Consell d'Europa que engloba un total de 46 pa??sos, condemn?? un??nimement les "greus i m??ltiples violacions de Drets Humans comeses a Espanya pel r??gim franquista entre 1939 i 1975". Tamb?? va proposar que el dia 18 de juliol de 2006 sigui considerat "dia oficial de condemna a la dictadura franquista" demanant que es permeti als historiadors l'acc??s lliure a tots els arxius de la Guerra Civil, per tal que es puguin analitzar tots els documents amb la m??xima objectivitat possible.

Van signar l'acord tots els diputats, excepte el PP i la ultra dreta.

En qualsevol cas, l'informe sost?? que durant el r??gim franquista:

  • Es varen produir entre 500.000 i 1.000.000 de morts. (Les xifres es mantenen en discussi??).
  • Els primers dies del cop varen sorprendre unes 50.000 persones en "el b??ndol equivocat" i foren assassinades o executades en judicis sumar??ssims. (Aquesta xifra ??s probablement comparable en ambd??s b??ndols.)
  • La Guerra Civil espanyola fou un primer exemple de guerra total presagiant els pitjors escenaris del que posteriorment fou la II Guerra Mundial.
  • Fou particularment greu el comportament amb les dones en nom del concepte franquista de "redempci??", amb violacions, confiscaci?? d'aliments o execucions pel comportament dels seus fills o parelles.
  • Es condemn?? sense judici nombrosos presoners pol??tics pel sol fet de ser republicans, per la denominada detenci?? administrativa. Les condemnes eren a mort o a penes de pres?? de 20 o 30 anys. (Les xifres oficials franquistes parlen d'uns 60.000 a 62.000 nom??s entre 1940 i 1941).
  • Durant els anys quaranta hi havia una quantitat enorme de presoners pol??tics. D'acord amb les xifres oficials, que els historiadors generalment consideren subestimades, en la primera meitat de la d??cada es va arribar a 300.000 presoners d'una poblaci?? de 25.9 milions d'habitants. Com a comparaci??, la totalitat de la poblaci?? empresonada el gener del 1936, abans de la guerra civil, era de 34.526 reclusos. El 1940 el nombre de presoners per cada 100.000 habitants fou quasi tan alt com el seu equivalent a l'Alemanya nazi (1.158 i 1.614, respectivament).
  • Les condicions espantoses d'arrest i d'empresonament, que sistem??ticament inclo??en la fam, l'amuntegament massiu i les malalties epid??miques constitu??ren una violaci?? dels drets humans.
  • Brutalitat policial i tortura sistem??tica com a norma. Violacions a dones dins de depend??ncies policials, abusos f??sics i psicol??gics. Les incomptables morts a les presons es comptabilitzaven com a su??cidis. No era excepcional que les autoritats reaccionessin assassinant familiars. El 1944 fonts del Ministeri de Just??cia asseguraren que uns 190.000 presoners moriren o foren executats a la pres??.

Entre les conclusions de l'informe "hi ha suficients evid??ncies per provar que els abusos contra els drets humans sota el r??gim de Franco, foren extensius i sistem??tics" i proposa a la comissi?? que cre?? un comit?? d'experts amb l'objectiu de recollir i avaluar tota la informaci?? possible.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? cepote
  2. ??? Montero D??az, Julio, "El franquismo: planteamiento general", dins Paredes, Javier (coord.), Historia contempor??nea de Espa??a (siglo XX), Barcelona, Ariel, 1998, pp. 639-662.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs