Franco Maria Malfatti
De Viquipèdia
| Franco Maria Malfatti | |
|
|
|
| Mandat 1 de juliol de 1970 – 21 de març de 1972 |
|
| Precedit per | Jean Rey |
|---|---|
| Succeït per | Sicco Leendert Mansholt |
|
Ministre d'Afers Exteriors
|
|
| Mandat 4 d'agost de 1979 – 15 de gener de 1980 |
|
| Precedit per | Arnaldo Forlani |
| Succeït per | Attilio Ruffini |
|
Ministre d'Educació
|
|
| Mandat 7 de juliol de 1973 – 11 de març de 1978 |
|
| Precedit per | Oscar Luigi Scalfaro |
| Succeït per | Mario Pedini |
|
|
|
| Naixement | 13 de juny de 1927 Roma (Itàlia) |
| Mort | 10 de desembre de 1991 Roma (Itàlia) |
| Partit polític | Democràcia Cristiana |
| Professió | periodista |
Franco Maria Malfatti ( Roma, Itàlia 1927 - íd. 1991 ) fou un periodista i polític italià que presidí la Comissió Europea entre 1970 i 1972.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 13 de juny de 1927 a la ciutat de Roma, en una família descedent del rei Felip IV de França. Va estudiar periodisme a la Universitat de Roma.
El desembre de 1970 li fou concedida la Gran Creu al Mèrit de la República Italiana. Morí el 10 de desembre de 1991 a la seva residència de la ciutat de Roma.
[edita] Activitat política
[edita] Política nacional
Membre de la Democràcia Cristiana (DC) i estret col·laborador d'Amintore Fanfani, Aldo Moro i Giorgio La Pira, l'any 1951 fou escollit representant nacional de la joventut i el 1958 diputat al Parlament d'Itàlia pel districte de Rieti.
El juliol de 1973 fou nomenat Ministre d'Educació pel primer ministre Mariano Rumor, càrrec que ocupà també en els governs d'Aldo Moro i Giulio Andreotti, abandonant-lo el març de 1978. Posteriorment va esdvenir Ministre de Finances i l'agost de 1979 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el govern de Francesco Cossiga, càrrec que ocupà fins el gener de 1980.
[edita] Política europea
El juliol de 1970 fou escollit President de la Comissió Europea, càrrec que desenvolupà fins el març de 1972, data en la qual dimití nou mesos abans de finalitzar el seu mandat per presentar-se a les eleccions italianes. Durant el desenvolupament del seu mandat es van realitzar les negociacions d'adhesió de Dinamarca, Irlanda, el Regne Unit i Noruega. Els tres primers van adherir-se a la Comunitat Europea el 22 d'agost de 1972, mentre que Noruega refusà la seva adhesió mitjançant un referèndum.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Jean Rey |
President de la Comissió Europea 1970–1972 |
Succeït per: Sicco Leendert Mansholt |
| Precedit per: Oscar Luigi Scalfaro |
Ministre d'Educació 1973–1978 |
Succeït per: Mario Pedini |
| Precedit per: Filippo Maria Pandolfi |
Ministre de Finances 1978–1979 |
Succeït per: Franco Reviglio |
| Precedit per: Arnaldo Forlani |
Ministre d'Afers Extrangers 1979–1980 |
Succeït per: Attilio Ruffini |
