Francisco Franco Bahamonde

De Viquip??dia

Francisco Franco Bahamonde
68?? President del Govern d'Espanya 1r de la Dictadura Franquista (1939-1975)
Mandat 5 de febrer de 1939 ??? 9 de juny de 1973
Vice President(s)	Cap (1939-1962) Agust??n Mu??oz Grandes (1962-1967) Luis Carrero Blanco (1967-1973)
Precedit per	Juan Negr??n L??pez
Succe??t per	Luis Carrero Blanco
Cap d'estat d'Espanya
Mandat 1 d'abril de 1939 ??? 20 de novembre de 1975
Precedit per	President de la Rep??blica Manuel Aza??a D??az
Succe??t per	Rei d'Espanya Joan Carles I
Naixement	4 de desembre de 1892 Ferrol (Gal??cia, Espanya)
Mort	20 de novembre de 1975 Madrid (Espanya)
Partit pol??tic	Moviment Nacional
Parella	Carmen Polo
Professi??	Militar

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.

Nascut a El Ferrol (A Coru??a), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Te??dulo, es va graduar a l'Acad??mia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convert?? en el comandant m??s jove en l'ex??rcit espanyol, per la seua labor en la guerra del Marroc. Es convert?? en general de brigada l'any 1926 per m??rits de guerra, el general m??s jove de tot Europa.

Durant la Segona Rep??blica Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientaci?? conservadora, en les eleccions, ??s ascendit a general de divisi??. El 1934, durant el per??ode de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirig?? des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecci?? obrera a les mines d'Ast??ries.

Destinat a Santa Cruz de Tenerife com a comandant general de les Can??ries per el president Casares Quiroga, el 18 de juliol de 1936 particip?? activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern leg??tim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Jos?? Sanjurjo, Emilio Mola, Moscard?? i d'altres. En aquest moment comen??a la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del pol??tic Calvo Sotelo.

L'any 1937 fou nomenat a Burgos general??ssim de tots els ex??rcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumar??ssimes sancionades pel mateix general i les den??ncies an??nimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.

La guerra finalitza oficialment l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es mant?? com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en un discurs radiof??nic. No fou aix?? ja que milers de ciutadans van ser afusellats en la postguerra i centenars de milers de persones van haver d'exiliar-se, molts de per vida.

Taula de continguts 1 Intervenci?? a la Segona Guerra Mundial (1939-1945) 2 Dictadura (1939-1953): la postguerra 3 Dictadura (1953-1975): el desarrollismo 4 Refer??ncies 5 Enlla??os externs

[edita] Intervenci?? a la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Durant la segona guerra mundial Franco va posar en perill la neutralitat d'Espanya (proclamada p??blicament el 4 de setembre de 1939). L'Estat espanyol va admetre l'??s dels aeroports i ports espanyols per els avions i submarins alemanys. Cessions fruit del Pacte Anti-Komintern i el Tractat germ??nic-espanyol d'amistat, tots dos signats en mar?? de 1939.

El 23 d'Octubre 1940 Franco s'entrevist?? amb Hitler a Hendaia, on li deman?? desmesurades exig??ncies perqu?? Espanya tot just sortia d'una llarg enfrontament fratricida. De totes maneres, Hitler ja no estava interessat en l'estret de Gibraltar ja que havia desviat l'atenci?? cap els Balcans, en perill despr??s de la fracassada intervenci?? italiana a Gr??cia.

Tamb?? podem comprovar que Franco no tenia cap vocaci?? neutralista quan va enviar al front sovi??tic la "Divisi?? Espanyola de Voluntaris contra Russia", m??s coneguda com Divisi?? Blava, i oficialment com Divisi?? 250 de l'Ex??rcit alemany. Aquest ajut a Hitler suposa, segons el Dret Internacional, una agressi?? contra el b??ndol dels aliats. Per?? els aliats no van declarar la guerra a Espanya; primer, per la poca presi?? que Stalin va exercir sobre els seus aliats occidentals ja que tenia por que aquests creguessin que volia ampliar la seva futura zona d'influ??ncia en un ??mbit on l'acabava d'exercir recentment (Guerra civil espanyola). I segon, perqu?? s'estava dissenyant l'Europa de blocs, i a les democr??cies occidentals -subordinades ja a l'estrategia dels Estats Units des de 1943- les interessava mantenir a Franco en el poder per la seva vocaci?? anticomunista.

Quan els nazis perden la guerra, Franco prova de distanciar-se formalment de l'est??tica nazi i el 1947, fa prohibir la salutaci?? amb el bra?? al??at, salutaci?? obligat??ria de 1939 a 1947.

[edita] Dictadura (1939-1953): la postguerra

A la postguerra (i tamb?? durant la guerra) els objectius principals de Franco s??n la modificaci?? de l'estructura de l'estat d'acord amb els interessos del grups dominants que li donaven suport i l'aniquilaci?? de l'oposici?? interior, amb el desplegament d'una repressi?? implacable que abastar?? tots els nivells de la vida p??blica i privada, i que inclour?? consells de guerra col??lectius i sumar??ssims sense garanties processals ni cap possibilitat de defensa, delacions, arbitrarietats i "paseos". A les nacions hist??riques, aquesta repressi?? es comporta l'abolici?? dels estatuts d'autonomia i la prohibici?? de qualsevol expressi?? p??blica del catal?? i el basc.^[1]

[edita] Dictadura (1953-1975): el desarrollismo

L'any 1953 Franco es va reunir amb el president dels Estats Units, Eisenhower i va concedir-li bases en territori espanyol (Rota, Mor??n de la frontera, Saragossa i Torrej??n. Actualment nom??s estan actives les dues primeres). A canvi, a partir de l'any 1959, Espanya va comen??ar a rebre ajudes econ??miques.

L'??nica mat??ria d'infraestructures que va avan??ar durant la dictadura van ser els pantans. L'altra cara de la moneda va ser la falta de planificaci?? de l'habitatge: construcci?? sense miraments al litoral i construcci?? d'edificis amb material deficient, que m??s endavant comportaria els efectes de l'aluminosi.

El 1969 design?? per al t??tol de rei Joan Carles de Borb??, n??t d'Alfons XIII i fill de Joan de Borb?? i de Battenberg, hereu leg??tim de la Corona. El juny de 1973 cre?? el c??rrec de president del govern, que recaigu?? en el seu m??xim col??laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endur?? el r??gim. Aix?? provoc??, el 1974, l'execuci?? al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polon??s al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador f??u afusellar uns membres d'ETA i del FRAP, cosa que mobilitz?? una gran part de l'estranger i fins i tot del mateix Papa. Franco, segurament ja debilitat i proper a la mort, no va rectificar les condemnes.

Oficialment Franco mor?? el 20 de novembre de 1975 al palau del Pardo, per?? van desconnectar les m??quines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista Jos?? Antonio Primo de Rivera. Va ser enterrat, com ell, al Valle de los Ca??dos.

Al cap de dos dies, Joan Carles de Borb??, assum?? el c??rrec de cap de l'Estat, jurant fidelitat als principis del r??gim.

Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de Espa??a por la Gracia de Dios.

Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha comprom??s a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assassinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les v??ctimes. Curiosament aquest ??s l'informe que ha redactat la Just??cia Espanyola per acusar el dictador xil?? Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constituci?? Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, ??s a dir garantir la impunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai ^[2].

Tamb?? el jutge de l'Audi??ncia Nacional espanyola, Baltasar Garz??n, considera que ??s necessari d'instituir una comissi?? de la veritat perqu?? s???investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.^[3]

Precedit per: Juan Negr??n	President del Govern d'Espanya 1939???- 1973	Succe??t per: Luis Carrero Blanco
Precedit per: Manuel Aza??a	Cap d'estat d'Espanya 1939???- 1975	Succe??t per: Joan Carles I

[edita] Refer??ncies

1. ??? ARACIL, R., OLIVER, J., SEGURA, A. El mundo actual Barcelona, 1998. Edicions Universitat de Barcelona ISBN 84-8338-006-4
2. ??? derechos.org
3. ??? Mem??riaCatalunya.org, ABC, 20minutos.

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Els crims franquistes contra la humanitat
• Not??cia de la mort de Franco