Francesco Landini
De Viquipèdia
Francesco Landini (o Landino) (c. 1325 - 2 de setembre de 1397) va ser un compositor, organista, cantant, poeta, constructor d'instruments i astròleg italià. Va ser un dels compositors més famosos i reverenciats de la segona meitat del segle XIV i, sens dubte, el compositor italià més famós de l'època.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Els detalls de la seva vida es coneixen només parcialment, però a mesura que les investigacions han anat avançant, especialment en relació als arxius de Florència, s'han pogut aclarir alguns detalls biogràfics. La majoria de les dades que ens han arribat provenen d'un famós cronista florentí, Filippo Villani[1].
Es creu que va néixer a Florència, encara que el seu nebot, l'humanista Cristoforo Landino, situa el seu lloc de naixement a Fiesole. El seu pare, Jacopo del Casentino, va ser un pintor conegut de l'escola de Giotto. Des de la seva infantesa va ser cec (com a conseqüència d'haver contret la verola), per la qual cosa es va dedicar a la música des de molt jove. Va tocar molts instruments, incloent el llaüt. També es dedicà al cant, la poesia i la composició. En les seves cròniques, Villani, també el cita com a inventor d'instruments, com un instrument de corda anomenat "syrenam".
Segons ens explica Villani, el rei de Xipre, qui en la dècada de 1360 va estar diverses vegades a Venècia, li va concedir una corona de llorer. Possiblement, abans de 1370, Landini va viure algun temps al nord d'Itàlia.
En 1361, va ser contractat com a organista al monestir florentí de la Santa Trinità i a partir de 1365, a la Basílica de San Lorenzo de Florència. Va estar involucrat en les controvèrsies polítiques i religioses del seu temps, si bé va mantenir bones relacions amb les autoritats florentines. Landini va conèixer molts altres compositors del Trecento italià, com Lorenzo da Firenze, amb qui va treballar a la Santa Trinita, així com amb Andrea da Firenze, a qui va conèixer en la dècada del 1370.
Landini està enterrat a la Basílica de San Lorenzo. La seva tomba conté una imatge seva amb un orgue portàtil.
[edita] Obra
Landini va ser el músic més important del trecento italià, estil també conegut com ars nova italiana. Encara que pels documents existents sabem que va compondre obres religioses, només han sobreviscut obres seculars: 89 ballate per a dues veus, 42 ballate per a tres veus i unes altres 9 de les que ens han arribat versions per a dues i tres veus. També han sobreviscut uns quants madrigals. Es creu que va escriure els texts per a la major part de les seves peces. Les seves obres representen gairebé la quarta part de la producció de música italiana del segle XIV que ha arribat fins als nostres dies.
A partir del seu nom existeix l'anomenada cadència Landini. Tanmateix, aquesta cadència ni va ser inventada per ell ni apareix només en la seva música. De fet, apareix en la major part de la música polifònica de la seva època així com en una part de la música del segle XV, com per exemple en les cançons de Gilles Binchois.
[edita] Referències
- ↑ Filippo Villani: Cronica Universale publicat el 1385. Villani (c. 1275-1348) va escriure el llibre durant gran part de la seva vida; el deuria iniciar cap el 1300 i la crònica es talla amb la seva mort, el 1348.
[edita] Bibliografia
- Kurt von Fischer; Gianluca D'Agostino: "Francesco Landini". Article al Grove Music (anglès)
- Richard H. Hoppin: Medieval Music, New York, W.W. Norton & Co., 1978. ISBN 0-393-09090-6 (La Música medieval. 2000, Madrid. Ed. Akal. ISBN 84-7600-683-7). (anglès)(castellà))
- Alessandra Fiori: Francesco Landini, Palermo: L'Epos, 2004. (italià)
