Franc??s

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre la llengua. Per a altres significats, vegeu ??francesos??.

Franc??s 'Fran??ais'
Pronunciaci??:	AFI: [fr????s??]
Altres denominacions:	llengua d'o??l, franci??
Parlat a:	Fran??a, Canad??, B??lgica, Su??ssa, l'estat de Louisiana als Estats Units, Hait??, Rep??blica Democr??tica del Congo, Madagascar, Costa d'Ivori, Camerun, i altres.
Regi??:	Europa, Am??rica, ??frica
Parlants:	77 milions (128 milions inclouent els que la parlen com a segona llengua)
R??nquing:	11
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropeu Llengua it??lica Llengua rom??nica It??lica-Occidental It??lica-Occidental-Occidental Gal??lo-Ib??rica Gal??lo-Roman?? Gal??lo-Rhaetia O??l Franc??s
estatus oficial
Llengua oficial de:	Fran??a, Su??ssa (co-oficial amb l'alemany, l'itali?? i el romanx, B??lgica (co-oficial amb el neerland??s), Canad?? (cooficial amb l'angl??s), 22 pa??sos m??s i Uni?? Europea
Regulat per:	Acad??mie Fran??aise
codis de la llengua
ISO 639-1	fr
ISO 639-2	fra/fre
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	fra
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El franc??s o franc??s^[1] (fran??ais) ??s una llengua rom??nica occidental tamb?? coneguda com a llengua d'o??l -encara que no l'??s, nom??s ??s una llengua que prov?? de la llengua d'o??l- (per la manera de dir el mot "s??", i en oposici?? a l'occit??, que empra "??c"). Nasqu?? als volts de Par??s i s'escamp?? extensivament per tot Fran??a com a llengua de l'Imperi i de la Rep??blica en detriment de les altres lleng??es de l'Estat franc??s (occit??, bret??, basc, catal??, alsaci??, cors, etc.) i les altres lleng??es d'o??l (altres variants ling????stiques empartentades amb el mateix franc??s: picard, val??, etc.). Amb el colonialisme, el seu ??s es va estendre arreu del m??n, sobretot a l'??frica i en alguns punts d'Am??rica (fonamentalment Louisiana i el Quebec i Oceania, on encara es conserva, i d'??sia, on el seu ??s com a llengua colonial est?? en retroc??s.

M??n franc??fon

A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a m??s de Fran??a, a B??lgica (Val??nia i Brussel??les), a Su??ssa (cantons occidentals), a It??lia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a M??naco.

Es calcula que parlen franc??s uns 77 milions de persones com a llengua materna, i uns 128 milions en total si s'hi inclouen els que el parlen com a segona llengua.

[edita] Escriptura

El franc??s s'escriu amb l'alfabet llat??. T?? cinc diacr??tics (l'accent tancat, l'accent circumflex, l'accent obert, la ce trencada i la di??resi), aix?? com una lligadura (??).

L'escriptura t?? m??s aviat poc a veure amb la pronunciaci?? actual. En general, la forma escrita ??s m??s conservadora que la forma parlada. A???? es deu als forts canvis fon??tics que han tingut lloc des del per??ode del franc??s antic, i que no es van correspondre amb canvis en l'escriptura. No obstant, han tingut lloc alguns canvis conscients en l'escriptura per a restaurar l'ortografia llatina:

Franc??s antic doit > Franc??s modern doigt "dit" (Llat?? digitum)
Franc??s antic pie > Franc??s modern pied "peu" (Llat?? pedem)

A vegades els impressors van imposar la seua pr??pia grafia per a evitar ambig??itats:

Abans de la impremta: uit, huit
A partir de la impremta: huit, huit, evitava la confusi?? amb vit.

Per tot a????, ??s quasi impossible predir l'escriptura basant-se ??nicament en la pronunciaci??. Les consonants finals, en particular s, x, z, t i d solen ser mudes; i n i m s??n perceptibles fins i tot al final de paraula perqu?? nasalitzen a la vocal que acompanyen. En canvi, c, r, f, i l solen pronunciar-se fins i tot en posici?? final. Per exemple, les seg??ents paraules acaben en consonant, per?? en la seua pronunciaci?? acaben en un so voc??lic: nez, doigt, pied, aller, les, lit, beaux.

Els diacr??tics tenen un significat fon??tic, sem??ntic i etimol??gic.

Accent obert (??, ??, ??): Sobre la a o la u, ??nicament distingeix els hom??fons entre si: ?? (??a??, ??cap a??) contra a (??ha?? o ??t????), ou (??o??) contra o?? (??on??). Sobre una e, indica el so /??/.
Accent tancat (??): Sobre la e, indica el so /e/. A m??s, sol indicar l'omissi?? hist??rica d'una consonant que seguia a la e (normalment una s): ??couter < escouter.
Accent circumflex (??, ??, ??, ??, ??): Sobre la e, indica el so /??/. Tamb?? pot indicar l'omissi?? hist??rica d'una lletra adjacent (normalment una s): ch??teau < castel, f??te < feste, s??r < seur, d??ner < disner. Per extensi??, tamb?? pot marcar la difer??ncia entre hom??fons: du (??del??) contra d?? (??degut??, participi passat de devoir, ??deure??).
Di??resi o tr??ma (??, ??): Indica que una vocal que normalment formaria diftong no ho forma: na??ve, No??l. La di??resi en la i (??) nom??s t?? lloc en alguns noms propis (com l'Ha??-les-Roses) i en el franc??s antic.
Ce trencada (??): Indica que la c es pronuncia /s/ on, de no portar-la, es pronunciaria /k/.

La lligadura ?? no ??s m??s que una contracci?? opcional de oe, i no t?? cap significat especial.

S'ha intentat, diverses vegades, reformar l'ortografia francesa, per?? aquests intents de reforma no han tingut molt d'??xit.

[edita] Hist??ria de la llengua

Igual que succeeix amb els altres idiomes roman??os, el franc??s ??s un idioma derivat del llat??. Aquest idioma es parlava en el sud de Fran??a, en l'actual Proven??a des de molt abans de la conquista de G??l??lia (territori que comprenia fonamentalment el nord de l'actual Fran??a, B??lgica i els Pa??sos Baixos) pels romans acabdillats per Juli C??sar. En el moment de les invasions b??rbares, durant el declivi de l'Imperi Rom??, els habitants de l'actual Fran??a estaven totalment llatinitzats. No obstant, cal tenir en compte que el que parlava el poble era el llat?? vulgar, prou diferent del literari, tant quant al vocabulari com quant a la morfosintaxi nominal i verbal.

El substrat celta, aix?? com les aportacions posteriors dels francs han configurat les particularitats de l'idioma franc??s. A partir del segle VII ja es compta amb testimonis que la llengua que es parla en el territori de l'actual Fran??a ??s diferent del llat?? i del germ??nic. El document fonamental ??s el dels Juraments d'Estrasburg (842), en els que les diferents tropes dels n??ts de Carlemany juren respecte a la divisi?? que es produeix despr??s de la mort de Luis el Piad??s, i es veuen obligats a fer-ho tant en llat??, com en germ??nic i en un idioma roman??, a cavall entre el llat?? i el franc??s. Dels dos grans dialectes roman??os que es van formar a Fran??a, i que es coneixen amb els noms de langue d'oc i langue d'o??l (en funci?? del mode en qu?? es deia "s??"), l'actual franc??s ??s hereu d'aquest ??ltim.

Amb l'aparici?? dels primers textos literaris, entre els que destaca el Cantar de Rotlan, l'idioma roman?? es va consolidant, mostrant-se cada vegada m??s diferenciat respecte al llat??. A poc a poc s'anir?? transformant d'idioma declinat en idioma anal??tic, en el que l'??s de preposicions i l'orde de les paraules en l'oraci?? substitueixen al sistema de casos.

La langue d'o??l ('o??l' ha evolucionat en 'oui') es parlava en la zona nord i la langue d'??c en el sud. La l??nia de separaci?? podria anar del Mass??s Central a la desembocadura del Loira en Nantes. Aquesta l??nia, no obstant, ha anat descendint cap al sud, a causa de l'espenta pol??tica d'una Fran??a jacobina el centre pol??tic de la qual estava en Par??s, i s'ha fet m??s evident des de la Revoluci?? Francesa, a partir de la qual el dialecte de l'Illa de Fran??a (franci??) va passar a ser est??ndard de la llengua francesa, un element identificador i igualador de tots els francesos i una discriminaci?? cap als que parlaven altra llengua o dialecte de Fran??a.