Fotoperiodisme

De Viquip??dia

Fotoperiodisme o fotoper??ode ??s la reacci?? fisiol??gica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Interv?? en la regulaci?? de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos s??n: floraci??, formaci?? de tubercles, inici de la dormici??, activitat del c??mbium, bios??ntesi de mol??cules, etc. En el cas espec??fic de la floraci??, els fotoper??odes necessaris s??n molt diferents en funci?? de l'esp??cie i de l'ecosistema.

Moltes plantes amb flor utilitzen el pigment fitocrom per sentir els canvis estacionals en la llargada del dia que s??n interpretats com a senyals per a florir. Les plantes han estat des de fa anys qualificades com a:

• Plantes de dia curt (PDC): s??n aquelles que no poden passar d'un n??mero m??xim d'hores de llum al dia per a poder florir. En s??n un exemple: el tabac (Nicotana tabacum), els crisantems (Chrysanthemum sp.) i el nesprer japon??s.
• Plantes de dia llarg (PDL): s??n les que requereixen un m??nim d'hores de llum per a poder florir. Com per exemple el blat (Triticum sativum), la civada (Avena sativa) i l'espinac.
• Plantes de dia neutre (PDN): s??n aquelles que els ??s indiferent les hores de llum que rebin per a poder florir. Com per exemple la patata (Solanum tuberosum) i la tomaquera.
• Plantes de dia intermedi (PDI): s??n les que per a florir necessiten unes hores determinades de llum que oscil??len entre un m??nim i un m??xim. Com per exemple la canya de sucre.

Estudis posteriors han descobert que en realitat que les plantes de dia llarg s??n en "plantes de nit curta" i les plantes de dia curt s??n en realitat "plantes de nit llarga" i que el que regula l'activitat de florir ??s la foscor. De totes maneres podem considerar el fotoperiodisme com un mecanisme d'adaptaci?? de la planta a les variacions estacionals. Aix?? doncs, en climes mitjans i septentrionals trobarem plantes de dia llarg (que floriran a la primavera i a l'estiu) i en climes tropicals i subtropicals trobarem plantes de dia curt (que floriran a la tardor).

El fitocrom ??s convertit a la seva forma activa per la llum vermella (660 nm), i a la seva forma inactiva per llum infraroja (730 nm).

La llum de la lluna produeix un alt percentatge de llum infraroja que la llum solar, aix?? durant la nit el fitoctom ??s convertit lentament a la seva forma inactiva i molt m??s fitocrom es converteix quan la nit es fa m??s llarga permetent a la planta mesurar la llargada de la nit.

El fotoperiodisme en les plantes tamb?? activa o no el creixement de les tiges i arrels o la p??rdua de les fulles.

En arbres caducifolis de les ciutats s'observa que les parts il??luminades per fanals no perden les fulles o ho fan m??s tars,ja que resta interrompuda la foscor.

En agricultura el coneixement dels fen??mens afectats pel fotoperiodisme ??s de gran import??ncia ja que condiciona l'??poca de les sembres:per exemple, els espinacs sembrats de finals de primavera a principi d'estiu emeten una tija en lloc de fer nom??s fulles. Les cebes no fan el bulb fins que els dies s??n llargs i segons les races necessiten una durada de dia m??s o menys llarg.

La influ??ncia de la llum de la lluna explica la creen??a popular de fer diverses feines agr??coles d'acord amb les fases lunars.

Alguns ocells fan servir el fotoperiodisme per preparar la migraci?? i en alguns animals la temporada d'aparellament, canvi de p??l etc. ??s regulada pel fotoper??ode.