Forma de govern

De Viquip??dia

La forma de govern, sistema de govern o tipus de r??gim s??n diferents termes per referir-se al conjunt de les institucions pol??tiques per mitj?? de les quals un estat s'organitza per a exercir els seus poders sobre una comunitat pol??tica. Cal notar que aquesta definici?? ??s v??lida encara que el govern sigui il??leg??tim o si est?? incapacitat per a exercir els seus poders.

Taula de continguts 1 Classificaci?? de les formes de govern segons l'estructura pol??tica actual 1.1 Sistemes republicans 1.1.1 Parlamentarisme 1.1.2 Presidencialisme 1.1.3 Semipresidencialisme 1.1.4 Rep??bliques unipartidistes i apartidistes 1.2 Monarquies 1.2.1 Monarquies constitucionals 1.2.2 Reialme del Commonwealth 1.2.3 Monarquies semi-constitucionals 1.2.4 Monarquies absolutes 1.3 Teocr??cies 1.4 Juntes Militars 1.5 No classificats o en transici?? 2 Altra classificaci?? segons la filosofia de govern 3 Forma interna de govern 3.1 Estats unitaris purs 3.2 Estats unitaris o centralitzats 3.3 Estats regionals o descentralitzats 3.4 Estats federats 4 Vegeu tamb?? 5 Refer??ncies

[edita] Classificaci?? de les formes de govern segons l'estructura pol??tica actual

Com a subdisciplina de les ci??ncies pol??tiques, l'estudi de l'organitzaci?? pol??tica i de les institucions pol??tiques ??s una ci??ncia comparativa i especialitzada, i en constant actualitzaci??. No existeix una classificaci?? fixa i exhaustiva de les diverses formes de govern at??s llur variabilitat. La divisi?? tradicional dels governs ha estat la dicotomia entre "democr??cia" i "dictadura" i no pas una topologia amb m??ltiples possibilitats. La majoria dels investigadors s'enfoquen en l'estudi especialitzat i comparatiu de dos o tres diferents tipus de r??gims. Els expertes en els sistemes electorals permeten definir i comparar els diversos sistemes d'elecci?? dels poders de govern d'un r??gim determinat o independentment del r??gim. Aix??, una altra dicotomia per classificar les formes de govern ??s "rep??blica" i "monarquia", independentment de la forma d'organitzaci?? governamental nacional i regional, o del grau de democr??cia dels estats.

[edita] Sistemes republicans

Una rep??blica ??s una organitzaci?? d'un estat en qu?? tots els c??rrecs p??blics s??n escollits democr??ticament. No obstant alguns governs dictatorials, unipartidistes sovint utilitzen el terme "rep??blica" per a referir-se al r??gim de govern encara que els funcionaris p??blics no siguin elegits de manera democr??tica. Les llistes seg??ents inclouen a totes les rep??bliques segons el seu r??gim intern constitucional independentment de que s'hagin elegit democr??ticament o no.

[edita] Parlamentarisme

El parlamentarisme ??s un sistema d'organitzaci?? pol??tica en qu?? la branca executiva del govern dep??n del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitj?? d'un vot de confian??a. El poder executiu dels sistemes parlamentaris prov?? i dep??n del poder legislatiu; el cap de govern (anomenat "primer ministre") sovint ??s el l??der del partit o coalici?? amb major representaci?? en el parlament o cos legislatiu. Existeix tamb?? un cap d'Estat independent (anomenat "president") amb poders limitats, simb??lics o merament cerimonials. Els seg??ents estats s??n rep??bliques parlament??ries:

Europa Alb??nia Alemanya ??ustria Bulg??ria Cro??cia Eslov??quia Eslov??nia Est??nia Finl??ndia

Gr??cia Hongria Irlanda Isl??ndia It??lia Rep??blica Txeca Let??nia Litu??nia Maced??nia Malta

Pol??nia Portugal Su??ssa[1] ??sia Bangladesh[2] Eti??pia ??ndia Iraq Israel Singapur

Timor Oriental Turquia ??frica Maurici Am??rica Dominica Trinitat i Tobago Oceania Fiji Vanuatu

[edita] Presidencialisme

Els sistemes presidencialistes tenen una clara separaci?? de poders de govern; l'executiu ??s electe de manera independent de la branca legislativa, la qual sovint es coneix com a "congr??s". El cap de govern ??s alhora cap d'estat (anomenat "president") i per tant no existeix el c??rrec de primer ministre. Els seg??ents estats s??n rep??bliques presidencialistes:

Europa Bielor??ssia Montenegro S??rbia Xipre ??sia Afganistan Arm??nia Azerbaidjan Filipines Ge??rgia Indon??sia Kazakhstan Rep??blica de Corea Kirguizistan Maldives Tadjikistan Turkmenistan

Uzbekistan ??frica Ben??n Botswana Burkina Faso Burundi Camerun Comores Costa d'Ivori Djibouti Guinea Equatorial Gabon G??mbia Ghana Guinea Guinea Bissau Kenya

Lib??ria Madagascar Malawi Mali Maurit??nia Mo??ambic Nam??bia N??ger Nig??ria Rep??bl. Centreafricana Rep. Dem. del Congo Rep??blica del Congo Rwanda Senegal Seychelles Sierra Leone Sudan

Tanz??nia Togo Tun??sia Txad Uganda Z??mbia Zimbabwe Am??rica Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Costa Rica El Salvador Equador Estats Units Guatemala

Hondures M??xic Nicaragua Panam?? Paraguai Per?? Rep??blica Dominicana Surinam Uruguai Vene??uela Xile Oceania Kiribati Illes Marshall Micron??sia Nauru Palau

[edita] Semipresidencialisme

En els sistemes semipresidencialistes existeix un primer ministre i un president. A difer??ncia dels sistemes parlamentaris el president no ??s una figura cerimonial, sin?? que posseeix alguns poders executius i s'encarrega d'algunes ??rees del govern. El president sovint s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. Les seg??ents s??n rep??bliques semipresidencialistes (s'hi inclouen governs de pobles que aspiren a la independ??ncia i que s??n reconeguts per la comunitat internacional):

Europa B??snia i Hercegovina Fran??a Mold??via Romania

R??ssia San Marino Ucra??na ??sia Iemen

L??ban Mong??lia Pakistan Palestina Sri Lanka

Taiwan ??frica Alg??ria Angola Cap Verd

Egipte S??hara Occidental[3] S??o Tom?? i Pr??ncipe Sud-??frica Am??rica Guyana

[edita] Rep??bliques unipartidistes i apartidistes

Les rep??bliques unipartidistes s??n estats no democr??tics en qu?? un partit ??nic t?? tot el poder de govern, o estats en qu?? l'estructura del partit ??s alhora l'estructura del govern i que no permeten la creaci?? d'altres partits (o si hi existeixen altres partits, tenen una representaci?? molt limitada). Als estats apartidistes no es permet la creaci?? de cap partit pol??tic. Les seg??ents s??n rep??bliques unipartidistes:

• Am??rica
• Cuba (Partit Comunista de Cuba)
• ??frica
• Eritrea (Front Popular per la Democr??cia i la Just??cia)
• ??sia
• Corea del Nord (Partit dels Treballadors de Corea)
• Laos (Partit Popular Revolucionari)
• Rep??blica Popular de Xina (Partit Comunista de Xina)
• S??ria (Partit ??rab Socialista Ba'ath)
• Turkmenistan (Partit Democr??tic de Turkmenistan)
• Vietnam (Partit Comunista de Vietnam)

[edita] Monarquies

Les monarquies s??n sistemes de govern en qu?? el cap d'estat no ??s electe de manera democr??tica (sovint ??s un c??rrec hereditari).

[edita] Monarquies constitucionals

En les monarquies constitucionals el monarca ??s el cap d'estat amb poders molt limitats o merament simb??lics o cerimonials que exerceix la seva autoritat per mitj?? del cap de govern (anomenat ??primer ministre?? o, m??s rarament, ??president del govern??) el qual ??s el l??der del partit o coalici?? amb major representaci?? en el parlament o cos legislatiu electe democr??ticament. Per tant, les monarquies constitucionals no difereixen en res de les rep??bliques parlament??ries, llevat del fet que el cap d'estat no ??s escollit de manera democr??tica. Les seg??ents s??n monarquies constitucionals o parlament??ries:

Europa Andorra[4] B??lgica Dinamarca Espanya Luxemburg

Noruega Pa??sos Baixos Su??cia ??sia Cambodja Jap??

Mal??isia Tail??ndia ??frica Lesotho Oceania Samoa

[edita] Reialme del Commonwealth

El Reialme del Commonwealth est?? integrat per tots els estats el cap d'estat dels quals ??s la reina Elisabet II d'Anglaterra. Ella ??s el monarca de cadasc?? dels estats i per tant pren el t??tol corresponent (i.e. reina d'Austr??lia, reina de Canad??, etc.). La reina designa un Governador-General per a cada estat (llevat del Regne Unit) com a representant seu amb poders executius limitats i cerimonials. El primer ministre ??s el cap de govern de la branca executiva de cadasc?? dels estats del Reialme del Commonwealth, el qual prov?? del cos legislatiu com a l??der del partit o coalici?? amb m??s representaci??. Llevat de l'exist??ncia del Governador-General com a representant del cap d'estat, els estats que conformen el Reialme del Commonwealth s??n monarquies constitucionals i de fet sistemes parlamentaris. El Reialme del Commonwealth est?? integrat pels seg??ents estats:

Europa Regne Unit Am??rica Antigua i Barbuda Bahames Barbados

Belize Canad?? Grenada Jamaica Saint Kitts i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i les Grenadines

Oceania Austr??lia Nova Zelanda Papua Nova Guinea Illes Salom?? Tuvalu

[edita] Monarquies semi-constitucionals

Les monarquies semi-constitucionals s??n monarquies en qu?? el primer ministre ??s el cap de govern actiu de la naci??, per??, el monarca encara conserva poders executius significatius que pot utilitzar a discreci??. Els seg??ents estats s??n monarquies semi-constitucionals:

Europa M??naco Liechtenstein ??frica Marroc

??sia Bahrain Jord??nia Kuwait Nepal[5]

[edita] Monarquies absolutes

Les monarquies absolutes s??n r??gims mon??rquics en qu?? el monarca t?? el poder absolut del govern. Les seg??ents s??n monarquies absolutes:

??sia Bhutan[6] Brunei Emirats ??rabs Units[7] Oman

Qatar Ar??bia Saudita ??frica Swazil??ndia Oceania Tonga

[edita] Teocr??cies

Les teocr??cies s??n estats basats en una religi?? d'estat en qu?? el cap d'estat ??s escollit de la jerarquia religiosa. Els seg??ents estats poden ser considerats com a teocr??cies:

• Iran; de fet, Iran combina la forma presidencialista en qu?? el president ??s elegit per sufragi universal, i la teocr??cia, amb un l??der religi??s responsable de la pol??tica de l'Estat.
• Ciutat del Vatic??; el papa ??s elegit per un grup de cardenals de diverses regions del m??n designats o aprovats pels seus predecessors

[edita] Juntes Militars

Els estats governats per juntes militars o sota control militar s??n:

• ??sia
• Birm??nia
• Pakistan
• ??frica
• L??bia
• Maurit??nia ^[8]
• Sudan

[edita] No classificats o en transici??

Per causa dels conflictes armats recents o passats, els seg??ents estats es troben en transici?? o sense classificaci??:

• Hait??
• Som??lia

[edita] Altra classificaci?? segons la filosofia de govern

Aquesta classificaci?? de les formes de govern (amb conceptes no excloents) es basa en qui ??s el que governa i/o la seva filosofia de govern, d'acord a les ci??ncies pol??tiques:

• Anarquisme: abs??ncia de govern o eliminaci?? del govern jer??rquic i reglamentari. L'anarquisme ha sorgit com a proposta en estats capitalistes, comunistes i socialistes.
• Autocr??cia: forma de govern en qu?? el poder ??s ostentat per un sol individu. L'autocr??cia inclou:
  • Dictadura
  • Tirania
  • Monarquia (incloent-hi la monarquia constitucional at??s que el poder recau sobre el monarca que designa, encara que de manera cerimonial, un primer ministre o president que governa en representaci?? seva)
  • Patriarcat i Matriarcat
• Autoritarisme: forma de govern en qu?? l'Estat demana obedi??ncia estricta a la seva autoritat per mitj?? del control social i les pol??tiques opressives. L'autoritarisme es pot manifestar en les dictadures o juntes militars; als estats comunistes unipartidistes, i a les rep??bliques presidencialistes o parlament??ries feixistes.
• Democr??cia: forma de govern en qu?? el poder recau sobre tot el poble. El concepte inclou la democr??cia deliberativa, la democr??cia directa, la democr??cia representativa i la socialdemocr??cia. Aquests conceptes no s??n excloents.
• Oligarquia: forma de govern en qu?? el poder ??s ostentat per un grup privilegiat de la societat en funci?? de llur riquesa, llur ascend??ncia, llur influ??ncia pol??tica o llur participaci?? militar. Inclou les seg??ents formes de govern:
  • Aristocr??cia
  • Gerontocr??cia
  • Meritocr??cia
• Teocr??cia: forma de govern en qu?? el governant ??s el cap de la religi?? de l'Estat. Es manifesta als:
  • Califats
  • Ciutat del Vatic??
  • Rep??bliques isl??miques
  • Sultanat

[edita] Forma interna de govern

Independentment de la forma d'organitzaci?? pol??tica dels estats, els estats poden ser classificats d'acord a l'estructura interna dels governs de les regions que els integren (si n'hi ha). Aquesta ??s una llista no exhaustiva i no m??tuament excloent de les formes d'organitzaci?? interna:

[edita] Estats unitaris purs

Els estats unitaris purs conformen una sola entitat amb un govern estatal ??nic sense cap divisi?? administrativa regional. L'??nic estat unitari pur ??s Montenegro.

[edita] Estats unitaris o centralitzats

L'estat unitari regionalitzat o estat centralitzat ??s un estat dividit en diverses regions que no s??n aut??nomes en llurs r??gims interns. Els governants de les regions s??n designats directament pel govern central. Els seg??ents estats s??n estats centralitzats:

• Xile (dividit en 13 regions no aut??nomes)
• Fran??a (at??s el recent augment de l'autonomia legal de les regions; ??s a dir l'exist??ncia de assemblees locals, Fran??a sovint ??s classificada com a estat regional)
• It??lia (at??s l'exist??ncia de cinc regions aut??nomes, It??lia t?? una classificaci?? dual entre estat centralitzat i estat regional)
• Nova Zelanda (dividida en 12 regions i 4 autoritats unit??ries)
• Rep??blica Popular de Xina (dividida en 22 prov??ncies i 5 regions aut??nomes de jure, 2 municipalitats, i 2 regions especials; la majoria dels c??rrecs p??blics no s'elegeixen de manera democr??tica)
• Filipines (79 prov??ncies agrupades en 17 regions, nom??s 1 t?? un estatus d'"autonomia").
• S??rbia (encara que s'ha atorgat un elevat grau d'autonomia a Kosovo)
• Pa??sos Baixos (amb una classificaci?? dual com a estat regional i estat federat amb les Antilles Neerlandeses i Aruba)

[edita] Estats regionals o descentralitzats

Els estats regionals o descentralitzats s??n estats amb un passat centralista, per?? que progressivament han atorgat major autonomia i sobirania a les diverses regions que els conformen. El grau d'autonomia varia depenent de l'estat, i si el grau d'autonomia ??s prou elevat els estats regionals s??n federacions de facto. En aquest cas l'??nica difer??ncia entre l'estat federat i l'estat regional ??s l'origen de les atribucions: als estats regionals el govern central ha retornat o cedit alguns drets i capacitats de govern a la regi??, mentre que als estats federats s??n les regions les que han cedit algunes de llurs atribucions al poder central. At??s que el grau d'autonomia pot variar substancialment amb el temps, aquesta classificaci?? no ??s excloent i sovint ??s molt ambigua; ??s a dir, alguns estats que han perm??s el desenvolupament d'assemblees regionals locals amb poders molt limitats encara s??n considerats estats centralitzats (com Fran??a); d'altres han perm??s un elevat grau d'autonomia (com ara Espanya i el Regne Unit), i d'altres ja s'han convertit en federacions en tot el sentit de la paraula (com B??lgica). Si les regions reben l'autonomia que gaudien en el passat (com a dret hist??ric), el proc??s de descentralitzaci?? sovint ??s anomenat "proc??s de devoluci??".

[edita] Estats federats

Les federacions s??n estats conformats per entitats sobiranes i aut??nomes. L'estatus aut??nom d'aquestes entitats no pot ser alterat de manera unilateral pel govern central (encara que n'hi ha d'excepcions, com ara Argentina, el govern de la qual ha intervingut en diverses ocasions a les prov??ncies). Els seg??ents estats s??n federacions:

• Argentina (23 prov??ncies i 1 ciutat aut??noma)
• Austr??lia (6 estats i 2 territoris)
• ??ustria (9 estats)
• B??lgica (Flandes, Val??nia i Brusel??les capital)
• B??snia i Hercegovina (federaci?? de B??snia i Hercegovina i la Republika Srpska)
• Brasil (26 estats i un Districte federal)
• Canad?? (10 prov??ncies i 3 territoris)
• Comores (Anjuouan, Grande Comore i Moh??li)
• Eti??pia
• Micron??sia (Chuuk, Kosrae, Pohnpei i Yap)
• Alemanya (16 estats o l??nder)
• ??ndia (28 estats i 7 territoris de la uni??)
• Mal??isia (13 estats i 3 territoris federals)
• M??xic (31 estats i un Districte federal)
• Pa??sos Baixos (una federaci?? dels estats unitaris dels Pa??sos Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba)
• Nig??ria (36 estats)
• Pakistan (4 prov??ncies i 1 territori)
• Palau (16 estats)
• R??ssia (88 subjectes)
• Saint Kitts i Nevis
• Su??ssa (26 cantons)
• Emirats ??rabs Units (7 emirats)
• Estats Units d'Am??rica (50 estats, el Districte de Col??mbia, i altres territoris i depend??ncies)
• Vene??uela (23 estats i 1 Districte Capital)

[edita] Vegeu tamb??

• Bipartidisme i Multipartidisme
• Govern
• Separaci?? de poders

[edita] Refer??ncies

1. ^  A Bangladesh, un govern provisional pren el poder durant els tres mesos en qu?? es realitzen les campanyes pr??vies a les eleccions parlament??ries. El govern provisional ??s presidit per un conseller en cap (l'??ltim Cap de Just??cia a retirar-se) i un grup de consellers neutrals apartidistes elegits per la societat civil. Durant aquest per??ode el president t?? jurisdicci?? sobre el Ministeri de Defensa i dels Afers Estrangers.
2. ^  No existeixen el c??rrec de primer ministre ni el de president a Su??ssa. El President de la Confederaci?? Su??ssa ??s merament un primus inter pares del Consell Federal Su??s, un consell executiu de set membres que constitueix el govern i la prefectura d'Estat de Su??ssa.
3. ^  La Rep??blica ??rab Sahrau?? Democr??tica (RASD) ??s un govern en exili, localitzat a Tindouf, Alg??ria. La major part del territori de la S??hara Occidental est?? ocupat militarment pel Marroc, la resta ??s administrat per la RASD.
4. ^  El bisbe d'Urgell i el president de Fran??a s??n co-pr??nceps ex-officio.
5. ^  El rei es va atorgar autoritat absoluta per tres anys el 2005; ha renunciat al poder absolut el 21 d'abril, 2005, per??, el govern constitucional encara no ha estat restaurat.
6. ^  Bhutan est?? en un proc??s de democratitzaci?? a petici?? del rei.
7. ^  Els Emirats ??rabs Units s??n una federaci?? de monarquies absolutes; el president federal s'elegeix entre els emirs hereditaris.
8. ^  El 3 d'agost, 2005, l'ex??rcit va dirigir un cop d'estat i va declarar una dictadura de transici?? de dos anys.