Fonema
De Viquipèdia
![]() |
Articles relacionats amb Lingüística |
LINGÜÍSTICA |
Lingüística teòrica |
Fonètica |
Fonologia |
Morfologia |
Sintaxi |
Lèxic |
Semàntica |
Pragmàtica |
Lingüística aplicada |
Adquisició del llenguatge |
Psicolingüística |
Sociolingüística |
Antropologia lingüística |
Lingüística generativa |
Lingüística cognitiva |
Lingüística computacional |
Lingüística descriptiva |
Lingüística comparada |
Etimologia |
Estilística |
Corpus lingüístic |
Història de la lingüística |
Llista de lingüistes |
El fonema és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per distingir significats entre paraules. Així en català la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ja que distingeixen per exemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentre que en castellà aquesta distinció és una simple variant i no un fonema.
Els fonemes es poden transcriure segons l'alfabet fonètic internacional (API -per les seves sigles en anglès-), i constitueixen l'objecte d'estudi principal de la fonètica, una de les branques de la filologia.
Taula de continguts |
[edita] Els sons consonàntics
Les consonats són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és sonora, la vibració de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és sorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador.
[edita] Classificació de les consonants
Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització:
[edita] Mode d'articulació
El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire. Segons la posició que els òrgans de la boca adopten per produir el so, els sons consonàntics s'organitzen en:
- Oclusius: Són els sons en els quals es produeix una obstrucció total de l'aire de la boca que es resol amb una petita explosió: [m], [n], [ɲ]
- Fricatius: Els òrgans de la boca s'acosten sense arribar a tocar-se i l'aire passa fregant aquests òrgans. El so surt en un flux continu del qual es pot controlar la durada.
- Africats: Tenen dues fases: primer una oclusió i després una fricció.
- Nasals: L'aire surt per la cavitat nasal.
- Laterals: L'aire surt pels dos costats o per un dels costats.
- Vibrants: Hi ha com una cadena d'explosions o vibracions petites.
- Aproximants: El pas de l'aire queda restringit però no hi arriba a haver una fricció molt forta.
- Ròtics: El so està format per una sèrie de petites explosions.
- Laterals: El so es manifesta en forma d'un flux continu que surt pels costats de la llengua.
[edita] Punt d'articulació
El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació. Segons on estigui situat el punt d'articulació classifiquem els sons consonants en:
- Bilabials
- Labiodentals
- Interdentals
- Dentals
- Alveolars
- Prepalatals
- Palatals
- Mediopalatals
- Velars
- Faringis
[edita] Sonoritat
- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals)
El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:
- Orals (sense ressonàncies nasals). La gran majoria de sons consonàntics ho són, per això no s'explicita: [t], to
- Nasals (amb ressonàncies procedents de les cavitats nasals): [n], ni
Les consonants poden ser nasalitzades si es deixa escapar l'aire pels forats del nas.
[edita] Altres característiques rellevants
Algunes llengües tenen consonants que no comencen a articular-se amb l'aire dels pulmons, com passa per exemple en els clics, les implosives i altres sons reconeguts per l'AFI. En determinats idiomes, és fonèticament rellevant distingir entre consonants llargues i breus.
[edita] Els sons vocalics
[edita] Mode d'articulació
[edita] Punt d'articulació
Totes les vocals són fonemes sonors.
[edita] Nasalitzacions
[edita] Enllaços externs
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |