Filog??nia

De Viquip??dia

La Filog??nia pot ser

Branca de la biologia que estudia els processos de filog??nesi.
(d'un grup d'organismes) hist??ria evolutiva d'aquest grup d'organismes com a fet hist??ric ??nic.

Taula de continguts

1 Filog??nesi
2 Relacions filogen??tiques
3 Filog??nia Sistem??tica i Cladisme
4 Enlla??os

[edita] Filog??nesi

Tradicionalment, el proc??s evolutiu t?? dues vessants diferents:

anag??nesi: :??s la transformaci?? d'estructures i comportaments per mutaci?? i selecci??, o per deriva gen??tica;
cladog??nesi: :o multiplicaci?? d'esp??cies per separaci?? de poblacions i el subseq??ent desenvolupament divergent, incloent el desenvolupament final de mecanismes d'aillament reproductiu.

L'anag??nesi per tant es refereix al canvi en les propietats (caracter??stiques f??siques o de comportament) de poblacions, mentre que la cladog??nesi es refereix a la generaci?? de noves poblacions diferents per especiaci??.

Tradicionalment, la filog??nesi era vista com un sin??nim de cladog??nesi, per?? per descontat ha d'incloure l'anag??nesi. L'evoluci?? tamb?? es veia com a cladog??nesi m??s anag??nesi. Per??, t?? m??s sentit una definici?? d'evoluci?? com a "transformaci?? de propietats d'organismes (anag??nesi) incloent els processos causals tals com mutaci??, selecci??, deriva gen??tica, separaci?? i a??llament, aix?? com anidaci??".

La filog??nesi ??s el proc??s general de canvi evolutiu (anag??nesi) conjuntament amb els processos d'especiaci?? (cladog??nesi). La filog??nia, en canvi, ??s la hist??ria resultant dels organismes de la terra considerada com a un fet hist??ric ??nic. En conseq????ncia, nom??s els grups d'organismes (esp??cies, grups monofil??tics) tenen filog??nia, mentre que nom??s les propietats (??rgans, comportaments, etc.) presenten evoluci??.

[edita] Relacions filogen??tiques

Anomenem relacions fen??tiques (fen[otip] + -etic) a les relacions basades en semblances generals o observables. Per contraposici??, podem establir relacions geneal??giques entre organismes o grups d'organismes, si en lloc de basar-nos semblances generals ens basem en l'exist??ncia d'ancestres comuns.

Les relacions filogen??tiques s??n les relacions geneal??giques establertes entre poblacions separades, esp??cies o grups monofil??tics. Aquestes relacions s??n generalment jer??rquiques (amb forma d'abre), per contraposici?? a les relacions tocogen??tiques, relacions parentals (geneal??giques) entre individus dintre de poblacions o esp??cies, que s??n reticulades en organismes biparentals (per exemple, els arbres geneal??gics o familiars, amb forma de xarxa). En organismes uniparentals (com ara els bacteris, eucariotes unicel??lulars, etc) les relacions parentals s??n jer??rquiques, per la qual cosa la distinci?? entre relacions filogen??tiques i tocogen??tiques desapareix.

Hem de distingir entre relacions indirectes horitzontals, que es basen en ancestres compartits (relacions entre grups germans), i relacions directes verticals, que es basen en relacions parentals (relacions ancestre-descendent). La sistem??tica filogen??tica es basa pr??cticament nom??s en relacions indirectes, donat que els ancestres directes s??n dif??cilment demostrables, per raons tant te??riques com pr??ctiques.

En sistem??tica filogen??tica, una relaci?? filogen??tica es defineix de la seg??ent manera: "Un t??xon A m??s estretament relacionat amb un t??xon B que amb un t??xon C, nom??s si A i B s??n descendents d'una esp??cie-tija comuna, la qual no ??s esp??cie-tija de C". En filogen??tica, les relacions se solen representar com a arbres, on cada porci?? de tija entre dos "nusos" (bifurcacions) representa una esp??cie; d'aqu?? la denominaci?? "esp??cie-tija" (angl??s stem-species).

[edita] Filog??nia Sistem??tica i Cladisme

Tot i que ambd??s termes se solen utilitzar indistintament amb el mateix significat, de fet hi ha certes difer??ncies entre ells. La Filog??nia sistem??tica ??s una metodologia descrita per Willi Hennig, per a la reconstrucci?? d'arbres filogen??tics i el descobriment de grups monofil??tics mitjan??ant l'??s exclusiu d'estats de car??cters derivats compartits anomenats sinapomorfies, aix?? com la reconstrucci?? dels ??ltims ancestres comuns dels grups monofil??tics decoberts. En cas de conflicte s'utilitza el principi de parsim??nia (en sentit ampli, no en el sentit reduccionista del cladisme mainstream) per a decidir entre les hip??tesis alternatives. Aquestes relacions filogen??tiques descobertes es tradueixen en una classificaci?? jer??rquica d'organismes, que han d'incloure exclusivament bioesp??cies i grups monofil??tics de tals esp??cies i no grups parafil??tics o polifil??tics.

Per a la sistem??tica filogen??tica les bioesp??cies i grups monofil??tics es consideren entitats reals de la natura (individus l??gics), que poden ??sser descoberts i descrits, i no com a classes l??giques definides de forma arbitr??ria. D'igual manera que els organismes individuals, aquestes entitats individuals tenen un origen, un dest?? i un final individuals.

Donat que l'aplicaci?? dels m??todes de Hennig requereixen entitats amb una relaci?? jer??rquica, la entitat b??sica per a la sistem??tica filogen??tica nom??s pot ser la bioesp??cie, donat que a nivells inferiors les relacions esdevenen reticulades.

El cladisme o clad??stica, per contra, es basa en m??todes computacionals que utilitzen el principi de parsim??nia, generalment correlacionat amb el rebuig de ponderaci?? de car??cters a priori i polaritzaci?? de car??cters a priori, per a generar cladogrames. A difer??ncia del cladisme, que pret??n obtenir cladogrames amb la major parsim??nia a partir de grans grups de dades, la sistem??tica filogen??tica pret??n la reconstrucci?? d'esquemes d'argumentaci?? filogen??tics, en qu?? tots els punts de ramificaci?? estan suportats de manera convincent per car??cters forts. El principal avantatge es que les hip??tesis resultants aix?? com les evid??ncies utilitzades es presenten de manera que estan obertes al criticisme i la discussi??, per oposici?? als cladogrames, que normalment es consideren com a "caixes negres".