Feu
De Viquipèdia
Feu, nom d'origen germànic (fehu, que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en que el feudatari jurava fidelitat a canvi de que se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell.
Feu també equival com a derivació a una unitat territorial més o menys gran (latifundium), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producció i de poder per a una Europa rural amenaçada.
Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques. El feudalisme s'instaurà amb força a partir del segle XII a Catalunya i al segle XIII la servitud adquirí estatut legal.
De la paraula feu prové la paraula Feudalisme.
