Ferran el Catòlic

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
Dinastia Trastàmara
Ferran d'Antequera
Alfons el Magnànim
Joan el Gran
Ferran el Catòlic
Alfons
Isabel
Infant Joan d'Aragó
Joana
Maria
Caterina
+ Dinastia dels Habsburg

Moneda de Ferran el Catòlic.

Cavall de Ferran el Catòlic.

Corona de 1452, de Ferran el Catòlic.

Corona de 1462, de Ferran el Catòlic.

Corona de 1488, de Ferran el Catòlic.

Ferran el Catòlic, II d'Aragó, València i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra (Sos del Rey Católico, Saragossa 10 de maig de 1452 - Madrigalejo, Càceres, 22 de gener de 1516), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1468-1516), de Castella (1474-1504), de Sardenya (1479-1516), de Nàpols (1503-1516) i de Navarra (1512-1515); regent de Castella (1507-1516); Príncep de Girona (1461-1479); Duc de Montblanc (1458-1479); Comte de Barcelona i de Ribagorça (1458-1469).

[edita] Orígens familiars

Era fill del rei Joan II d'Aragó i de la seva segona esposa, Joana Enríquez, i per tant germanastre de l'infant Carles de Viana. Fou reconegut hereu l'any següent a la mort del seu germanastre, el 1461 i va ser nomenat lloctinent de Catalunya per esdevenir governador general el 1466.

Durant la Guerra civil catalana (1462-1472), en la que va participar de forma activa, es va familiaritzar amb l'administració de l'estat a instàncies de Joan II d'Aragó.

El seu pare, en ascendir al tron d'Aragó, el 1458, li concedí el comtat de Ribagorça, que romangué en el seu poder fins el 1469, any en què Joan II el concedí al seu fill natural, Alfons d'Aragó, duc de Vilafermosa.

[edita] Guerra civil castellana

El 1468 fou nomenat rei de Sicília pel seu pare, i al morir el seu cosí, l'infant Alfons de Castella (1468) i en ser reconeguda la infanta Isabel de Castella, la seva cosina i germanastra d'Enric IV de Castella, com hereva de Castella, Joan II d'Aragó va posar tota la seva habilitat per aconseguir el matrimoni de Ferran amb la princesa castellana, que es va realitzar 19 d'octubre de 1469 a Valladolid, Castella.

A la mort d'Enric IV el 1474 va provocar una Guerra civil a Castella entre els partidaris d'Isabel, germana del rei, i els de Joana la Beltraneja, la seva filla. Ferran aconseguí els favors de la noblesa castellana i el proclamaren corregent de Castella amb tots els mateixos drets que Isabel gràcies a la Concòrdia de Segòvia (1475). Ferran va participar llavors d'una manera definitiva en la direcció militar de les tropes enfrontades a les de Joana la Beltraneja, que només tingueren el suport del seu marit, Alfons V de Portugal.

El 1479, pel Tractat d'Alcaçovas, Joana va renunciar al tron en favor d'Isabel i es va recloure en un convent a Coïmbra. Aquest mateix any, Ferran va succeir el seu pare com a comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquest és doncs, l'any en que es pot fixar la unió dinàstica d'ambdues corones.

[edita] Conquesta de Granada

El 1481 els Reis Catòlics van iniciar la Conquesta del Regne de Granada (1481-1492). Amb les dificultats de la guerra Ferran II va deixar entreveure clarament les seves dots diplomàtiques i militars. La Guerra va finalitzar amb la Capitulació de Granada el 2 de gener de 1492.

La Conquesta de Granada, l'últim reducte musulmà a Europa, va atorgar als Reis un prestigi que els va ajudar a consolidar la seva autoritat. Als regnes de la Corona d'Aragó, Ferran II no va modificar el sistema polític tradicional (que dificultava la concentració de poder a mans del rei i que l'obligava a pactar sovint amb les Corts). Així mateix va acabar amb els problemes dels remences gràcies a l'abolició dels mals usos, i va consolidar els contractes de prostitutes d'enfiteusis, gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486).

[edita] Govern de Castella i d'Aragó

Els Reis Catòlics.

Ferran va col·laborar activament amb Isabel en el govern de Castella, encarregant-se personalment de la política exterior, al temps que es reservava per a sí mateix els assumptes relatius a la Corona d'Aragó. Així doncs va dictar les primeres mesures d'ordenament intern del regne gràcies a la figura del corregidor (1480); el 1481 va crear la Inquisició i va reorganitzar l'hisenda reial.

Ferran II va introduir a Castella les institucions aragoneses, com el Consolat de Mar, i els gremis, afavorint així el desenvolupament econòmic de Castella, sobretot en el comerç de la llana.

En l'aspecte religiós, va adoptar el programa de la seva dona, que va assentar les bases ideològiques de l'esperit de la croada i la uniformitat religiosa. Així es van promulgar els decrets d'expulsió dels jueus el 1492 (Decret de l'Alhambra) i de conversió forçosa dels moriscos granadins el 1503, tot i que aquests havien vist garantits els seus drets de llibertat de culte amb la capitulació de Granada.

[edita] Núpcies i descendents

Fora del matrimoni, tingué:

• Amb la seva amistançada Aldonça Roig d'Ivorra va tenir un fill: Alfons d'Aragó (1470-1520), que fou arquebisbe de Saragossa.

• En una visita a Tàrrega en 1473, també tingué una relació fugaç amb Joana Nicolau de la qual va nèixer una filla, Joana d'Aragó qui acabà maridant amb el gran conestable de Castella don Bernardino Fernandez de Velasco, duc de Frías.

• Amb Toda de Larrea tingué Maria d'Aragó (Àlaba 1476 - 1530) qui fou abadessa agustina al convent de Madrigal de las Altas Torres.

Del seu matrimoni amb la reina Isabel I de Castella de 1469 en nasqueren 5 fills:

• la infanta Isabel de Castella (1470-1498), casada amb el príncep Alfons de Portugal i el 1497 amb Manel I de Portugal.
• l'infant Joan d'Aragó (1478-1497), hereu del tron i casat el 1497 amb Margarida d'Àustria, duquesa de Borgonya i filla de Maximilià I d'Àustria.
• la infanta Joana I de Castella (1479-1555), reina de Castella, casada el 1496 amb Felip el Bell.
• la infanta Maria d'Aragó (1482-1517), casada el 1500 amb Manel I de Portugal.
• la infanta Caterina d'Aragó (1485-1536), casada en primeres núpcies el 1501 amb l'hereu al tron anglés Artur d'Anglaterra i en segones núpcies el 1509 amb el seu germà Enric VIII d'Anglaterra.

El 18 de març de 1505 es casà a Dueñas, població situada a l'actual província de Palència, amb Germana de Foix, neboda del rei Lluís XII de França, amb la qual tingué un fill que morí al néixer.

• el príncep Joan d'Aragó i de Foix (1509), príncep de Girona.

[edita] Política mediterrània

A partir de 1492 Ferran va concentrar la seva activitat en la tradicional expansió aragonesa vers Orient, principalment Itàlia i el nord d'Àfrica. Mitjançant el Tractat de Barcelona de 1493 va recuperar el Rosselló i la Cerdanya, en mans franceses des de 1463.

A Itàlia, per oposar-se a l'intent de Carles VIII de França d'annexionar-se el Regne de Nàpols, organitza la Lliga Santa el 1495. Així, amb les campanyes militars dirigides per Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, i amb l'astúcia del rei, va permetre expulsar als angevins del Regne de Nàpols el 1504 i incorporar-lo novament a la corona.

Al nord d'Àfrica, es va mostrar contrari a ocupacions a gran escala i va restringir les accions a l'ocupació d'algunes places litorals com Orà i Alger.

[edita] Política europea

En la seva lluita contra el domini europeu de França, Ferran va mostrar una gran saviesa diplomàtica d'enllaços matrimonials, mitjançant els quals va permetre integrar Castella a Europa. Així va casar els seus fills amb reis de Portugal, Àustria, Borgonya i Anglaterra, aïllant França, la qual va fracassar en tots els intents d'intervenció a Itàlia.

[edita] Regne de Navarra

Ferran II va aconseguir el suport dels beamontesos en la Guerra civil de Navarra i després d'aconseguir el suport de la ciutat de Pamplona va aconseguir posar d'acord les Corts de Navarra perquè el Regne de Navarra s'incorporés al Regne de Castella el 1515.

La incorporació a Castella però només fou de l'Alta Navarra, la part navarresa situada al sud dels Pirineus, mentre la Baixa Navarra continuà amb la seva pròpia línia dinàstica.

[edita] Descobriment d'Amèrica

Cristòfol Colom davant els Reis Catòlics a la cort de Barcelona

Mentrestant Cristòfor Colom va iniciar l'expedició que el portaria a descobrir el Nou Món, el continent americà, tot i que Colom es pensà sempre que havia trobat el pas fins a les Índies. Pel Tractat de Tordesillas de 1494, el món més enllà d'Europa es repartia entre les corones de Portugal i Castella per una línia nord-sud de l'Oceà Atlàntic. Podria ser que el Rei Ferran hagués prohibit expressament als seus súbdits la colonització d'Amèrica^[1].

[edita] Mort d'Isabel de Castella

El 1504 a la mort d'Isabel, fou nomenat regent de Castella, però l'oposició de part de la noblesa castellana, que eren partidaris de Felip el Bell, marit de la seva filla Joana I de Castella, provocaren que Ferran II renunciés al poder a Castella (no a la Corona d'Aragó) per evitar un enfrontament armat.

Per la concòrdia de Villafáfila de 1506, Ferran II es va retirar a Aragó, sent Joana i Felip proclamats reis de Castella.

En virtut del Tractat de Blois de 1505 Ferran es casà de nou amb Germana de Foix, amb l'esperança que li donés un hereu al tron aragonés. A la mort de Felip el Bell, i davant la incapacitat de la seva filla per regnar, va acceptar de nou la regència castellana. No obstant això, es va centrar en las qüestions aragoneses d'Itàlia, formant part així en la Lliga de Cambrai contra Venècia el 1511 i va deixar el govern de Castella en mans del Cardenal Cisneros.

En el seu testament va deixar totes les seves possessions al seu nét, Carles de Gant, futur Carles I i, fins a la seva arribada a la península, va nomenar el seu fill natural Alfons d'Aragó regent dels regnes de la Corona d'Aragó i al Cardenal Cisneros, regent de Castella.

Va morir el 25 de gener de 1516 a Madrigalejo, província actual de Càceres. Avui en dia Ferran II està enterrat a la Catedral de Granada al costat de la seva esposa, de la seva filla Joana i el marit d'aquesta així com d'un dels seus néts, Miquel da Paz.

[edita] Vegeu també

• Isabel de Castella
• Reis Catòlics
• Tractat de Blois (1505)

[edita] Notes i referències

[edita] Enllaços externs

• (anglès) Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com
• (anglès) Ferdinand V a la Classic Encyclopedia, basada a l'edició de 1911 de la Encyclopaedia Britannica

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].