Fermo
De Viquip??dia
|
|||
Localitzaci?? | |||
Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia |
![]() Marques Ascoli Piceno |
||
Superf??cie | 124,19 km?? | ||
Altitud | 319 m | ||
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
37.497 hab. 301,93 hab/km?? |
||
Coordenades | (i) | ||
Codi postal | 63023 |
||
Codi ISTAT | 044019 |
||
Web |
Fermo ??s una ciutat italiana de la prov??ncia d'Ascoli Piceno a la regi?? de les Marques. L'any 2004 es va crear la nova prov??ncia de Fermo que ser?? efectiva a partir del 2009 amb les properes eleccions provincials. T?? aproximadament 40.000 habitants.
[edita] Hist??ria
Fou l'antiga Firmum, ciutat del Pic?? a uns 10 km de la costa de la mar Adri??tica i uns 40 km d'Asculum. No apareix fins la conquesta romana del Pic??, per?? era amb seguretat una de les ciutat del poble pic??. Una vegada dominada s'hi va establir una col??nia al comen??ament de la primera guerra p??nica. Va romandre lleial a Roma sota les m??s adverses circumstancies i a la segona guerra p??nica Plini l'esmenta com una de les 18 col??nies llatines que va ajudar a Roma.
A la guerra social, l'any 90 aC, era una fortalesa en la que es va refugiar Pompeu despr??s de la seva derrota davant els generals dels italians Judacilius i Afranius; all?? fou atacat pel darrer per?? Pompeu li va poder fer front i el va derrotar en una segona batalla sota les muralles de la ciutat. A la guerra civil entre C??sar i Pompeu fou ocupada pel primer sense resist??ncia.
Sota August va rebre un altre grup de colons i va rebre el t??tol de col??nia encara que Plini no li dona aquest rang, per?? si apareix a alguna inscripci?? i al Liber Coloniarum.
Era encara una fortalesa considerable a la caiguda de l'Imperi i va passar als ostrogots, i despr??s fou atacada pels bizantins i fou ocupada per?? reconquerida per T??tila, per acabar finalment ocupada altre cop pels bizantins. Fou inclosa al Exarcat de Ravenna, i en fou una de les principals ciutats. Fou tamb?? seu d'un bisbat des el segle III.
Rep quasi sempre el nom de Firmum Picenum suposadament per distingir-la d'una altra ciutat de Firmum en algun altre lloc, per?? no es coneix cap altra ciutat amb aquest nom.
El port de la ciutat era a uns 8 km, a la desembocadura del riu Leta, i es deia Castellum o Castrum Firmanum, i avui dia Porto di Fermo. La ciutat era no molt lluny de la via que unia la via Sal??ria amb la via Flam??nia que anava de Septempeda (San Severino), per Urbs Salvia, Firmum i seguia cap Asculum i el seu port de Castrum Truentinum.
El 756 fou cedida pels llombards al Papa i va ser la capital de la Marca Fermana o Marca de Fermo. (que es va extingir el segle XIII unida administrativament a la Marca d'Ancona). Els bisbes de la ciutat van esdevenir comtes de Fermo al segle X. Als segles XII i XIII fou teatre de lluites entre els imperials (gibelins) i els g??elfs (papistes) i la ciutat fou presa i assetjada m??s d'una vegada: el 1176 pel arquebisbe Christian de Mag??ncia; el 1192 per Enric VI; el 1208 pel duc Marcuald de Ravenna; el 1241 per Frederic II i el 1245 per Manfred. El 1199 el com?? es va fer amb el poder a la ciutat suplantant el poder temporal del bisbe, i des la meitat del segle XIII va quedar en mans de diversos senyors que m??s o menys es reconeixen vicaris pontificis: els Monteverdi, Joan Visconti, Francesc I Sforza (expulsat el 1446), els Migliorati i Oliverotto Uffreducci, assassinat el 1503 per C??sar Borja que poc abans havia ocupat la ciutat. Ludovic Borja va succeir al seu pare fins que fou mort a la batalla de Monte Giorgio el 1520 i llavors va passar als Estats Pontificis directament subjecte al Papa. Sota el govern del bisbe Sigismondo Zanettini (1584), fou elevada pel Papa a arquebisbat (24 de maig de 1589) amb seus sufrag??nies de Macerata-Tolentino, Montalto, Ripatransone, i San Severino.
El 1796 fou ocupada per Fran??a i despr??s de formar part d'un parell d'ef??meres rep??bliques, pel tractat de Tolentino fou cap??alera del departament del Tronto i va passar a la Rep??blica Cisalpina que despr??s fou el Regne napole??nic d'It??lia. El 1814 va ser ocupada pels austr??acs i el 1815 va tornar als Estats Pontificis. El 1860 els Estats Pontificis foren incorporats a It??lia i el 1861 fou assignada a la prov??ncia d'Ascoli Piceno.
La seva represa econ??mica als darrers anys del segle XX va aconsellar establir la nova prov??ncia de la que en ser?? la capital.
El poeta Annibale Caro es fill de la ciutat.