Felibritge
De Viquip??dia
El Felibritge (en occit??: lo Felibritge segons la norma cl??ssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) ??s un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Pa??sos Catalans. El seu domini d'acci?? ??s especialment de caire literari, per?? la seva hist??ria tamb?? va tenir relacions amb certs esdeveniments pol??tics.
Els seus membres s??n els felibres i les felibresses. El que ??s relatiu o pertanyent al Felibritge rep l'adjectiu felibrenc -a.
Taula de continguts |
[edita] Situaci?? jur??dica dels Occitans a Fran??a a comen??ament del segle XIX
Del 1800 al 1804 fou elaborat el Codi Napole??nic, en el qual hi participarien el montpeller?? Jean-Jacques de Cambac??res (1753-1824), aleshores ministre de Just??cia, i el proven??al Jean-??tienne Portalis (1746-1807), aleshores ministre de cultes. La seva aplicaci?? suposaria la desaparici?? definitiva del dret occit??, d'origen rom??nic i visig??tic i de caire escrit, mentre que el dret franc??s era de caire germ??nic i consuetudinari. El dret occit?? es basava en la m??xima ???cap senyoria sense t??tol??? i tenia un dret mar??tim propi influ??t pel catal?? (Roles o Judicis d'Auloron).
D'aleshores en????, les ??lits occitanes, alienades ling????sticament i pol??tica, comprometeran llur futur amb el de l'Estat, i en controlaran l'aparell, per?? no sabran o no podran orientar-lo en profit propi. La industrialitzaci?? i modernitzaci?? de Fran??a ser??, en part, obra de ministres occitans, per?? nom??s servir?? per accentuar la depend??ncia del Midi i el desequilibri econ??mic a favor del Nord.
D'aquesta manera, el segle XIX occit?? es caracteritzar?? per la incapacitat d'estructurar-se socialment i ideol??gica, i pel ref??s de proposar una reivindicaci?? nacional clara i precisa. Tamb?? anir?? perdent pes espec??fic dins Fran??a, ja que si b?? el 1801 la poblaci?? occitana suposava el 28 % de l'Estat franc??s, cap el 1975 haur?? baixat al 22,5 %.
El 1825 el proven??al Honor??-Charles de Reille (1775-1860), antic mariscal bonapartista, fundaria la Compagnie de les Mines, Fonderies et Forges d'Al??s i comen???? a extraure carb?? a La Sala. El 1826 el girond?? Elie de Decazes-Glucksberg (1780-1860), antic ministre de Llu??s XVIII, fund?? la Soci??te des Houlleries d'Aveyron i crearia el complex de Decazeville a La Sala (Avairon), de manera que el 1840 produiria 12.000 tones anyals de carb??.
[edita] Inter??s per Occit??nia
Encara que en franc??s, alguns intel??lectuals comen??aren a interessar-se per la llengua i hist??ria del Midi, alhora que arreu d'Europa el romanticisme despertava l'inter??s per les cultures locals. Com a fites destacarem :
- Entre el 1816 i el 1821 el proven??al Fran??ois Raynouard (1761-1836) public?? Choix des po??sies originales des troubadors, estudi l??xic-ling????stic-literari, acompanyat d'una Grammaire de la langue romane.
- El 1819 Rochegude publica un Parnasse occitan.
- El 1825 Antoine Fabre d'Olivet publica La langue occitane restitu??e, on fa una crida a la unitat de la llengua occitana i una lloan??a a la civilitzaci?? destru??da per la croada.
- El 1840 aparegu?? l'obra p??stuma del franc??s Jacques Thierry (1795-1836) R??cits des temps des merovingiens, on interpreta la hist??ria francesa com a una lluita entre opressors (Nord) i oprimits (Sud).
- El 1842 el montalban??s Jean-Bernard Mary-Lafon (1812-1884) publicaria Histoire po??tique, religieuse et militaire du Midi de France, seguida el 1868 de La croisade contre les albigeoises on tamb?? analitza les relacions entre el pa??s vencedor (el Nord) i el pa??s ven??ut (el sud).
- El 1847 el dalfin??s Simon d'Honnorat (1783-1852), lexic??graf i naturalista, publicaria el Dictionnaire proven??al-fran??aise, seguit el 1849 d'un Vocabulaire fran??ois-proven??al, un nou intent de normalitzar la grafia occitana, per?? seguint les normes del dialecte proven??al.
- El nimenc Fran??ois Guizot (1787-1874) compos?? Histoire g??nerale de la civilisation en Europe, on tamb?? es considera al Midi com d'una cultura apart, ja que la veritable Fran??a ??s la Fran??a del Nord.
- El franc??s Jules Michelet (1798-1874) public?? entre el 1830 i el 1869 la Histoire de France, aut??ntica ofensiva nacional-francesista, per?? on tamb?? es considera, des de la banda francesa, que l'aut??ntica Fran??a ??s la del Nord.
Aquests estudis contribuiren, juntament amb d'altres, no sols a popularitzar el mot occit?? per referir-se a la llengua, i Occit??nia per referir-se al pa??s d'Oc, sin?? que despertaren els erudits occitans pel seu propi pa??s i la seva pr??pia llengua i cultura.
[edita] Evoluci?? econ??mica, ideol??gica i pol??tica a Occit??nia
Els reialistes obtingueren el suport dels obrers de Nimes (cebets) i dels pagesos de Roergue i Gavald?? (Companhs de Jeh??), que provocaren algunes revoltes contra les autoritats republicanes.
Entre el 1850 i el 1856 es crearen importants companyies navilieres a Marsella, com les Messatgeries Maritimes, Fraissinet, Navigation Mixte, etc. Aix?? don?? una forta embranzida a la ciutat, per?? la depressi?? econ??mica del 1847-1852, seguida de la plaga d'o??dium al Llenguadoc, que gaireb?? delm?? la producci?? de vi i ra??m dels anys 1853 al 1858, aix?? com l'epid??mia de c??lera a l'Ari??ja el 1854, estancaren el possible creixement del pa??s. Endem??s, el 1849 es constru?? el ferrocarril Par??s-Li??-Marsella, que mostrar?? la prosperitat proven??al, per?? alhora marcar?? l'inici del desarrelament i la despersonalitzaci?? occitanes, aix?? com el cam?? cap a l'emigraci??.
Alhora, alguns occitans contribuiren al nou desenvolupament ideol??gic del segle XIX. El montpeller?? Auguste Comte (1798-1857), autor del Catechisme positiviste (1852) i considerat el pare de la sociologia moderna, ja introdu?? la tesi de la ???desconcentraci?? de poders??? en cert sentit d'??mbit regional. Alhora, el franc??s Pierre-Joseph Proudhon (1809-1864) aniria m??s lluny amb la Philosophie du progr??s (1853), on propos?? l'abolici?? de l'estatisme com a sistema d'opressi?? per tal d'accelerar la descomposici?? del capitalisme. Tamb?? proposaria un nou model d'estat federatiu, on el govern global es limitaria al camp de les decisions i de l'orientaci?? pol??tica, alhora que cada regi?? seria aut??noma en el pla administratiu. Aquestes idees tingueren motls seguidors al pa??s occit?? i influ??ren tant en els aldarulls antibonapartistes del 1851 com a les Ligues du Midi, de caire republic?? i federalista.
Tamb?? hi tingueren molts seguidors les idees socialistes. En aquest terreny cal destacar per una banda Louis Blanc (1811-1882) nascut a Madrid per?? d'origen proven??al, fundador de la revista socialista Revue du Progr??s (1839) i autor de L'organisation du travail (1839), membre del govern provisional del 1848 que s'hagu?? d???exilar a Anglaterra durant el bonapartisme i fundador el 1876 del Parti Radical Socialiste; i el proven??al Louis Auguste Blanqui (1805-1881), republic?? radical influ??t per Gracchus Babeuf i els carbonaris, cap de la Societ?? Republicaine Centrale el 1848 i director de la revista La Critique Sociale, de caire socialista revolucionari; fou antagonista de Karl Marx i un dels inductors de la Comuna de Par??s.
[edita] Precursors del Felibritge
Es consideren precursors del Felibritge els proven??als Joan Baptista Fabre i Jos??p Desanat (1795-1872), autor dels mediocres poemes Lou troubador nacionau, lo chantre tarasconenc (1831) i director del setmanari proven??al escrit totalment en vers Lo buil-abasso (La bullabesa), que es public?? del 1841 al 1846 i on publicaren els seus primers poemes V??ctor Gelu, Camil Raybant, Benedit, Chailan i Jos??p Romanilha. Tamb?? ho fou P??ire Bellot (1783-1855), fundador el 1841 dels setmanaris prefelibrencs Lou tamborinaire, amb Lo??s M??ry, i Lou descaladaire, similar a l'anterior, i autor dels poemes Moussu Canulo (1832) i Poueto cassaire (1821).
El 1851 es publicaria l'obra po??tica col??lectiva Li prouven??alo, on apareixien poemes de Peyrotas, Cavalhon, Jasmin, Romanilha i Aubanel, i que servia d'iniciador del nou moviment que s'estava gestant, per?? que s'inspirava en l'obra d'Honnorat, Mary-Lafon i els altres. Aix??, el 29 d'agost del 1852 dos joves escriptors proven??als, Frederic Mistral i Jos??p Romanilha, convocarien a Arles el Congr??s d'Escriptors Proven??als, on esperaven tractar temes de caire ling????stic i educatiu, sobretot un acord de cara a la possible unificaci?? ortogr??fica a nivell proven??al. Hi participarien D'Astros i Gaut, d'Ais; Bourrely, Benedit, Bellot i Barth??lemy , de Marsella; Boudin, Cassau i Gi??ra, d'Avinhon; Bonnet, de Beuc??ire; Gauti??r, de Tarascon; Raybant i Dupuy, de Carpentras; Castel-Blaze, Cavailhon i Grouzilhat, de Salon; Garcin i Mati??u, de Cast??lnou-dau-Papa; Moquin-Tandon, Peyrotas, La Fare-Alays, Romanilha i Aubanel. V??ctor Gelu no hi volgu?? participar.
[edita] La fundaci??
El mateix dia del 1853 se celebraria un nou congr??s a Ais, amb el franc??s ??mile Zola com a convidat, i tractaren temes com l'ortografia de la llengua i el futur de l'educaci??, per?? no es va prendre cap decisi??. Finalment, el 21 de maig del 1854, a Font Segunha (Proven??a), set poetes proven??als. Frederic Mistral, Teod??r Auban??l, Jos??p Romanilha, Ans??ume Mati??u, Pau Gi??ra, Anf??s Tavan i Joan Brunet crearen el Felibritge, paraula d'origen incert, ja que segons el mateix Mistral, provenia de la mala pronunciaci?? de la dita occitana sefer libre de lei en se felibre de lei; segons altres provenia de feligr??s (llat?? filii ecclesiae); segons altres de la fe libre dels c??tars, o b?? de fellibris, "nad??" (se suposava que els poetes eren els nadons de les muses).
Van redactar un programa ben delimitat per?? vague en les seves aplicacions, i que responia als objectius seg??ents:
- Reviscolament de la ra??a llatina
- Restauraci?? de la llengua i literatura occitanes
- Tornar la dignitat a la llengua mitjan??an la poesia
- Retornar a la naci?? occitana la g??ubi ("cortesia") pr??pia i el seu ??ime ("esperit") nacional
Abandonaren el nom de trobaires pel de felibres, i la nova llei po??tica ser?? recollida per Mistral el 1886 en Lou tr??sour dou Felibrige, veritable compendi ling????stic occit??. Alhora, del 1855 al 1896 publicarien l'almanac armana prouven??au, redactat per Aubanel i on es publicaria l'obra po??tica del grup. Tenia la redacci?? a Aviny?? i un tiratge inicial de 500 exemplars, que arribarien a 20.000 el 1896.
Proposaren una federaci?? liter??ria a l'estil grec, per?? amb reminisc??ncies de l'??poca dels trobadors medievals i ambicions panoccitanes. Pel que fa al nom de la llengua, l'anomenaren indistintament occitan, lou dial??cte roudanen, prouven??al o miejournau (meridional), per?? la llengua base per la seva literatura fou el sotsdialecte rodanenc del proven??al. Escolliren un capouli?? (caporal), considerat com a cap espiritual del grup, el 1876, i des del 1878 nomenaven una court d'amour amb una r??ino, que aleshores fou M?? Llu??sa Rivi??re, esposa de Mistral, un majorau i els mantenaires.
[edita] Contactes entre felibres i precatalanistes
Els primers contactes els va mantenir Frederic Mistral amb V??ctor Balaguer, qui s'havia exilat del 1865 al 1867 a Occit??nia per les seves idees republicanes, i que hi fou rebut com a representant dels poetes catalans. Poc abans, el 1864, l'Armana Prouven??au havia proposat com a llengua liter??ria panoccitana el dialecte rodanenc, parlat a la l??nia Arle-Avinhon, alhora que el 1861 el poeta catal?? Damas Calvet havia participat en el Felibritge de Tarascon.
El 1867 Balaguer i alguns pol??tics catalans regalaren als felibres proven??als la Copa Santa, feta d'argent cisellat, en agra??ment a l'acollida dispensada pels occitans Mistral, Romanilha, Aubanel, Lo??s Romieu, Crosilhat, Brunet, William Bonaparte-Wyse, Mati??u i Paul Meyer. Aquests visitaren Barcelona en tornar Balaguer de l'exili, i Mistral fou mantenidor dels Jocs Florals del 1868. Tamb?? va composar l'himne occit?? Can??on de la coupo, amb m??sica d'una nadala de S??boli, i que ser?? cantat a totes les cerim??nies occitanes, i en especial, als banquets de Santa Est??la. El mateix any, Mistral deman?? oficialment al govern franc??s, en nom dels felibres, l'ensenyament de l'occit?? a l'escola. Per?? el poeta no era pas un pol??tic i no pass?? mai de demanar una t??mida descentralitzaci?? administrativa i cultural.
Dos fets van estroncar aquesta amistat. Per una banda, la revoluci?? contra Isabel II del 1868-1869, que va dur Balaguer, ja dedicat plenament a la pol??tica, a instal??lar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la Jove Catalunya, de caire reivindicatiu i pol??tic. Per l'altra, l'al??ament de la Comuna de Par??s del 1870, que va dur als felibres a adoptar un to m??s conservador
[edita] Expansi?? del Felibritge
L'??xit literari de Mistral va consolidar el moviment, del qual se'n publicarien els estatuts el 1862. Durant el segle XIX els capouli?? del grup foren:
- Frederic Mistral (1876-1883)
- Jos??p Romanilha (1883-1891)
- F??lis Gras (1891-1901)
El Felibritge es basava en seccions o mantenen??o que seguien divisions dialectals regionals, i cadascuna d'elles subdividida en escoles provincials o escolo. El 1882 hi havia 440 mantenidors a tot Occit??nia, que augmentaren a 879 el 1914, i cap el 1937 havien augmentat a 53 escoles (16 d'elles fundades despr??s del 1920), per?? l'impuls s'exting?? degut a les escissions.
Malgrat que afirmaven escriure per al poble, realment escrivien per als burgesos, literatura plena d'epopeies i drames pagesos que nom??s servia per a almanacs, oblidant la gran literatura oral occitana i sense jugar cap rol contestatari, a difer??ncia de a Catalunya o a Bretanya. La composici?? dels membres del Felibritge, per sectors socials, no va variar pas gaire durant els anys:
| Sectors | 1876 | 1911 | |
| Funcionaris | 24 % | 23 % | |
| Professionals liberals | 17 % | 22 % | |
| Clergues | 10 % | 10 % | |
| Empleats | 6-7 % | 6 % | |
| Petits comerciants | 6-7 % | 6 % | |
| Artesans | 6-7 % | 6 % | |
| Financers | 2-3 % | 3 % | |
| Obrers i camperols | 2-3 % | 3 % |
Entre les m??s destacades escoles felibrenques, podem esmenar la Mantenen??a Felibrenca d'Aquit??nia, fundada pel comte de Toulouse-Lautrec, pare del fam??s pintor, gasc?? i amic de Mistral. El 1877 es fundaria a Marsella l'Escolo dei Felibre de la Mar, per Aufred Chailan, Anfos Tavan, August Verdot, Jous?? Huot, C??sar Marjoulhier, Lo??s Astruc,i Gonzague de Rey, que fou seguida per les Escolo des Aup, Escolo de Lar i Lou Flourege. En totes elles s'havin de fer composicions en occit?? i usaven el dialecte marsell??s, llevat Astruc que emprava el rodanenc. Publicarien el recull La calanco (1879-1882), aix?? com els butlletins Aemana de la mar (1897-1898), La calanco (1912) i L'art de faire la cr??che (1942). Organitzaren confer??ncies, concursos de teatre i pastorals, i hi participarien destacats autors com August Marin, Clovis Hugues, Charles Maurras i Fr??deric Amouretti.
A aquestes en seguirien d'altres, com l'Escolo Gaudenco a Castel de Pulhari??s el 1892; l'Escolo Moundino a Tolosa el 1892, on es feien concursos po??tics i contactaren amb Prosper Estieu, qui aleshores publicava la revista Lou terradour; l'Escolo de Mount-Segur el 1896, per Estieu i Cassou, August Teuli??, Franc??s Rigal i Joan Gradat, als qui s'afegiren Paul Dunac, Josep Aybram i Adrian Arispura, que publicaren la revista Mount Segur del 1896 al 1899; l'Esc??la Occitana a Avinhonet el 6 de juliol del 1919, el Grelh Roerg??s a Castel de S??lvas el 1921; l'Esc??la R??caguda d'Albi i l'Esc??la d'Autpol. D'altres foren l'Escolo Audenco de G. Jourdanne, l'Escolo Oubergnato del duc de la Salle de Rochemaure, i l'Escolo Parisenco dou Felibrige, per Carles Brun.
Per altra banda, el p. Jos??p Ros va fundar a Lim??tge el 1893 la revista Lemouzy per tal d'extendre el Felibritge al Llemos??, com el 1894 van fer Francis Corchinoux i Ars??ne Vermenouze amb l'Esc??la Alvernesa i la revista Lo cobreto, per tal de fer el mateix a Alv??rnia. Alguns aconseguirien la col??laaboraci?? a les revistes de cient??fics i intel??lectuals occitans destacats, com l'entom??leg Jean-Henri Fabre.
Finalment, el 1896 el Felibritge agafaria for??a al Bearn amb la fundaci?? pels joves Miqu??u Camelat i Maximin "Simin" Palay de l' Escolo Gaston Febus i la revista Reclams de Bearn e Gasconha, per?? que amb els anys no sols va prendre un caire reaccionari, sin?? que fins i tot separatista i combatiu amb l'occitanisme. Entre les revistes m??s importants relacionades amb el Felibritge, hi havia L?? gril a Tolosa i Mount Segur (1901-1904). La majoria dels autors, per??, s'uniren el 1904 a l' Escolo deras Piren??os de Bernard Sarrieu, que seria reviscolada el 1970 per Andriu Meynard i Arl??ta Homs-Chabbert.
