Fagot
De Viquip??dia
El fagot ??s un instrument musical aer??fon que pertany a la fam??lia de l'obo??; per tant, un instrument de vent-fusta i amb una lleng??eta doble a l'embocadura. Fent la comparan??a amb la veu humana, si l'obo?? ??s la soprano, el fagot seria el tenor de la fam??lia.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Hist??ria
Com succeeix amb altres instruments, el fagot compta amb precedents for??a antics. El m??sics romans van ampliar les possibilitat de l'aulos (una esp??cie d'obo?? en la seva part greu, amb un instrument anomenat t??bia bassa.
Entre les diferents hip??tesis sorgides per explicar els inicis d???aquest instrument n???hi ha que atribueixen el seu invent a un canonge de Ferrara, Afranio Teseo, nascut a Pavia cap el 1495, i sembla que es va inspirar en una mena de cornamusa serbo-croata alimentada per manxes laterals. D???altra banda Curt Sachs, el fam??s organ??leg, nega que el fagot derivi d???un tipus de bombarda italiana del segle XVI.
[edita] Segles XVI-XVII
La seva aparici?? als tractats te??rics dels segles XVI i XVII ??s molt freq??ent, ja sigui citat com a dulciana o com a fagot. Aix??, Lodovico Zacconi (Prattica di musica, 1596-1619 ), Pietro Cerone (El Melopeo y maestro 1613), Michael Praetorius (Syntagma musicum, 1615-1619) i Marin Meresenne (Harmonie Universelle, 1636-1637) van mostrar el seu inter??s per aquest greu instrument, en especial Meresenne, que recull en la seva obra un fagot bastant evolucionat i ja equipat amb tres claus. Cap el 1620 apareix un altre membre de la fam??lia, un instrument m??s greu anomenat contrafagot, que pot sonar una octava m??s baixa.
El fagot, que inicialment va rebre a Espanya el nom de baix?? per analogia amb aquest instrument al qual venia a substituir, es va anar consolidant durant els segles XVII i XVIII. Inicialment es feia servir fonamentalment en la m??sica religiosa, refor??ant les veus dels cantors, per?? m??s tard s'estendria el seu ??s en altres ??mbits musicals. Les obres de Castelli (1621), Marini (1626), Selma i Salaverde (1638), Valentini (1639) i Bertali (1645) testifiquen l'inter??s dels m??sics de l'??poca, com tamb?? ho va fer Heinrich Sch??tz, que en la seva Simphoniae sacrae (1629) li va donar un tracte particular.
[edita] Segle XVIII
Durant el segle XVIII va seguir evolucionant fins a consolidar-se com un instrument orquestral i com un dels escollits en els concerts per a solista; n???hi ha prou en recordar el gran nombre de concerts que Vivaldi va compondre per a fagot. M??s endavant el seu timbre profund i ombr??vol va ser protagonista dels excel??lents concerts compostos per Mozart i Weber. Tamb?? cal destacar el concert que compongu?? el Pare Anselm Viola (1738-1798), monjo del Monestir de Montserrat, conegut tant per les seves obres com pel fet d'haver estat mestre de Ferran Sors, i el concert per a dos fagots i orquestra que deix?? escrit Carles Baguer. Ambdues obres -juntament amb altres not??cies- semblen testimoniar l'estima que es tenia pel fagot com a instrument solista a Catalunya a finals del segle XVIII i principis del XIX.
La forma de l'instrument es va mantenir sense massa canvis fins a mitjans del segle XVIII. Posteriorment una s??rie de modificacions el farien evolucionar d???una manera considerable. El fagot constru??t per Brujin cap el 1730 tenia quatre claus; aquesta data ??s q??estionada per altres autors que opinen que l'exemplar de Brujin data de 1751. El 1760 l'artes?? angl??s Kusder li va afegir una clau m??s, i el nombre de claus es va anar incrementant de manera paral??lela al seu desenvolupament.
[edita] Segle XIX
A comen??aments del segle XIX el fagot destacava per la nitidesa del seu so i el seu ampli registre. Les caracter??stiques amb qu?? avui coneixem l'instrument s??n conseq????ncia b??sicament de les aportacions dutes a terme entre 1820 i 1830 per Jean Nicolas Savary, les millores del qual es van veure refor??ades per la incorporaci?? del sistema de claus de Theobald B??hm, que l'artes?? Triebert va adaptar al fagot l???any 1855. Culminant el desenvolupament de l???instrument cal destacar l'aportaci?? del c??lebre constructor Johann Adam Hecker (1812-1877), que va introduir diverses solucions t??cniques que va publicar en un tractat, editat el 1899.
[edita] Descripci?? de l'instrument
|
Les parts de l'instrument:
|
[edita] Fagotistes famosos
- D??sir??-Hippolyte Dihau del qual hi ha un quadre de Degas de 1870.
- Bar??n von Duernitz. per al qual Mozart va compondre un concert.
- Georg Friedrich Brandt.
- Hugo Burghauser.
- ??tienne Ozi (1754???1813): fagotista, compositor, pedagog
- Carl Almenr??der (1786???1843): disenyador d'instruments, fagotista i compositor
- Louis Marie Eug??ne Jancourt (1815???1900): disenyador d'instruments, fagotista, compositor i pedagog.
- Julius Weissenborn (1837-1888):fagotista, compositor i pedagog.
- Archie Camden (1888???1979): fagotista i pedagog.
- Simon Kovar (1890???1970): fagotista, pedagog i arrenjador.
- Sol Schoenbach (1915???1999): fagotista i pedagog.
- Leonard Sharrow (1915???2004): fagotista i pedagog.
- Maurice Allard (1923): fagotista i arranjador.
- Sherman Walt (1923-1989): fagotista, pedagog, solista de la Boston Symphony Orchestra entre 1953 i 1989.
- Mordechai Rechtman (1925???): fagotista, pedagog, arranjador i director. Solista de la Israel Philharmonic durant 45 anys.
- Bernard Garfield (1928???): fagotista, pedagog, solista de la Philadelphia Orchestra de 1957???2000.
- William Waterhouse (1931???): pedagog, fagotista a la Royal Northern College of Music
- Walter Ritchie (1936???): pedagog, fagotista a Los Angeles Philharmonic Orchestra
- Milan Turkovic.
- Klaus Thunemann.
- Daniel Smith
[edita] Audicions
| Exemples de t??cnica de l'instrument: | |
| Col??lecci?? d'exemples de rangs i t??cniques del fagot. | |
| Solos: | |
| M??sica d'Ensemble: |
[edita] Obres per a fagot
[edita] Barroc
- Antonio Vivaldi va compondre 37 concerts per a fagot
[edita] Classicisme
- Johann Christian Bach, Concert per a fagot en Sib M, Concert per a fagot en Mib M
- Johann Nepomuk Hummel, Concert de fagot en Fa M, W75
- Wolfgang Amadeus Mozart, Concert per fagot en Sib M, K191
- Anselm Viola, Concert per a baix?? i orquestra en Fa M
- Carles Baguer,concert per a dos fagots i orquestra en Fa M.
[edita] Romanticisme
- Carl Maria von Weber, Andante e rondo ungarese en do menor, op. 35 / Concert per a fagot en Fa M, op. 75
[edita] Contempor??nia
- Hindemith, Sonata per a fagot i piano(1938)
- John Williams, Five Sacred Trees : Concert per a fagot i orquestra(1997)
- Richard Strauss, Concertino per a clarinet i fagot (1948)
[edita] Fragments de m??sica destacats
- Paul Dukas, L'aprenent de bruixot, que apareix a les pel??l??cules dels estudis Walt Disney Fantasia i Fantasia 2000
- Edvard Grieg, In the Hall of the Mountain King, fragment de Peer Gynt
- Sergei Prokofiev, Pere i el llop (El tema de l'avi)
- Igor Stravinski, La consagraci?? de la primavera (Comen??a amb un fam??s solo de fagot de notes molt agudes)
- Igor Stravinski, L'ocell de foc
- Maurice Ravel, Raps??dia espanyola
- Maurice Ravel, Bolero
- Hector Berlioz, Symphonie fantastique
[edita] Bibliografia
- Josep Casadell?? i Cunillera An??lisi f??sica del so del fagot Barcelona: Generalitat de Catalunya-CIRIT, 2006
[edita] Enlla??os externs
- El portal del fagot i els fagotistes (en espanyol)
- Botiga de m??sica especialitzada en fagots i obo??s (en espanyol)
- Bassoon fingering guide (En angl??s)
- Enlla??os cercant per bassoon a del.ici.ous
- Web de la marca Heckel
- Web de la marca Fox
- Llista d'obres per a l'estudiant de fagot (En angl??s)
