F??ssil

De Viquip??dia

Un f??ssil ??s la resta d'un ??sser viu o de la seva activitat biol??gica, el qual despr??s de mort, per diversos motius, s'ha sedimentat i conservat fins els nostres dies.^[1].

Un ??sser viu es pot fossilitzar de diverses maneres, per exemple, una vegada mort pot ??sser arrossegat per un riu cap a un llac i all??, els sediments mica en mica cobreixen el seu cos. Una vegada cobert, amb el pas de milions i milions d'anys els sediments es van compactant fins que s'endureixen, i si les condicions han sigut ??ptimes s'obt?? un f??ssil, ja sigui una fulla, un queixal, cocodril o un cuc, qualsevol ??sser viu pot fossilitzar-se.

Merc?? als f??ssils, hom estudia la paleontologia, la ci??ncia la qual s'encarrega de l'estudi dels ??ssers vius del passat.

Taula de continguts 1 Etimologia i evoluci?? del terme 2 Com es formen els f??ssils 3 Localitzaci?? 4 Tipus de f??ssils 4.1 Icnof??ssils 4.2 Microf??ssils 4.3 Resina f??ssil 4.4 Pseudof??ssil 4.5 F??ssil vivent 5 Registre f??ssil 5.1 Representativitat del registre f??ssil 6 Fossilitzaci?? 6.1 Processos de descomposici?? 6.1.1 Processos de descomposici?? aer??bica 6.1.2 Efectes de la descomposici?? 6.1.3 Caracteritzaci?? de la descomposici?? 6.1.4 Origen, acumulaci?? i preservaci?? de la mat??ria org??nica 6.2 Processos fossildiag??nics 6.2.1 Marcadors biol??gics i les seves utilitats 6.2.2 Roques mare en la generaci?? d'hidrocarburs 6.3 Processos destructius f??sics-qu??mics 6.4 Transport i hidrodin??mica 6.5 Fossildiag??nesis 6.5.1 Esquelets carbonats 6.5.2 Esquelets d'aragonita 6.5.3 Esquelets de calcita 6.5.4 N??duls de carbonat i calices litogr??fiques 7 Refer??ncies 8 Articles relacionats

[edita] Etimologia i evoluci?? del terme

El vocable f??ssil deriva del verb en llat?? fodere, excavar, a trav??s del substantiu fossile, aquell que ??s excavat.

Al llarg de tota la hist??ria, i abans, de la prehist??ria, l'home ha trobat f??ssils, restes d'organismes petrificats per minerals que els substitueixen o preserven la seva forma externa.

L'home primitiu les atribu??a un significat m??gic. Els autors de l'Antiguitat cl??ssica els havien observat i en general, interpretat correctament. El terme f??ssil ja l'utilitzava Plini el Vell en el segle I, ^[2] i el seu ??s va ser recuperat en el segle XVI per Georgius Agricola^[3], i eludeix al seu car??cter del cos enterrat (com a derivat de fossa) i inclo??a tant les restes de l'organisme com els seus cossos minerals integrats en els materials de la escor??a terrestre^[4]. Aquesta curiosa situaci?? es va mantenir fins a principis del segle passat, si b?? la veritat que els aut??ntics f??ssils solien diferenciar-se amb f??ssils organitzats. Charles Lyell^[5] va definir els f??ssils com a restes d'organismes que van viure en altres ??poques i que actualment estaven integrats al mig de les roques sediment??ries. Aquesta definici?? conserva la seva validesa, encara que actualment solen donar-se en major ampliat al terme incloent les manifestacions de l'activitat de l'organisme com excrements (Copr??lits)) i restes de construccions org??niques, petjades, impressions de parts del cos (Icnof??ssils) o fins a marques de dents, esquelets o troncs, etc.

Els f??ssils segueixen revisant-se, utilitzant en cada ocasi?? t??cniques m??s modernes. L'aplicaci?? d'aquestes t??cniques comporta noves observacions que modifiquen a vegades plantejaments equivocats. Aix??, per exemple, despr??s d'una revisi?? realitzada el 2006 amb t??cniques topogr??fiques de rajos X es va concloure que la fam??lia que cont?? els cucs Markuelia tenia una gran afinitat amb els cucs priap??lits, i es adjacents a la branca evolutiva de Priapulida, Nematoda i Arthropoda.^[6]

[edita] Com es formen els f??ssils

Hi ha moltes classes de f??ssils. Els m??s comuns s??n les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, ??dhuc si s'examinen en el microscopi. Els porus i altres espais petits en la seva estructura s'omplen de minerals. Els minerals s??n compostos qu??mics, com la calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts en l'aigua. L'aigua va passar per la sorra o el llot que contenien els caragols o els ossos i els minerals es van dipositar en els espais de la seva estructura. Per aix?? els f??ssils s??n tan pesats.

Altres f??ssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de calcita pot dissoldre's totalment despr??s de quedar enterrat. La impressi?? que queda en la roca pot omplir-se amb un altre material i formar una r??plica exacta del caragol. En altres casos, el cargol es dissol i tan sols queda el buit en la pedra, una esp??cie de motlle que els paleont??legs poden omplir amb guix per a descobrir com es veia l'animal.

Els f??ssils en general nom??s mostren les parts dures de l'animal (paleozoologia) o planta (paleobot??nica): el tronc d'un arbre, la closca d'un cargol, els ossos d'un dinosaure o peix. Alguns f??ssils s??n m??s complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus d'especial de llot que no contingui oxigen, algunes de les seves parts m??s toves tamb?? es conservaran com f??ssils.

Els m??s espectaculars d'aquests "f??ssils perfectes" s??n mamuts llanuts complets que es van trobar en s??l congelat. La carn estava tan congelada, que encara es podia menjar despr??s de 20.000 anys.

[edita] Localitzaci??

Existeixen regions de la Terra que s??n conegudes per la seva particular riquesa en f??ssils; per exemple, les pissarres de Esquists de Burgess a Col??mbia Brit??nica de Canad?? ^[7] o els estrats rics en dinosaures de la Patag??nia andes xilena i argentina.

Els llocs on la preservaci?? excepcionals (inclosos a vegades conservant teixits tous) s??n coneguts com a Lagerst??tten.

[edita] Tipus de f??ssils

Els f??ssils m??s antics s??n els estromatolits, que consisteixen en roques creades per mitja de la sedimentaci?? de subst??ncies, com el carbonat calci, a mercer de l'activitat bacteriana.^[8] Aquests ??ltims s'han pogut saber gr??cies als estudis dels estromat??lits actuals, produ??ts per tapes microbianes. La formaci?? Gunflint cont?? abundats microf??ssils ??mpliament acceptats com a restes microbianes.^[9] Hi ha moltes classes de f??ssils. Els m??s comuns s??n les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, incl??s examinats al microscopi. Els pors i altres espais petits en les seves estructures s'omplen de minerals. Els minerals s??n compostos qu??mics, com la Calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts a l'aigua. El pas de la sorra o del llot que contenien els cargols o els ossos i els minerals es dipositen en els espais de la seva estructura, motiu pel qual els f??ssils s??n tant pesats. Altres f??ssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de cali??a poden dissoldre's totalment despr??s de quedar enterrats. La impressi?? que queda a la roca pot omplir-se amb un altre material i forma una r??plica exacte del cargol. En altres casos, el cargol es dissol i tants sols queda el forat a la pedra, una esp??cie de motlle que els paleont??legs poden omplir amb guix per descobrir amb es veia l'animal.

Des d'un punt de vista pr??ctic distingim:

• microf??ssils (visibles al microscopi ??ptic).
• nanof??ssils (visibles al microscopi electr??nic).
• macrof??ssils o megaf??ssils (aquells que veiem a simple vista).

Els f??ssils generalment nom??s mostren les parts dures de l'animal o la planta: el tronc d'un arbre, la closca del cargol o l'os d'un dinosaure o un peix. Alguns f??ssils s??n m??s complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus especial de llot que no contingui oxigen, algunes de les parts toves tamb?? poden arribar a conservar-se com a f??ssils.

Els m??s espectaculars d'aquest "f??ssils perfectes" s??n els mamuts llanuts trobats en terres congelats.^[10] La carn d'aquests animals est?? tant congelada, que encara es podria menjar despr??s de 20.000 anys.

Convencionalment s'estima com a f??ssils m??s recents les restes dels organismes que van viure a finals de l'??ltima Glaciaci?? quatern??ria (W??rm), ??s a dir, fa uns 13.000 anys aproximadament. Les restes posteriors (Neol??tic), (Edat dels metalls, etc.) solen considerar-se ordin??riament com a subf??ssils.

Finalment s'ha de considerar tamb?? aquelles subst??ncies qu??miques incloses en els sediments que denominen l'exist??ncia de determinats organismes que les posse??en o les produ??en en exclusiva. Suposen el l??mit extrem de la noci?? de f??ssil (marcadors biol??gics o f??ssils qu??mics).

[edita] Icnof??ssils

Els icnof??ssils s??n restes de deposicions: empremtes, ous, nius, bioerosions o qualsevol altre tipus d'impressi??. S??n els objectes d'estudi en la Paleoicnologia.

Els icnof??ssils presenten caracter??stiques pr??pies que els fan identificables i permeten la seva classificaci?? com parataxons: icnog??neres i icnoesp??cies. Els icnotaxons s??n classes de pistes f??ssils agrupades per les seves propietats comunes: geometria, estructura, mida, tipus de substrat i funcionalitat. Tot i que a vegades diagnostica l'esp??cia productora d'un icnof??ssil pot resultat ambigu, en general ??s possible inferir al menys el grup biol??gic o el tax?? superior al que pertanyia.

En els icnof??ssils es pot identificar diversos tipus de comportament: filot??xia, fobot??xia, helicot??xia, homostr??fia, reot??zia i tigmot??xia.

El terme icnof??cies fa refer??ncia a l'associaci?? caracter??stica de pistes f??ssils, recurrents en l'espai i en el temps, que reflexa directament condicions ambientals tals com la batumetria, la salinitat i el tipus de substrat^[11] Les pistes i empremtes d'invertebrats marins s??n excel??lents indicadors paleoecol??gics, al ser el resultat de l'activitat de determinats organismes, relacionada amb ambients espec??fics, caracteritzats per la naturalesa dels substrat i condicions del medi aqu??tic, salinitat, temperatura i batimetria. Especialment la profunditat del mar condiciona el g??nere de vida dels organismes i, per tant, no ??s d'estranyar que es puguin distingir tota una s??rie d'inconf??cies d'acord amb la batimetria, on la seva nomenclatura, donada per Seilacher,^[12], es refereix al tipus de pistes m??s freq??ents i m??s caracter??stiques de cada una.

Un icnof??ssil pot tenir varies interpretacions^[13]:

• Filogen??tica: Estudia la identitat de l'organisme productor. Dona lloc als parataxons.
• Etol??gica: Estudia el comportament de l'organisme productor.
• Tafon??mica: S'interessa per la posici?? original i els processos tafonomics patits.
• Sedimentol??gica: Revela les condicions paleoambientals de la formaci??.
• Paleoecol??gica: Estudiada por las icnof??cies.

[edita] Microf??ssils

El "microf??ssil" ??s un terme descriptiu que s'aplica al parlar de plantes o animals fossilitzats que la seva mida ??s menor al que es pot veure amb ull hum??. Normalment s'utilitzen dos diagn??stics per diferenciar els microf??ssils eucariotes i procariotes:

• Mida: Els eucariotes s??n sensiblement de major mida que els procariotes (en la seva majoria).
• Complexitat de forma: Les formes m??s complexes s'associen als eucariotes donat que tenen citoesquelet.

[edita] Resina f??ssil

La resina f??ssil (tamb?? anomenada ambre) ??s un pol??mer natural que es troba en molts tipus d'estrats per a tot el m??n, incl??s a l'Ant??rtic. Es tracta de la resina fossilitzada de s??via d'arbres de fa milions d'anys. Es presenta en forma de pedres grogenques.

[edita] Pseudof??ssil

Els pseudof??ssils s??n patrons visuals en roques que estan produ??ts m??s per processos geol??gics que per biol??gics. La interpretaci?? err??nia dels pseudof??ssils ha generat certes controv??rsies al llarg de la hist??ria de la paleontologia. En l'any 2003, un grup de ge??legs espanyols va posar entredits la veracitat dels f??ssils de Warrawoona que, segons William Schopf, eren cianobacteris que constitu??en la primera caracter??stica de la vida sobre la Terra fa 3.500 milions d'anys. La base de tal replantejament era que una sal de bari i un silicat, en un medi alcal?? amb temperatura i pressi?? ambiental produeix estructures filamentoses similars aquest suposats microf??ssils de Warrawoona.^[14]

[edita] F??ssil vivent

Un f??ssil vivent ??s un terme informal usat per referir-se a qualsevol esp??cies vivent que guarda una gran assemblan??a amb una esp??cie coneguda en f??ssils.

Els Braqui??podes s??n un exemple perfecte de "F??ssils vivents". Lingula ??s un braqui??pode f??ssil de fa uns 200 milions d'anys. Un altre exemple ??s el celacant. Va ser una gran sorpresa trobar aquest peix en les costes d'??frica^[15] el 1938, quan es pensava que portava 70 milions d'anys extingits.

[edita] Registre f??ssil

El registre f??ssil ??s el conjunt de f??ssils existents. ??s una petita mostre de la vida passada distorsionada i segada. ^[16] No es tracta, a dem??s, de la mostra de l'atzar. Qualsevol investigaci?? paleontologia ha de tenir en conte aquests aspectes, per comprendre que es pot obtenir a trav??s de l'??s de f??ssils i que no ho ??s.

[edita] Representativitat del registre f??ssil

El n??mero d'esp??cies totals (entre plantes i animals) descrites i classificades ascendentment a 1,5 milions. Aquest n??mero segueix en augment, dons s'han descobert aproximadament deu mil insectes cada any (existeix una gran diversitat d'insectes, es coneixen 850.000 esp??cies). S'estima que nom??s falta un centenar d'esp??cies d'aus per descriure (existeix una gran diversitat d'aus, dons es coneixen unes 8.600 esp??cies). Les estimacions sobre les esp??cies vives possibles s??n de 5 milions. Es coneixen unes 300.000 esp??cies f??ssils, ??s a dir el 20% del n??mero d'esp??cies vivents conegudes i menys el 6% de les probables. El registre f??ssil avarca des de fa 3.500 milions d'anys fins l'actualitat; no obstant, el 99% dels seus representants es troben des de fa 545 milions d'anys fins ara. S??n comparacions espectacular si considerem que el registre f??ssil inclou centenar de milions d'anys i que la fauna i la flora vivents representen tants sols un instant de temps geol??gic. Si la conservaci?? dels f??ssils fos acceptablement bona, seria previsible que el n??mero d'esp??cies f??ssils superaria i de molt al n??mero d'esp??cies actuals.

Hi ha varies explicacions possibles a la pobresa relativa en esp??cies de f??ssils:

• Fort creixement en la diversitat biol??gica a trav??s del temps. Aix?? provoca que els experts es preguntin si existia falta de varietat en el passat geol??gic.
• Donat que la diversitat es medeix pel n??mero de taxons (esp??cies, g??neres, fam??lies, etc.) que van viure durant un interval de temps definit, i que no tots els temps geol??gics posse??xen la mateixa, s'ha de tenir en conte que el fet que algunes parts de la columna geol??gica s??n m??s conegudes que altres. El numero de paleont??legs que treballen en la paleozoic i la precambri?? representen un persentatge molt baix; no obstant, l'extensi?? d'aquests terrenys ??s considerable.
• Les roques m??s recents afloren en ??rees majors per qu?? estan m??s aprop de la "part alta del pil??".

Tot sorgeix que la diversitat actual pot no ser apreciablement m??s alta que la mitjana en tot el temps que va des del cambri??. Per tant la baixa xifra d'esp??cies f??ssils no es pot explicar satisfact??riament per la idea que la diversitat creix amb el progr??s evolutiu. Les esp??cies s'extingeixen i s??n substitu??des per altres durant el curs del temps geol??gic. S'ha suggerit el pla?? de 12 milions d'anys per una substituci?? complet de totes les esp??cies. La duraci?? dels diferents biocrons est?? entre 0,5 i 5 milions d'anys (2,75 milions d'anys del biocr??n). Finalment, com a conclusi??, la quantitat d'esp??cies f??ssils estimada ??s:

[edita] Fossilitzaci??

Per qu?? una resta corporal o una senyal d'un organisme mereixi la consideraci?? de f??ssil ??s necessari que es produeixi un proc??s f??sic-qu??mic que l'afecti, conegut com a fossilitzaci??. En aquest proc??s es poden produir transformacions m??s o menys profundes que profundes que poden afectar a la seva composici?? i estructura. Aquest proc??s va en funci?? del temps, en el qual ha de transcorre un determinat interval a partit del moment de producci?? de la resta per qu?? arribi a considerar-se f??ssil. La fossilitzaci?? ??s un fenomen excepcionalment rar, ja que la majoria dels components dels ??ssers vius tendeixen a descomposar-se r??pidament despr??s de la mort.^[17]

La perminaralitzaci?? ocorre despr??s de l'enterrament, quan els espais buits en un organisme (espais que en vida estaven plens de l??quids o gas) s'omplen amb aigua subterr??nia, i els mineral que aquests contenen precipiten omplint-los.

En molts casos les restes originals de l'organisme han estat completament dissoltes o destru??des.

[edita] Processos de descomposici??

S??n els principals responsables en la capacitat de preservaci??. El seu efecte ??s la raresa amb la que es conserven parts org??niques toves (el 60% dels individus d'una comunitat marina nom??s tenen parts toves). La pres??ncia de parts toves s??n indicatives de condicions sedimentol??giques i diagen??tiques excepcionals.

[edita] Processos de descomposici?? aer??bica

S??n les m??s r??pides i eficaces per la biodegradaci??. Per aix??, les condicions an??xiques s??n un requisit previ a la preservaci?? d'organismes lleugerament mineralitzats i de parts toves. La demanda doxigen per la descomposici?? en un medi aer??bic ??s molt alta ( 1 molt de Corg. requereix 106 mols de O₂) Una reacci?? est??ndar seria aix??:

[edita] Efectes de la descomposici??

La descomposici?? ??s la principal font de la p??rdua d'informaci?? en el registre f??ssil i la mineralitzaci?? ??s l'??nica via de frenar-la. Els teixits poder conservar-se com a permineralitzacions, residus org??nics alterats o, amb el deteriorament prolongat, com improntes. Si la descomposici?? supera a la mineralitzaci??, es destrueix els teixits i nom??s es conserven reflectits en la quitina, la lignina o la cel??lulosa.

[edita] Caracteritzaci?? de la descomposici??

La descomposici?? en el registre f??ssil es poden caracteritza en tres nivells:

1. Identificaci?? de la descomposici?? i p??rdua d'informaci?? en l'estructura dels organismes f??ssils.
2. Reconeixement dels minerals particulars i els marcadors geoqu??mics associats als r??gims particulars de la descomposici??.
3. Preservaci?? dels microbis f??ssils involucrats en el proc??s de descomposici??.

[edita] Origen, acumulaci?? i preservaci?? de la mat??ria org??nica

La major part es recicla (donant lloc a CO₂) dins de la columna d'aigua, particularment en la zona euf??tica. Una proporci?? relativament petita de la mat??ria org??nica produ??da passa a formar part dels sediments adjacents, i queden afectades per les modificacions de fluxe org??nica (bioestratin??mics), que s??n la foto-oxidaci??, l'activitat microbiana i els organismes detrit??us.

[edita] Processos fossildiag??nics

La mat??ria org??nica inclou a m??s de l??pids lliures, biopol??mers com: els hidrats de carboni, prote??nes, quitina i lignina, alguns dels quals seran utilitzats pel consum i modificaci?? d'organismes bentos i diversos microorganismes. La resta, no utilitzat d'aquesta manera, poden patir policondensaci?? per formar geopol??mers, i passa a formar part del protoquerogen, precursor del querogen. Amb l'enterrament de sediment, la creixent condensaci?? i insolubilitatzaci?? produeix la lenta conversi?? diagen??tica a querogen que constitueix el volum de la mat??ria org??nica en antics sediments.

[edita] Marcadors biol??gics i les seves utilitats

Les mol??cules org??niques (f??ssils qu??mics) s??n abundants en molts sediments i roques sedimentaries, i es denominen marcadors biol??gics "biomarker". Conserven un registre molt detallat de l'activitat biol??gica del passat i estan relacionats amb mol??cules org??niques actuals. Les possibles fonts de marcadors biol??gics en mostres geol??giques s??n tantes com mol??cules es coneixen en els organismes.

[edita] Roques mare en la generaci?? d'hidrocarburs

Una roca mare ??s un volum roc??s que ha generat o ha estat generat i expel??lint hidrocarburs en quantitats suficients per formar acumulacions de petroli i gas. La majoria de les roques mare potencials contenen entre 0,8 i 2% de carboni org??nic. S'accepte un l??mit aproximat del 0,4% com el volum m??s baix de carboni org??nic per la generaci?? d'hidrocarburs, estan l'optim per sobre del 5-10%. La naturalesa dels hidrocarburs generats dep??n fundamentalment de la composici?? del querogen, que pot estar constitu??t per dos tipus de mat??ria org??nica:

• Provinent de restes de plantes terrestres, cas en el que els sediments alliberen principalment gas.
• Provinent de medis aqu??tics amb bacteris, algues, fitopl??ncton i zoopl??ncton, cas en el que es produeix petroli.

[edita] Processos destructius f??sics-qu??mics

La durabilitat dels esquelets ??s la relativa resist??ncia que tenen a la fractura i destrucci?? per agents: f??sics, qu??mics i bi??tics. Aquests processos destructius poden dividir-se en cinc categories que segueixen un ordre m??s o menys seq??encial:

1. Desarticulaci??: ??s la disgregaci?? d'esquelets constitu??ts per elements m??ltiples al llarg de les juntures o articulacions preexistents (pot donar-se fins i tot abans de la mort, com les mudes de molts artr??podes). La descomposici?? destrueix els lligaments que uneixen les os??cules dels equinoderms en unes poques hores o dies despr??s de la mort. Els lligaments com els dels bivalves, compostos per conquiolines, s??n m??s resistents i poder perdurar intactes durant molts de temps tot i la fragmentaci?? de les petxines.
2. Fragmentaci??: Es produeix per l'impacte f??sic d'objectes i per agents bi??tics com els depredadors (fins i tot despr??s de la mort) i els carronyaires. Algunes formes de ruptura ens permeten identificar al predador. Les petxines tendeixen a trencar-se al llarg de l??nies de debilitat preexistents com les l??nies de creixement o d'ornamentaci??. La resist??ncia a la fragmentaci?? est?? en funci?? de varius factors:
   1. Morfologia dels esquelets.
   2. Composici??.
   3. Microestructura, espessor i percentatge de la matriu org??nica.
3. Abrasi??: ??s el resultat del polit i la molinada dels elements esquel??tics, produint un arrodoniment i una p??rdua dels detalls superficials. S'han realitzat estudis semiquantitatius de les proporcions d'abrasi??, introduint petxines en un tambor rotatori amb graves sil??cies. ^[18] El seu grau d'intensitat est?? relacionat amb diversos factors:
   1. L'energia del medi.
   2. El temps de l'exposici??.
   3. La mida de la part??cula de l'agent abrasiu.
   4. La microestructura dels esquelets.
4. Bioerosi??: Nom??s es pot identificar quan est?? associat a f??ssils reconeixibles com les esponges cliones i algues endol??tiques. La seva acci?? destructora ??s molt alta en medis marins poc profunds, on es pot observar actualment una p??rdua de pes del 16 al 20% en les petxines de mol??luscos contemporanis. No est?? clar si aquestes proporcions es mantenien en el paleozoic, quan les esponges cliones eren menys abundants.
5. Corrosi?? i dissoluci??: ??s el resultat de la inestabilitat qu??mica dels mineral que formen els esquelets en la columna d'aigua o en els porros del sediment. La dissoluci?? pot comen??ar en la interfase sediment-aigua i pot continuar a profunditats considerables dins del sediment. La bioturbaci?? dels sediments normalment afavoreix la dissoluci?? per la introducci?? d'aigua marina dins del sediment que a la vegada afavoreix l'oxidaci?? de sulfurs.
6. Corrasi??: A la pr??ctica els efectes de l'abrasi?? mec??nica, la majoria dels bioerosions i de corrosions s??n dif??cils de distingir en els f??ssils. Alguns autors proposen el terme de corrasi?? per indicar l'estat general de les petxines, resultat de qualsevol combinaci?? d'aquests processos. El grau de corrasi?? proporciona un indici general de temps que les restes han estat exposades a aquest tres processos.

Els processos destructius de desarticulaci??, fragmentaci?? i corrasi?? s??n molt evidents en el registre f??ssil. Aquests processos poden afectar de manera diferent als diferents tipus d'esquelets. La majoria dels organismes marins es poden assignar a una de les cinc categories arquitect??niques d'esquelets: mass??s, arborescent, univalve, bivalve o d'elements m??ltiples.

• Esquelets massissos: Resistents a la ruptura i molt resistents a la destrucci?? mec??nica. No obstant, al pert??nyer el s??l mar??, intervals prolongats de temps, presenten a mesura efectes de corrasi?? en major magnitud que altres esquelets.
• Esquelets arborescents: S??n els indicadors m??s sensibles de fragmentaci??; una abs??ncia de ruptura en tals esqueles ??s un indicador excel??lent de m??nima pertorbaci?? del ambient sedimentari.
• Esquelets bivalves: Es desarticulen amb relativa rapidesa despr??s de la mort, tot i que aquells amb lligaments de conquiolina poden perdurar articulats durant per??odes prolongats.
• Esquelets d'elements m??ltiples: S??n els millor indicadors d'un r??pid enterrament.

Quan s'agafa en conjunt els diferents tipus d'esquelets i les seves sensibilitats als agents destructius, es troba amb uns excel??lents indicadors dels processos sedimentaris, els que es poden usar per definir diferents tafofacies.

[edita] Transport i hidrodin??mica

Si considerem com a part??cules sediment??ries les restes esquel??tiques dels organismes, podem realitzar estudis sobre el seu comportament hidrodin??mic (petxines de braqui??podes, bivalves, gaster??podes, cefal??podes, ostr??codes i crinoidees). En general es coneix poc del comportament hidrodin??mic d'aquestes parts dures, tant abundant i importants ecol??gicament en ambient d'aig??es poc profundes de medis moderns i del registre f??ssil. El comportament hidrodin??mic de les petxines ??s complexa i imprevisible, principalment donat a la gran diversitat de formes involucrades.

[edita] Fossildiag??nesis

La comprensi?? dels processos diagen??tics ??s fundamental per interpretar correctament la mineralogia original, l'estructa d'esquelets i petxines, les seves afinitats taxon??miques i la seva paleoecologia. Un problema que es planteja amb molta freq????ncia ??s deduir quin ha estat la mineralogia orignial dels grups extints (corall rog??s, archaeocyatha, stromatoporida...). La transici?? fins l'estat de f??ssil depend molt de la composici?? esquel??tica.

[edita] Esquelets carbonats

Despr??s de l'enterrament el carboni s'altera en major i menor magnitud durant la diag??nesis prematura.

[edita] Esquelets d'aragonita

L'aragonita normalment es transforma en calcita mitjan??ant un d'aquests processos principals:

• Dissoluci?? total:' Si les aig??es de la zona vadosa no estan saturades en carbonats es produeix la dissoluci?? total d'esquelets i el farcit per la calcita. L'??rea buida reprodueix un motlle de la petxina i no es conserva l'estructura de la petxina. Es pot formar drusas amb cristalls cap el centre. El temps que dura el proc??s ??s variable.
• Calcificaci??:' En aquest segon cas els esquelets de les petxines preserven les estructures relictes (diferents capes o lemel??les de les petxines). Incl??s es poden preservar cristalls censes d'aragonita que donen una informaci?? molt valuosa. El reempla??ament es produeix de forma gradual i respecta l'estructura original.

[edita] Esquelets de calcita

En general, els esquelets f??ssils que estaven constitu??ts per calcita mantenen freq??entment aquesta composici?? original (a menys que s'hagin silicificat o dolomitizat). El contingut en magnesi tendeix a reduir-se, de forma que pot haver alteracions diag??niques amb alt o baix contingut de calcita. Existeixen t??cniques especials com la catodoluminisc??ncia que permet determinar el seu contingut original a partir d'??rees relictes que han conservat la seva composici?? original.

[edita] N??duls de carbonat i calices litogr??fiques

La preservaci?? de les parts toves est?? associada en moltes ocasions amb la precipitaci?? dels carbonats en forma de n??duls i estratificats, com ??s el cas de les pedres calc??ries litogr??fiques. Els n??duls carbonats estan constitu??ts per siderita o calcita i associats a sediments argilosos rics en microorganismes. Contenen f??ssils que molt sovint es conserven en tres dimensions. La seva mida varia entre 10 i 30 cent??metres tot i haver-se trobar de fins a 10 metres (fins i tot un Plesiosaurus cense). En contingut en microorganismes i la seva descomposici?? s??n factors primaris que controlen el grau d'an??xia, Eh i pH. En presencia d'oxigen, la respiraci?? microbiana produeix CO₂ que s'acumula a l'aigua dels porus del sediment, afavorint la dissoluci?? dels carbonats.

En l'abs??ncia d'oxigen, les bact??ries dels sediments utilitzen una serie d'oxidants alternatius en el proc??s de la respiraci?? (Mn, NO₃^-, Fe o SO₄²) i quan tots els oxidants han desaparegut s??n les reaccions de fermentaci?? les que dominen produint met??. Les calices litogr??fiques es formen en medis lacustres i marins, s??n de grau molt fi i finalment bandejades. Un exemple s??n les famoses calices de Solnhofen del Jur??ssic de Baviera que contenen els f??ssils de Archaeopteryx. El carbonat en aquests dip??sits es poden originar a partir d'una font biog??nica (com algues calc??ries) o com a un precipitat qu??mic.

[edita] Refer??ncies

[edita] Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: f??ssils

• Copr??lit
• Icnita
• Jaciment paleontol??gic
• Paleobiologia