[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Evolució - Viquipèdia

Evolució

De Viquipèdia

Charles Darwin, pare de la teoria de l'evolució per selecció natural.
Charles Darwin, pare de la teoria de l'evolució per selecció natural.

L'evolució és la modificació de la descendència d'entitats amb capacitat de reproduir-se imperfectament, és a dir, el canvi de l'ontogènesi al llarg de la filogènesi. Això és aplicable a diferents tipus d'entitats com els mems o imatges creades per ordinador, però és sobretot aplicat als éssers vius.

Demòcrit (cap al 600 aC) ja havia parlat de l'evolució, i Lamarck el 1806 en va presentar una teoria de l'evolució força fonamentada, però la base dels coneixements actuals sobre el tema és la teoria de l'evolució per selecció natural, que va ser ideada per Darwin i Wallace cap al 1859. La teoria de l'evolució va tindre la seua presentació més seriosa amb la publicació per Darwin del seu llibre L'origen de les espècies en 1859.

La versió de la teoria de l'evolució proposada per Darwin i Wallace —coneguda comunament com darwinisme— explica l'evolució com resultat de la selecció natural. Una revisió d'aquesta teoria va ser duta a terme a la primera meitat del segle XX (ca. 1935-1950); aquesta versió es coneix com síntesi moderna, teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme.

Encara que la versió del neodarwinisme de la teoria de l'evolució és la més acceptada actualment per la comunitat científica, hi ha noves explicacions per al fet de l'evolució biològica. Aquestes noves teories de l'evolució, desenvolupades a partir de la dècada del 1970, i que incorporen els avenços de la cibernètica i la teoria de sistemes, es coneixen com evolucionisme biològic, teoria cibernetista de l'evolució, i col·lectivament com postdarwinisme.

[edita] Teoria científica

Arbre de la vida acceptat actualment
Arbre de la vida acceptat actualment
Comparació de la capacitat craneana dels cranis humà (1350 cm³), chimpanzé (400 cm³), orangutà (400 cm³) i macac (100 cm³).
Comparació de la capacitat craneana dels cranis humà (1350 cm³), chimpanzé (400 cm³), orangutà (400 cm³) i macac (100 cm³).

L'evolució biològica és un fenomen natural real, observable i comprovable empíricament. L'anomenada Síntesi Evolutiva Moderna és una robusta teoria que actualment proporciona explicacions i models matemàtics sobre els mecanismes generals de l'evolució o els fenòmens evolutius com l'adaptació o l'especiació. Com qualsevol teoria científica, les seves hipòtesis es troben subjectes a constant crítica i comprovació experimental.

La comunament acceptada teoria de com la vida ha canviat des dels seus orígens té tres aspectes importants:

  1. La descendència comuna de tots els organismes des d'un únic ancestre.
  2. L'origen d'un nou caràcter en un llinatge.
  3. El mecanisme que causa que un determinat tret romanga mentre altres desapareixen.

[edita] Evidències de l'evolució

L'evolució ha deixat nombrosos indicis de les històries de les diferents espècies. Els fòssils constitueixen el registre morfològic o anatòmic. Comparant les anatomies de les espècies modernes amb les extingides i les espècies modernes entre elles, els paleontòlegs poden deduir els seus llinatges. L'estudi dels embrions dels animals mostra que en els seus primers estadis presenten caràcters propis d'altres espècies i que es considera que són heretats d'avantpassats comuns (per exemple, els embrions dels mamífers presenten restes de brànquies, que es consideren com a prova de l'existència d'avantpassats aquàtics semblants als peixos).

El desenvolupament de la genètica molecular, i en particular de la seqüenciació de l'ADN, ha permés als biòlegs estudiar el registre de l'evolució deixat en les estructures genètiques dels organismes. Els graus de similitud i diferències en les seqüències d'ADN de les espècies modernes ha permès reconstruir els seus llinatges. És a partir de la comparació de seqüències d'ADN que se sap que els homes i els ximpanzés comparteixen el 96% de l'ADN.

Altres evidències usades per a demostrar els llinatges evolutius inclou la distribució geogràfica de les espècies. Així, els monotremes i la major part dels marsupials es troben únicament a Austràlia, evidenciant que el seu ancestre comú amb els mamífers placentaris visqué abans de la desaparició d'un pont entre Austràlia i Asia.

Els científics correlacionen totes les evidències explicades, extretes de la paleontologia, l'anatomia, la genètica, i la geografia, amb altres informacions sobre l'història de la Terra. Així, la paleoclimatologia ens mostra l'existència de eres glacials periòdiques durant les quals el clima global és molt més fred, i això sovint s'associa amb l'aparició d'espècies millor equipades contra el fred, com els mamuts.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Evolució


Aquest article sobre biologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.