Estructura cristal·lina
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Taula de continguts |
[edita] Història
Els grecs anomenaren cristall (krystallos) al quars, és a dir, mineral d'extraordinària duresa i molt fred. Però la formació de cristalls no és exclusiva dels minerals i els trobam també, no necessàriament de manera natural, en els composts anomenats orgànics, i inclús en els àcids nucleics i les proteïnes.
L'estat cristal·lí de la matèria és el de major ordre, es a dir, on les correlacions internes son majors i a major rang de distàncies. I això es reflexa a les seves propietats antròpiques i discontinues. Solen aparèixer com endidats pures, homogènies i amb formes geomètriques definides (hàbits) quan estan ben formats. No obstant això, la seva morfologia externa no és suficient per avaluar la denominada cristal·linitat d'un material.
[edita] L'estructura
Si ens fixam amb deteniment, en aquests dibuixos hi ha sempre una fracció dels mateixos que es repeteix. Doncs be, en els cristalls, els àtoms, els ions i/o molècules s'empaqueten donant lloc a motius que es repeteixen de Angstrom (1 Angstrom = 10-8 cm), hi ha n'aquesta repetitivitat, en tres dimensions, la denominam xarxa cristal·lina. El conjunt que es repeteix, per translació ordenada, gener tota la xarxa (tot el cristall) i el denominam xarxa elemental o unitat. Per generalitzar, el seu contingut (àtoms, molècules i/o ions), es a dir el motiu que es repeteix, pot descriure's per un punt (el punt reticular) que representa tots i cada un dels constituents del motiu. Per exemple, cada soldat seria un punt reticular. En la matèria condensada, un monocristall és un domini, generalment polièdric, de un medi cristal·lí.
[edita] Diferència entre vidres i cristalls
Hi ha ocasions on la repetitivitat es romp, o no és exacta, això precisament es el que caracteritza la diferència entre els vidres i/o cristalls, de manera científica els vidres generalment s'anomenen materials amorfs (desordenats o poc ordenats).
No obstant això la matèria no és totalment ordenada o desordenada (cristal·lina o no cristal·lina) i ens podem trobar amb una degradació continua del ordre (graus de cristinalitat) en els materials, que ens du des de els perfectament ordenats (cristal·lins) fins als completament desordenats (amorfs)
[edita] L'estructura Cristalina Ordenada
En l'estructura cristal·lina (ordenada) dels materials inorgànics, els motius repetitius són [[àtoms] o ions enllaçats entre si, de manera que generalment no es distingeixen unitats aïllades i de aquests enllaços prové la seva estabilitat i duresa (cristalls iònics, fonamentalment). On si es distingeixen clarament unitats aïllades, es en els anomenats materials orgànics, a on apareix el concepte de entitat molecular (molècula), formada per àtoms enllaçats entre si, però on la unió entre les molècules, dins el cristall, és molt més dèbil (cristalls moleculars). Són generalment materials més blans i inestables que els inorgànics.
