Estratigrafia

De Viquipèdia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que tracta de l'estudi i interpretació de les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.

[edita] Generalitats

• Estratificació és la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries.
• Estrat és cadascuna de les capes que consta una formació de roques estratificades.
• Sostre de l'estrat és la seva superfície superior.
• Mur de l'estrat és la seva superfície inferior.
• Seqüència estratigràfica és una successió d'estrats.
• Sèrie estratigràfica és una successió d'estrats amb continuïtat en el temps i separada d'altres sèries per una discontinuitat estratigràfica.
• Buit estratigràfic és un període de temps en el qual no es produeïx estratificació.

[edita] Datació dels estrats

[edita] Relativa

Ordena els estrats i esdeveniments en una seqüència segons la seva antiguitat.

Es recolza en els principis bàsics de l'estratigrafia:

• Principi de l'horitzontalitat original: Els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap força sobre ells.
• Principi de la continuïtat lateral: un estrat té la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió.
• Principi de la superposició: Si sobre una seqüència estratigràfica no s'ha exercit cap força, l'estrat més antic se situa en la part inferior i el més modern, en la superior.
• Principi de l'uniformism: Les lleis que regeixen els processos geològics han estat les mateixes en tota la història de la Terra.
• Principi de l'actualisme: Els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeïxen els mateixos efectes que llavors.
• Principi de la successió faunística o de la correlació: Els estrats que es van dipositar en diferents èpoques geològiques contenen diferents fòssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primària; els ammonits, a la secundària; i els nummulits, a la terciària.
• Principi de la successió d'esdeveniments: Tot esdeveniment geològic és posterior a les roques i processos afectats per ell.

[edita] Absoluta

Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geològic determinat, pels mètodes:

• Biològics: analitzen ritmes biològics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament(els anells dels arbres i les estries dels corals).
• Sedimentològics: Analitzen els dipòsits de sediments que segueixen inervals regulars de temps. Exemple: les barves glacials són sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un gruixut i clar. Així, cada parella de capes correspon a un any.
• Radiomètrics: es basen en el període de semidesintegració dels elements radioactius ; aquests transformen en aquest període la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Així, conegut el període de semidesintegració d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment.

[edita] Accidents en els talss estratigràfics

[edita] Plec

[edita] Falla

[edita] Diaclasa

[edita] Inversió estratigràfica

Consisteix en la formació d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigràfic, els estrats més antics es troben disposats sobre els més moderns.

[edita] Discontinuitat estratigràfica

És la separació entre dues sèries estratigràfiques, deguda a l'existència d'un buit estratigràfic. Hi ha diversos tipus:

• Discordança angular: la sèrie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la sèrie moderna.
• Discordança erosiva o disconformitat: la sèrie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre ella s'ha dipositat la sèrie moderna, amb el que les dues sèries estan separades per una superfície irregular.
• Inconformitat: La sèrie estratigràfica està dipositada sobre un material no estratificat (roques metamòrfiques o ígnies).
• Paraconformitat:: la separació entre les dues sèries estratigràfiques és horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separació normal entre dos estrats.

[edita] Bibliografia recomanada

• DABRIO GONZÁLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafía
• VERA TORRES, J.A.(1994): Estratigrafía. Principis i mètodes.

[edita] Autors

• Emiliano Mutti
• Eduard Remacha
• Richard Labourdette