Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estats Units d'Am??rica - Viquip??dia

Estats Units d'Am??rica

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Estats Units (desambiguaci??)??.
United States of America
Bandera dels Estats Units Escut dels Estats Units
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: E Pluribus Unum (de 1776 fins a l'actualitat)
(llat??: De molts, un)
In God We Trust (de 1956 fins a l'actualitat)
(angl??s: Confiem en D??u)
Localitzaci?? delsEstats Units
Idiomes oficials Cap a nivell federal, per?? l'angl??s de facto
Capital Washington DC
38?? 53' N 77?? 02'O
Ciutat m??s gran Nova York
Govern Rep??blica federal
George W. Bush (R)
Richard Bruce Cheney (R)
Nancy Pelosi (D)
John Roberts
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)
9.631.418 km?? (3r)
4,87%
Poblaci??
 - Estimaci?? 2007
 - Cens 2000
 - Densitat
302.000.000 (3r)
293.027.571
30 hab/km?? (175??)
Moneda D??lar nord-americ?? ($) (USD)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 Hora capital (UTC-5 a -10)
S?? (UTC *)
Independ??ncia
 - Declarada
 - Reconeguda		 De la Gran Bretanya
4 de juliol de 1776
3 de setembre de 1783
Himne nacional The Star-Spangled Banner
Domini internet .us
Codi telef??nic +1
Gentilici Nord-americ??, nord-americana

Els Estats Units d'Am??rica (en angl??s: United States of America, abreujat USA) s??n una rep??blica federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal. ??s situada majorit??riament al centre del subcontinent nord-americ??, on es troben els 48 estats contigus o continentals i Washington, D.C., el districte capital, limitant al nord amb el Canad?? i al sud amb M??xic. L'estat d'Alaska es troba al nord-oest del subcontinent limitant amb el Canad?? a l'est i al sud i amb R??ssia a l'oest en creuant l'Estret de Bering. L'estat de Hawaii es troba al centre-nord de l'Oce?? Pac??fic. Els Estats Units tamb?? administren diversos territoris i ??rees insulars del Pac??fic i la mar Carib.

Amb una superf??cie de 9.38 milions km?? i amb m??s de 300 milions d'habitants, Estats Units ??s el tercer pa??s m??s gran en ??rea i en poblaci??. ??s un dels estats m??s diversos ??tnicament, resultat de la immigraci?? massiva de molts pa??sos.[1] L'economia dels Estats Units ??s l'economia nacional m??s gran del m??n, amb un Producte interior brut nominal superior als 13 bilions de d??lars, el 2006, ??s a dir el 19% de la producci?? mundial.[2]

La naci?? es va fundar per tretze col??nies de la Gran Bretanya localitzades a la costa Atl??ntica. Proclamant-se "estats", van proclamar la Declaraci?? d'Independ??ncia el 4 de juliol, 1776. Els estats rebels van derrotar Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independ??ncia colonial reeixida d'Am??rica.[3] La Convenci?? de Filad??lfia va adoptar l'actual constituci?? dels Estats Units el 17 de setembre, 1787; la ratificaci?? d'aquesta l'any seg??ent va fer dels estats parts integrants d'una sola rep??blica. La Declaraci?? dels Drets, que contenia deu esmenes importants, es va ratificar el 1791.

Estats Units ??s membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En l'actualitat s??n la pot??ncia militar m??s gran despr??s de la Guerra Freda, i una for??a important en l'economia del m??n.[4]

Taula de continguts

[edita] Topon??mia

El terme "Am??rica" es va encunyar el segle XVI, en honor a l'explorador i cart??graf itali?? Amerigo Vespucci per referir-se a totes les terres de l'hemisferi occidental. El nom del nou Estat federat es va registrar per primera vegada en la Declaraci?? d'Independ??ncia dels Estats Units, que era la "Declaraci?? un??nime dels tretze Estats units d'Am??rica" adoptada pels "representants dels Estats units d'Am??rica", el 4 de juliol, 1776.[5] Les abreviacions m??s comunes s??n Estats Units i EUA, i col??loquialment se'n diu "Am??rica".

El gentilici i l'adjectiu m??s com?? dels Estats Units ??s "nord-americ??", seguit d'"americ??". L'??s d'aquest terme, tanmateix, ??s controvertible, sobretot a l'Am??rica Llatina, at??s que els ciutadans dels pa??sos d'aquesta regi?? utilitzen el gentilici "americ??" per referir-se a tots els individus nascuts al continent americ??. En catal??, el gentilici m??s adequat i sense ambig??itat ??s estatunidenc.[6]

[edita] Geografia f??sica

Mapa topogr??fic dels Estats continentals
Mapa topogr??fic dels Estats continentals
Mount McKinley
Mount McKinley

Els Estats Units s??n situats gaireb?? en la seva totalitat a l'hemisferi occidental: els quaranta-vuit estats continentals o contigus es troben al centre del subcontinent nord-americ?? i s'estenen de l'oce?? Atl??ntic al Pac??fic. Limiten al nord amb el Canad??, i al sud amb M??xic i amb el Golf de M??xic. Alaska, l'estat m??s gran en superf??cie i separat dels estats continentals pel Canad??, limita amb l'oce?? Pac??fic al sud i amb l'oce?? ??rtic al nord. Hawaii ??s un arxip??lag del Pac??fic central al sud-est de l'Am??rica del Nord. Estats Units ??s el tercer o quart pa??s m??s gran del m??n???depenent de com es consideren les disputes territorials entre la Xina i l'??ndia.[7] Els Estats Units tamb?? administren diversos territoris insulars del mar Carib i de l'oce?? Pac??fic.

La plana costanera de l'Atl??ntic d??na lloc a boscos caducifolis i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels Apalatxes separen el litoral dels Grans Llacs i les pastures de l'Oest Mitj??. El sistema fluvial del Mississip??-Missouri, el quart m??s gran del m??n en extensi??, flueix de nord a sud del centre del pa??s. Les planes f??rtils, conegudes com les Grans Planes s'estenen cap a l'oest. Les Muntanyes Rocalloses s'estenen de nord a sud a l'oest de les Grans Planes. L'??rea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca ??s des??rtica (s'hi troben el Desert del Mojave i la Gran Conca). La Sierra Nevada s'est??n de manera paral??lela a les Rocalloses, a prop de la costa del Pac??fic. Amb 6.194 msnm, el Mount McKinley ??s el pic m??s alt del pa??s. Hi ha volcans actius a l'Arxip??lag Alexander i les Illes Auletianes; tot l'estat de Hawaii es trobe sobre illes volc??niques tropicals.

Atesa la grand??ria superficial dels Estats Units, s'hi troben una gran diversitat de climes. El clima es temperat en gran part del pa??s, tropical a Hawaii i la Florida, polar a Alaska, semi??rid a les Grans Planes a l'oest del meridi?? 100, des??rtic al sud-est, mediterrani a les costes de Calif??rnia i ??rid a la Gran Conca. Climes extremosos s??n comuns; la costa del Golf de M??xic i Atl??ntica rep huracans, i la gran majoria dels tornados del m??n ocorren als Estats Units, sobretot a l'Oest Mitj??.[8]

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Estructura pol??tica

Article principal: Pol??tica dels Estats Units
El Capitoli, a Washington, D.C.
El Capitoli, a Washington, D.C.
Congr??s dels Estats Units
Congr??s dels Estats Units
La Casa Blanca, seu de l'executiu
La Casa Blanca, seu de l'executiu
La Suprema Cort de Just??cia
La Suprema Cort de Just??cia

Els Estats Units s??n una rep??blica federal constitucional. El govern est?? estructurat com a democr??cia representativa, en qu?? tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.[9] El govern ??s regulat per un sistema de separaci?? de poders definit per la constituci?? dels Estats Units, la qual ??s el document legal m??s important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en qu?? les tasques del govern local s??n dutes a terme entre els comtats i els governs municipals. En la majoria dels casos els representants de les branques legislativa i executiva de govern s??n electes per mitj?? de l'escrutini uninominal majoritari, ??s a dir, per majoria simple dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la representaci?? proporcional a nivell federal, i hi ha molts pocs casos en qu?? s'aplica a nivell local. Les judicatures federal i estatal, aix?? com els membres dels gabinets de l'executiu s??n nomenats per la branca executiva i amb l'aprovaci?? de la branca legislativa del govern, tot i que en alguns estats els jutges s??n electes per vot popular.

El govern federal est?? integrat per tres branques:

La Cambra de Representants t?? 435 membres, cadasc?? representant un districte congressual per un per??ode de dos anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb llur poblaci?? cada deu anys. Des del 2000, set estats tenen el m??nim d'un representant, mentre que Calif??rnia, l'estat m??s poblat, en t?? cinquanta-tres. Cada estat ??s representat per dos senadors, electes per per??odes de sis anys; un ter?? del senat ??s renovat cada dos anys. El president dels Estats Units ??s electe per un per??ode de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no s??n directes ans indirectes per mitj?? d'un col??legi electoral en qu?? els vots s'assignen per estat. La Cort Suprema, encap??alada pel Cap de Just??cia dels Estats Units, t?? nou membres vitalicis, designats pel president.

La pol??tica dels Estats Units ha operat sota un sistema bipartidista durant la major part de la seva hist??ria. Des de les eleccions presidencials de 1856, els dos partits dominants han estat el Partit Dem??crata i el Partit Republic??. El president actual, George W. Bush ??s republic??; des de les eleccions parlament??ries del 2006, el Partit Dem??crata controla ambdues cambres del Congr??s. El Senat t?? dos membres independents, els altres pertanyen als dos partits. Des de la Guerra Civil nom??s un candidat presidencial d'un tercer partit, el president Theodore Roosevelt del Partit Progressista el 1912, ha guanyat les eleccions presidencials.

Dins la cultura pol??tica estatunidenca, el Partit Republic?? ??s considerat de "centre-dreta" o conservador, i el Partit Dem??crata ??s considerat de "centre-esquerra" o liberal, tot i que llurs membres tenen una diversitat d'opinions, i tot i que, en general el que es considera "esquerra" als Estats Units, seria centre en la pol??tica europea. En una enquesta del 2007, el 36% dels estatunidencs es consdieraven "conservadors", 34% "moderats" i 25% "liberals".[10] Per altra banda, el 35,9% es considera dem??crata, 31,3% es considera republic??, i el 32,9% ??s independent o no t?? cap afiliaci?? pol??tica.[11]

Els estats del nord-est, els Grans Llacs i la costa oest s??n relativament m??s liberals i s??n coneguts com els "estats blaus" (blue states) en refer??ncia al color identificador del Partit Dem??crata, mentre que els estats dels sud, sud-centre i les muntanyes Rocalloses s??n m??s conservadors i identificats com a "estats vermells" (red states), en refer??ncia al color identificador del Partit Republic??.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial dels Estats Units

Els Estats Units s??n una Uni?? de cinquanta estats sobirans i aut??noms, dels quals els quaranta-vuit estats contigus tamb?? s??n coneguts com a estats continentals, malgrat que Alaska tamb?? ??s, pr??piament, un estat continental. Hawai, l'estat n??mero cinquanta, ??s un arxip??lag de l'Oce?? Pac??fic. Els Estats Units tamb?? administren uns altres territoris, districtes i possessions; la m??s important ??s el Districte de Col??mbia, coextensiu amb la capital de la federaci??, la ciutat de Washington. Els altres territoris inclouen les ??rees insulars, com ara la Samoa Americana, Guam, les Illes Marianes del nord, Puerto Rico, entre altres. A m??s a m??s, des del 1898, la marina nord-americana t?? una base naval a la Badia de Guant??namo, a Cuba.

Algunes de les antigues possessions nord-americanes s??n la zona del Canal de Panam?? (de 1903 a 1979). Les Filipines van ser territori nord-americ?? de 1898 a 1935, data en qu?? es van conformar com a Commonwealth com a estatus transitori cap a la independ??ncia plena, que assolirien el 1946. At??s que les Filipines pertanyien als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, s??n l'??nica naci?? independent de la qual hi ha un pilar en el monument memorial nacional de la guerra a Washington, DC.

A m??s dels estats i territoris dels Estats Units, tres nacions en s??n estats associats sota el "Pacte de Lliure Associaci??" : Micron??sia (des de 1986), Palau (des de 1994) i les Illes Marshall (des de 1986). Aquests estats gaudeixen de sobirania internacional i control absolut de llurs territoris. No obstant aix??, els governs d'aquests estats han acordat de permetre que els Estats Units els atorguin assist??ncia militar i financera. A m??s a m??s, aquests estats tenen acc??s a molts dels programes de suport que gaudeixen els estats de la federaci??. L'Oficina dels Afers Insulars gestiona el suport financer que els Estats Units els atorga.

[edita] Estats

Mapa dels estats dels EUA
Mapa dels estats dels EUA

Estats que formen els Estats Units d'Am??rica, juntament amb la seva capital:

[edita] Districte federal

[edita] ??rees insulars

L'??rea insular m??s important ??s l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les seg??ents illes tamb?? s??n administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

[edita] Economia

Article principal: Economia dels Estats Units
Economia
PIB (PPP) $13,86 bilions
PIB per c??pita $46.000
Creixement real PIB 2%
RNB per c??pita $41.400
Inflaci?? anual 2,7%
Taxa d'atur 4,6%
Importacions $1,98 bilions
Exportacions $1.14 bilions
Font: CIA Factbook i el [1]

[edita] Estad??stiques econ??miques

Els Estats Units tenen una economia capitalista mixta, una infraestructura molt desenvolupada i una alta productivitat laboral. Segons el Fons Monetari Internacional, el Producte interior brut (PIB) dels Estats Units, de m??s de 13 bilions de d??lars representen el 19% del producte brut mundial.[2] Tot i que el PIB nord-americ?? ??s el m??s gran de qualsevol pa??s del m??n, ??s un poc m??s petit que el PIB combinat de tots els membres de la Uni?? Europea en paritat de poder adquisitiu (2006).[12] El PIB per c??pita estatunidenc ??s el vuit?? m??s gran del m??n.[2]

Estats Units ??s l'importador m??s gran de b??ns i el segon exportador m??s gran del m??n. El Canad??, la Rep??blica Popular de Xina, M??xic, el Jap?? i Alemanya s??n els seus socis comercials principals.[13] El producte principal d'exportaci?? ??s la maquin??ria el??ctrica, mentre que els autom??bils s??n la importaci?? m??s important.[14] El deute nacional dels Estats Units ??s el m??s gran del m??n; el 2005 era el 23% del total mundial.[15] Com a percentatge del PIB, el deute estatunidenc era el 13?? m??s gran dels 120 Estats reportats.[16]

Wall Street seu de la Borsa de Nova York (NYSE)
Wall Street seu de la Borsa de Nova York (NYSE)

El sector privat constitueix la part m??s extensa de l'economia, mentre que l'activitat del govern representa nom??s el 12,4% del PIB.[17] L'economia ??s postindustrial, i el sector terciari contribueix amb m??s del 75% del PIB. El camp empresarial m??s importat en transaccions brutes ??s el comer?? majorista i minorista; el m??s gran segons la renda neta ??s el sector financer i d'assegurances.[18] Estats Units ??s una pot??ncia industrial; el sector dels productes qu??mics n'??s el camp m??s important.[19] El pa??s ??s el tercer productor m??s gran de petroli, i el consumidor m??s gran.[20] ??s el productor m??s gran d'energia el??ctrica i nuclear, aix?? com de gas natural l??quid, alumini, sofre, fosfats i sal. L'agricultura nom??s contribueix amb l'1% del PIB, per?? constitueix el 60% de la producci?? agr??cola mundial.[21]

En comparaci?? amb Europa, els impostos a les propietats i la renda de les empreses als Estats Units s??n generalment m??s elevats, mentre que els impostos laborals i de consum s??n inferiors.[22] La Borsa de Nova York ??s la m??s gran del m??n en d??lars.[23]

El 2005, 155 milions de persones tenien feina remunerable.[24] La majoria, el 79% era empleada del sector dels serveis.[25] Amb 15,5 milions de persones, l'assist??ncia social i el sector de sanitat ??s el camp laboral m??s gran.[26] Nom??s el 12% dels treballadors estatunidencs s??n membres d'un sindicat; una xifra molt menor al 30% europeu.[27] Els treballadors estatunidencs tenen una de les productivitats per hora treballada m??s altes del m??n, despr??s de Noruega, Fran??a, B??lgica i Luxemburg.[28]

[edita] Transport i infraestructura

Autopista interestatal 80, que uneix Calif??rnia i Nova Jersey
Autopista interestatal 80, que uneix Calif??rnia i Nova Jersey

Les ??ltimes dades del 2003, mostraren que als Estats Units hi ha 759 autom??bils per cada 1.000 habitants, una xifra superior als 472 per cada 1.000 habitants de la Uni?? Europea, segons les dades del 2004.[29] L'americ?? mitj?? passa 55 minuts en un autom??bil cada dia recorrent 47 km.[30] El sistema ferroviari metropolit?? en la majoria de les ciutats no ??s extens, i el seu ??s ??s molt limitat en comparaci?? amb Europa.[31] Nom??s el 9% del transport a la feina di??ria es realitza en mitjans p??blics, en comparaci?? al 38,8% a Europa.[32] La industria a??ria est?? completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports s??n propietat p??blica. Les cinc aerol??nies m??s grans del m??n s??n estatunidenques; American Airlines ??s la l??nia a??ria m??s ran del m??n.[33] Dels 30 aeroports amb major ??s del m??n, setze s??n als Estats Units; l'aeroport amb la major transportaci?? de passatgers ??s l'Aeroport d'Atlanta.[34]

[edita] Geografia humana i societat

[edita] ??rees metropolitanes

Chicago
Chicago

Les ??rees metropolitanes m??s importants als Estats Units (i la poblaci??) s??n:

  • Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
  • Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
  • Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
  • Filad??lfia-Camden-Wilmington (5,7 milions)
  • Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
  • Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
  • Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'??rea de Baltimore: 7,9 milions)
  • Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
  • Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
  • Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

[edita] Demografia

Demografia
Poblaci?? 300 milions
Taxa de natalitat 14,14/1000
Taxa de mortalitat 8,25/1000
Taxa de creixement 0,92%
Taxa de fecunditat 2,08 fills
Taxa neta de migraci?? 3,31/1000
Esperan??a de vida 77,7 anys
Mediana d'edat 36,3 anys
Alfabetisme 97%
Font: CIA Factbook

El 17 d'octubre, 2006, l'Oficina dels Censos dels Estats Units va estimar que la poblaci?? ja havia arribat als 300 milions.[35] La poblaci?? estatunidenca inclo??a un estimat de 12 milions d'immigrants indocumentats,[36], dels quals 1 mili?? no van ser comptats per l'Oficina de Censos.[37] La taxa de creixement poblacional ??s del 0,89%,[25] superior al 0,16% de la Uni?? Europea.[38] La taxa de natalitat ??s de 14,16 per 1.000 habitants, 30% inferior a la mitjana mundial, tot i que ??s superior a qualsevol Estat europeu, llevat d'Alb??nia i Irlanda.[39] El 2006, 1,27 milions d'immigrants van rebre papers de resid??ncia legal.M??xic ha estat el pa??s principal d'origen dels nou residents estatunidencs des de fa dues d??cades; des de 1998, la Xina, l'??ndia i les Filipines han crescut significativament en el nombre d'emigrants cap als Estats Units.[40] Els Estats Units ??s l'??nic pa??s desenvolupat per al qual s'han projectat taxes de creixement poblacionals significatives.[41]

[edita] Etnografia

Estats Units t?? una poblaci?? multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascend??ncia tenen m??s d'un mili?? de membres.[42] Els cauc??sics o blancs s??n el grup ??tnic m??s nombr??s; els afroamericans s??n el grup racial minoritari m??s gran, mentre que els hisp??nics???procedents de Llatinoam??rica o Espanya???s??n el grup ??tnic minoritari m??s nombr??s.

Comtats dels Estats Units segons l'ascend??ncia de la pluralitat de la poblaci??
Comtats dels Estats Units segons l'ascend??ncia de la pluralitat de la poblaci??

Segons el darrer cens, al pa??s hi havia 31 grups ??tnics amb m??s d'un mili?? de membres. Segons la categoritzaci?? del govern federal en base a ra??a, la majoria dels nord-americans (80,4%) s??n blancs. La majoria d'aquests s??n d'ascend??ncia europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'Orient Pr??xim i el nord de l'??frica). En excloure, per??, els blancs d'origen hisp??nic (??s a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del m??n), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La poblaci?? no-hispana dels Estats Units est?? disminuint proporcionalment atesa la immigraci?? i la taxa m??s alta de reproducci?? de les altres minories racials. Si aquesta tend??ncia continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduir?? i nom??s seran majoria relativa el 2040 o 2050.

Els principals pobles o nacions d'ascend??ncia ??tnica dels ciutadans nord-americans s??n Alemanya, seguit de M??xic, Irlanda, Anglaterra, It??lia, i Escandin??via. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la poblaci??, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la poblaci?? ??s amer??ndia i nadiua d'Alaska, ??s a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el 2005 en reserves. Les tribus m??s nombroses s??n els cherokee (729.553), navaho (298.197), choctaw (158.774), sioux (153.360), chippewa (149.669), apatxe (96.833), blackfoot (85.750), iroquesos (80.882), pueblo (74.085), creek (71.310), lumbee (57.868), chickasaw (38.351), seminola (27.431), potawatomi (25.595), yaqui (22.412), tlingit-haida (22.365), p??pago (20.087), comanxe (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), xei??n (18.204), lenape (16.341) i osage (15.897).

Esgl??sia de Carolina del Nord
Esgl??sia de Carolina del Nord

La tend??ncia demogr??fica actual inclou la immigraci?? de llatinoamericans al sud-oest, una regi?? que ja ??s la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de M??xic conformen el 66% de tots els hispans i s??n el segon grup migratori m??s important des de la fundaci?? dels Estats Units, al darrera dels alemanys. S'estima que hi ha m??s de 5 milions d'immigrants il??legals als Estats Units, principalment de M??xic. M??xic t?? la intenci?? de crear un programa d'immigraci?? m??s ampli amb els Estats Units, per?? els conservadors d'aquest pa??s s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcci?? d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del pa??s ve??.

[edita] Religi??

El 52% dels nord-americans s??n protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% s??n cat??lics, l'1,3% s??n mormons, l'1,4% s??n jueus, el 0,5% s??n musulmans, el 7% tenen una altra religi??, i el 14% es consideren ateus.

[edita] Llengua

Llen??es (2003)[43]
Angl??s (nom??s) 214,8 milions
Castell?? 29,7 milions
xin??s 2,2 milions
Franc??s 1,9 milions
Tagalog 1,3 milions
Vietnamita 1,1 milions
Alemany 1,1 milions

Tot i que no hi ha cap llengua oficial a nivell federal als Estats Units, l'angl??s ??s la llengua nacional. El 2003 al voltant de 215 milions de persones, o el 82% de la poblaci?? de cinc anys d'edat i m??s, parlaven nom??s angl??s a la llar. El castell?? es parla per poc m??s del 10% de la poblaci?? a la llar, i ??s la segona llengua amb m??s nombre de parlats, i la que m??s s'ensenya com a llengua estrangera.[43][44] Tots els immigrants que desitgen naturalitzar-se, han de parlar angl??s. L'angl??s ??s la llengua oficial de vint-i-vuit estats de la federaci??. El hawai?? i l'angl??s s??n oficials a Hawaii.[45] Tot i que no hi ha cap llengua oficial a Nou M??xic, la llei permet l'??s del castell?? i l'angl??s en els documents oficials, tal com ??s el cas del franc??s a Louisiana. Altres estats, com ara Calif??rnia, ordenen la publicaci?? de diversos documents governamentals i financers en castell??.

Als territoris insulars es reconeixen les lleng??es nadiues: el samo?? a Samoa, el chamorro a Guam, el carolini?? i el chamorro s??n reconeguts a les Illes Marianes del Nord, i el castell?? ??s la llengua oficial de Puerto Rico.

[edita] Educaci??, ci??ncia i tecnologia

Astronauta Buzz en el primer viatge tripulat a la Lluna
Astronauta Buzz en el primer viatge tripulat a la Lluna

L'educaci?? p??blica estatunidenca ??s gestionada pels governs dels estats i locals, i regulada pel Departament d'Educaci?? a trav??s d'algunes restriccions. Els comtats gaudeixen d'autonomia variable per gestionar les assignatures i llur contingut. L'educaci?? ??s obligat??ria, en la majoria dels estats, des del 6 o 7 anys fins al 18 anys d'edat, tot i que alguns estats permeten que els estudiants deixen d'estudiar als 16 o 17 anys.[46] Aproximadament el 12% dels nens estudien en escoles privades, i el 2% estudia desd e casa.[47] De tots els estatunidencs amb m??s de 25 anys d'edat, el 84,6% s'ha graduat de l'escola secund??ria (??s a dir, a completat 12 anys d'educaci??), el 52,6% va estudiar en alguna universitat, el 27,2% va aconseguir un t??tol de llicenciatura o similar, i el 9,6% t?? algun postgrau, m??sters o doctorat.[48] La taxa d'alfabetisme ??s del 99%.[25]

Estats Units ha estat un l??der en la recerca cient??fica i la innovaci?? tecnol??gica des de finals del segle XIX. El 1876, Alexander Graham Bell va rebre la primera patent estatunidenca per al tel??fon. El laboratori de Thomas Edison va desenvolupar el primer fon??graf, la primera bombeta incandescent, i el primer quinetoscopi viable. A principis del segle XX, les companyies d'autom??bils de Ramson E. Olds i Henry Ford van dissenyar les primeres l??nies de producci?? en cadena en la manfuactura. Els germans Wright, el 1903, van realitzar el rprimer vol a m??quina.[49] Amb el creixement del nazisme a Europa, milers de cient??fics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi Albert Einstein i Enrico Fermi. Durant la Segona Guerra Mundial, el Projecte Manhattan va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avan??os importants en la tecnologia aeron??utica, en els ordinadors i altres ??rees. Els Estats Units van desenvolupar ARPANET i el seu successor Internet. En l'actualitat, el 64% del finan??ament per a la recerca i desenvolupament prov?? del sector privat.[50]

[edita] Cultura i oci

Elements culturals estatunidencs
Elements culturals estatunidencs

Estats Units ??s una naci?? culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ??tnics, de tradicions i de valors.[1][51] La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'Europa occidental, comen??ant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa tamb?? van influir significativament en la cultura americana, aix?? com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.[52] L'expansi?? cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'entreteniment i culin??ria del sud dels Estats Units, sobretot als estats originalment mexicans, com ara Texas, Nou M??xic i Calif??rnia. La immigraci?? massiva d'europeus del sud i l'est del continent va introduir-hi nous elements.

La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en qu?? els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no ??s un gresol sin?? una amainada en qu?? les cultures dels immigrants conserven llurs caracter??stiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els soci??legs moderns suggereixen que la manera en qu?? la societat nord-americana aconseguir?? l'harmonia ??tnica i racial ??s mitjan??ant el pluralisme i no pas l'assimilaci??, i que per tant s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.

Un component important de la cultura nord-americana ??s el concepte del "somni americ??": la feina, el coratge i la determinaci??, sense importar la classe social, fan que una persona millori les seves condicions de vida.

En el segle XX i el que portem del XXI, Estats Units ha sigut una gran pot??ncia cultural mundial, per?? malgrat genis como William Faulkner, Frank Lloyd Wright o Jackson Pollock, les seves grans aportacions al patrimoni global (i les que m??s ha exportat), no s'han de cercar a les arts tradicionals, sin?? a la ci??ncia, la tecnologia, i en tres de les anomenades arts populars, considerades genu??nament americanes: el cinema, el c??mic i la m??sica pop.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria dels Estats Units
Declaraci?? d'Independ??ncia, de John Trumbull
Declaraci?? d'Independ??ncia, de John Trumbull

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Despr??s de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i la Gran Bretanya, les dues pot??ncies es van repartir Nord-Am??rica. El 1776, tretze col??nies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera rep??blica federal constitucional del m??n. L'estructura original va ser una confederaci??, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederaci??. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constituci?? que establia un govern federal m??s centralitzat que una Confederaci??.

Despr??s d'assegurar la independ??ncia, els Estats Units van comen??ar la seva expansi?? cap a l'Oce?? Pac??fic, gr??cies a la compra de Louisiana i d'adquirir, mitjan??ant una guerra contra M??xic, la meitat del seu territori, que inclo??a els estats de Calif??rnia, Nou M??xic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de M??xic, amb el suport dels nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Despr??s van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una ??rea molt superior a la de l'estat hom??nim actual) i Alaska de R??ssia. Amb l'adquisici?? de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Uni??. En el proc??s, van despla??ar els pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres ??rees.

Abraham Lincoln
Abraham Lincoln

Des de l'??poca colonial, hi havia una car??ncia de m?? d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialitzaci?? inhumana i l'esclavitud de persones d'origen afric??. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en q??estions relacionades amb els drets dels estats i la continuaci?? de l'esclavisme. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavisme, per?? als estats del sud era necessari per a mantenir la productivitat agr??cola, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861, data en la qual set estats del sud se separaren de la Uni?? per a formar un nou pa??s, els Estats Confederats d'Am??rica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc despr??s, quatre estats m??s es van separar. ]El president, Abraham Lincoln, no va recon??ixer la secessi??, va publicar la Proclamaci?? de l'Emancipaci??, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser una realitat legalment aplicable fins a la fi de la guerra, el 1865, amb la dissoluci?? de la Confederaci??. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats de separar-se de la Uni??, donant m??s poder al govern federal que no pas als estats.

El pa??s va experimentar un impressionant creixement econ??mic, propiciat per la immigraci?? massiva de persones d'origen europeu. A final del segle XIX, els Estats Units s'havien convertit ja en una pot??ncia industrial. La naci?? es va convertir en un centre de desenvolupament tecnol??gic. El 1929, per??, el pa??s va experimentar la Gran Depressi??, un per??ode de severa contracci?? econ??mica despr??s de la Primera Guerra Mundial que s'estengu?? arreu del m??n. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a pot??ncia militar despr??s de la fi de la Guerra Freda. Tamb?? van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals tamb?? es va involucrar la Uni?? Sovi??tica. A partir de la d??cada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democr??cia en diverses nacions, Kosovo, Hait??, Som??lia, Lib??ria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Refer??ncies

  1. ??? 1,0 1,1 Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). Dealing with Diversity. Chicago: Kendall/Hunt. ISBN 078728145X.
  2. ??? 2,0 2,1 2,2 Report for Selected Countries and Subjects (30 advanced economies; 6 subjects). World Economic Outlook Database. International Monetary Fund: (October 2007). Data d'acc??s: 2008-02-05.
  3. ??? Dull, Jonathan R. (2003). "Diplomacy of the Revolution, to 1783," p. 352, chap. in A Companion to the American Revolution, ed. Jack P. Greene and J. R. Pole. Maiden, Mass.: Blackwell, pp. 352???361. ISBN 1405116749.
  4. ??? Cohen, Eliot A. (July/August 2004). History and the Hyperpower. Foreign Affairs. Data d'acc??s: 2006-07-14.
  5. ??? The Charters of Freedom. National Archives. Data d'acc??s: 2007-06-20.
  6. ??? Estatunidenc. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Data de consulta: 2008-02-03
  7. ??? World Factbook: Area Country Comparison Table. Yahoo Education. Data d'acc??s: 2007-02-28.
  8. ??? Perkins, Sid (2002-05-11). Tornado Alley, USA. Science News. Data d'acc??s: 2006-09-20.
  9. ??? Raskin, James B. (2003). Overruling Democracy: The Supreme Court Vs. the American People. London and New York: Routledge, pp. 36???38. ISBN 0415934397.
  10. ??? The Associated Press Poll Conducted by Ipsos Public Affairs/Project #81-5681-13. Ipsos Public Affairs: (2007-08-08). Data d'acc??s: 2007-08-20.[citaci?? trencada]
  11. ??? Number of Democrats Falls to New Low, Republicans Decline Too. Rasmussen Reports: (2007-08-01). Data d'acc??s: 2007-08-20.
  12. ??? Rank Order???GDP (Purchasing Power Parity). World Factbook. CIA: (2007-11-15). Data d'acc??s: 2007-12-04.
  13. ??? U.S. Top Trading Partners, 2006. U.S. Census Bureau. Data d'acc??s: 2007-03-26.
  14. ??? Table 1289. U.S. Exports and General Imports by Selected SITC Commodity Groups: 2002 to 2005. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'acc??s: 2007-08-26.
  15. ??? Amadeo, Kimberly. The U.S. Debt and How It Got So Big. About.com. Data d'acc??s: 2007-07-07.
  16. ??? Rank Order???Public Debt. The World Factbook. CIA: (2007-06-19). Data d'acc??s: 2007-07-07.
  17. ??? Industry as a Percentage of GDP. Bureau of Economic Analysis. Data d'acc??s: 2007-05-31.
  18. ??? Table 726. Number of Returns, Receipts, and Net Income by Type of Business and Industry: 2003. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'acc??s: 2007-08-26.
  19. ??? Table 971. Gross Domestic Product in Manufacturing in Current and Real (2000) Dollars by Industry: 2000 to 2005 (2004). Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'acc??s: 2007-08-26.
  20. ??? Rank Order???Oil (Production). The World Factbook. CIA: (2007-09-06). Data d'acc??s: 2007-09-14. Rank Order???Oil (Consumption). The World Factbook. CIA: (2007-09-06). Data d'acc??s: 2007-09-14.
  21. ??? United States Information. Federation of International Trade Associations: (January 2007). Data d'acc??s: 2007-07-17.
  22. ??? Gumbel, Peter (2004-07-11). Escape from Tax Hell. Time. Data d'acc??s: 2007-06-28.
  23. ??? New Release/Ultra Petroleum Corp.,. NYSE Euronext: (2007-07-03). Data d'acc??s: 2007-08-03.
  24. ??? Labor Force and Earnings, 2005. U.S. Census Bureau. Data d'acc??s: 2007-05-29.
  25. ??? 25,0 25,1 25,2 United States. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'acc??s: 2007-06-15.
  26. ??? Table 739. Establishments, Employees, and Payroll by Employment-Size Class and Industry: 2000 to 2003. Statistical Abstract of the United States 2007. U.S. Census Bureau: (October 2006). Data d'acc??s: 2007-08-26.
  27. ??? Fuller, Thomas (2005-06-15). In the East, Many EU Work Rules Don't Apply. International Herald Tribune. Data d'acc??s: 2007-06-28.
  28. ??? Highlights of Current Labour Market trends. Key Indicators of the Labour Market Programme. International Labour Organization: (2005-12-09). Data d'acc??s: 2007-12-20.
  29. ??? Car Free Day 2006: Nearly One Car per Two Inhabitants in the EU25 in 2004. Europa, Eurostat Press Office: (2006-09-19). Data d'acc??s: 2007-08-15.
  30. ??? Daily Passenger Travel. 2001 National Household Travel Survey. U.S. Dept. of Transportation, Bureau of Transportation Statistics. Data d'acc??s: 2007-08-15.
  31. ??? Intercity Passenger Rail: National Policy and Strategies Needed to Maximize Public Benefits from Federal Expenditures. U.S. Government Accountability Office: (2006-11-13). Data d'acc??s: 2007-06-20.
  32. ??? Renne, John L., and Jan S. Wells (2003). Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development (p. 2). Rutgers, The State University of New Jersey. Data d'acc??s: 2007-06-11.
  33. ??? Scheduled Passengers Carried. International Air Transport Association (IATA): (2006). Data d'acc??s: 2007-08-15.
  34. ??? Passenger Traffic 2006 Final. Airports Council International: (2007-07-18). Data d'acc??s: 2007-08-15.
  35. ??? U.S. Population Now 300 Million and Growing. CNN: (2006-10-17). Data d'acc??s: 2006-12-13.
  36. ??? Passel, Jeffrey S. (2006-03-07). The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S.. Pew Hispanic Center. Data d'acc??s: 2007-06-24.
  37. ??? U.S. Population Hits 300 Million Mark. MSNBC.com (Associated Press): (2006-10-17). Data d'acc??s: 2007-06-24.
  38. ??? European Union. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'acc??s: 2007-06-15.
  39. ??? Rank Order???Birth Rate. The World Factbook. CIA: (2007-05-31). Data d'acc??s: 2007-06-13.
  40. ??? United States: Top Ten Sending Countries, By Country of Birth, 1986 to 2006 (table available by menu selection). Migration Policy Institute: (2007). Data d'acc??s: 2007-07-05.
  41. ??? Executive Summary: A Population Perspective of the United States. Population Resource Center: (May 2000). archived from the original on 2007-06-04 Data d'acc??s: 2007-12-20.
  42. ??? Ancestry 2000. U.S. Census Bureau: (June 2004). Data d'acc??s: 2007-06-13.
  43. ??? 43,0 43,1 Table 47???Languages Spoken at Home by Language: 2003. Statistical Abstract of the United States 2006. U.S. Census Bureau. Data d'acc??s: 17 de juny, 2007.
  44. ??? Foreign Language Enrollments in United States Institutions of Higher Learning. MLA: (fall 2002). Data d'acc??s: 16 d'octubre, 2006.
  45. ??? The Constitution of the State of Hawaii, Article XV, Section 4. Hawaii Legislative Reference Bureau: (1978-11-07). Data d'acc??s: 19 de juny, 2007.
  46. ??? Ages for Compulsory School Attendance.... U.S. Dept. of Education, National Center for Education Statistics. Data d'acc??s: 2007-06-10.
  47. ??? Statistics About Non-Public Education in the United States. U.S. Dept. of Education, Office of Non-Public Education. Data d'acc??s: 2007-06-05.
  48. ??? Educational Attainment in the United States: 2003. U.S. Census Bureau. Data d'acc??s: 2006-08-01.
  49. ??? Benedetti, Fran??ois (2003-12-17). 100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality. F??d??ration A??ronautique Internationale (FAI). Data d'acc??s: 2007-08-15.
  50. ??? Research and Development (R&D) Expenditures by Source and Objective: 1970 to 2004. U.S. Census Bureau. Data d'acc??s: 2007-06-19.
  51. ??? Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). Society in Focus. Boston: Pearson. ISBN 020541365X.
  52. ??? Queralt, Magaly (2000). The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective. Boston: Allyn & Bacon, p. 83. ISBN 0023971916.

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Estats Units d'Am??rica



Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Calif??rnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Ge??rgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississip?? | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou M??xic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilv??nia | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virg??nia | Virg??nia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Col??mbia
??rees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana


 
Estats de l'Am??rica del Nord
Canad?? Canad?? | EUA Estats Units | M??xic M??xic
Depend??ncies: Bermudes Bermudes | Grenl??ndia Grenl??ndia | Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon

En altres lleng??es