Estat

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el concepte pol??tic. Per a altres significats, vegeu ??estat de la mat??ria??.

Venezuela ??s un pa??s con 23 estats.

Un estat ??s una ??rea geogr??fica, pol??ticament independent, amb un govern propi, administraci??, lleis, etc??tera.

Els termes pa??s, estat i naci?? estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sin??nims, per?? estrictament es refereixen a conceptes diferents:

un pa??s ??s una ??rea geogr??fica.
una naci?? ??s un grup hum??.
un estat ??s una estructura pol??tica.

Portada del llibre Leviathan del fil??sof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barb??rie de la guerra civil

Molts dels pa??sos o estats del m??n es consideren com a estats naci??, formats per un grup nacional m??s o menys homogeni, o amb una naci?? clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pr??pia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o Fran??a). Altres pa??sos, amb m??s o menys retic??ncies, reconeixen l'exist??ncia de diverses nacions, o si m??s no part de la poblaci?? s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes pa??s i estat tamb?? s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no s??n reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple, Esc??cia, Gal??les i Anglaterra s??n pa??sos que depenen administrativament del Regne Unit; estats com Alemanya, els Estats Units d'Am??rica o els Estats Units de M??xic s??n estats federals que estan formats per unitats administratives m??s menudes anomenades estats federats o, en el cas d'Alemanya, per un L??nder).

Un dels emblemes d'un estat ??s la bandera. Tamb?? ??s distintiu l'escut d'armes.

[edita] Definici?? cr??tica de l'estat

Per estat es pot entendre l'estructura de poder que pret??n tenir el monopoli de l'??s de la for??a sobre el territori i la seva poblaci??, i que ??s reconegut com a tal pels estats ve??ns.

Els elements m??s aparents del poder de l'estat s??n:

El control de fronteres.
La recaptaci?? d'impostos.
L'emissi?? de moneda.
Un cos de policia i un ex??rcit de bandera comuna.

[edita] Organitzaci?? pol??tica de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:

Una monarquia ??s un estat on el Cap d'Estat ??s un rei. En una monarquia absoluta el poder, d'"origen div??", resideix en el monarca. En una monarquia parlament??ria el rei est?? sotm??s a la llei, dictada pel Parlament, representaci?? de la sobirania nacional, que pertany al poble. Una monarquia constitucional ??s aquella en que el rei deu obedi??ncia a la constituci??.
Una dictadura ??s un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la repressi?? pol??tica.
Una rep??blica ??s una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a trav??s de uns compromissaris. Tant a les rep??bliques com a les monarquies parlament??ries hi ha partits pol??tics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials.

L'estat modern t?? tres poders: el poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administraci??; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta separaci?? de poders fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

[edita] Tipus d'estat

Una primera classificaci?? dels estats fa refer??ncia a l'estructura del mateix, diferenciant-se entre Estats unitaris i Estats d'estructura complexa, sent aquests ??ltims, generalment, les federacions i les confederacions, aix?? com altres tipus intermedis.

El Dret Internacional d??na tamb?? una altra classificaci?? dels estats segons la seva capacitat d'obrar en les relacions internacionals:

1) D'una banda estan els estats amb plena capacitat d'obrar, ??s a dir, que poden exercir totes les seves capacitats com estat sobir?? i independent. En aquest cas es troben gaireb?? tots els estats del m??n.

2) D'altra banda es troben aquells estats amb limitacions en la seva capacitat d'obrar per distintes q??estions. Aix??, dintre d'aquesta tipologia es pot observar, al seu torn, una segona classificaci?? d'aquests:

2.a) Estats neutrals s??n aquells que s'abstenen de participar en conflictes internacionals. Aquesta neutralitat s'ha anat adaptant en funci?? de:

2.a.1) si posseeix neutralitat absoluta per disposici?? constitucional. ??s el cas de Su??ssa. Tamb?? Su??cia entre 1807 fins a 1993 va mantenir una neutralitat absoluta en assumptes internacionals.

2.a.2) si ??s un pa??s neutralitzat. S??n estats neutrals respecte d'alg?? i d'alguna cosa concreta. ??s una neutralitat imposada per un tractat internacional, una disposici?? constitucional o per sanci?? internacional. Va ser el cas d'??ustria, que en 1956, despr??s de la retirada de les forces ocupants de Fran??a, Regne Unit, Estats Units i la URSS, hi van redactar una constituci?? on es va disposar que ??ustria havia de ser neutral respecte a les quatre forces signants.

2.b) Estat sobir?? que renuncia a exercir les seves compet??ncies internacionals. S??n estats dependents en mat??ries de relacions internacionals. Sol ser el cas de microestats que cedeixen les relacions internacionals a un tercer estat, b?? circumdant, b?? amb els quals mantinga bones relacions. ??s el cas de San Marino, que encomana les relacions internacionals a It??lia; de Liechtenstein, que les cedeix a Su??ssa, o M??naco a Fran??a.

2.c) Estat lliure associat. ??s un estat independent per?? en el qual un tercer estat assumeix una part de les seves compet??ncies exteriors, aix?? com altres mat??ries tals com la defensa, l'economia o la representaci?? diplom??tica i consular. ??s el cas de Puerto Rico respecte als Estats Units.

2.d) Estats baix administraci?? fiduci??ria. S??n una esp??cie d'estat tutelat d'una forma semblant al que foren els Estats baix mandat, no possibles actualment, i sota protectorats. La Societat Internacional protegeix o assumeix la tutela d'aquest estat com mesura cautelar o transit??ria en temps de crisi. Va ser el cas de Namibia fins a 1998.

2.i) Estats sobirans no reconeguts internacionalment. S??n estats sobirans i independents per?? que al no ser reconeguts per cap altre tenen molt limitada la seva capacitat d'obrar. Pot no ser reconegut b?? per una sanci?? internacional, b?? per pressions d'un tercer pa??s (cas de Taiw??n, no reconegut per evitar enfrontaments amb la Xina continental, encara que mant?? una gran activitat internacional), b?? per desinter??s (cas de Somalil??ndia). Un altre cas referent a aix?? van ser els bantustans, ??nicament reconeguts per Sud-??frica i rebutjats per la resta de la Comunitat Internacional.