Esparta

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Esparta (mitologia)??.

Territori d'Esparta.

Esparta (el llat?? Sparta, en grec ????????????, Sparte), o Lacedem??nia (en grec ????????????????????, Lakedaimon) era una ciutat-estat de l'antiga Gr??cia situada en la pen??nsula del Pelopon??s a la vora del riu Eurotes. Va ser la capital de Lac??nia i una de les polis gregues m??s importants juntament amb Atenes i Tebes. Ocasionalment fou anomenada Lacedem??nia (Lacedaemon, ????????????????????) que fou el nom original del pa??s. Era al centre de la vall de l'Eurotes, a la dreta del riu. Fou una de les poques ciutat sense muralles, les quals no es van construir fins a la segona meitat del segle III aC i es van refor??ar en temps del tir?? Nabis vers el 195 aC. Quan foren constru??des eren m??s grans que les de Megal??polis.

[edita] Hist??ria

Territori de l'antiga Esparta.'

Esparta tenia el millor ex??rcit de l'antiga Gr??cia i era l'Estat m??s poder??s abans de l'ascens d'Atenes com a pot??ncia naval. Despr??s de les Guerres M??diques durant les quals la defensa feta pels espartans durant la batalla de les Term??piles va ser llegend??ria, el prestigi d'Esparta era molt important. L'alian??a entre espartans i atenencs es va transformar en rivalitat un cop acabada la guerra. Aquesta rivalitat va portar a la Guerra del Pelopon??s, que va acabar amb la liquidaci?? de l'imperi atenenc. Els atenencs van intentar de substituir a Esparta en el seu rol de "guardi?? de l'helenisme". A la batalla de Leucte al 371 aC va ser el primer cop que un ex??rcit d'hoplites espartans era derrotat.

El primer que la va ocupar fou Epaminondes el 362 aC que va arribar fins el mercat per?? es va haver de retirar. Ant??gon III Dos?? despr??s de la batalla de Sel??l??sia, i Filip V de Maced??nia el 218 aC van arribar a la ciutat. Fou atacada per Demetri Poliorcetes el 296 aC, per Pirros el 272 aC, pel c??nsol roma Quinctius Flaminius (per fer respectar els acords al tir?? Nabis) el 195 aC (Nabis va incendiar els edificis propers a la ciutadella i els romans es van haver de retirar, per?? Nabis va c??rrer despr??s a implorar la pau), i per Filopemen el 192 aC. Aquest darrer la va ocupar i va destruir les muralles per?? els romans les van fer reconstruir quant van agafar Esparta sota la seva protecci i encara existien quan Paus??nies va visitar Esparta al segle II.

Ja no estava fortificada quan Alaric I va ocupar la ciutat el 396, per?? encara era habitada i ho va restar fins el segle XIII. Guillem de Villehardouin va construir la fortalesa de Mistr?? (Mistr??s) a la rodalia (3 km a l'oest) on es van refugiar els habitants d'Esparta que llavors portava el nom de Lacedem??nia.

Al segle XIX el govern grec va decidir construir una nova Esparta, poblada amb la gent dels llogarets ve??ns de Mag??la i Psychik??, i altres habitants d'altres llocs de Gr??cia.

[edita] Constituci??

Se sap ben poc de l'evoluci?? interna d'Esparta. Molts grecs pensen que no hi va haver, degut a l'estabilitat de la constiuci?? espartana, que va romandre sense canvis des dels temps de Licurg. Els espartans no tenien literatura hist??rica ni lleis escrites degut a una ordenan??a de Licurg que ho prohibia expressament. L'Estat estava governat per dos reis, que pertanyien a dues fam??lies diferents, amb igual autoritat per tal que un no pogu??s actuar contra el veto de l'altre.

Les obligacions dels reis eren religioses, judicials i militars. Eren el cap de tots els sacerdots de l'estat, realitzaven determinats sacrificis i mantenien el contacte amb el santuari de Delfos, que havia mantingut gran autoritat sobre els pol??tics espartans. En temps d'Her??dot, les seves funcions judicials s'havien limitat a q??estions d'her??ncies, adopcions i carreteres p??bliques. El poder dual era exercit sobre tot en l'esfera militar.

[edita] Societat

Esparta era sobre tot un Estat militar, i emfatitzava la preparaci?? militar gaireb?? des del moment de n??ixer. En el moment de n??ixer la mare banyava el nen en vi per veure si era prou fort. El pare, si el nen sobrevivia, el portava al consell dels ancians per qu?? decidissin si el mantenien amb vida o, en cas de ser feble o no ben format, el mataven, deixant-lo en una cova, llen??ant-lo daltabaix de la muntanya. D'aquesta manera es volien assegurar que tots els ciutadans tinguessin unes condicions f??siques ??ptimes.