Esmirna
De Viquip??dia
Esmirna (Smyrna, ????????????, turc Izmir) fou una ciutat d'??sia Menor, a la J??nia, a la desembocadura del riu Hermos a la badia anomenada Smyrnaeus Sinus. La llegenda la fa fundada per una amazona de nom Esmirna que abans ja havia conquerit Efes. Per aix?? es considerava a Esmirna una col??nia d'Efes. Els colons efesis foren expulsats pels eolis que van ocupar la ciutat fins que els colons expulsats, amb ajut de Colof??, va recuperar el poder. Tots aquest fets pertanyen als relats llegendaris.
Her??dot diu que Esmirna fou una col??nia dels eolis que van rebre a la ciutat a exiliats de Colof?? i aquestos durant un festival es van apoderar de la ciutat vers el 688 aC. Despr??s d'aix?? fou admesa a la confederaci?? j??nica de la que fou la tretzena ciutat. Fou atacada pel rei de L??dia Giges, per?? va rebutjar l'atac per?? Aliates II la va conquerir i destruir el 627 aC. Va quedar deserta durant 400 anys.
Alexandre el Gran hauria forjat el projecte de la seva reconstrucci?? per?? no ho va arribar a fer; el que si que ho va fer fou Ant??gon el borni, i la va acabar Lis??mac de Tr??cia; la nova ciutat fou constru??da no gaire lluny de l'antiga (es va construir a la part sud de la badia), per?? no al mateix lloc. La nova ciutat era una de les m??s maques d'??sia i de les mes ben constru??des i tenia barris, p??rtics, biblioteca, temples, edificis p??blics i un bon port.
El 281 aC va fer alian??a amb al sel??ucides. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'??sia Menor (la costa de L??cia i de Pamf??lia, Samos i algunes illes) van passar a mans dels sel??ucides i algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaraci?? romana que restaurava la independ??ncia i llibertat de totes les ciutats gregues despr??s de la batalla de Cinosc??fals. Ant??oc III el gran es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos al Regne de P??rgam (196 aC). Ant??oc va ocupar tamb?? Sestos i va reconstruir Lisim??quia, i Roma el va convidar a evacuar Tr??cia i retornar a l'??sia Menor. Ant??oc no va acceptar i va sotmetre la q??esti?? de Lampsacos i Esmirna al arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cle??patra, filla d'Ant??oc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte, enlla?? es va fer el 193 aC, i el dot aportat serien els territoris egipcis conquerits pels sel??ucides. Aix?? L??cia i Pamf??lia van quedar en mas sel??ucides, despr??s d???un acord d'Ant??oc amb Roma ja que aquest va al??legar que no eren conquestes sin?? una dot. El 188 aC el tractat d'Apamea va entregar Esmirna a Roma.
Sota domini rom?? fou ciutat lliure. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator va restar lleial a Roma i va rebre com a recompensa diversos privilegis. Fou seu d'un convent jur??dic de la prov??ncia d'??sia. Trebonius, una dels assassins de C??sar, fou assetjat a la ciutat per Dolabel??la, que finalment va ocupar Esmirna i va matar a Trebonius. Sota Tiberi va obtenir el privilegi de ser la primera ciutat grega d'??sia a poder erigir un temple a l'emperador. El 178 i el 180 fou afectada per terratr??mols. Marc Aureli va ajudar a la reconstrucci??. El seu primer bisbe fou Policarp que va ser executat suposadament a l'estadi de la ciutat el 166.
Va romandre en mans de romans i bizantins fins a finals del segle XI quan fou ocupada pel cap turcman Tzashas (1084) i va ser teatre de la lluita de l'emir amb els bizantins. El 1098 fou recuperada pels croats de Godofred de Bouillon i retornada a Bizanci.
El 26 de juny de 1315 Mart?? Zacaries va rebre de Felip de T??rent, pr??ncep d'Acaia i te??ric emperador llat??, el t??tol de "Rei i d??spota de l'??sia Menor" amb Quios, ??nusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Ic??ria, Cos i els castells de Damala i Kalanutza, suposats feus llatins. El 1317 Mart?? Zacaries va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, despr??s d'una vict??ria militar.
L'emperador Andr??nic III va declarar a Mart?? desposse??t (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Mart?? fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills Bartolomeo i Centuri?? I Zacaries, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea on el governador Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Esmirna va passar llavors a l'emir d'Aidin.
Mart?? fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Mart?? volia aprofitar per reconquerir Quios per?? va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessi?? de l'illa per a G??nova. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso ?? la reg??ncia de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la rep??blica durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. Es genovesos de Quios van conservar Esmirna fins el 1402.
Al 1402 fou ocupada per Tamerl?? (for previament evacuada pels genovesos i els cavallers de Rodes) per?? la va entregar als Aidinoghlu, concretament a un dels dos pr??nceps que reclamaven l'emirat, Djanid Aidinoghlu; els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar el 1416 ?? una expedici?? victoriosa contra l'emir Mehmet d'Esmirna. La dinastia d'Aidinoghlu va posseir la ciutat fins que va passar als otomans el 1426.
Al final de la primera guerra mundial les forces militars gregues van ocupar Esmirna i regions ve??nes (1919) i el sult?? els va traspassar l'administraci??; els grecs volien estendre el seu domini mes al est per?? el 1922 van ser aturats pels kemalistes: el 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregori??) els turcs kemalistes van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya (Territori dels Estrets) el 11 d'octubre de 1922.
La ciutat reclama ser el lloc de naixement d'Homer, honor que reclamen tamb?? altres ciutats.
