Esgrima
De Viquipèdia
La esgrima és un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants, que han d'intentar tocar-se amb un arma blanca, en funció de la qual es diferencien tres modalitats: sable, espasa i floret. Els contrincants reben el nom de "tiradors". Quan un tirador és "tocat" per l'arma (en francès "touché"), el contrari rep un punt.
Com disciplina esportiva va sorgir a finals del segle XIX, quan van començar a deixar d'emprar-se les espases com armes de combat. Va ser present en la primera edició de les olimpiades modernes, encara que només en categoria masculina, i en la femenina, a partir de 1960. Es tracta de l'únic esport olímpic d'origen espanyol.
La seva definició és "art de defensa i atac amb una espasa, floret o una arma similar". L'esgrima moderna és un esport d'entreteniment i competició, però segueix les regles i tècniques que es van desenvolupar en el seu origen, per a un maneig eficient de l'espasa en els duels.
Taula de continguts |
[edita] Armes modernes
En l'esgrima moderna, s'usen tres armes: floret, espasa i sable. Fabricades amb acer temperat, cada una té una longitud màxima de full d'al voltant de 89 cm; el pes màxim per a floret i sable és de 500 g aproximadament i per a una espasa d'uns 770 g.
[edita] Floret
Arma desenvolupada durant el segle XVII com a arma d'entrenament per a combat amb espases lleugeres.
Desenvolupada com a arma de pràctica i esportiva, el floret és considerada la bàsica. És lleugera i flexible i s'usa per aconseguir tocats envestint amb la seva punta roma. El full és quadrangular en secció transversal. L'àrea vàlida d'atac entre floretistes és el tors.
[edita] Espasa
La espasa moderna deriva del espasí francès. Com el floret, és una arma d'estocada, però té una cassoleta o protecció de mà més gran, a més de ser més pesada i de tenir una construcció més rígida. La secció del seu full és triangular. L'àrea vàlida d'atac és tot el cos.
[edita] Sable
El sable modern deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. Té un protector en forma de bol, que es corba sota la mà, i un full rectangular en secció transversal. Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o produint un tall amb el tall del full.
[edita] Història de l'esgrima
Els primers tractats de l'esgrima es van trobar a Espanya, pel que Espanya és l'originària d'aquest esport. Amb la desaparició del duel en l'últim terç del segle XIX, apareixen també les regles pròpies de cada una de les armes de l'esgrima moderna. Des d'aquell moment, les tres seguiran una evolució paral·lela.
Els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, els primers de l'era moderna, van ser iniciativa del baró Pierre de Coubertin. El mateix esgrimidor, van incloure competicions de floret i sable, ambdós en categoria masculina individual. L'espasa s'introduiria en els Jocs següents, els de París, 1900. El sable i floret per equips arribaria en els Jocs Olímpics de San LLuís de 1904. Els primers Campionats del Món d'Esgrima es van celebrar en Londres en 1956. El floret femení va aparèixer a nivell individual en 1924 en els Jocs Olímpics de París i per equips en 1932 en Los Angeles.
En 1913 neix la Federació Internacional d'Esgrima, després de començar a constituir-se federacions nacionals a partir de 1906. Aquesta Federació Internacional serà qui consti com a organitzadora de les grans competicions i la responsable del Reglament Internacional per a aquestes proves.
Des de llavors s'han introduït nombrosos canvis, entre ells la irrupció de la tecnologia que permet el registre electrònic dels tocats amb l'ajuda d'un aparell senyalitzador i la millora en la seguretat dels materials, tant de la indumentària protectora com de les armes, que fan de l'esgrima actual un esport en el qual els accidents són pràcticament inexistents.
[edita] Esgrima italiana
Esgrima italiana és un terme que s'empra per descriure el estoc i la tècnica que els Italians van popularitzar en Europa, principalment en Anglaterra i França. L'origen del sistema de combat se sol fixar en 1409, data del tractat italià més antic del qual es tingui coneixement, i s'estengui fins i tot 1900, en l'etapa de l'esgrima clàssica.
Encara que les armas i els finals per als quals s'usaven van canviar radicalment durant aquells cinc segles, algunes característiques han romàs constants a l'escola italiana. Algunes d'elles són la preferència per determinades guàrdies, l'especial atenció al tempo i moltes de les accions defensives.
En l'actualitat, l'estil es preserva tant a Itàlia com a la resta del món. A Itàlia, escoles oficials de esgrima com l' Accademia Nazionale ofereixen maestríes, tant en esgrima històrica com en esgrima moderna, que s'adhereix als principis de la tècnica italiana. També es practica l'esgrima italiana en institucions a l'estranger, com la Universitat Estatal de San José, en Califòrnia, Estats Units.
[edita] Enllaços externs
- Real Federació Espanyola d'Esgrima.
- Federation International d'Escrime (FIE) (en Francès, Espanyol, Engonals.)
- Federazione Italiana Scherma.
- Federació Xilena d'Esgrima.
- Esgrima Guatemala Federació Nacional d'Esgrima de Guatemala.
- AESGUA - Associació Esportiva Departamental d'Esgrima de Guatemala.
- austedes.com.ar El lloc argentí de l'esgrima. *Club d'Esgrima Granada. (Manuals, reglaments i didàctica general sobre Esgrima).
- Club d'Esgrima Huelva.
- Confederació Sud-Americana d'Esgrima. *Acadèmia Nacional d'Esgrima. *Miguel Andrade Gomes - Mestre d'Esgrima Esportiva a les tres armes i especialista en Esgrima Escènica.
- Club Esgrima Barajas
