Esgrima

De Viquip??dia

El rus Ivan iTourchine i el nord-americ?? Weston Kelsey en un assalt a espasa en els Jocs Ol??mpics d'Atenes.

La esgrima ??s un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants, que han d'intentar tocar-se amb un arma blanca, en funci?? de la qual es diferencien tres modalitats: sable, espasa i floret. Els contrincants reben el nom de "tiradors". Quan un tirador ??s "tocat" per l'arma (en franc??s "touch??"), el contrari rep un punt.

Com disciplina esportiva va sorgir a finals del segle XIX, quan van comen??ar a deixar d'emprar-se les espases com armes de combat. Va ser present en la primera edici?? de les olimpiades modernes, encara que nom??s en categoria masculina, i en la femenina, a partir de 1960. Es tracta de l'??nic esport ol??mpic d'origen espanyol.

La seva definici?? ??s "art de defensa i atac amb una espasa, floret o una arma similar". L'esgrima moderna ??s un esport d'entreteniment i competici??, per?? segueix les regles i t??cniques que es van desenvolupar en el seu origen, per a un maneig eficient de l'espasa en els duels.

Taula de continguts

1 Armes modernes
2 Hist??ria de l'esgrima
- 2.1 Esgrima italiana
3 Enlla??os externs

[edita] Armes modernes

En l'esgrima moderna, s'usen tres armes: floret, espasa i sable. Fabricades amb acer temperat, cada una t?? una longitud m??xima de full d'al voltant de 89 cm; el pes m??xim per a floret i sable ??s de 500 g aproximadament i per a una espasa d'uns 770 g.

Zona v??lida per a atac amb floret.

[edita] Floret

Article principal: Floret

Arma desenvolupada durant el segle XVII com a arma d'entrenament per a combat amb espases lleugeres.

Desenvolupada com a arma de pr??ctica i esportiva, el floret ??s considerada la b??sica. ??s lleugera i flexible i s'usa per aconseguir tocats envestint amb la seva punta roma. El full ??s quadrangular en secci?? transversal. L'??rea v??lida d'atac entre floretistes ??s el tors.

[edita] Espasa

Article principal: Espas??

La espasa moderna deriva del espas?? franc??s. Com el floret, ??s una arma d'estocada, per?? t?? una cassoleta o protecci?? de m?? m??s gran, a m??s de ser m??s pesada i de tenir una construcci?? m??s r??gida. La secci?? del seu full ??s triangular. L'??rea v??lida d'atac ??s tot el cos.

Zona v??lida per a atac amb sable.

[edita] Sable

Article principal: Sable

El sable modern deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. T?? un protector en forma de bol, que es corba sota la m??, i un full rectangular en secci?? transversal. Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o produint un tall amb el tall del full.

[edita] Hist??ria de l'esgrima

Cartel anunciador de l'esgrima en els Jocs Ol??mpics de 1900.

Els primers tractats de l'esgrima es van trobar a Espanya, pel que Espanya ??s l'origin??ria d'aquest esport. Amb la desaparici?? del duel en l'??ltim ter?? del segle XIX, apareixen tamb?? les regles pr??pies de cada una de les armes de l'esgrima moderna. Des d'aquell moment, les tres seguiran una evoluci?? paral??lela.

Els Jocs Ol??mpics d'Atenes de 1896, els primers de l'era moderna, van ser iniciativa del bar?? Pierre de Coubertin. El mateix esgrimidor, van incloure competicions de floret i sable, ambd??s en categoria masculina individual. L'espasa s'introduiria en els Jocs seg??ents, els de Par??s, 1900. El sable i floret per equips arribaria en els Jocs Ol??mpics de San LLu??s de 1904. Els primers Campionats del M??n d'Esgrima es van celebrar en Londres en 1956. El floret femen?? va apar??ixer a nivell individual en 1924 en els Jocs Ol??mpics de Par??s i per equips en 1932 en Los Angeles.

En 1913 neix la Federaci?? Internacional d'Esgrima, despr??s de comen??ar a constituir-se federacions nacionals a partir de 1906. Aquesta Federaci?? Internacional ser?? qui consti com a organitzadora de les grans competicions i la responsable del Reglament Internacional per a aquestes proves.

Des de llavors s'han introdu??t nombrosos canvis, entre ells la irrupci?? de la tecnologia que permet el registre electr??nic dels tocats amb l'ajuda d'un aparell senyalitzador i la millora en la seguretat dels materials, tant de la indument??ria protectora com de les armes, que fan de l'esgrima actual un esport en el qual els accidents s??n pr??cticament inexistents.

[edita] Esgrima italiana

Esgrima italiana ??s un terme que s'empra per descriure el estoc i la t??cnica que els Italians van popularitzar en Europa, principalment en Anglaterra i Fran??a. L'origen del sistema de combat se sol fixar en 1409, data del tractat itali?? m??s antic del qual es tingui coneixement, i s'estengui fins i tot 1900, en l'etapa de l'esgrima cl??ssica.

Encara que les armas i els finals per als quals s'usaven van canviar radicalment durant aquells cinc segles, algunes caracter??stiques han rom??s constants a l'escola italiana. Algunes d'elles s??n la prefer??ncia per determinades gu??rdies, l'especial atenci?? al tempo i moltes de les accions defensives.

En l'actualitat, l'estil es preserva tant a It??lia com a la resta del m??n. A It??lia, escoles oficials de esgrima com l' Accademia Nazionale ofereixen maestr??es, tant en esgrima hist??rica com en esgrima moderna, que s'adhereix als principis de la t??cnica italiana. Tamb?? es practica l'esgrima italiana en institucions a l'estranger, com la Universitat Estatal de San Jos??, en Calif??rnia, Estats Units.