Escultura
De Viquip??dia
L'escultura ??s una de les Belles Arts en la qual l'artista s'expressa mitjan??ant volums i espais. ??s l'art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. L'escultura ??s l'art pl??stic pr??piament dit doncs ??s l'art de modelar figures i reproduir objectes amb vol??m. En ella, s'inclo??en antigament totes les arts alfareres, les de talla i cisell juntament amb les de fosa i modelat. Tamb?? s'ent??n per escultura l'obra feta per l'escultor.
Taula de continguts |
[edita] Funci?? de l'escultura
Al llarg de la major part de la hist??ria de la humanitat, la majoria de persones eren illetrades, i l'escultura va complir, a m??s de la funci?? est??tica, una funci?? did??ctica o pedag??gica, per a explicar al poble determinats esdeveniments o conceptes. Aix??, en l'Edat Mitjana, en l'??poca de l'art rom??nic, ??s freq??ent referir-se als relleus dels timpans de les portades com ??b??blies en pedra??, executats per a il??lustrar a la poblaci?? analfabeta.
La funci?? ornamental pot estar lligada a alguna de les altres funcions, encara que de vegades pot ser l'objectiu principal, com passa amb la decoraci?? vegetal o la geom??trica. En els estils anic??nics, com l'isl??mic o l'hebreu, compleix un paper fonamental. Tamb?? en gran mesura l'escultura del segle XX, sobretot l'abstracta, compleix principalment aquesta funci??. Els antics grecs i romans van plasmar en les seves est??tues la seva concepci?? de 'bellesa ideal', encara que l'escultura com obra d'art, amb valor propi, ??s un concepte modern.
[edita] Tipus
L'escultura es divideix en dues grans branques, la estatuaria i la escultura ornamental, segons representi la forma humana i expressi les concepcions suprasensibles de l'home o s'ocupi a reproduir art??sticament els altres ??ssers de la natura, animals o vegetals. La primera duu amb propietat el nom d'escultura i t?? un ideal propi, ocupant la segona un paper secundari al servir d'auxiliar a la primera i a l'arquitectura.
- Les est??tues s??n les escultures a??llades que representen una entitat espec??fica.
- Els relleus s??n les escultures tallades a partir d'un fons o unides a un fons.
- Els busts s??n escultures de les espatlles i el cap de nom??s una persona.
- L'escultura cin??tica implica aspectes de la f??sica de moviment, com les fonts o els m??bils.
- Joieria
[edita] T??cniques
Els escultors solen preparar la seva obra formant un model amb argila o guix de la figura. Aquest model equival a l'esb??s del pintor o el pl??nol de l'arquitecte. El procediment fonamental i cl??ssic seguit pels escultors ??s l'esculpit, servint-se d'escarpra, bur?? o cisell segons els casos doncs fins i tot els altres procediments de fondre i modelar exigeixen retocs de cisell si l'obra ha de sortir perfecta. S'usen a m??s el modelat o buidatge, el cisellat, el repujat, l'embotit, el gravat i l'estampat o encunyat.
- Esculpir consisteix a treure part??cules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura que es pret??n.
- Modelar ??s donar a una pasta la desitjada forma afegint o treient porcions de massa.
- Buidar ??s obtenir una forma en buit o buida per a omplir-la despr??s amb un material fos o una pasta qualsevol i assolir la positiva.
- Cisellar ??s retocar amb cisell les figures obtingudes pel buidatge i tamb?? formar baixrelleus amb el cisell en una l??mina met??l??lica.
- Repujar ??s produir en una l??mina de metall a for??a de martell sobre algun motlle els relleus i els buits necessaris per aconseguir la forma que es pret??n.
- Gravar ??s fixar per incisi?? (mitjan??ant cisell, bur?? o aiguafort) sobre material dur un dibuix qualsevol.
- Estampar o encunyar ??s imprimir sobre una l??mina de metall o de pasta un encuny amb les figures en buit perqu?? aquestes resultin en relleu.
- Embotir ??s aplicar sobre un motlle dur una prima xapa de metall preci??s perqu?? a for??a de cops prengui les seves formes i despr??s, treient la xapa i unint les vores quedi una est??tua o objecte art??stic buit per?? amb aparen??a massissa. Tamb?? es diu embotit o incrustat el resultat d'introduir algunes peces en les obertures o solcs practicats en d'altres.
[edita] Materials
- L'argila ??s un dels materials m??s antics utilitzats per l'home per ser f??cil de modelar i no necessitar d'utensilis especials, ja que es poden utilitzar simplement les mans. Amb el fang es poden crear motlles per a despr??s treballar amb altres materials. Si s'empra com material definitiu ha de coure's; en aquest cas rep el nom de terracota.
- La pedra ??s un material emprat desde l'antiguitat per trobar-se abundantment en la natura. Per a treballar la pedra es necessiten eines especials. Les pedres m??s comunes en l'escultura s??n:
- Pedra calc??ria: roca sediment??ria tova i f??cil de treballar; s'empra en labors minucioses. La seva conservaci?? dep??n molt de la qualitat de les pedreres. S'ha utilitzat molt en escultura monumental.
- Marbre: pedra calc??ria metam??rfica, de gra fi i compacte. El seu tractament de la superf??cie pot ser molt variat, obtenint diferents teixidures, com tersura, aspror, etc. Per ser un material bastant perdurable va ser un dels preferits pels grans artistes de l'Antiguitat i el Renaixement.
- Gres: roca sediment??ria molt f??cil de treballar en pedrera, amb humitat natural; s'empra en labors minucioses. S'ha utilitzat molt en escultura de capitells rom??nics.
- Alabastre: ??s un mineral de guix, de color groguenc, semblant al marbre a primera vista. ??s fr??gil i trencad??s, per?? molt f??cil de treballar. Lleugerament transl??cid.
- Granit, diorita i altres pedres dures.
- El ferro ??s un metall que s'utilitza per a fer escultures, mitjan??ant diferents t??cniques de treball. Aquestes s??n:
- Repujat: consisteix a copejar xapes o varetes de ferro, en fred o en calent, per a donar-li les formes que l'artista cerca.
- Soldadura el??ctrica: la soldadura el??ctrica s'utilitza fonent un el??ctrode de ferro en les superf??cies que es desitgen unir, per obra del pas de corrent el??ctric. Es caracteritza per efectuar una uni?? summament s??lida i r??gida. Aix?? permet unir objectes de ferro diversos (ferralla, peces preformades mitjan??ant el m??tode anterior, etc.).
- Soldadura aut??gena: aquest tipus de soldadura permet generar una escultura amb una t??cnica similar a la qual es practica amb l'argila. La fortalesa de la soldadura ??s menor que aquella assolida per la soldadura el??ctrica, per?? t?? l'avantatge de permetre la creaci?? d'obres m??s pl??stiques. Actualment s'utilitza l'acer, per a realitzar escultures que estaran a la intemp??rie.
- La fusta ??s un material molt estimat pels escultors, per les seves propietats f??siques i bons resultats. Hi ha molts tipus de fusta i segons les seves qualitats pot deixar-se l'escultura en el seu color natural o per contra pintar-se. Les fustes anomenades nobles es solen deixar en el seu color natural. S??n la noguera, el roure, el faig, el cedre, la caoba i d'altres.
La fusta es talla almenys cinc anys abans d'executar l'obra, en l'estaci?? d'hivern quan la s??lvia es troba a les arrels i d'aquesta manera s'aconsegueix que la fusta estigui ben seca i sense donar lloc a descomposici?? de la mat??ria. Els arbres presenten uns troncs amb di??metres m??s o menys limitats i aix?? obliga a que es facin peces diferents i apropiades per a dur a terme l'obra. Els trossos s'uneixen amb espigues i es peguen amb una cola especial. Si l'escultura t?? un acabat de policromia, les juntes poden dissimular-se m??s, ja que la pintura tapar?? el material de farciment. Sovint les escultures de fusta s'alleugereixen fent buit el seu interior.
[edita] Hist??ria de l'escultura
Des dels temps m??s remots l'home ha tingut la necessitat i l'oportunitat d'esculpir. Al principi ho fa amb els materials m??s simples i que es troben a m??: fang i fusta. Despr??s va emprar la pedra, els metalls i d'altres.
Els pobles de la prehist??ria van fer escultures relacionades amb la religi?? i els mites. De vegades eren simples amulets. S'han trobat tamb?? en alguns soterraments de nens, ninots de tot tipus, fins i tot alguns d'articulats, com les marionetes.
[edita] ??sia
Diferents formes de l'escultura es van utilitzar a l'??sia, amb moltes peces d'art religi??s que es basen en l'hinduisme i el budisme.
[edita] Sud-est Asi??tic
Les escultures m??s antiges del m??n provenen de la Vall de l'Indus, actual Pakistan, daten de l'any 3.300 aC, i van ser trobades al Mohenjo-daro i a Harappa. M??s tard, quan l'hinduisme, el budisme i el jainisme van desenvolupar-se m??s, l'??ndia va produir escultures de bronze i pedra de gran complexitat. Algunes d'elles, com la cova dels temples d'Ellora i Ajanta, s??n exemples de l'arquitectura india tallada sobre roca, considerat un dels m??s grans projectes esculturals del m??n.
Durant els darrers segles abans de crist, al nord de la ??ndia (actualment el sud d'Afganistan i nord de Pakistan), es van fer m??s escultures anat??micament realistes, que sovint representaven episodis de la vida i ensenyaments de Buda. Encara que l'??ndia t?? una llarga tradici?? escult??rica i un domini de la iconografia, Buda mai va ser representat en forma humana abans d'aquest moment, sino nom??s a trav??s de s??mbols, com la stupa. Aquesta alteraci?? en l'estil pot deure's al fet que l'escultura budista de Gandara podria haver rebut influ??ncia persa.
A Tail??ndia, l'escultura va ser gaireb?? exclusivament de les imatges de Buda. Molts temples s??n escultures daurades i, en ocasions, enriquides amb incrustacions. Una gran part de l'escultura hind?? d'Angkor encara es conserva.
[edita] Xina
Artefactes procedents de Xina es remunten ja a l'any 10.000 aC i des de l'antiguitat existien escultors xinesos, per?? el gruix del que m??s es coneix com escultura xinesa prov?? d'uns pocs per??odes hist??rics.
El primer per??ode d'inter??s va ser la dinastia Han (206 aC- 220), comen??ant per l'espectacular ex??rcit de terracota reunit a la tomba de Qin Shi Huang, el primer emperador de la important per?? de curta durada dinastia Qin que va precedir a la de Han.
La primera escultura budista que es troba a la Xina data del per??ode dels Tres Regnes (segle III), mentre que l'escultura de les Grutes de Longmen, prop de Luoyang (prov??ncia de Henan) ha estat ??mpliament reconeguda per la seva eleg??ncia i qualitats especials.
El per??ode considerat com l'edat d'or de la Xina ??s la dinastia Tang, coincidint amb l'edat mitjana a Europa. Figures decoratives d'aquesta ??poca es van fer famoses al m??n occidental durant la primera meitat del segle XX.
[edita] Jap??
La majoria de les escultures japoneses s'associen amb la religi??. Durant el per??ode Kofun del segle III, les escultures d'argila (haniwa) s'aixecaven fora de les tombes. A l'interior de la Kondo de H??ry??-ji es troba la Trinitat de Shaka (623), l'hist??ric Buda flanquejat per dos bodhisattvas, i tamb?? els Reis Guardians de les Quatre Direccions.
[edita] ??frica
L'art afric?? t?? una ??mfasi especial en l'escultura. Encara que els antrop??legs sostenen que el primer escultures a l'??frica s??n de la cultura Nok de Nig??ria que la data al voltant de 500 aC, l'art de l'??frica fara??nica data molt abans que el per??ode Nok. Escultures de metall de la part oriental d'??frica occidental, com Ben??n, s??n considerades entre les millors que s'ha produ??t. L'art ocupa un paper essencial en la vida dels pobles africans i les comunitats de tot el continent. Aquests objectes signifiquen molt per a la gent i s??n de gran significat a les tradicions que les produeixen.
Les escultures s??n creades com a simbols i reflecteixen les regions on es realitzen. Tret dels materials i t??cniques utilitzades, les peces tenen funcions que s??n molt diferents d'una regi?? a una altra. A l'??frica occidental, les figures han allargat els ??rgans, tenen formes angulars i trets facials que representen a un ideal m??s que una persona. Aquestes figures s'utilitzen en rituals religiosos. Cada regi?? donava un estil ??nic i un sentit a les seves escultures. El tipus de material i el prop??sit per a la creaci?? de l'escultura a ??frica reflecteixen la regi?? de la qual les peces s??n creades.
[edita] Am??rica
L'escultura a Am??rica Llatina es va desenvolupar en dues zones separades i distintes, al nord de M??xic i al Per?? al sud. En ambdues zones, l'escultura va ser inicialment de pedra, i m??s tard de terracota i metall, a mida que les civilitzacions en aquestes zones s'anaven fent tecnol??gicament m??s competents. A Am??rica del Nord, la fusta va ser esculpida per a t??tems, m??scares, instruments i embarcacions.
La hist??ria de l'escultura als Estats Units despr??s de l'arribada dels europeus reflecteix els valors c??vics i el cristianisme protestant. L'escultura de finals del segle XIX era amb freq????ncia cl??ssica, sovint rom??ntica, per?? va mostrar un gir de manera espectacular cap a un realisme narratiu, gaireb?? period??stic.
[edita] Europa
[edita] Escultura Greco-romana cl??ssica
L'escultura de l'antiga gr??cia va marcar les caracter??stiques singulars de la tradici?? europea cl??ssica:
- Creaci?? de figures humanes, amb homes de cos atl??tic i nus femenins.
- Creaci?? de busts on es mostraven signes de l'edat i del car??cter.
La figura en l'escultura cl??ssica grega ??s una refer??ncia a la condici?? o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i d??us poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos. Posteriorment, nus en l'escultura i la pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innoc??ncia, l'obertura o la puresa.
[edita] Escultura G??tica
L'escultura va evolucionar des de les primeres obres d'estil r??gid i allargat, influides pel rom??nic, en un sentit m??s espai??s i naturalista a finals del segle XII i principis del segle XIII.
[edita] Escultura Renaixentista
La transici?? del g??tic al Renaixement a It??lia es demostra per una tend??ncia cap al naturalisme influ??ncies de l'escultura cl??ssica. Un dels escultors m??s importants en el renaixement cl??ssic va ser Donatello. El major assoliment del que els historiadors de l'art es refereixen al seu per??ode cl??ssic com ??s l'est??tua de bronze titulada David (no confondre amb el David de Michelangelo), que actualment es troba situat en el Bargello de Flor??ncia. En el moment de la seva creaci??, fou la primera est??tua nua i dreta des de l'antiguitat.
Durant l'Alt Renaixement, Miquel Angel va ser un escultor actiu amb obres com David i la Pietat, aix?? com Bacus, Mois??s, Raquel i els membres de la fam??lia Medici. El David de Miquel ??ngel ??s possiblement l'escultura m??s famosa del m??n.
[edita] Escultura Manierista
Durant el per??ode manierista, es van crear m??s obres abstractes, pensant m??s en el color i en la composici?? que en el realisme de la pe??a. Un exemple d'aix?? s??n algunes obres de Giambologna, on les figures no es mostren en posicions naturals per?? si que transmeteixen sentiment.
[edita] Escultura Barroca
En l'escultura barroca, les figures tornen a adquirir una nova import??ncia. Per primera vegada, l'escultura barroca sovint tenien m??ltiples angles de visi?? ideal. L'escultura barroca sovint afegia altres elements escult??rics, com per exemple, fonts d'aigua. Sovint, els artistes barrocs fusionaven escultura i l'arquitectura intentant crear una experi??ncia transformadora per a l'espectador. Gianlorenzo Bernini va ser un dels m??s importants escultors del Barroc. Les seves primeres obres s'inspiren en l'escultura hel??len??stica de l'antiga Gr??cia i la Roma imperial. Una de les seves obres m??s famoses ??s l'??xtasi de Santa Teresa.
[edita] Neoclassicisme
Durant el per??ode neocl??ssic, els representants m??s coneguts s??n l'itali?? Antonio Canova, l'angl??s John Flaxman i el dan??s Bertel Thorvaldsen. L'estil neocl??ssic europeu tamb?? va arribar als Estats Units, on la seva influ??ncia es va produir una mica m??s tard i s'exemplifica en les escultures de Rinehart William Henry.
[edita] C??non de proporcions
El c??non ??s el conjunt proporcions ideals de la figura humana i les seves regles de composici??, molt utilitzades pels antics artistes egipcis i grecs. Representa en escultura i en pintura el que el m??dul en arquitectura. Els artistes grecs del segle d'or (segle V aC) van tenir ja el seu c??non atribu??t principalment a l'escultor Policlet i encara que des de llavors ha anat experimentant variacions en mans dels antics i moderns artistes, va quedar ben establert pel pintor Leonardo da Vinci, a finals del segle XV, adoptant-lo la majoria dels pintors i escultors.
La mesura fonamental del c??non florent??, presa de l'home ben constitu??t, est?? en el cap. Aquesta es considera, en altura, com la vuitena part de tot el cos, sent la cara la desena part del mateix i d'altura igual a la longitud de la m??. Estant l'home en peus i estenent els bra??os, determina un quadrat perfecte amb les l??nies que baixen a plom i passen pels extrems de les mans i les quals horitzontalment es tendeixen sobre el cap i sota els peus. Les diagonals d'aquest quadrat es tallen en l'??ltima v??rtebra lumbar i fixen en el centre de tota la figura. Llen??ant una horitzontal per aquest punt central es divideix l'home en dues parts iguals i cadascuna d'aquestes en altres dues, per l??nies paral??leles que travessin per la meitat del pit i pels genolls. El cap es divideix al seu torn en quatre parts iguals, sent una d'elles altura del nas.
[edita] Vegeu tamb??
