Escoltisme
De Viquip??dia
L'escoltisme ??s un moviment juvenil d'??mbit mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a trav??s de l'educaci?? en el lleure basada en l'exploraci?? de l'entorn, el servei als altres i la consecuci?? de fites en equip (empreses).
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
L???escoltisme i el guiatge s??n ideats per Sir Robert Baden-Powell i a la seva muller Lady Olave.
[edita] Or??gens
A l'Anglaterra colonial de principis de segle. Robert Baden- Powell (B.P.), que havia arribat al grau de coronel, el 1899 estava destinat a l'??frica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels b??ers, en va tenir al seu c??rrec la defensa (anomenat ???setge de Mafeking???), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); i B.P. reflexiona sobre la possible creaci?? de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.
Aquesta experi??ncia, juntament amb la preocupaci?? per la dificultat de la joventut del seu pa??s per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploraci??), que Baden-Powell escrigu?? el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden- Powell a Londres, s'adona que el seu llibre tamb?? havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a m??s, havia despertat l'inter??s d'un gran nombre de nois i noies d'ambd??s sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.
Robert Baden-Powell, despr??s de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adre??at directament als nois; ho comen??a a fer i, com a culminaci??, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicaci?? l'any seg??ent de Scouting for boys (Escoltisme per a nois). Al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar- se en l??scouting, ??s a dir, en l'exploraci?? en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialitzaci??. Molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorg??s a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alp??ne Club de Londres, el primer centre d'aquestes caracter??stiques.
El llibre de B.P. esdevingu?? la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups el comen??aren a tenir com a refer??ncia. A partir d'aqu??, es va organitzar l'associaci?? Scout anglesa, la primera del m??n. Aleshores s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava escoltisme. Tradu??t a totes les lleng??es, fou editat en catal?? amb el t??tol Escoltisme per a nois (Gustavo Gili, Barcelona 1968).
El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia est??s per diversos pa??sos, sobretot dins l'??rea d'influ??ncia brit??nica. El mateix any, i a inst??ncies del rei Eduard VII d'Anglaterra, el tinent general Robert Baden-Powell abandona la carrera militar per dedicar-se plenament al moviment escolta. Baden-Powell, dins la formaci?? dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a D??u i al propi pa??s.
De primer, l'escoltisme s'adre??ava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pr??piament scouts; m??s tard, per??, es crea el moviment dels cub-wolfs (cadells de llop o llobatons).
Actualment, l'escoltisme ??s present a 216 pa??sos, amb m??s de 38 milions d'escoltes d'ambd??s sexes. L'escoltisme mundial est?? dirigit, de forma aut??noma, per l'Oficina Escolta Mundial, amb seu a Ginebra, Su??ssa.
[edita] Or??gens a Catalunya[1]
Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan Pere Rosell?? i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira formen, respectivament, Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya. En activitats per a noies ??s pionera l'ef??mera Girls Guides. Tot i aix??, es considera que l'escoltisme ??s introdu??t a Catalunya per Josep Maria Batista i Roca, que organitza el primer campament el 1928 a la Salut del Papiol. La difer??ncia entre aquesta iniciativa i les precedents rau en ser la primera de caire catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista no va acabar de tenir acceptaci?? popular).
Aquest escoltisme arrela profundament i s'est??n gr??cies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. Data de 1927 la creaci?? dels Minyons de Muntanya, que es constitueixen com a Germanor de Minyons de Muntanya el 1930. Durant la II Rep??blica el moviment entra en auge i, tot i que no desapareix durant la guerra civil, no torna a recuperar la seva plenitud fins a la d??cada de 1950.
[edita] 1970's Revolta, Coeducaci?? i Antimilitarisme a Catalunya
La ressaca del maig franc??s revolucionari de 1968 va comportar aqu?? un q??estionament de les formes i estructures de l'escoltisme en diversos agrupaments.
La separaci?? de nois i noies en agrupaments separats es va abandonar per la coeducaci??, reprenent les directrius dels moviments escolars de prestigi del pa??s anteriors a la Guerra Civil Espanyola.
La revolta antifranquista i la influ??ncia dels moviments contra la guerra del Vietnam amb l'adveniment del moviment hippy a Am??rica i del moviment llibertari aqu??, va comportar en alguns agrupaments el rebuig als aspectes militaristes de l'escoltisme per l'origen militar del seu fundador.
Es van abandonar les ensenyes i els graus cercant la relaci?? horitzontal enfront de la jer??rquica amb la sociologia de grup com a nou catecisme.
Fins i tot es va rebutjar l'uniforme, quedant el foulard com a distintiu. M??s tard es reprendria, en part, l'uniforme per motius funcionals, com a vestit de feina.
La revolta tamb?? va afectar a les relacions amb l'esgl??sia per voler-se alliberar, tamb??, de les normes d'aquesta. A l'AE Sant Jaume de Badalona, el 1970, van acomiadar el moss??n, el qual al seu torn, els va dir que es busqu??ssin un altre cau fora de la parr??quia.
Alguns agrupaments van reconvertir-se en esplais, i d'altres van anar reprenent en diversa mesura part de les formes anteriors.
[edita] Centenari
L'any 2007, es commemora el centenari del naixement de l'escoltisme. L'agost de 1907, Baden Powell va dur a terme a Brownsea un campament escolta(camp d'estiu) per primera vegada. ??s per aix?? que durant aquest any se celebraran molts actes arreu del m??n per celebrar aquesta cent??ria de l'escoltisme i el guiatge.
Aix?? mateix, i despr??s de quasi 30 anys des de la ??ltima edici??, el desembre d'aquest any 2007, Eumo s.a, l'editorial de la universitat de Vic, publica dins de la col??lecci?? "textos pedag??gics" una nova edici?? del llibre del fundador "Escoltisme per a nois". Una edici?? ??ntegrament en catal?? i amb l'afegit?? d'unes ressenyes biogr??fiques de Baden-Powell i hist??riques de l'??poca i de l'escoltisme al llarg del s.XX i XXI molt detallades.
[edita] Himne
Entre els diversos cants t??pics de l'escoltisme val la pena subratllar el que es cantava a la hissada o baixada de bandera en els campaments (viscut als anys 1960's) pel seu contingut aclaridor en la l??nia dels or??gens de l'escoltisme.
[edita] Text de l'himne
Senyor, no deixis sense empar el bell pa??s on jo naixia
aquell que sempre he d'estimar i estimar?? sia com sia.
(tornada)
A aquesta llei d'amor jo em faig subm??s
Oh D??u empara el meu pa??s
Amb for??a amor l'he d'estimar per ses belleses infinites
per ses muntanyes, per ses valls i per ses prades tan florides
(tornada)
Sons enemics s'han conjurat per fer-lo perdre i enfonsar-lo
feu-me valent i agosarat per si en la lluita he de salvar-lo
(tornada)
[edita] S??mbols
Els escoltes generalment duen uniforme, tot i que aquest pot esser complet o nomes estar representant pel foulard o mocador de coll. L'uniforme tipic es una camisa en la que el color varia depenent de la branca a la que es pertanyi, uns pantalons curts amb butxaques amples, botes de muntanya i el foulard, que pot ser d'un color determinat depenent del agrupament escolta, o tambe pot presentar variacions depenent de la branca.
La ins??gnia mundial ??s un cercle violat amb una flor de lis al centre (el p??tal central marca el rumb de la vida escolta). La flor est?? evoltada d'una corda, que lliga els membres entre ells (com el mocador derivat) i a vegades s'acompanya de dues estrelles, que s??n els ulls oberts de l'escolta al cel i al m??n.
Els escoltes donen molta import??ncia a com se saluden, ja que fan un gest que caracteristic i identificatiu del moviment. La salutaci?? tipica escolta es donant la ma esquerre mentres amb la dreta es mantenen els dits index, cor i anular al??ats, i el dit polze doblegat a sobre del dit petit. Els tres dits al??ats signifiquen els tres pilars de l'escoltisme, que poden variar depenent de la organitzaci?? , pero que basicament son la persona, el pais i la trascendencia. A mode de curiositat o llegenda, es diu que es dona la ma esquerre degut a que es la mes propera al cor, pero tambe perque es la que donaven els guerrers mes valents, ja que havien de deixar l'escut per donar-la, tot quedant el seu flanc esquerre desprotegit.
[edita] Associacions escoltes dels Pa??sos Catalans
[edita] Principat de Catalunya
- Federaci?? Catalana d'Escoltisme i Guiatge
- Minyons Escoltes Guies de Catalunya
- Escoltes Catalans
- Acci?? Escolta de Catalunya
- Centre Marista d'Escoltes
[edita] Pa??s Valenci??
[edita] Illes Balears
[edita] Refer??ncies
- ??? "Cent anys d'escoltisme", El Temps. 31 juliol 2007 p??g 53-61.
[edita] Enlla??os externs
[edita] Organismes internacionals
[edita] Webs diverses
- Hist??ria de l'escoltisme en catal??
- Hist??ria de l'escoltisme en catal??
- Els Tres Eixos escoltes
- La flor de llis
- Biografia de Lady Olave en catal??
