Escalfament global
De Viquip??dia
L'escalfament global del planeta ??s l'increment de la temperatura mitjana de l'atmosfera i els oceans de la Terra. Aquest terme tamb?? ??s utilitzat per referir-se a la teoria (o hip??tesi) cient??fica m??s espec??fica de l'escalfament global antropog??nic, el qual proposa que la major part de l'escalfament global observat recentment i el projectat ??s indu??t per les activitats humanes. La teoria exposa que l'escalfament ??s el resultat d'un enfortiment de l'efecte hivernacle causat pels increments de di??xid de carboni i d'altres gasos produ??ts per les activitats humanes com ara la crema de combustibles f??ssils i la desforestaci??. L'efecte hivernacle natural mant?? la temperatura de la Terra 30 ??C m??s calenta del que seria sense l'efecte; en afegir di??xid de carb?? a l'atmosfera, sense cap altre canvi, la temperatura s'incrementaria. La recerca actualment intenta descobrir m??s detalls sobre els processos i factors que produirien un increment de la temperatura, principalment sobre les retroalimentacions positives i negatives, per tal de obtenir una quantificaci?? m??s precisa dels efectes de l'escalfament global.
El canvi de la temperatura ??s nom??s un aspecte de la branca cient??fica ampla que estudia el canvi clim??tic indu??t per les activitats humanes. L'opini?? cient??fica sobre el canvi clim??tic, expressat per la Comissi?? Intergovernamental de l'ONU sobre el Canvi Clim??tic (IPCC per les seves sigles en angl??s) i expl??citament aprovat per les acad??mies nacionals de ci??ncia de les nacions del G8, ??s que la temperatura mitjana global s'ha incrementat 0.6 ?? 0.2 ??C des de finals del segle XIX, i que la "major part de l'escalfament observat els ??ltims 50 anys ??s atribu??ble a les activitats humanes". Altres cient??fics qualificats han rebutjat la hip??tesi sobre el paper de les activitats humanes en l'increment de la temperatura global recent. Hi ha incertesa sobre la grand??ria del canvi clim??tic que s'espera en el futur, i s'ha produ??t un fort debat p??blic i pol??tic sobre quines accions s'han de realitzar com a resposta a l'escalfament global.
Taula de continguts |
[edita] Dades cient??fiques
El consens cient??fic (encara que hi ha veus que s'oposen a aquesta hip??tesi) sobre l'escalfament global ??s que la terra s'est?? escalfant, i que les emissions dels gasos de l'efecte hivernacle produ??des per la humanitat s??n molt significatives. No obstant, no se sap amb precisi?? la relaci?? entre aquests dos fen??mens.
Els cient??fics de l'atmosfera saben que en afegir di??xid de carboni (CO2) o met?? (CH4) a l'atmosfera, caeteris paribus, sense cap altre canvi, la temperatura del planeta s'incrementaria. De fet, els gasos d'efecte hivernacle que han estat a l'atmosfera des de fa milions d'anys, creen un efecte hivernacle natural sense les quals la temperatura de la Terra seria 30 ??C m??s baixa, inhabitable. Per tant, no hi ha cap debat sobre el fet que en afegir CO2 i CH4 s'incrementin les temperatures mitjanes ceteris paribus, sin?? en l'efecte net que tindria l'augment d'aquests gasos o la interacci?? dels gasos amb altres, i si els canvis en la biosfera, en el vapor d'aigua o els n??vols cancel??larien l'efecte d'escalfament. Els resultats climatol??gics tamb?? s??n una q??esti?? controvertible; no se sap amb precisi?? si l'augment de la temperatura produiria m??s o menys precipitaci?? (l'augment de vapor d'aigua a l'atmosfera n'augmentaria la humitat per?? disminuiria la precipitaci??). En qualsevol cas, un escalfament global del planeta a curt termini, encara que sigui d'uns pocs graus, podria tenir efectes molt importants: desgel dels casquets polars i inundaci?? de zones costaneres, desertitzaci??, canvis clim??tics, etc.
De 1860 a 1900 la temperatura global (mar i terra) s'ha incrementat 0,75 ??C. Les temperatures de la atmosfera baixa s'han incrementat entre 0,12 i 0,22 ??C cada d??cada des de 1979. Es creu que durant 1000 o 2000 anys abans de 1850 les temperatures van ser estables amb fluctuacions locals o regionals, com ara el Per??ode d'Escalfament Medieval o la Petita Edat de Gel.La llarg??ria de temps sobre el qual es concentra la recerca clim??tica varia depenent de l'enfocament del termini (curt o llarg) i de les dades disponibles per a la investigaci??. Les dades sobre la temperatura globals van comen??ar el 1860. Altres estudis recomanen estendre el model 1000 anys abans. Els mesuraments satel??litals disponibles de la troposfera comencen el 1979.
Al llarg del segle passat, la temperatura global (terra i mar) s'ha incrementat 0.6 ?? 0.2 ??C [1]. Els efectes d'aquest escalfament global s??n mesurables. Tamb??, el di??xid de carboni atmosf??ric s'ha incrementat de 280 parts per mili?? (ppm) en volum el 1880 al voltant de 315 ppm el 1958 i 367 ppm el 2000, un increment del 31% en 200 anys. Altres emissions de gasos d'efecte hivernacle tamb?? s'han incrementat. Les emissions que s'esperen en el futur de di??xid de carb?? continuaran incrementant-se a causa de l'??s de combustibles f??ssils, encara que la traject??ria dependr?? dels desenvolupaments econ??mics, sociol??gics, tecnol??gics i naturals.
[edita] Causes de l'escalfament
[edita] Teoria de les causes antropog??niques
Per a molts cient??fics l'increment de di??xid de carboni i d'altres gasos d'efecte hivernacle, i l'increment de la temperatura global estan relacionats. Aquesta teoria ha estat resumida en les investigacions de la Comissi?? Intergovernamental sobre el Canvi Clim??tic (IPCC). En el seu Tercer Report de Valoraci??, la IPCC va concloure que "la major part de l'escalfament observat durant els ??ltims 50 anys ??s atribu??ble a les activitats humanes". Aquesta posici?? va rebre el suport d'un grup internacional d'acad??mies de ci??ncies dels pa??sos del G8, Brasil, Xina i ??ndia [2].
La IPCC ha donat diversos escenaris possibles de les emissions de di??xid de carb??, entre 540 i 970 ppm per al 2100. Els models clim??tics, afectats pels estimats de l'increment de di??xid de carb?? aix?? com, en menor mesura, pel decrement dels aerosols de sulfat, prediuen un increment de les temperatures, entre 1,4 i 5,8 ??C entre 1990 i 2100. La major part de la incertesa dels models ??s causada pel desconeixement de les emissions futures de di??xid de carboni, i tamb?? de la incertesa sobre la precisi?? de los models clim??tics. Les recerques del clima prediuen que si els nivells dels gasos d'efecte hivernacle i l'activitat solar romanen constants, encara aix?? hi hauria un increment del 0,5 ??C (i alguns models prediuen un increment d'1 ??C), durant els pr??xims 100 anys.
Les plantes d'energia de carb??, les emissions dels autom??bils i de les f??briques i altres activitats humanes produeixen 22 mil milions de tones de di??xid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle cada any. L'agricultura, l'abonament o fem, el gas natural, els arrossars, els composts i altres fonts contribueixen amb 250 milions de tones de met?? cada any. La meitat de les emissions humanes encara s??n a l'atmosfera. Les concentracions atmosf??riques de CO2 i CH4 s'han incrementat 31% i 149% respectivament des dels nivells preindustrials de 1750. Aquest increment ??s considerablement major que durant cap altre per??ode de temps dels ??ltims 650.000 anys, segons les dades disponibles de l'extracci?? de les capes de gel. De l'evid??ncia geol??gica indirecta, es creu que els valors de di??xid de carboni actuals van existir fa 40 milions d'anys. Tres quarts parts de les emissions antropog??niques de di??xid de carboni a l'atmosfera durant els darrers 20 anys s??n causades per la crema de combustible f??ssil. La resta prov?? del canvi de l'??s de la terra, principalment a causa de la desforestaci?? [3]
Cal esmentar que les emissions antropog??niques d'altres contaminants, principalment del aerosol de sulfat, poden tenir un efecte contrari de refredament [4].
[edita] El protocol de Kyoto
Encara que la presentaci?? de la teoria de les causes antropog??niques ha tingut molta acceptaci?? i dels incentius econ??mics (especialment de R??ssia) foren prou per a persuadir els governs de 150 nacions a ratificar el Protocol de Kyoto, encara hi ha problemes sobre la quantitat de gasos que causen l'escalfament del planeta. La incertesa roman i ha estat emfatitzada pels pol??tics, i encara n'hi ha d'altres que q??estionen els costos necessaris per reduir l'escalfament global. No obstant, la tend??ncia de la posici?? dels negocis ha estat l'acceptaci?? de la causa antropog??nica de l'escalfament global, i que ??s necessari prendre accions i controls econ??mics per mitj?? de l'intercanvi de permisos d'emissi?? de carb?? o l'aprovaci?? d'impostos de carb??. Per aix??, diversos pa??sos han acceptat signar el Protocol de Kioto. No obstant, la signatura d'aquest acord ha estat molt lenta i controvertible at??s que alguns pol??tics dels pa??sos en vies de desenvolupament el consideren una restricci?? severa a llur desenvolupament econ??mic i industrial. Ells consideren que no arribaran al nivell de desenvolupament d'Europa i els Estats Units amb les restriccions proposades i que aquestes regions desenvolupades van aconseguir llur grau de desenvolupament per mitj?? d'un llarg proc??s de creixement industrial des del segle XIX acompanyat de gran pol??luci??, un proc??s que consideren inevitable. L'acord, per tant, va incloure cl??usules especials per diferenciar el grau de desenvolupament dels pa??sos, sense posar cap restricci?? immediata sobre els pa??sos pobres sense importar la grand??ria de llur economia (la Xina i l'??ndia per exemple, s??n dos dels principals pa??sos contaminants del planeta, per?? per la seva classificaci?? com a pa??sos pobres, ha quedat exclosos de les restriccions que s'han imposat sobre Europa i Jap??; aquesta ??s una de les raons per les que els Estats Units no han ratificat l'acord).
[edita] Teoria de les causes no antropog??niques
Aquest consens cient??fic i pol??tic, per??, ha estat q??estionat per altres cient??fics que creuen que les dades disponibles no permeten d'assegurar que el proc??s sigui imminent, i que si b?? es cert que hi ha hagut un lleuger increment de les temperatures mitjanes en el darrer segle, tamb?? ??s veritat que hi ha hagut oscil??lacions naturals de la temperatura mitjana de la Terra molt m??s importants, en ??poques passades, i que no hi ha encara consens sobre si els canvis actuals s??n deguts a l'activitat de l'home, o si s'expliquen pels cicles naturals.
El sistema clim??tic varia pels processos naturals (interns) i per les variacions externes, causades pels humans o per la naturalesa (com ara els canvis de l'??rbita de la Terra al voltant del sol, anomenats cicles de Milankovitch; l'activitat solar i les emissions volc??niques). Els climat??legs accepten que la Terra s'ha escalfat els ??ltims anys. La controv??rsia, per??, ??s la causa d'aquest increment.
S'han publicat reports climatol??gics i geogr??fics que mostren que les capes de gel d'Isl??ndia i Grenl??ndia han crescut els ??ltims vint anys, aix?? com la capa de gel de l'Ant??rtica[5], la qual cosa suggereix que els models climatol??gics s??n molt m??s complexos del que es pensava i que dep??n de molts m??s variables que no pas les activitats antropog??niques. Aquest grup de cient??fics tamb?? argumenten que l'increment de les temperatures ha estat localitzat nom??s a algunes regions mentre que a altres les temperatures han mostrat un declivi considerable els ??ltims anys[6] i que per tant no es tracta d'un fenomen global.
Les seg??ents s??n algunes teories alternatives proposades per la comunitat cient??fica sobre les causes de l'escalfament global:
- Les variacions directes de la radiaci?? solar s??n la principal causa de l'escalfament global. Segons la recerca cient??fica, els per??odes de refredament i escalfament han coincidint amb els canvis en les taques solars i/o la radiaci??. No obstant, altres cient??fics han proposat que la retroalimentaci?? dels n??vols i d'altres processos poden augmentar aquest efecte [7]. El tercer Report de Valoraci?? de la IPCC suggereix que les causes volc??niques i solars podrien causar la meitat de les variacions de la temperatura abans de 1950, per?? que l'efecte net de dites variacions naturals ha estat neutral des de llavors. Particularment, el canvi clim??tic causat pels gasos d'efecte hivernacle des de 1750 va ser, segons llurs estimacions, 8 vegades m??s gran que el canvi causat per l'increment de l'activitat solar durant el mateix per??ode. Per als proponents de les teories alternatives aquestes efectes s??n prova de la segona teoria, la teoria de la sortida del per??ode de refredament.
- L'escalfament ??s la conseq????ncia de la sortida d'un per??ode de refredament, la Petita Edat de Gel, i per tant no ??s necess??ria cap altra explicaci??. Durant l'edat mitjana les temperatures van ser molt m??s altes, comparables a les temperatures actuals. A partir del segle XVI el planeta va experimentar un refredament per causes encara avui dia controvertibles que duraria fins al segle XIX.
- L'escalfament es troba dins del rang de variaci?? natural hist??rica i no ??s necess??ria cap altra explicaci?? en particular.
- La tend??ncia d'escalfament no ha estat establerta amb claredat, no se sap quina ??s la responsabilitat dels humans en el proc??s natural d'escalfament global.
[edita] Articles relacionats
[edita] Refer??ncies
5. ^ Lui, J., Curry, J. A., and Martinson, D.G., 2004 "Interpretation of recent Antartic sea ice variability", Geophysical Research Letters
6. ^ Des de 1930, d'acord al United States Historical Climatology Network, "La Xarxa de Climatologia Hist??rica dels Estats Units" les temperatures de les seg??ents ciutats ha disminu??t: McGill, NY; Gurthie, OK; Boulder, CO; Truman, MO; Greenville, SC; Ann Harbor, MI. L'increment de les temperatures de les grans ciutats (Nova York, Los Angeles i Chicago) s'explica per la concentraci?? energ??tica causada per l'augment de la densitat de la poblaci?? i l'??s de l'asfalt que tendeix a conservar la calor.
