Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Esbarzer - Viquip??dia

Esbarzer

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Esbarzer
Fulles d'un esbarzer.
Fulles d'un esbarzer.
Classificaci?? cient??fica
Regne: Plantae
Divisi??: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Fam??lia: Rosaceae
Subfam??lia: Rosoideae
G??nere: Rubus
Subg??nere: Rubus
Esp??cies

Nombroses, per?? principalment, R. ulmifolius i R. caesius

L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera ??s una planta del subg??nere Rubus[1] (tamb?? anomenat Eubatus) dins del g??nere Rubus i la fam??lia de les ros??cies. ??s la planta dominant de la majoria de bardisses.[2] Les esp??cies que trobem a les contrades mediterr??nies del nostre pa??s s??n Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, per?? als Pa??sos Catalans se'n troben catorze esp??cies aut??ctones, [1] tot i que en haver-hi molts h??brids naturals la classificaci?? exacta ??s problem??tica fins i tot per als bot??nics especialistes. Es tracta d'una planta arbustiva perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de fal??. Es un semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles s??n molt variables normalment amb de 3 a 5 fol??ols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb p??ls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i s??n aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els fruits, formen una pluridrupa anomenada m??ra, verda al principi, despr??s vermella i negra quan arriben a madurar, que ??s comestible. El gust tamb?? ??s variable pel que fa a acidesa i dol??or. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues esp??cies aut??ctones del mateix g??nere, que tenen el fruit vermell quan ??s madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.[1]

La decocci?? de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

A banda de la reproducci?? sexual a trav??s de les llavors de les m??res tamb?? s'est??n vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

??s planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetaci?? invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no ??s f??cil eliminar-la amb herbicides, per?? com que ??s una planta molt heli??fila no tolera l'ombra dels arbres, per aix?? sempre es fa als marges dels boscos i camins.

[edita] Esp??cies aut??ctones

Romeguer?? (Rubus caesius)
Romeguer?? (Rubus caesius)

Als Pa??sos Catalans en trobem les seg??ents esp??cies:[1]

  • Rubus caesius - romeguer??[1]
  • Rubus sulcatus
  • Rubus pedatifolius
  • Rubus chaerophyllus
  • Rubus ulmifolius
  • Rubus godronii
  • Rubus candicans
  • Rubus bifrons
  • Rubus discolor
  • Rubus canescens
  • Rubus fuscus
  • Rubus scaber
  • Rubus serpens
  • Rubus hirtus

Totes tenen la distribuci?? limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les ??niques esp??cies comunes s??n R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.[1]

Les dues esp??cies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels seg??ents car??cters:[1]

  • R. ulmifolius t?? les fulles blanquinoses al revers i amb cinc fol??ols mentre que R. caesius les t?? verdes per ambdues cares i amb tres fol??ols.
  • Les flors de R. ulmifolius s??n rosades i les de R. caesius s??n blanques.
  • Les m??res de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i s??n comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust ??cid.

[edita] Llista completa d'esp??cies

Llista d'esp??cies del subg??nere Rubus (sin??nim subg??nere Eubatus), ordenades per seccions:

  • Secc. Allegheniensis
    • Rubus allegheniensis
    • Rubus alumnus
    • Rubus pennus
  • Secc. Arguti
    • Rubus abactus
    • Rubus andrewsianus
    • Rubus argutus
    • Rubus frondosus
    • Rubus orarius
    • Rubus ostryifolius
    • Rubus pensilvanicus
    • Rubus recurvans
  • Secc. Caesii
    • Rubus caesius
  • Secc. Canadenses
    • Rubus canadensis
    • Rubus kennedyanus
  • Secc. Corylifolii
    • Rubus fioniae
    • Rubus tuberculatus
    • Rubus wahlbergii
    • Rubus fabrimontanus
    • Rubus dissimulans
    • Rubus dumetorum
    • Rubus gothicus
    • Rubus camptostachys
    • Rubus adenoleucus
    • Rubus aureolus
    • Rubus babingtonianus
    • Rubus britannicus
    • Rubus conjungens
    • Rubus cyclomorphus
    • Rubus eluxatus
    • Rubus lamprocaulos
    • Rubus mortensenii
    • Rubus nemorosus
    • Rubus seebergensis
  • Secc. Cuneifolii
    • Rubus cuneifolius
  • Secc. Flagellares
    • Rubus arundelanus
    • Rubus biformispinus
    • Rubus deamii
    • Rubus enslenii
    • Rubus flagellaris
  • Secc. Hispidi
    • Rubus hispidus
  • Secc. Rubus (tamb?? coneguda globalment com a Rubus fruticosus)
    • Rubus bifrons
    • Rubus laciniatus
    • Rubus plicatus
    • Rubus nessensis
    • Rubus ulmifolius
    • Rubus adornatus
    • Rubus adspersus
    • Rubus ammobius
    • Rubus arrhenii
    • Rubus atrichantherus
    • Rubus axillaris
    • Rubus bavaricus
    • Rubus bertramii
    • Rubus braeuckeri
    • Rubus bregutiensis
    • Rubus canescens
    • Rubus cardiophyllus
    • Rubus chloocladus
    • Rubus chlorothyrsos
    • Rubus cimbricus
    • Rubus clusii
    • Rubus conothyrsoides
    • Rubus dasyphyllus
    • Rubus divaricatus
    • Rubus drejeri
    • Rubus egregius
    • Rubus foliosus
    • Rubus fuscus
    • Rubus gelertii
    • Rubus glandithyrsos
    • Rubus godronii
    • Rubus grabowskii
    • Rubus gratus
    • Rubus gremlii
    • Rubus hirtus
    • Rubus infestus
    • Rubus insularis
    • Rubus macrophyllus
    • Rubus micans
    • Rubus montanus
    • Rubus mucronulatus
    • Rubus pedemontanus
    • Rubus polyanthemus
    • Rubus praecox
    • Rubus pyramidalis
    • Rubus radula
    • Rubus rhamnifolius
    • Rubus rhombifolius
    • Rubus rosaceus
    • Rubus rudis
    • Rubus schlechtendalii
    • Rubus schleicheri
    • Rubus senticosus
    • Rubus slesvicensis
    • Rubus sprengelii
    • Rubus sulcatus
    • Rubus vestitus
    • Rubus vigorosus
    • Rubus vulgaris
    • Rubus acheruntinus
    • Rubus ahenifolius
    • Rubus alterniflorus
    • Rubus amplificatus
    • Rubus anglocandicans
    • Rubus angustifrons
    • Rubus armeniacus (sin. R. discolor)
    • Rubus bakerianus
    • Rubus bayeri
    • Rubus bloxamianus
    • Rubus bloxamii
    • Rubus bollei
    • Rubus boraeanus
    • Rubus calvatus
    • Rubus caucasicus
    • Rubus chrysoxylon
    • Rubus cissburiensis
    • Rubus colemannii
    • Rubus concolor
    • Rubus cordifolius
    • Rubus cyri
    • Rubus diversus
    • Rubus dumnoniensis
    • Rubus echinatoides
    • Rubus echinatus
    • Rubus errabundus
    • Rubus erythrops
    • Rubus fissus
    • Rubus formidabilis
    • Rubus furvicolor
    • Rubus fuscoater
    • Rubus ieri
    • Rubus georgicus
    • Rubus glanduliger
    • Rubus glandulosus
    • Rubus hartmanii
    • Rubus hylophilus
    • Rubus inermis
    • Rubus lamprophyllus
    • Rubus lespinassei
    • Rubus leucostachys
    • Rubus ergii
    • Rubus eianus
    • Rubus linkianus
    • Rubus miszczenkoi
    • Rubus moschus
    • Rubus mulleri
    • Rubus nitidioides
    • Rubus pedatifolius
    • Rubus piceetorum
    • Rubus promachonicus
    • Rubus rubritinctus
    • Rubus sanctus
    • Rubus scheutzii
    • Rubus separinus
    • Rubus septentrionalis
    • Rubus thyrsiflorus
  • Secc. Setosi
    • Rubus glandicaulis
    • Rubus missouricus
    • Rubus notatus
    • Rubus semisetosus
    • Rubus setosus
    • Rubus stipulatus
    • Rubus vermontanus
  • Secc. Ursini
    • Rubus loganobaccus
    • Rubus ursinus
  • Secc. Verotriviales
    • Rubus lucidus
    • Rubus riograndis
    • Rubus trivialis

[edita] Refer??ncies

  1. ??? 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 BOL??S, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. P??rtic. ISBN 84-7306-400-3
  2. ??? FOLCH, R. Vegetaci?? dels Pa??sos Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 p??gines + mapa. ISBN 84-85256-62-X