Esbarzer
De Viquip??dia
Esbarzer |
||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Fulles d'un esbarzer.
|
||||||||||||||||
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Nombroses, per?? principalment, R. ulmifolius i R. caesius |
||||||||||||||||
L'esbarzer, abatzer, romaguer o romaguera ??s una planta del subg??nere Rubus[1] (tamb?? anomenat Eubatus) dins del g??nere Rubus i la fam??lia de les ros??cies. ??s la planta dominant de la majoria de bardisses.[2] Les esp??cies que trobem a les contrades mediterr??nies del nostre pa??s s??n Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, per?? als Pa??sos Catalans se'n troben catorze esp??cies aut??ctones, [1] tot i que en haver-hi molts h??brids naturals la classificaci?? exacta ??s problem??tica fins i tot per als bot??nics especialistes. Es tracta d'una planta arbustiva perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades, anguloses i amb forts aculis amb forma de fal??. Es un semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles s??n molt variables normalment amb de 3 a 5 fol??ols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb p??ls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i s??n aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els fruits, formen una pluridrupa anomenada m??ra, verda al principi, despr??s vermella i negra quan arriben a madurar, que ??s comestible. El gust tamb?? ??s variable pel que fa a acidesa i dol??or. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues esp??cies aut??ctones del mateix g??nere, que tenen el fruit vermell quan ??s madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.[1]
La decocci?? de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
A banda de la reproducci?? sexual a trav??s de les llavors de les m??res tamb?? s'est??n vegetativament ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
??s planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetaci?? invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no ??s f??cil eliminar-la amb herbicides, per?? com que ??s una planta molt heli??fila no tolera l'ombra dels arbres, per aix?? sempre es fa als marges dels boscos i camins.
[edita] Esp??cies aut??ctones
Als Pa??sos Catalans en trobem les seg??ents esp??cies:[1]
- Rubus caesius - romeguer??[1]
- Rubus sulcatus
- Rubus pedatifolius
- Rubus chaerophyllus
- Rubus ulmifolius
- Rubus godronii
- Rubus candicans
- Rubus bifrons
- Rubus discolor
- Rubus canescens
- Rubus fuscus
- Rubus scaber
- Rubus serpens
- Rubus hirtus
Totes tenen la distribuci?? limitada al Pirineu, excepte R. ulmifolius i R. caesius, que les trobem a tot el territori per sota dels 1600 m. Les ??niques esp??cies comunes s??n R. godronii (com ja hem dit, limitada al Pirineu) i, sobretot, R. ulmifolius.[1]
Les dues esp??cies presents a la terra baixa (R. ulmifolius i R. caesius) es distingeixen pels seg??ents car??cters:[1]
- R. ulmifolius t?? les fulles blanquinoses al revers i amb cinc fol??ols mentre que R. caesius les t?? verdes per ambdues cares i amb tres fol??ols.
- Les flors de R. ulmifolius s??n rosades i les de R. caesius s??n blanques.
- Les m??res de R. ulmifolius tenen nombroses drupes i s??n comestibles, mentre que les de R. caesius en tenen molt poques i de gust ??cid.
[edita] Llista completa d'esp??cies
Llista d'esp??cies del subg??nere Rubus (sin??nim subg??nere Eubatus), ordenades per seccions:
|
|
|
|
[edita] Refer??ncies
- ??? 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 BOL??S, O. et al. Flora manual dels Pa??sos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. P??rtic. ISBN 84-7306-400-3
- ??? FOLCH, R. Vegetaci?? dels Pa??sos Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 p??gines + mapa. ISBN 84-85256-62-X