Eques
De Viquip??dia
Els eques (llat?? aeques) foren una naci?? d???It??lia que habitava l???alta vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis i propers als h??rnics (al est) i sabins (al oest).
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
La seva ciutat principal fou Nersae, lloc no localitzat esmentat per Virgili. Plini el Vell esmenta com a ciutats eques Carseoli, a la vall del Turano, i Cliternia a la vall del Salto, i tamb?? Alba Fucencis que segons Livi fou fundada al seu territori despr??s de la conquesta romana per?? que fou poblada per altra gent. Plini esmenta com a poblets eques els de Comini, Tadiates, Caedici, i Alfaterni per?? diu que el seu temps ja no existien.
Els eques ocupaven el districte darrera de Tibur i Praeneste, ciutats llatines, per?? es van estendre a territori llat?? i van ocupar la ciutat llatina de Bola i altres, encara que van fracassar davant Praeneste per?? si que van arribar al puig Algidus. Livi descriu la conquesta del castell Fucinum, que si be l???atribueix als volscs, segurament fou obra dels eques.
[edita] Origen
Probablement foren de la mateixa soca que els volscs, que serien de l?????tnia dels oscs o ??usons del centre d???It??lia, amb influencies sabines.
[edita] Hist??ria
Durant el regnat de Tarqu?? Prisc a Roma hi va haver una guerra entre eques i Romans en que els primers foren derrotats i sotmesos al menys nominalment. Tarqu?? el Superb va fer un tractat de pau amb els eques.
El 494 aC van envair territori llat??, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs. Els h??rnics es van aliar a Roma. Les lluites van durar molts anys. Del 494 al 450 aC els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes vict??ries. El 463 aC van acampar al puig Algidus i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de Bola, Vitellia, Corbio, Labicum, i Pedum. La vict??ria molt anomenada de Cincinnatus el 458 aC no sembla que supos??s cap canvi radical.
Del 450 aC a la invasi?? dels gals els eques no van aconseguir cap ??xit i de fet van perdre empenta. Foren derrotats pel dictador Postimius Tubertus el 428 aC el que va suposar el comen??ament de la seva decad??ncia. El 415 aC van perdre el puig Algidus. Es possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els samnites. Pel mateix temps van perdre les citats llatines que ocupaven.
Despr??s de les invasions del gals, la for??a dels eques ja fou molt menor, potser per les p??rdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del 386 aC y 385 aC van fracassar i van deixar la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El 304 aC la lluita dels h??rnics els va portar a la guerra que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats foren ocupades pels romans (Livi diu que foren 41 per?? no n???esmenta cap); els eques foren exterminats segons Livi si be cal dir que en els anys seg??ents es torna a tronar als eques lluitant contra Roma en dos campanyes en las que foren derrotats.
[edita] Els eques sota domini rom??
Finalment es van sotmetre a Roma i foren admesos com a ciutadans i foren inclosos a les tribus Aniensis i Terentina, recent creades. Llavors els eques foren anomenats llatins i el seu nom va desapar??ixer excepte pels habitants d???algunes valls mes enll?? del Latium.
En temps del Imperi encara es troba un municipi amb el seu nom (Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum) . Com a col??nia s???esmenta el ager Ecicilanos que es suposa es una deformaci?? de Ager Aequiculanus.
