Equador
De Viquip??dia
Per a altres significats, vegeu ??Equador (desambiguaci??)??. |
|
|||||
Lema nacional: La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo (Espanyol: La Pau i el Benestar, la gl??ria i el triomf) |
|||||
Idiomes oficials | Espanyol | ||||
Capital | Quito 00,15?? S -78,35?? W |
||||
Ciutat m??s gran | Guayaquil | ||||
Govern
President
Vicepresident |
Rep??blica Rafael Correa Lenin Moreno |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
256.370 km?? (80??) 8,8% |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2006 - Cens 2001 - Densitat |
13.547.410 (66??) 12.156.608 47,4 hab/km?? (124??) |
||||
Moneda | d??lar nord-americ??1 (USD ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
diversos (UTC-5 a -6) No (UTC-) |
||||
Independ??ncia - Declarada |
d'Espanya 25 de maig de 1822 |
||||
Himne nacional | Salve, oh Patria! | ||||
Domini internet | .ec | ||||
Codi telef??nic | +593 |
||||
Gentilici | equatori??, equatoriana | ||||
1 Sucre fins al 2000 |
La Rep??blica de l'Equador ??s un estat de l'Am??rica del Sud. Limita a l'oest amb l'oce?? Pac??fic, al nord amb Col??mbia i a l'est i al sud amb el Per??; tamb?? pertanyen a l'Equador les illes Gal??pagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
- Vegeu tamb?? l'article principal sobre Hist??ria de l'Equador
El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys a.C., i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El per??ode prehist??ric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el per??ode paleoindi (fins uns 3.500 anys a.C.), el per??ode formatiu (del 4500 al 300 a.C.), el per??ode de desenvolupament regional (300 a.C. - 800 d.C.) i el per??ode d'integraci?? (800 - 1534). Entre les cultures m??s importants de l'??poca prehist??rica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 a.C.), la cultura Chorrera (900 - 300 a.C.), la cultura de La Tolita (600 a.C. - 400 d.C.) i la cultura Ca??ari (400 -1532), entre altres.
Poc abans de la conquesta inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment amb l'equ??voc nom de "Regne de Quito") o la ca??ari. Pels voltants de 1450, l'inca T??pac Yupanqui comen???? la conquesta del territori equatori??, completada uns 30 anys despr??s. La dominaci?? incaica s'estronc?? amb l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Reial Audi??ncia de Quito, dins del Virregnat del Per??.
El moviment d'independ??ncia s'inici?? ja al final del segle XVIII, amb els escrits d'Eugenio Espejo i altres il??lustrats. El primer grito d'independ??ncia es produ?? el 10 d'agost de 1809 a Quito, per?? no fou fins el 24 de maig de 1822, despr??s de la batalla del Pichincha, quan qued?? establerta la independ??ncia formal de la nova rep??blica. Entre aquest any i 1830 l'Equador qued?? integrat a la Gran Col??mbia. La nova rep??blica independent visqu?? uns primers anys for??a inestables, sota el govern del general Juan Jos?? Flores i els seus successors. Els darrers anys del segle XIX estan dominats per les grans figures antag??niques de Gabriel Garc??a Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.
El segle XX es caracteritza per una certa inestabilitat pol??tica (57 presidents des del 1900) i per guerres peri??diques amb el Per?? (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans ??rees de territori amaz??nic i de l??mits fronterers, segellades amb el tractat de pau de 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econ??mica gr??cies a les primeres grans explotacions petrolieres de la selva amaz??nica. El 1978, despr??s de la dictadura de Guillermo Rodr??guez Lara (El bombita) s'inicia el per??ode democr??tic m??s llarg que ha viscut el pa??s i que dura (si b?? de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.
El final dels anys 1970 i principis de 1980 el pa??s est?? dirigit per pol??tics capa??os i din??mics, com Jaime Rold??s o Osvaldo Hurtado, per?? diversos conflictes i divisions pol??tiques trenquen aquesta tend??ncia. El darrer per??ode est?? marcat per la crisi dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori m??s important del pa??s, i a la dolaritzaci?? de l'economia l'any 2000, que si b?? ha aconseguir deturar la inflaci??, ha abocat una part de la poblaci?? a la pobresa.
[edita] Pol??tica
- Vegeu tamb?? l'article principal sobre Pol??tica de l'Equador
L'Equador es defineix com una rep??blica presidencialista, unit??ria i democr??tica, amb sufragi universal i amb una separaci?? de poders en branques legislativa, executiva i judicial. El sufragi ??s universal, directe, secret i obligatori.
El president de la rep??blica s'escull, juntament amb el vicepresident, per un per??ode de quatre anys i ??s el m??xim representant del poder executiu, promulga les lleis aprovades pel Congr??s Nacional i nomena els ministres. La branca legislativa ??s unicameral i est?? representada pel Congr??s Nacional, que s'escull tamb?? per sufragi universal per un per??ode de quatre anys, normalment en la mateixa convocat??ria d'eleccions que les eleccions presidencials.
[edita] Subdivisi?? administrativa
L'Equador est?? dividit en 22 prov??ncies:
|
[edita] Geografia
L'Equador es divideix normalment en quatre regions, distintives geogr??ficament i culturalment:
- La Costa. La costa del Pac??fic ??s plana amb manglars i de seguida s'aixeca cap a l'est, per formar la serralada dels Andes. Est?? dominada per les conques dels rius Guayas (al sud) i Esmeraldas (al nord). Hi destaca el port de Guayaquil, la ciutat m??s gran del pa??s.
- La Sierra. Al centre del pa??s discorren els Andes, amb notables muntanyes i volcans com el Chimborazo (6.267 m), la m??xima altitud del pa??s, i el Cotopaxi (5.897 m), el volc?? actiu m??s alt del planeta. A la zona de l'Equador els Andes formen dues serralades paral??lels, separades pel carrer?? interand??, on es concentra la majoria de poblaci??. En aquesta regi?? es troba la capital, Quito, als peus del volc?? Pichincha (4.784 m).
- El Oriente. Els estreps orientals dels Andes hi baixen fins a la conca de l'Amazones. Hi predomina la selva tropical, regada per un bon nombre d'afluents de l'Amazones dels quals destaquen el Napo i el Pastaza.
- Les illes Gal??pagos. Arxip??lag situat a uns 1.000 km de la costa, en ple oce?? Pac??fic, fam??s pel seu paper en la teoria de l'evoluci?? de Darwin.
[edita] Emigraci??
Desde la crisi econ??mica de 1999, es considera que m??s de 3 milions d'equatorians (20% del total de la poblaci?? estimada pel 2005) van marxar del pa??s cap a diferents punts del planeta. La majoria es va dirigir cap a els Estats Units, Espanya i It??lia (cap a aquets tres pa??sos en qualitat de m?? d'obra). Tamb?? es va produ??r emigraci?? cap a altres pa??sos com ara Vene??uela (a la d??cada dels 80 i 90), Xile (cap a aquets pa??sos van emigrar sobretot metges i cient??fics), Canad?? (profesionals t??cnics), i minorit??riament i per diverses raons Jap??, B??lgica, M??xic i el Regne Unit. L'emigraci?? ha continuat durant els primers anys del segle XXI. No es coneix amb exactitud la quanitat d'equatorians que han emigrat, per?? es calcula que la xifra s'aproxima als 4 milions.
[edita] Economia
L'Equador t?? nombrosos recursos petroliers i ??rees agr??coles molt riques. At??s que les exportacions s??n productes primaris (petroli, banana, gambes) les fluctuacions en els preus del mercat tenen un impacte considerable en l'economia del pa??s. La ind??stria est?? principalment orientada al mercat intern. La situaci?? econ??mica es va deteriorar, culminant en una servera crisi econ??mica i financera el 1999. Aquesta crisi va ser precipitada per influ??ncies externes, com ho van ser els impactes d'El Ni??o del 1997, la caiguda dels preus del petroli durant els anys 1997-1998, i la inestabilitat global dels mercats emergents el 1998. Tot aquest va causar una caiguda del Producte Intern Brut del 7,3%, una inflaci?? anual del 52,2% i la devaluaci?? de la moneda del 65% el 1999, raons per les quals el pa??s va declarar la cessaci?? dels pagaments del deute extern el any seg??ent.
El 9 de gener, 2000, el president Jamil Mahuad va anunciar la intenci?? del govern d'adoptar el d??lar nord-americ?? com la moneda oficial de l'Equador. Despr??s de la ren??ncia de Mahuad, el nou president Gustavo Naboa va adoptar el d??lar dels Estats Units, i va establir negociacions amb el FMI, iniciant la lenta recuperaci?? del pa??s. Avui, el 50% de la poblaci?? viu en pobresa, per?? la taxa d'inflaci?? s'ha estabilitzat al voltant del 2-4% (l'any 2005 fou de 2,1%). El PIB per c??pita el 2005 era d'uns 4.300 d??lars, considerablement superior al de 2002, que no arribava a 1.400 d??lars.
Actualment la font d'ingressos principal del pa??s ??s l'exportaci?? de petroli, la segona ??s les divises enviades pels emigrants (fet que demostra la import??ncia del fenomen migratori). A continuaci?? es troba l'exportaci?? de pl??tan, de flors i de gamba.
[edita] Demografia
Amb uns 13.500.000 d'habitants despr??s del flux migratori del 1999, en qu?? prop de tres milions d'equatorians van abandonar el pa??s amb diferents destinacions a la recerca de treball, l'Equador presenta una estructura demogr??fica diversa. Els mestissos representen el grup m??s nombr??s i constitueixen una mica m??s del 65% de la poblaci?? actual. Els amerindis, pertanyents a diverses nacionalitats ind??genes, s??n el segon grup m??s nombr??s i representen una quarta part de la naci??, al voltant del 25%. Els blancs, majorit??riament criolls descendents de colons espanyols, com tamb?? immigrants europeus recents, constitueixen el 10% dels equatorians. La resta de la poblaci?? ??s composta per una important minoria mulata i afro-equatoriana, concentrada principalment a la prov??ncia d'Esmeraldas, la vall del Chota (prov??ncia d'Imbabura) i la prov??ncia del Guayas (la ciutat de Guayaquil en especial).
La Confederaci?? de Nacionalitats Ind??genes de l'Equador (CONAIE) reconeix l'exist??ncia de 27 nacionalitats clarament identificades, que han estat tamb?? reconegudes per l'Estat, de forma que aquest els reconeix llurs sistemes d'organitzaci?? pol??tica i econ??mica i els concedeix un cert autogovern en els seus territoris. Les nacionalitats reconegudes s??n:
- Qu??txua de la serra. Es divideixen en diverses comunitats: Cayambi, Ca??ari, Chibuleo, Otavalo, Quitu, Panzaleo, Guaranga, Puruh??, Saraguro, Salasaca, Caranqui i Natabuela; parlen qu??txua.
- Achuar habiten a les prov??ncies de Pastaza y Morona Santiago; la seva llengua ??s l'achuar.
- A'??-Cof??n a Sucumb??os; el seu idioma ??s l'a??ngae.
- Huaorani a les prov??ncies de Pastaza i Orellana, entre el riu Napo i el Curaray; el seu idioma ??s el huao terero.
- Shuar a Pastaza, Morona-Santiago i Zamora-Chinchipe; parlen shuar;
- Siona i Secoya, situats a la prov??ncia de Sucumb??os; el seu idioma ??s el baicoca.
- Z??para a la prov??ncia de Pastaza.
- Qu??txua de l'Amaz??nia, a les prov??ncies de Napo, Pastaza i Sucumb??os; parlen qu??txua.
- Afroequatoriana, a la vall del Chota i la prov??ncia d'Esmeraldas; parlen castell??.
- Chachi-Cayapa a Esmeraldas; el seu idioma ??s el cha'palaa i l'awapit.
- ??pera, tamb?? a la zona d'Esmeraldas.
- Huancavilca a la prov??ncia del Guayas, cant?? de Santa Elena.
- Manta a la prov??ncia de Manab??, als cantons Jipijapa y Montecristi, parlen castell??.
- Ts??chila (o colorados), al voltant de Santo Domingo de Los Colorados.
[edita] Cultura
La cultura de l'Equador es correspon amb la demografia del pa??s i forma una rica mescla d'influ??ncies diverses. La cultura "nacional" ??s clarament mestissa, una mescla d'influ??ncies europees i amer??ndies, amb una important aportaci?? de la cultura afro-equatoriana en algunes prov??ncies (Esmeraldas, Manab??). Juntament amb aquesta cultura m??s "nacional" existeixen nombroses cultures ind??genes que mantenen les seves tardicions.
Entre els artistes equatorians importants del segle XX, destaquen Enrique Tabara (1930), Oswaldo Guayasam??n (1919-1999), Eduardo Kingman (1913-1998), F??lix Arauz (1935), Luis Molinari (1929), Theo Constant?? (1924)), An??bal Villac??s (1927), Manuel Rend??n Seminario (1894), Juan Villafuerte (11945-1977) o Camilo Egas. Pel que fa a la literatura cal destacar Juan Le??n Mera, a finals del segle XIX i sobretot Jorge Icaza, ja al segle XX.
Data | Nom en
catal?? |
Nom local | style="background:#efefef;" | Notes |
---|---|---|---|---|
27 de febrer | Jornada patri??tica | Jornada Patri??tica | Commemora la batalla de Tarqui | |
1 de maig | Dia del treball | D??a del trabajo | ||
24 de maig | Batalla del Pichincha | Batalla del Pichincha | ||
24 de juny | Festa del Sol o de Sant Joan | Inti Raimi | Tradicional festa incaica | |
10 d'agost | Dia de la Independ??ncia | Dia de la Independencia | Commemora el 10 d'agost de 1809 | |
9 d'octubre | Independ??ncia de Guayaquil | Dia de la Independencia de Guayaquil | Commemora el 9 d'octubre de 1820 | |
21 de novembre | Verge del Quinche | Virgen del Quinche | ||
6 de desembre | Festa major de Quito | Fiestas de Quito | Nom??s a Quito. Commemora la fundaci?? de la ciutat | |
25 de desembre | Nadal | Navidad | ||
31 de desembre | Fi d'any | A??o viejo | ??s tradicional cremar el ninot del a??o viejo (any vell) |
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Presidencia de la Rep??blica - Web del govern de l'Equador
- El Comercio - El diari m??s important de Quito.
- El Universo - El diari m??s important de Guayaquil.
- Expreso de Guayaquil - Segon diari de Guayaquil.
- Fundaci?? Charles Darwin - Ecarregada de la conservaci?? a les Gal??pagos.
|
|
---|---|
Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Equador Guyana Paraguai Per?? Surinam | |
Depend??ncies: Illes Malvines | Guaiana Francesa |
Organitzaci?? de Pa??sos Exportadors de Petroli | |
---|---|
Angola | Alg??ria | Ar??bia Saudita | Emirats ??rabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indon??sia | Kuwait | L??bia | Nig??ria | Qatar | Vene??uela | |