Enric Valor i Vives

De Viquipèdia

Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Narrador i gramàtic valencià, va fer un dels més importants treballs de recolecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un dels principals promotors de la estandardització i normativització del català al País Valencià.

[edita] Biografia

Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria del calcer, primer a Elda i després a Mallorca on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates.

És a Alacant on Enric Valor comenta la seua tasca com periodista i escriptor. El 1930, als dèneu anys, entra en la redacció de El Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una ortografia castellanitzada. Valor va publicant un curs d'ortografia, seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint a poc a poc ‘El Tio Cuc' a la normativa actual.

Proclamada la República, i dins de l'eufòria republicana, desenvolupà també la seua faceta com activista polític. Publicà articles al diari ‘'El Luchador sobre la catalanitat d'Alacant. Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina, de carácter nacionalista. Dins d'aquesta agrupació va fer un programa de ràdio a Alacant on el mateix Valor parlava de nacionalisme i de l'Estatut del País Valencià, Estatut que la guerra va truncar. També col·laborà en premsa nacionalista a València: "La República de les Lletres", "El Camí", "El País Valencià".

Arriba al cap i casal poc abans de la guerra i, encetada aquesta, es concentraria en defendre la República. Després de la guerra, hagué de restringir la seua activitat política i es concentrà a l'obra literària. És als principis dels anys 50 a on comença amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles valencianes (1950-1958). A poc a poc, i a mesura que el règim de Franco afluixava una mica, va tornar a l'obra lingüística i vora la dècada dels 60 començà a contactar, més o menys en la clandestinitat amb els nacionalistes valencians més rellevants que havien sobreviscut la guerra, participant en nombroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

D'aquesta tasca es va assabentar el règim de Franco que empresonà Valor per motius polítics del 1966 al 1968. Només eixit de la presó i, en les seues paraules “sense haver après la lliçó”, s'involucrà en la fundació de la primera revista en valencià després de la guerra. Aquesta revista Gorg va durar només tres anys, pels entrebancs de la dictadura. Pocs anys després tornaria amb ‘'Els Quaderns Gorg, on escrivia articles de caire nacionalista, articles que també publicava en paral·lel, juntament amb lliçons de gramàtica, a diaris d'Alacant i València.

Després de la mort de Franco, Enric Valor pugué difondre lliurement les seues idees i obra literària i començà a rebre homenatges, distincions d'agraïment i premis literaris i lingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims, fins i tot es promoguè com a candidat al Premi Nobel de Literatura poc abans de la seua mort a València en el 2000. Hui en dia el seu nom bateja carrers, places, escoles i associacions per tot arreu del País Valencià.

[edita] Obra lingüística

Dins de la seua obra lingüística hem de començar pel seu impuls en l'ús de les normes fabrianes al setmanari El Tio Cuc d'Alacant. Va ser col·laborador a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lèxic del valencià meridional.

Amb Carles Salvador i Sanchis i Guarner, va ser un del grans propulsor de la normativització del català al País Valencià, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com ‘'Curso de lengua valenciana (Gorg, 1961), ‘'Millorem el llenguatge (1971) i ‘'Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), que es pugué publicar en català a l'any 1977 (Tres i Quatre). El 1983 publicà La flexió verbal (Tres i Quatre), posant ordre en l'ampla dialectalització de la conjugació verbal del País Valencià i que és encara un referent per a la normativa actual dels verbs valencians.

A banda de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seua obra literària, en particular les seues rondalles, que repleguen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes.

[edita] Obra literària

La seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes (1950-1958), on recopila i dóna caràcter literari a 36 rondalles populars valencianes. Altres obres d'estil similar són les Narracions de la Foia de Castalla (1953) i Meravelles i picardies (1964-1970).

La seua primera novel·la (que va iniciar entre els anys 40 i 50, però que es va reelaborar fins la seua publicació el 1960) és L'ambició d'Aleix. Potser la seua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, que consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Aquesta trilogia, el Cicle de Cassana, representa una recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939. El 1982 publicà La idea de l'emigrant.

[edita] Obres

[edita] Narracions i contes

• L'experiment de Strolowickz València: El Camí, 1931
• Narracions de la Foia de Castalla Barcelona: Editorial Barcino, 1953
• Narracions intranscendents València: Fernando Torres, 1982
• Narracions perennes València: Gregal Llibres, 1988
• L'esclafamuntanyes València: Tàndem Edicions, 1995
• Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles València: Tàndem Edicions, 1996

[edita] Rondalles

• Rondalles valencianes, vol. I València: Editorial Torre, 1950
• Rondalles gironines i valencianes Barcelona: Editorial Ariel, 1951
• Rondalles valencianes, vol. II València: Editorial Torre, 1951
• Rondalles valencianes, vol. III València: Editorial Torre, 1958
• Meravelles i picardies, vol. I València: Editorial L'Estel, 1964
• Meravelles i picardies, vol. II València: Editorial L'Estel, 1970
• Obra literària completa, vol. I València: Editorial Gorg, 1975
• Obra literària completa, vol. II València: Editorial Gorg, 1976
• Rondalles valencianes, 8 vol. València: Edicions de la Federació d'Entitats Culturals - Edicions del Bullent, 1984-1988
• Rondalles valencianes, 8 vol. València: Tàndem Edicions, 1992-1993 (adaptació per a infants de Rosa Serrano)
• Història d'un mig pollastre[1] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)
• La rabosa i el corb[2] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz)
• Comencilda, Secundina i Acabilda[3] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Anna Seguí)
• La mare dels peixos[4] València: Edicions del Bullent, 2007 (àlbum il·lustrat per Dani Cruz)

[edita] Novel·les

• L'ambició d'Aleix València: Tàndem Edicions, 1957 (1a ed. València: Successor de Vives Mora, 1960)
• Sense la terra promesa València: Tàndem Edicions, 1993. (1a ed., València: Editorial Prometeo, 1980)
• La idea de l'emigrant València: Tàndem Edicions, 1983 (1a ed., València: Fernando Torres, 1982)
• Temps de batuda València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed., València: Fernando Torres, 1983)
• La ambición de Aleix Barcelona: Plaza & Janés, 1987
• Enllà de l'horitzó València: Tàndem Edicions, 1993 (1a ed. 1991)

[edita] Gramàtica i lexicografia

• Curso de lengua valenciana València: Editorial Gorg, 1966
• Millorem el llenguatge València: Editorial Tres i Quatre, 1999 (1a ed., 2 vol., València: Gorg, 1971)
• Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano València: Gorg, 1973
• Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià València: Editorial Tres i Quatre, 1997 (1a ed. 1977)
• La flexió verbal València: Editorial Tres i Quatre, 1992 (1a ed. 1983)
• Temes de correcció lingüística València: Editorial Tres i Quatre, 1984 (1a ed. 1983)
• Vocabulari fonamental Barcelona: Editorial Plaza & Janés, 1988
• Vocabulari escolar de la llengua València: Carena Editors, 1989
• Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, en col·laboració amb Rosa Serrano, València: Tàndem Edicions, 1993

[edita] Altres

• Paraula de la terra. Escrits seleccionats València: Universitat de València, 1998

[edita] Premis i Honors

• Premi Sanchis Guarner, de la Diputació Provincial de València, 1983
• Premi de les Lletres Valencianes de l'Ajuntament de València, 1985
• Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1986
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural de Barcelona, 1987
• Membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1987)
• Doctor honoris causa per la Universitat de València, 1993
• Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1993
• Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet, de València, 1996
• Premi Cavanilles de l'Institut Valencià d'Excursionisme i Natura, 1997
• Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, 1998
• Doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, 1999
• Doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant, 1999
• Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, 1999