Els Segadors

De Viquipèdia

Els Segadors és l'actual himne oficial i nacional de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.

La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1899. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.

Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya.^[1] L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.4 estableix: " L'himne de Catalunya és «Els segadors»".

El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l'any 1994.

[edita] Història

Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l'any 1618, inicialment per causes religioses, encara que també s'hi barregen qüestions polítiques i econòmiques, Felip IV d'Àustria, rei d'Espanya, hi participa en defensa de l'emperador germànic de la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II.

Però les guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruïna la tresoreria reial. És llavors quan es pretén que Catalunya aporti també homes i diners a la guerra. Això origina un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veu forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l'atac francès. Les actuacions del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s'inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.

De la Guerra dels Segadors, s'ha conservat la música del que després s'ha convertit en l'Himne nacional de Catalunya i símbol de la identitat catalana. Els dos textos més difosos han estat l'històric, publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i, en la primera edició musical, per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes, i l'actual d'Emili Guanyavents, el més polític i reivindicatiu, guanyador d'un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Amb l'adaptació d'Emili Guanyavents, la lletra original dels Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment.

Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l'himne nacional català, potser els més difosos i coneguts són el de Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l'harmonització coral de Josep Viader. Darrerament se n'ha fet una versió per a cor i orquestra simfònica, obra d'Antoni Ros Marbà. Fins i tot hi ha una versió en música màkina de l'himne.