Eleccions al Parlament de Catalunya
De Viquipèdia
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciudadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.
Les eleccions es celebren cada quatre anys, llevat que siguin convocades anticipadament pel President de la Generalitat. Amb la convocatoria, es dissol el Parlament i el govern, tot i que es manté una representació dels diputats i el govern resta "en funcions", fins que es torna a constituir un nou govern. Amb el resultat de les eleccions, es constitueix el Parlament i els diputats elegeixen entre ells qui serà el President de la Generalitat. El cap de llista que compta amb més suport dels diferents grups, és el candidat a la investidura.
Una vegada nomenat i investit el President, aquest forma govern o consell executiu.
Taula de continguts |
[edita] Las primeres eleccions de 1932
A l'abril de 1931 s'havia re-instaurat la república a Espanya i, a Catalunya, es va constituir una Generalitat provisional presidida per Francesc Macià, amb l'objectiu de redactar un estatut que definís el marc i els instruments d'autogovern de Catalunya que s'havia acordat al pacte de Sant Sebastià.
Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932, en que aparexia el Parlament de Catalunya com a organ de representació, es celebraren les primeres eleccions al parlament catalá el 20 de novembre de 1932, en el marc de la Segona República Espanyola.
En aquelles eleccions només podien votar els homes de més de 25 anys [1] , amb nacionalitat espanyola, i residència a Catalunya, i escollien a un total de 85 diputats representants de cinc circumscripcions electorals.
Varen ser les primeres i les últimes d'aquell període degut a l'inici de la Guerra Civil espanyola, en 1936, i la posterior abolició de les institucions catalanes d'autogovern, el 4 d'abril de 1938, per part del règim franquista.
[edita] Les eleccions des de 1980
En 1979, recuperada la democràcia a Espanya, s'aprovà un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les seves institucions d'autogovern.
Així, en 1980 es varen celebrar les segones eleccions al Parlament de Catalunya de la història, primeres del període democràtic actual. Per al Parlament actual se elegeixen 135 diputats amb un sistema de llistes tancades de partits polítics. L'assignació d'escons es realitza segons la llei d'Hont. Una vegada constituit el Parlament, el President de la cambra, propossa al candidat amb més suport (nombre de parlamentaris que -previsiblement- li votarien a favor) que faci el discurs d'investidura a President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat. En aquest acte presenta la seva proposta de govern, és votat pels diputats i, si obté majoria suficient, és nomenat President. La seva primera funció i responsabilitat és formar govern.
A les eleccions celebrades des de 1980 han obtingut representació parlamentaria els següents partits polítics:
- Convergència i Unió
- Partit dels Socialistes de Catalunya
- Partit Popular de Catalunya
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Iniciativa per Catalunya Verds. Com a federació de partits d'esquerra, s'ha presentat amb diferents configuracions:
- Partido Socialista de Andalucía, 2 diputats al 1980.
- Centristes de Catalunya-UCD, 18 diputats al 1980.
- Centro Democrático y Social, 3 diputats al 1988.
- Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb representació en 1980 i 1984, va ser l'embrió de la federació Iniciativa per Catalunya i d'Esquerra Unida i Alternativa que es presentarien a les eleccions de 1988.
- Ciutadans - Partit de la Ciutadania
[edita] Historial de les eleccions
[edita] Gràfics d'evolució
Notes sobre el gràfic:
- Amb la intenció de poder analitzar l'evolució de la corrent política de les esquerres catalanistes, s'ha unificat sota l'epígraf d'ICV els resultats del PSUC al 1980 i 1984 i de les diferents composicions i socis de la federació Iniciativa per Catalunya des de 1988.
- D'igual forma, els resultats d'Alianza Popular del 1980, 1984 i 1992 estàn recollides juntes amb el Partido Popular (PP).
- Sota l'epígraf "Altres" estan els partits que només han tingut reresentació en unes eleccions i no permet el seu anàlisi evolutiu. Es tracta de:
[edita] Particularitats de la política catalana
Respecte a les eleccions a altres comuniats espanyoles, els votants catalans presenten característiques distintives
- la polarització de partits no és sols entre dreta-esquerra sinó que intervé el nacionalisme (com passa a Euskadi i altres zones però no al centre d'Espanya)
- els electors poden canviar sensiblement el vot segons es tracti d'eleccions al parlament català, les corts generals, les municipals o les europees, mentre que a altres indrets no hi ha tanta oscil·lació
- hi ha una major varietat de partits amb representació parlamentària
[edita] Notes
- ↑ Els primeres comicis en que les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.
[edita] Enllaços externs
- Web del Parlament de Catalunya
- Totes les dades de les eleccions al Parlament de Catalunya des de 1980
|
|
||
|---|---|---|
| Evolució històrica | Diputació del General · Generalitat · Generalitat republicana |  |
| Institucions | Parlament de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya · Govern de Catalunya · Consell de Garanties Estatutàries · Síndic de Greuges · Sindicatura de Comptes · Consell de l'Audiovisual de Catalunya | |
| Governs de Catalunya | 1931-1932 · 1932-1933 · 1934-1939 · 1977-1980 · 1980-1984 · 1984-1988 · 1988-1992 · 1992-1995 · 1995-1999 · 1999-2003 · 2003-2006 · 2006-2010 | |
| Conselleries | Agricultura, Alimentació i Acció Rural · Cultura · Economia i Finances · Educació · Governació · Interior · Justícia · Medi Ambient i Habitatge · Política Territorial i Obres Públiques · Conseller Primer · Salut · Treball · Conseller de la Vicepresidència | |
| Eleccions al Parlament de Catalunya | 1932 · 1980 · 1984 · 1988 · 1992 · 1995 · 1999 · 2003 · 2006 | |
