Elat

De Viquip??dia

Elat ??s la ciutat m??s meridional del districte del Sud i d'Israel. Situada a la costa del golf d'??caba, a la mar Roja, ??s adjacent a Taba (Egipte) i a ??caba (Jord??nia).

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Hist??ria antiga 1.2 Hist??ria contempor??nia 2 Clima i turisme 3 Ciutats agermanades

[edita] Hist??ria

[edita] Hist??ria antiga

Els primers assentaments hist??rics es trobaven, pel millor abastiment d'aigua, a la zona m??s meridional d'on actualment hi ha la ciutat jordana d'??caba. A la B??blia, a m??s d'Elat es menciona tamb?? Ession-Gu??ber (Deuteronomi 2,8).

Habitada ja al segle X a.C., Elat va ser, segons l'Antic Testament, utilitzada com a port pel rei Salom??, pels romans i pels bizantins. La finalitat principal de la instal??laci?? portu??ria era el transport de coure, extret de les mines properes de Timna.

L'any 1116 d.C., la ciutat va ser conquerida pels croats; per?? el 1167, Salad?? la reconquer??, i Elat va anar perdent paulatinament import??ncia.

[edita] Hist??ria contempor??nia

El 1949 Elat fou refundada pels israelians i es declar?? "ciutat a desenvolupar" per promocionar-ne el creixement. El port r??pidament adquir?? gran import??nica estrat??gica i comercial. Despr??s de la Guerra araboisraeliana de 1948, Egipte, violant la legislaci?? internacional, barr?? el pas pel canal de Suez als vaixells israelians i a totes les naus que duguessin mercaderies a Israel. El 1952 s'acord?? ampliar el port per guanyar capacitat per a grans vaixells petroliers, perqu?? sense el port d'Elat, els israelians haurien hagut de creuar el Mediterrani, rodejar l'??frica i passar pel cap de Bona Esperan??a per a poder exportar porductes a l'est d'??frica i al Sud-est asi??tic i per a poder importar petroli. Nom??s despr??s de la campanya militar del Sina?? emmarcada de la Guerra de Suez, el port va poder entrar en funcionament el 1956.

M??s endavant, Egipte bloquej?? l'estret de Tiran, situat m??s al sud, impedint que els vaixells procedents d'Elat poguessin sortir del port. Aquest fet fou citat pels israelians com a un dels casus belli de la Guerra dels Sis Dies.

Elat esdevingu?? zona franca el 1985. Elat t?? un aeroport per a vols nacionals (codi local: ETH; codi internacional: LLET). Els vols internacionals arriben a l'Aeroport Internacional d'Ovda, situat a uns 40-50 km al nord-est de la ciutat.

Un dels problemes m??s importants de l'Elat modern ??s l'abastiment d'aigua i la seva situaci?? a??llada geogr??ficament. A la regi?? no hi ha recursos h??drics naturals, i l'aigua potable s'obt?? mitjan??ant la dessalinitzaci?? i llargues canalitzacions de la plana de l'Arab??. A causa del desert que envolta la ciutat, la ciutat m??s propera es troba molt allunyada; la dist??ncia entre Beerxeba i Elat ??s de 250 km (per comparar, la llargada nord-sud d'Israel ??s de nom??s 420 km) i entre totes dues ciutats nom??s hi ha assentaments rurals tamb?? molt a??llats.

[edita] Clima i turisme

El clima d'Elat ??s molt sec i c??lid, degut a la seva proximitat al N??gueb, al Sina?? i als deserts d'Ar??bia i del S??hara. Les temperatures a l'estiu sovint superen els 40??C i a l'hivern els 25??C, xifres for??a altes fins i tot per al c??lid Israel. La temperatura relativament fresca (22-25??C) de la mar Roja fa que les aig??es siguin h??bitat de nombroses esp??cies marines tropicals i la bellesa ex??tica que envolta la ciutat atreu cada anys nombrosos turistes; de fet, Elat ??s el centre tur??stic m??s visitat d'Israel.

Elat t?? diversos atractius tur??stics: l'Observatori Submar?? del Corall, la reserva de corall, l'Observatori What's Up i el submarinisme. La ciutat tamb?? t?? molta vida nocturna alimentada pels nombrosos turistes que arriben d'arreu.

[edita] Ciutats agermanades

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Elat

• Antibes (Fran??a)
• Arica (Xile)
• Durban (Sud-??frica)
• Kamen (Alemanya)
• Kampen (Pa??sos Baixos)
• Los Angeles (Calif??rnia, EUA)
• Smolian (Bulg??ria)
• Sopron (Hongria)