Elat

De Viquipèdia

אילת (he) / **إيلات** (ar)
Elat /
Localització


Districte • Subdistricte	Sud Beerxeba
Superfície	80 km²
Altitud	0 m
Població (2004) • Densitat	44.500 hab. 556,25 hab/km²
Coordenades	29° 33′ 40″ N 34° 57′ 06″ ECoordenades: 29° 33′ 40″ N 34° 57′ 06″ E
Tipus de municipi	Ciutat
Web	http://www.eilat.muni.il

Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud i d'Israel. Situada a la costa del golf d'Àcaba, a la mar Roja, és adjacent a Taba (Egipte) i a Àcaba (Jordània).

Taula de continguts

1 Història
- 1.1 Història antiga
- 1.2 Història contemporània
2 Clima i turisme
3 Ciutats agermanades

[edita] Història

[edita] Història antiga

Els primers assentaments històrics es trobaven, pel millor abastiment d'aigua, a la zona més meridional d'on actualment hi ha la ciutat jordana d'Àcaba. A la Bíblia, a més d'Elat es menciona també Ession-Guèber (Deuteronomi 2,8).

Habitada ja al segle X a.C., Elat va ser, segons l'Antic Testament, utilitzada com a port pel rei Salomó, pels romans i pels bizantins. La finalitat principal de la instal·lació portuària era el transport de coure, extret de les mines properes de Timna.

L'any 1116 d.C., la ciutat va ser conquerida pels croats; però el 1167, Saladí la reconquerí, i Elat va anar perdent paulatinament importància.

[edita] Història contemporània

Hotel Sheraton amb el desert de fons.

Hotels davant la platja de la mar Morta.

El 1949 Elat fou refundada pels israelians i es declarà "ciutat a desenvolupar" per promocionar-ne el creixement. El port ràpidament adquirí gran importànica estratègica i comercial. Després de la Guerra araboisraeliana de 1948, Egipte, violant la legislació internacional, barrà el pas pel canal de Suez als vaixells israelians i a totes les naus que duguessin mercaderies a Israel. El 1952 s'acordà ampliar el port per guanyar capacitat per a grans vaixells petroliers, perquè sense el port d'Elat, els israelians haurien hagut de creuar el Mediterrani, rodejar l'Àfrica i passar pel cap de Bona Esperança per a poder exportar porductes a l'est d'Àfrica i al Sud-est asiàtic i per a poder importar petroli. Només després de la campanya militar del Sinaí emmarcada de la Guerra de Suez, el port va poder entrar en funcionament el 1956.

Més endavant, Egipte bloquejà l'estret de Tiran, situat més al sud, impedint que els vaixells procedents d'Elat poguessin sortir del port. Aquest fet fou citat pels israelians com a un dels casus belli de la Guerra dels Sis Dies.

Elat esdevingué zona franca el 1985. Elat té un aeroport per a vols nacionals (codi local: ETH; codi internacional: LLET). Els vols internacionals arriben a l'Aeroport Internacional d'Ovda, situat a uns 40-50 km al nord-est de la ciutat.

Un dels problemes més importants de l'Elat modern és l'abastiment d'aigua i la seva situació aïllada geogràficament. A la regió no hi ha recursos hídrics naturals, i l'aigua potable s'obté mitjançant la dessalinització i llargues canalitzacions de la plana de l'Arabà. A causa del desert que envolta la ciutat, la ciutat més propera es troba molt allunyada; la distància entre Beerxeba i Elat és de 250 km (per comparar, la llargada nord-sud d'Israel és de només 420 km) i entre totes dues ciutats només hi ha assentaments rurals també molt aïllats.

[edita] Clima i turisme

Hotel Caesar Resort d'Elat.

El clima d'Elat és molt sec i càlid, degut a la seva proximitat al Nègueb, al Sinaí i als deserts d'Aràbia i del Sàhara. Les temperatures a l'estiu sovint superen els 40ºC i a l'hivern els 25ºC, xifres força altes fins i tot per al càlid Israel. La temperatura relativament fresca (22-25ºC) de la mar Roja fa que les aigües siguin hàbitat de nombroses espècies marines tropicals i la bellesa exòtica que envolta la ciutat atreu cada anys nombrosos turistes; de fet, Elat és el centre turístic més visitat d'Israel.

Elat té diversos atractius turístics: l'Observatori Submarí del Corall, la reserva de corall, l'Observatori What's Up i el submarinisme. La ciutat també té molta vida nocturna alimentada pels nombrosos turistes que arriben d'arreu.