El Quixot

De Viquip??dia

Portada de la quarta edici?? del Quixot.

L'enginy??s cavaller Don Quixot de la Mancha (ortografia i t??tol original -1605-, El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha) ??s l'obra m??s exitosa de Miguel de Cervantes i un dels llibres m??s tradu??t de la literatura universal despr??s de la B??blia. ??s una novel??la escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegu?? una segona part ap??crifa escrita per Alonso Fern??ndez de Avellaneda.

Advertiment: A continuaci??, pot haver-hi informaci?? detallada sobre l'argument. M??s informaci??.

Taula de continguts

1 Estructura, g??nesi, contingut, estil i fonts
2 An??lisi
3 Argument
- 3.1 Primera part
4 Versi?? ap??crifa d'Avellaneda
5 Relaci?? amb Catalunya
6 Refer??ncies
7 Enlla??os externs

[edita] Estructura, g??nesi, contingut, estil i fonts

La novel??la consta de dos parts: La primera, El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, fou publicada el 1605; la segona, El ingenioso caballero Don Quixote de La Mancha, el 1615 (t??tol original: Segunda parte del ingenioso cauallero Don Quixote de la Mancha).

La primera part es va imprimir a Madrid, a casa de Juan de la Cuesta, a final del1604. Va eixir a la venda el gener del 1605 amb for??a errates, a causa de la celeritat que imposava el contracte d'edici??. Esta edici?? es va reimprimir en el mateix any i en el mateix taller, de manera que hi ha en realitat dos edicions de 1605 lleugerament distintes. Se sospita, tanmateix, que va haver-hi una novel??la m??s curta, que seria una de les futures Novelas Ejemplares. Va ser divulgada o impresa amb el t??tol El ingenioso hidalgo de La Mancha. Esta publicaci?? s'ha perdut, ja que autors com Francisco L??pez de ??beda o Lope de Vega, entre altres testimonis, al??ludixen a la fama d'esta pe??a. Tal volta circulava manuscrita i, fins i tot, podria ser una primera part de 1604. Tamb?? el toled?? Ibrahim Taybil??, de nom cristi?? Juan P??rez i l'escriptor morisc m??s conegut entre els establits a Tun??sia despr??s de l'expulsi?? general de 1609-1612, narr?? en una visita el 1604 a una llibreria en Alcal?? on va adquirir les Ep??stolas familiares i el Relox de Pr??ncipes d'Antonio de Guevara i la Historia imperial y ces??rea de Pedro Mex??a. En eixe mateix passatge es burla dels llibres de cavalleries de moda i cita com a obra coneguda el Don Quixot. Aix?? va permetre Jaime Oliver As??n d'afegir una dada a favor de la possible exist??ncia d'una discutida edici?? anterior a la de 1605.

La inspiraci?? de Cervantes per a compondre esta obra va vindre, segons pareix, de l'anomenat Entrem??s de los romances, que era de data anterior (encara que a???? ??s discutit). El seu argument ridiculitza un llaurador que embogix creient-se heroi de roman??os. El llaurador va abandonar la seua muller i es va llan??ar als camins, com va fer Don Quixot. Este entrem??s t?? una doble lectura: tamb?? ??s una cr??tica a Lope de Vega; qui, despr??s d'haver escrit nombrosos roman??os autobiogr??fics en els quals contava els seus amors, abandon?? la seua muller i marx?? a l'Armada Invencible. ??s conegut l'inter??s de Cervantes pel Romancero i el seu ressentiment per haver sigut expulsat dels teatres per l'??xit m??s gran de Lope de Vega, aix?? com el seu car??cter de gran entremesista. Per tot aix??, podria ser una hip??tesi versemblant.

La primera part, en la qual s'allargava la pr??via ??novel??la exemplar??, es va repartir en quatre volums. Va assolir un ??xit formidable i va ser tradu??da a totes les lleng??es cultes d'Europa. Tanmateix, no va suposar un gran benefici econ??mic per a l'autor a causa de les edicions pirates. Cervantes nom??s va reservar privilegi d'impressi?? per al Regne de Castella, causa per la qual els regnes ve??ns van imprimir Don Quixots m??s barats que despr??s vendrien a Castella. D'altra banda, les cr??tiques de car??cter neoaristot??lic vers la nova f??rumula teatral assajada per Lope de Vegada i el fet que s'inspirava en un entrem??s en qual se li atacava, supos?? atraure l'esqu??rria dels lopistes i del mateix Lope; qui, fins llavors, havia sigut amic de Cervantes. Aix?? va motivar que, el 1614, isquera una segona part de l'obra amb el nom d'Alonso Fern??ndez de Avellaneda. En el pr??leg s'of??n greument Cervantes acusant-lo d'envej??s, en resposta al greuge infligit a Lope. No hi ha not??cies de qui era este Alonso Fern??ndez de Avellaneda. L'important cervantista Mart?? de Riquer sospita que va ser un altre personatge real agreujat per la publicaci?? de la primera part, que apareix com a personatge fictici en l'obra, Gin??s de Pasamonte. La novel??la no ??s dolenta i ??s possible, fins i tot, que s'inspirara en la continuaci?? que estava elaborant Cervantes. Aix?? i tot, no ??s comparable a la que es va imprimir poc despr??s. Cervantes jugaria amb el fet que el protagonista en la seua obra s'assabenta que hi havia un suplantador.

[edita] An??lisi

El primer llibre consta de 51 cap??tols i el segon de 69. Els cap??tols s??n d'entre 4-7 p??gines, cosa que en facilita la lectura.

La novel??la ha atret milers de lectors per la seva fantasia, el carisma dels personatges (que han esdevingut arquetipus literaris) i sobretot pels m??ltiples nivells de lectura.

Hi ha jocs narratius entre la realitat i la ficci?? basats en tres eixos: el suposat manuscrit ??rab que d??na peu a la hist??ria, la confusi?? del cavaller entre el que veu i el que passa realment i el di??leg entre els personatges i el propi llibre, ja que a la segona part es refereixen a ells mateixos com a protagonistes de la primera o b?? es burlen d'Avellaneda i el seu llibre.

Il??lustraci?? de Gustave Dor?? per al Quixot

La t??cnica narrativa ??s realista i barreja diferents g??neres: a la par??dia de les novel??les de cavalleries l'autor hi afegeix contes, di??legs teatrals, descripcions, reflexions filos??fiques, ref??rencies a coneguts... A la seva ??poca va ser rebut com un llibre d'humor per aquest fet, per?? successives relectures han trascendit aquests l??mits, sobretot a partir del Romanticisme.

A mesura que avan??a la novel??la, la parella protagonista s'influencia progressivament; Don Quixot es contagia del sentit com?? i de la manera de parlar, plena de refranys, del seu amic i Sanxo Pan??a apr??n a valorar l'idealisme i l'afany de canviar el m??n del seu amo i ja no ho considera una simple bogeria.

El llibre va tenir un ??xit immediat i internacional, inspirant Flaubert, Borges o Laurence Sterne entre d'altres. El dia de la mort de Cervantes, que coincideix per desfasaments de calendaris amb el de Shakespeare, ha estat designat com a Dia Mundial del Llibre, el 23 d'abril, diada de Sant Jordi.

[edita] Argument

El llibre narra les aventures de l'hidalgo Don Quixot i el seu escuder, Sanxo Pan??a, per terres de Castella. S'obre amb una de les frases m??s famoses de la hist??ria, en el seu original espanyol: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...". (A un poblet de la Mancha, que del seu nom no vull recordar-me, vivia, no fa gaire temps, un d'aquells hidalgos de llan??a arreconada, darga antiga, ross?? magre i llebre corredor.)

Quixot ??s un vell esprimatxat, esgrogue??t i llargarut. Munta sobre un magre Rossinant, que ??s una cavall de baixa qualitat. Per casc duu un bac?? de llaut?? que feien servir els barbers. Un personatge en veure'l diu que t?? una trista figura. Aix??, el mateix Quixot, sense cap mena de vergonya, es fa nomenar com a pseud??nim, "Cavaller de la Trista Figura", ja que ell ha llegit que tot cavaller n'ha de tenir un.

El protagonista, embogit per la lectura de nombroses novel??les de cavalleries de l'??poca, es fa nomenar ell tamb?? cavaller.

Per armar-se cavaller Don Quixot entra en un hostal que confon amb un castell, pren dues prostitutes com a donzelles, el porquerol pel trompeter que anuncia la seva arribada i l???hostaler sorneguer com el governador del castell. La cerim??nia ??s una burla, per?? Don Quixot ??s armat cavaller i marxa satisfet.

Aleshores surt a la recerca d'aventures per oferir-les a la seva princesa Dolsinea, figura que segons ell tot cavaller aventurer ha de tenir. Cont??nuament transforma la realitat: el seu encegament li fa veure castells on hi ha hostals, grans ex??rcits on hi ha un ramat de bens i una princesa on hi ha una pagesa. Fins que ??s ven??ut a les platges de Barcelona i per ordre d'un cavaller, preocupat pel seu llastim??s estat, li ordena que se'n torni a casa, on mor un cop ha recobrat el seny.

[edita] Primera part

Comen??a amb un pr??leg en el qual es burla de l'erudici?? pedantesca i amb uns poemes c??mics, a mode de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, qui no va trobar ning?? que volguera lloar una obra tan extravagant com esta, com sabem per una carta de Lope de Vega. En efecte, es tracta de, com diu el capell??, una ??escritura desatada?? lliure de normatives que mescla lo "l??ric, ??pic, tr??gic, c??mic" i on es fiquen entremig del desenrotllament hist??ries de diversos g??neres, com ara les de Gris??stomo i la pastora Marcela, la novel??la El curioso impertinente, la hist??ria del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'Edat d'Or, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder Sancho Panza (la segona part narra la tercera i darrera eixida).

La novel??la comen??a descrivint un tal Alonso Quijano, ...... pobre, que embogix llegint llibres de cavalleries i es creu un cavaller medieval. Decidix armar-se com un tal en un hostal, que ell veu com un castell. Li passen tota class de c??miques aventures en les quals el personatge principal, impulsat en el fons per la bondat i l'idealisme, busca de "desfacer entuertos" i ajudar els desafavorits i desventurats. Perseguix un amor plat??nic per una tal Dulcinea del Toboso.

[edita] Versi?? ap??crifa d'Avellaneda

Entre les dues dates aparegu?? una segona part ap??crifa escrita per Avellaneda. L'identitat real ha estat subjecte de v??ries teories, per?? no hi ha un consens entre els acad??mics. Al pr??leg d'aquesta versi?? ap??crifa, l'autor insulta gratu??tament Cervantes, ofensa a la qual Cervantes respon a la segona part del seu llibre, on diu que per tal que no li tornin a plagiar l'obra, far?? que aquesta vegada Don Quixot mori al llit, sense que aix?? se'n pugui fer una continuaci??.

La segona part de Cervantes ??s considerada per molts cr??tics molt superior a la primera. Amb un major aprofundiment en la caracteritzaci?? dels personatges, per les discussions que s'hi donen, sobretot entre Quixot i Sanxo, i per les reflexions filos??fiques que hi ha sobre varis temes.

[edita] Relaci?? amb Catalunya

[edita] Refer??ncies dins el llibre

Quan el moss??n va a fer neteja dels llibres de cavalleries que havien embogit Don Quixot, despr??s de topar-se amb molts llibres castellans de cavalleries com Amad??s de Gaula, es topa amb el llibre catal?? Tirant lo Blanc, de qui diu:

Puc dir-vos amb veritat, senyor compare, que per son estil ??s aquest el millor llibre del m??n

L'??nica ciutat que Don Quixot visita durant tota la novel??la ??s Barcelona, del cap??tol LVI fins al LXI. Abans d'arribar-hi topa amb un tal Roc Guinard, que sens dubte es refereix al fam??s bandoler Perot de Rocaguinarda. Aquest diu:

No estigueu tan capficat, bon home, que no caigu??reu en les mans d'algun despiadat Ossiris, mes en les d'En Roc Guinard, les quals jamai han maltractat aquells de qui no ha degut ell prendre venja.

Alguns estudiosos han fet notar que en Perot de Rocaguinarda era l'enemic n??mero 1 de la reialesa, i que per tant ??s grotesc pretendre que Cervantes sigui un noble (formant part de l'aristocr??cia), tal com sost?? l'historiografia oficial.

Quan ja marxa de Barcelona Don Quixot diu:

archivo de la cortes??a, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza ??nica

[edita] Traduccions del castell??

El mallorqu?? Jaume Pujol dugu?? a terme una traducci?? in??dita al catal?? d'aquesta novel??la entre 1835 i 1850. Eduard T??maro va traduir la primera part del Quixot al catal?? (Barcelona, Impremta de Crist??fol Mir??, 1882). La primera traducci?? impresa gaireb?? ??ntegra del segle XIX fou la realitzada el 1891 pel catedr??tic Antoni Bulbena i Tussell amb el t??tol L'enginy??s cavaller Don Quixot de La Mancha; fou reimpresa el 1930 i el 2005. El sacerdot mallorqu?? Ildefons Rullan el tradu?? al dialecte mallorqu?? (L'enginy??s hidalgo Don Quixote de la Mancha, Felanitx, Imprempta d'en Bartom??u R??us, 1905-1906). Octavi Viader, el 1936 en f??u tamb?? una traducci?? i Joaquim Civera i Sorman?? en va fer una altra a Barcelona (Editorial Tarraco, 1969)

Tanmateix, la ??nica traducci?? total, que inclou ??dhuc alguns poemes que els anteriors traductors havien deixat en castell??, ??s la de l'advocat mallorqu?? i gran cervantista Josep Maria Casasayas, que hi dedic?? quaranta-vuit anys durant els quals la va reescriure vint vegades. En va imprimir nom??s vuit exemplars que regal?? a cadascun dels seus n??ts, at??s que cap editorial va voler imprimir-la per al gran p??blic. Aquesta traducci?? combina els diferents dialectes catalans i posseeix una ??mplia i erudita anotaci??.

Una de les col??leccions m??s importants d'edicions del Quixot que existeixen al m??n ??s la de la Secci?? Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que es basa en la col??lecci?? Bonsoms enriquida despr??s per Joan Givanel.

[edita] Cr??tica

Partida de naixement de Carvantes

Segons l'historiador Jordi Bilbeny i altres intel??lectuals, el Quixot forma part del conjunt de llibres censurats per la inquisici??^[1]. Obligat a ??sser reescrit en llengua castellana. Segons ell, el procediment emprat fou el del desdoblament, tal com va passar amb Crist??for Colom. Aix??, tot i que l'autor original fos un subdit de Val??ncia, aparegu?? un nou Cervantes castell??, qui va morir amb tres llibres i els fills del qual foren analfabets. Altres fets dubtosos s??n la partida de naixement, on es pot llegir Carvantes i es veu com la paraula Miguel hi ??s escrit al costat, possiblement posteriorment.