Egipte

De Viquip??dia

???????????????? ?????? ????????????????
(Jumhuriyat Misr al-Arabiyah)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Silenci i paci??ncia, llibertat, socialisme, unitat
Idiomes oficials	??rab
Capital	El Caire 30?? 2' N, 31?? 13' E
Ciutat m??s gran	El Caire
Govern President Primer Ministre	Rep??blica Hosni Mubarak Dr Ahmed Nazif
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	1.001.449 km?? (29??) 0,6%
Poblaci??  - Estimaci?? 2006  - Cens 1996  - Densitat	78.887.007 (15??) 59.312.914 74 hab/km?? (93??)
Moneda	Lliura eg??pcia (EGP)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) EEST (UTC+3)
Independ??ncia  - Data	del Regne Unit 28 de febrer del 1922
Himne nacional	Bilady, bilady, bilady
Domini internet	.eg
Codi telef??nic	+{{{codi_trucada}}}
Gentilici	Egipci, eg??pcia

Egipte (en egipci antic: Kemet, en copte: K??mi, en ??rab: ?????? ??? Mi???, en ??rab egipci: M?????r), oficialment la Rep??blica ??rab d'Egipte, ??s un Estat de l'??frica nord-oriental. Amb una extensi?? d'1.020.000 km², inclou la pen??nsula del Sina?? (considerada part de l'??sia sud-occidental), mentre que la majoria del pa??s se situa al nord d'??frica. Limita amb L??bia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterr??nia al nord.

Egipte ??s l'Estat m??s poblat del continent afric??. La gran majoria de la poblaci?? viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km2) i del canal de Suez. Hi ha extenses ??rees del territori que s??n part del desert del S??hara i que molt sovint estan deshabitades. La capital ??s El Caire, gran metr??poli de m??s de quinze milions habitants, i la segueixen en import??ncia Alexandria, amb m??s de tres milions i mig, i Gizeh, dins l'aglomeraci?? urbana cairota, amb m??s de dos milions; Shubra al-Khaymah (tamb?? dins l'aglomeraci?? d'El Caire) i Port Sa??d passen del mig mili?? d'habitants.

El pa??s ??s fam??s per la seva antiga civilitzaci?? i per alguns dels seus impressionants monuments, com ara les pir??mides, el temple de Karnak o la Vall dels Reis. A hores d'ara, Egipte ??s ??mpliament considerat el principal focus pol??tic i cultural del m??n ??rab.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Geografia f??sica 3 Pol??tica i govern 3.1 Estructura pol??tica 3.2 Divisi?? administrativa 4 Economia 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia 5.2 Lleng??es 6 Cultura i oci 6.1 Renaixement 6.2 Les belles arts 7 Hist??ria 8 Vegeu tamb?? 9 Refer??ncies 10 Enlla??os externs

[edita] Etimologia

km.t (Egipte) en jerogl??fic

Un dels noms del pa??s, en egipci antic ??s Kemet (k???t), que significa "terra negra" (de kem, "negre"), i fa refer??ncia als dip??sits f??rtils negres de les inundacions peri??diques del riu Nil, i en oposici?? a la paraula deshret (d?????t), que significa "terra vermella", en refer??ncia al desert. El nom va passar al copte?????ltima evoluci?? de la llengua eg??pcia??? com a k??mi o k??m??, i al grec com a ?????????? (Kh??m??a).

Mi???r ??s la transliteraci?? del nom ??rab i modern del pa??s, que en ??rab egipci ??s Ma???r. Aquesta paraula, d'origen semita del mateix arrel que la paraula hebrea ?????????????????? (Mitzr??yim), que literalment vol dir "dos estrets", una refer??ncia a la separaci?? din??stica antiga de l'alt i el baix Egipte.^[1] La paraula originalment presentava la connotaci?? de "metr??poli" o "civilitzaci??", i tamb?? significa "pa??s" o "terra de la frontera".

El nom catal?? d'"Egipte" prov?? del llat?? Aegyptus que es deriva al seu torn del grec antic ???????????????? (A??gyptos). El terme es deriva de l'egipci tard??: Hikuptah, nom de Memfis, una corrupci?? de l'egipci primer Hat-ka-Ptah, que significa "terra del ka [alma] de Ptah" el nom del temple del d??u Ptah localitzat a Memfis. El nom en grec i els adjectius corresponents aig??pti, aig??ptios, van passar al copte com a gyptios, kyptios i del copte a l'??rab com a qub????? que es transform?? en qub???, i precisament d'aquest mot prov?? la paraula catalana "copte".

Estrab?? va formular una etimologia folkl??rica en qu?? el grec Aigyptos havia evolucionat com a nom compost del A????????????? ????????????? (Aegaeon upti??s) que vol dir "per sota de l'Ageu".

[edita] Geografia f??sica

Egipte ??s un Estat de l'??frica septentrional amb una extensi?? d'aproximadament 1 mili?? de quil??metres quadrats. ??s situat al nord-est del continent afric??, tot i que inclou la pen??nsula asi??tica del Sina??. Limita al nord amb la mar Mediterr??nia, al nord-est amb Israel, a l'est amb la mar Roja, al sud amb Sudan i a l'oest amb L??bia. La major part del territori ??s des??rtic; nom??s la franja f??rtil al llarg del riu Nil, el delta del Nil i altres oasis dispersos s??n habitables.

El Nil ??s l'element m??s important de la topografia d'Egipte, i divideix el territori en dues parts en creuar-lo de nord a sud amb una extensi?? de 1.200 km. Les franges o petites valls a les ribes del Nil s??n molt f??rtils i fecundes en comparaci?? amb el desert que les envolten.^[2] Fisiogr??ficament s'hi distingeixen quatre regions:

• el desert de L??bia o desert L??bic a l'oest del Nil, un altipl??, l'altitud del qual augmenta de la costa mediterr??nia cap al sud, i dividit per la depressi?? de Qattara;
• el desert Ar??bic a l'est del Nil, format per una serralada costanera paral??lela a la mar Roja amb la qual limita a l'est, formada de materials cristal??lins i metam??rfics;
• la vall del Nil, i
• la pen??nsula del Sina??, un horst de forma triagular que uneix els continents asi??tic i afric??, on es troba el punt m??s alt d'Egipte, el Katrina amb 2637 m.

Atesa la situaci?? geogr??fica i les caracter??stiques fisiogr??fiques del territori, el clima d'Egipte ??s predominantment ??rid, llevat de la costa nord, que gaudeix d'un clima de tipus mediterrani sec. La precipitaci?? anual ??s molt baixa i no supera els 250 mm.^[3] Les temperatures di??rnes varien considerablement; de la mateixa manera hi ha una gran variaci?? estacional, tot i que nom??s s'hi distingeixen dos estacions: l'hivern i l'estiu. Les tempestes de sorra s??n molt comunes, i s'hi coneixen com a khamsins, que en ??rab vol dir "cinquantes", ja que hom diu que n'hi ha, de tempestes de sorra, cinquanta dies de l'any.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Estructura pol??tica

La Rep??blica ??rab d'Egipte ??s governada actualment d'acord amb la constituci?? de 1971, aprovada per refer??ndum l'11 de setembre. Segons la constituci?? Egipte ??s Estat democr??tic i socialista, en qu?? l'islam ??s la religi?? de l'Estat i l'??rab la llengua nacional. El govern est?? dividit en tres branques:

• l'autoritat executiva ??s ostentada pel president de la rep??blica, el cap d'Estat. El president, des del 2005, ??s elegit per vot popular per un per??ode de sis anys, i pot ser reelegit indefinidament. El president designa un o m??s vicepresidents, el primer ministre i els altres ministres. El president ??s el comandant suprem de les forces armades.
• l'autoritat legislativa resideix en l'Assemblea del Poble, integrada per membres electes???la gran majoria???i membres designats pel president. L'Assemblea ha de tenir un nombre espec??fic de dones. Els membres electes hi s??n elegits segons un m??tode complex de representaci?? proporcional per un per??ode de cinc anys. El president no t?? la facultat per a dissoldre el Parlament si no n'aconsegueix l'aprovaci?? del poble per mitj?? d'un refer??ndum. Des de 1980, hi ha una Assemblea Consultiva, com a cambra alta, que pot proposar esmenes constitucionals i aconsella el president. A prop de dos-ter??os dels seus membres s??n elegits per vot popular, per un per??ode de sis anys, mentre que la resta s??n designats pel president.
• l'autoritat judicial recau sobre una judicatura independent.

Tot i que constitucionalment Egipte ??s un sistema multipartidista i semi-presidencial, en qu?? el poder executiu es divideix en funcions per al president i per al primer ministre, en la pr??ctica, el president t?? gaireb?? tota l'autoritat executiva. El president ha estat elegit en eleccions en qu?? nom??s hi ha un candidat, per m??s de 50 anys; el 2005 es van realitzar les primeres eleccions presidencials hist??riques en qu?? van participar m??s candidats, despr??s de l'aprovaci?? de noves lleis per tal de "consolidar m??s llibertats i la democr??cia".^[4] Tanmateix, la nova llei cont?? restriccions diverses i estrictes que van prevenir que possibles candidats molt populars com ara Ayman Nour hi participessin, assegurant aix?? la reelecci?? de Mubarak,^[5] acompanyada de acusacions de frau i viol??ncia.^[6]

El 19 de mar??, 2007 el parlament va aprovar trenta-quatre esmenes constitucionals que prohibeixen que els partits fessin ??s de la religi?? com a fonament per a les activitats pol??tiques i permeten l'aprovaci?? de noves lleis antiterroristes que reemplacen la legislaci?? d'emerg??ncia vigent des de 1981. A m??s, donen al president l'autoritat per a dissoldre el parlament.^[7] Els membres de l'oposici?? no hi van votar, i s'esperava un boicot en el refer??ndum com a protesta per les suposades violacions a les pr??ctiques democr??tiques. Nom??s el 27% dels votants registrats van participar en el refer??ndum. El 27 de maig, el govern va anunciar que el 75,9% dels que van participar en el refer??ndum van aprovar les esmenes constitucionals.

[edita] Divisi?? administrativa

Egipte es divideix en 26 governacions (en ??rab: muhafazat, sing. muhafazah).

Governaci?? Capital Alexandria Alexandria Aswan Aswan Asyut Asyut Al Buhayra Damanhur Beni Suef Beni Suef El Caire El Caire Al Daqahliyah Mansura Governaci?? de Damiata Damiata El Faium Faium Al Gharbiya Tanta Gizeh Gizeh Ismailia Ismailia Kafr el-Shaykh Kafr el-Shaykh

Governaci?? Capital Matruh Mersa Matruh Al Minya Al Minya Al Minufiya Shibin el-Kom la Vall Nova Kharga Sina?? del Nord Arish Port Sa??d Port Sa??d Al Qalyubiyaha Banha Qina Qena Mar Roja Hurghada Al Sharqiya Zagazig Sawhag Sawhag Sina?? del Sud el-Tor Suez Suez

[edita] Economia

L'economia d'Egipte dep??n principalment de l'agricultura, les exportacions del petroli i el turisme. Hi ha m??s de tres milions d'egipcis treballant a l'estranger, principalment a l'Ar??bia Saudita, el Golf P??rsic i Europa. Als Estats Units tamb?? hi ha una poblaci?? significativa d'immigrants egipcis. La construcci?? de l'Alta Presa d'Assuan el 1971 i el Llac Nasser han alterat l'agricultura i l'ecologia del riu Nil i d'Egipte. Una poblaci?? en creixement r??pid, sumats a la limitada i escassa terra arable i depend??ncia en el Nil continuen afectant negativament l'economia.

El govern ha treballat per a preparar l'economia per al nou mil??leni mitjan??ant reformes econ??miques i grans inversions en comunicacions i infraestructures. Egipte ha rebut des de 1979 ajuda econ??mica externa dels Estats Units (2.200 milions de d??lars/any). Els seus principals beneficis provenen del turisme i del tr??nsit mar??tim del Canal de Suez.

Les condicions econ??miques han comen??at a millorar considerablement despr??s d'un per??ode d'estancament des de l'adopci?? de pol??tiques m??s liberals per part del govern, tamb?? de l'increment dels beneficis i del mercat de valors. En el seu informe anual, l'FMI ha classificat Egipte com un dels pa??sos del m??n que emprenen m??s reformes econ??miques. Alguns dels principals punts de les reformes econ??miques inclouen una rebaixa radical de duanes, una nova llei d'impostos en vigor des de 2005 que redueix els impostos sobre les empreses d'un 40% a un 20%, que han comportat un augment del 100% en els beneficis dels impostos el 2006.

La Inversi?? estrangera directa a Egipte ha augmentat considerablement en els ??ltims anys a causa de les mesures de liberalitzaci?? portades a terme pel ministre d'inversions Mahmoud Mohieddin, sobrepassant els 6.000 milions de d??lars el 2006. Egipte sobrepassar?? Sud-??frica com a el m??xim receptor d'Inversi?? Estrangera Directa el 2007 a ??frica.

Un dels principals problemes de l'economia eg??pcia ??s la davallada de la riquesa de la poblaci?? mitjana, ja que els preus dels b??ns b??sics continuen pujant mentre el poder adquisitiu de la poblaci?? mitjana es perd. S'est?? millorant la infraestructura ferrovi??ria mitjan??ant inversions del govern (3.000 milions de d??lars), amb de la promesa del govern egipci despr??s de l'accident ferroviari del 2006, que va costar la vida a m??s de 100 persones.

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

Egipte ??s el pa??s m??s popul??s de l'Orient Mitj?? i el segon m??s popul??s del continent afric??, amb una poblaci?? estimada de 78 milions de persones. Gaireb?? la meitat de la poblaci?? es concentra a les vores del Nil???en especial el Caire i Alexandria??? o a la regi?? del delta del Nil i a prop del canal de Suez. Aproximadament el 90% de la poblaci?? ??s musulmana, i el 10% professen el cristianisme, en especial el cristianisme copte.^[8]

Els egipcis s??n el grup ??tnic m??s gran del pa??s, el 94% de la poblaci?? total.^[8] Les minories ??tniques s??n les tribus ??rabs bedu??nes que viuen als deserts orientals i a la pen??nsula del Sina??, els siwis, de parla berber, i les comunitats antigues n??bies. Tamb?? hi viuen comunitats tribals dels beja, concentrades al cant?? sud-est del pa??s, i alguns clans doms, que viuen al delta del Nil i a Faiyum els quals estan sent assimilats progressivament en incrementar-se la urbanitzaci??. L'antiga comunitat jueva, molt nombrosa en temps antics, ha desaparegut; nom??s n'hi ha uns pocs. Algunes ru??nes hist??riques i arqueol??giques jueves es troben a Alexandria, el Caire i altres ciutats.

[edita] Lleng??es

La llengua oficial d'Egipte ??s l'??rab, tot i que se'n parlen diversos dialectes, els quals poden diferir molt de la llengua original liter??ria. La llengua ??rab est??ndard (al-fusha, ??rab "clar") s'ensenya a les escoles i ??s la lingua franca del m??n ??rab. Per contra, els dialectes modernes (coneguts com a al-ammiyahh, ??rab "com??") tot i que difereixen entre si, es coneixen com a llengua ??rab eg??pcia col??loquial. Hom distingeix tres dialectes:

• el dialecte dels bedu??ns del desert oriental i de la pen??nsula del Sina??;
• el dialecte dels bedu??ns del desert occidental
• el dialecte de l'Alt Egipte
• el dialecte d'el Caire

El dialecte d'el Caire ??s prominent, i ja que la ciutat ??s el centre de la ind??stria cinematogr??fica del m??n ??rab, aquest dialecte ??s ent??s per tot els parlants de l'??rab.^[2]

[edita] Cultura i oci

La cultura eg??pcia t?? m??s de cinc mil anys de hist??ria escrita. L'Antic Egipte va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures d'Europa, de l'Orient Mitj?? i d'??frica. Despr??s de l'era fara??nica, tanmateix, Egipte va ser influenciat per l'hel??lenisme, el cristianisme i la cultura musulmana. En l'actualitat, molts aspectes de la cultura antiga d'Egipte coexisteixen i interactuen amb altres elements posteriors, aix?? com la influencia de la cultura occidental. La capital d'Egipte, el Caire, ??s la ciutat m??s gran d'??frica, i per molts mil??lennis ha estat un centre d'aprenentatge, cultura i comer??.

[edita] Renaixement

Les obres de l'erudit del segle XIX, Rifa'a et-Tahtawi van donar llum al Renaixement egipci i van marcar la transici?? de l'Egipte medieval a l'Egipte modern. Les seves obre van renovar l'inter??s en l'Antic Egipte i van exposar la societat eg??pcia als principis de la Il??lustraci??. Tahtawi va cofundar, amb el reformador de l'educaci?? Ali Mubarak, una escola nadiua d'egiptologia inspirant-se en els erudits medievals egipcis com ara Suyuti i Maqrizi, els quals havien estudiat la hist??ria i la llengua de l'??poca Antiga. El Renaixement egipci va continuar fins el segle XX a trav??s de les obres de Muhammad Abduh, Ahmed Lufti el-Sayed, Tawfiq el-Hakim, Louis Awad, Qasim Amin, Salama Moussa, Taha Hussein i Mahmoud Mokhtar. Van formar un cam?? liberal per que Egipte express??s el seu comprom??s amb la llibertat individual, el secularisme i la fe en la ci??ncia per fer progr??s.^[9]

[edita] Les belles arts

Els egipcis van ser una de les primeres grans civilitzacions a codificar elements de disseny en l'art i en l'arqutiectura. Les pintures murals, al sevei dels faraons, van seguir un codi r??gid de regles i significats visuals. La civilitzaci?? eg??pcia ??s reconeguda per les seves pir??mides colossals i tombes. Alguns exemples s??n les Pir??mides de Djoser dissenyades per l'arquitecte i enginyer Imhotep, l'Esfinx, i el temple d'Abu Simbel. L'art modern i contemporani d'Egipte ??s divers, des de l'arquitectura ver??ncula de Hassan Fathy i Ramses Wissa Wassef a les famoses escultures de mahmoud Mokhtar i la iconografia copta d'Issac Fanous.

El Teatre d'??pera d'el Caire ??s el centre d'arts esc??niques m??s important d'Egipte. A m??s, el Caire ??s el centre de la ind??stria cinematogr??fica, televisiva i musical no nom??s del pa??s sin?? tot el mon ??rab, amb m??s de 30 canals de sat??l??lit i m??s cent pel??l??cules produ??des a l'any. El festival de cine anual d'el Caire ??s un dels onze festivals de classe mundial, segons la Federaci?? Internacional dels Productors de Cine.^[10]

La literatura constitueix un element important en la vida d'Egipte. Els novel??listes i poetes egipcis van ser un dels primers a experimentar amb els estils moderns de la literatura ??rab, i les formes que van desenvolupar han estat imitades per tot l'Orient Mitj??. La primera novel??la eg??pcia moderna, Zaynab per Muhammad Husayn Haykal va ser publicada el 1913 en el dialecte ??rab egipci. El novel??lista egipci Naguib Mahfouz va ser el primer escriptor en llengua ??rab a guanyar el Premi Nobel en Literatura. Hi ha escriptores eg??pcies,com ara Nawal El Saadawi, conegudes pel seu activisme feminista. La poesia vernacular ??s, potser el g??nere literari m??s popular entre els egipcis amb les representacions de les obres d'Ahmed Fouad Negm, Salah Jaheen i Abdel Rahman el-Abnudi.

La m??sica eg??cpia ??s una combinaci?? rica d'elements nadius, mediterranis, africans i occidentals. En l'Antiguitat, els egipcis tocaven apres i flautes aix?? com dos instruments aut??ctons: el ney i el lla??t egipci o oud. La m??sica contempor??nia eg??pcia inclou les obres creatives d'Abdu-l Hamuli, Almaz i Mahmud Osman, que van influenciar altres m??sics prominents com ara Sayed Darwish, Umm Kulthum, Mohammed Abdel i Abdel Halim Hafez.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria d'Egipte

Hi ha evid??ncia de pres??ncia humana a la vall del Nil des del Paleol??tic com ara artefactes i petroglifs a les vores del Nil i als oasis del desert. El 10.000 aC, una cultura de ca??adors-recol??lectors i pescadors reempla??aren una cultura anterior que molia grans. Els canvis clim??tics o l'exc??s en l'??s de les ??rees pastorals dessecaren les ??rees verds formant el S??hara. Les tribus antigues comen??aren a emigrar al riu Nil on desenvoluparen una economia agr??cola i una societat m??s centralitzada.^[11]

Al voltant del 6000 aC, ja havien aparegut a la vall del Nil l'agricultura organitzada i la construcci?? d'edificis de gran magnitud. Durant el Neol??tic, diverses cultures predin??stiques s'hi desenvoluparen de manera independent a l'Alt i Baix Egipte. La cultura badariana i els successors de Naqada s??n considerats els precursors de la civilitzaci?? din??stica eg??pcia. Tot i que s'havien format altres comunitats al nord que coexistien amb les comunitats de l'Alt Egipte, romangueren culturalment separats, per?? units per mitj?? del comer??. L'evid??ncia m??s antiga dels jerogl??fics egipcis aparegu?? durant el per??ode predin??stic a Naqada, a prop del 3200 aC.^[12]

tAwy ('Dues Terres') en jerogl??fic

Es form?? un regne unificat a prop del 3150 aC pel rei Menes, inaugurant una s??rie de dinasties eg??pcies que governaren Egipte per tres mil??lennis. A partir de llavors, els egipcis es referien al seu pa??s unificat com a tawy, que vol dir "dues terres" i despr??s com a kemet, la "terra negra" en refer??ncia al dip??sits de terra f??rtil negra del riu Nil. La cultura eg??pcia flor?? durant aquest per??ode, ??nica en la seva religi??, l'art, la llengua i els seus costums. Les primeres dues dinasties de l'Egipte unificat prepararen el per??ode del Regne Antic, c. 2700 al 2200 aC, conegut per les seves pir??mides, sobretot la pir??mide de Djoser de la tercera dinastia i les pir??mides de Gaza de la quarta dinastia.

El Primer Per??ode Intermedi d'Egipte comen???? en un temps d'agitaci?? pol??tica. Les abundants inundacions del Nil i l'estabilitzaci?? del govern, tanmateix, permeteren la propseritat del pa??s durant el Regne Mitj?? c. 2040 aC en qu?? destac?? el regnat del fara?? Amenemhet III. Un segon per??ode de desuni??, conegut com el Segon Per??ode Intermedi, fou herald de la primera dinastia estrangera, del poble semita dels hiskses. Els invasors hikses prengueren la major part del Baix Egipte a prop del 1650 aC i fundaren una nova capital a Avaris. Foren fets fora per una for??a de l'Alt Egipte encap??alada per Amosis I que fund?? la 18a dinastia i mogu?? la capital de Memfis a Tebes.

El Nou Regne (c.1550???1070 aC) comen???? amb la 18a dinastia la qual protagonitz?? l'Egipte com a pot??ncia i que estengu?? l'imperi fins a Jebel Barkal a N??bia i inclo??a diverses regions del Llevant a l'est. Aquest per??ode ??s fam??s pels faraons Hatshepsut, Thutmosis III, Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, Tutankamon i Rams??s II. Les primeres expressions monoteistes sorgiren en aquest per??ode en l'atenisme. Els contactes freq??ents amb altres nacions portaren noves idees al Nou Regne. El pa??s fou enva??t posteriorment pels libis, nubis i assiris, per?? els egipcis els feren fora i prengueren de bell nou el control del seu pa??s.

La 30a dinastia fou l'??ltima dinastia nadiua a governar durant el per??ode fara??nic; Egipte caigu?? en mans dels perses el 343 aC, amb la derrota de l'??ltim fara?? nadiu, Nectanebo II. Despr??s Egipte pass?? a mans dels grecs i despr??s dels romans. Aix?? comen???? un per??ode de dominaci?? estrangera de m??s de dos mil anys.

Abans que Egipte es convert??s en part de l'Imperi Bizant??, el cristianisme hi havia estat portat per Sant Marc l'evangelista, el primer segle dC. El regne de Diocleci?? marc?? la transici?? de l'Imperi Rom?? a l'Imperi Bizant?? a Egipte, acompanyat d'un gran nombre de cristians egipcis. El Nou Testament ja havia estat tradu??t a l'egipci. Despr??s del Concili de Calced??nia el 451 dC, s'establ?? fermament l'Esgl??sia Copta Eg??pcia.^[13]

Els bizantins pogueren reprendre el control despr??s d'una breu invasi?? persa al comen??ament del segle VII, per?? el 639 fou enva??da pels ??rabs musulmans, que hi portaren l'islam sunni. En aquest per??ode els egipcis comen??aren a combinar llur nova fe amb llurs creences i pr??ctiques nadiues que havien sobreviscut a trav??s del cristianisme copte, i aix?? sorgiren les ordres del sufisme que han sobreviscut fins ara.^[14] Els governadors musulmans, anomenats pel califat isl??mic controlaren Egipte durant els sis segles seg??ents, incloent-hi un per??ode en qu?? fou seu del califat sota els fatimites. Amb la fi de la dinastia ai??bida els mamelucs, una casta militar turca-circassiana, prengu?? el control del pa??s el segle XIII. Continuaren governant fins la conquesta d'Egipte pels turcs otomans el 1517.

La breu invasi?? francesa d'Egipte, encap??alada per Napole?? Bonapart el 1798 tingu?? un impacte social important en el pa??s i la seva cultura. Els egipcis foren exposats als principis de la Revoluci?? Francesa i tingueren l'oportunitat de practicar una certa autonomia.^[15] Despr??s de l'evacuaci?? de les tropes franceses esclat?? una s??rie de guerres civils entre els turcs otomans, els mamelucs i els mercenaris albanesos, a la fi de les quals l'alban??s Mehmet Al?? prengu?? el control d'Egipte. El 1085 fou designat com el virrei otom??. Dirig?? una campanya de modernitzaci?? i d'obres p??bliques que inclo??a diversos projectes d'irrigaci??, reformes agr??ries i la industrialitzaci??, que el seu successor Isma'il Pasha continu?? i estengu??.

El 1866, es fund?? l'Assemblea de Delegats com a instituci?? de consell per al govern. Els membres de l'Assemblea foren electes de totes les regions d'Egipte i tingu?? una influ??ncia significativa en les decisions governamentals.^[16] Despr??s de la construcci?? del Canal de Suez el 1869, Egipte es convert?? en un centre mundial de comer?? i transportaci??. No obstant, el pa??s s'endeut?? severament amb les pot??ncies europees. Com a resultat, el Regne Unit prengu?? el control del govern d'Egipte el 1882 per a protegir els seus interessos financers, especialment dels interessos en el Canal de Suez.

Poc despr??s de la intervenci?? pol??tica, el Regne Unit envi?? tropes a Alexandria i a la zona del canal prenent avantatge de la debilitat militar d'Egipte. Amb la derrota de l'ex??rcit egipci en la Batalla de Tel el-Kebir, les tropes brit??niques arribaren a El Caire i destitu??ren el govern nacionalista i les forces armades eg??cpies. T??cnicament, Egipte continu?? com a prov??ncia otomana fins el 1914, any en qu?? el Regne Unit formalment declar?? un protectorat sobre Egipte i destitu?? l'??ltim khedive Abbas Hilmi II. El seu oncle, Hussein Kamal fou designat com a sult??.^[17]

Entre 1882 i 1906 es comen???? a formar un moviment nacionalista per la independ??ncia. L'incident de Dinshaway motiv?? els egipcis a prendre accions m??s directes en contra de l'ocupaci?? brit??nica. Es fundaren els primers partits pol??tics. Despr??s de la Primera Guerra Mundial, Saad Zaghlul i el Partit Wafd dirigiren el moviment nacionalista egipci i aconseguiren la majoria de l'Assemblea Legislativa local. Quan els brit??nics exiliaren Zaghlul i els seus associats el 8 de mar??, 1919, el pa??s s'aixec?? en la seva primera revoluci?? moderna. El Regne Unit declar?? la independ??ncia unilateral d'Egipte el 22 de febrer, 1922.^[18]

El nou govern egipci escrigu?? i promulg?? una nova constituci?? el 1923 basada en el sistema parlamentari de representaci??. Saad Zaghlul fou electe com a primer ministre d'Egipte el 1924. El 1936 es sign?? el Tractat Angloegipci de 1936. La inestabilitat del govern, causada pels romanents del control brit??nic i la influ??ncia del rei obriren pas a un cop d'Estat que destitu?? la monarquia i dissolgu?? el parlament, esdeveniment conegut com la revoluci?? eg??pcia de 1952. Els militars en el Moviment dels Oficials Lliures, for??aren el rei Faruq a abdicar a favor del seu fill Fuad II d'Egipte. El 18 de juny, 1953, es declar?? la Rep??blica d'Egipte, i el general Naguib, que seria titllat de dictador i eliminat del poder pel consell de la revoluci??. Nasser prengu?? el poder com a president i declar?? la independ??ncia plena d'Egipte del Regne Unit el 18 de juny, 1956. La nacionalitzaci?? del canal de Suez que emprengu?? el 26 de juny, 1956 provoc?? una crisi pol??tica per?? hi permet?? la llibertat de navegaci?? excepte per a Israel que consideraren el gran enemic d'Egipte i que s'havia constitu??t com a Estat independent el 1948. El 1958 l'Egipte, i a inst??ncies dels sirians, es fusion?? amb S??ria per formar la Rep??blica ??rab Unida, presidida pel mateix Nasser i capdavantera del panarabisme.^[19] No obstant, S??ria se'n separ?? el 1961. El 1964 es promulg?? una nova constituci?? que nacionalitz?? el 90% de les empreses i cre?? un partit ??nic, la Uni?? Socialista ??rab.

Despr??s de derrota en la Guerra dels Sis Dies en qu?? Israel havia enva??t i ocupat el Sina?? Nasser present?? la seva ren??ncia, que l'Assemblea l'oblig?? a retirar. Tres anys despr??s, Nasser mor?? i fou succe??t per Anwar Sadat. Sadat canvi?? la pol??tica exterior, anteriorment aliat a la Uni?? Sovi??tica, i s'aprop?? als Estats Units i expuls?? els consellers sovi??tics el 1972. Inici?? una pol??tica de reforma econ??mica coneguda com la Infitah, i alhora prengu?? accions dr??stiques en contra de l'oposici?? religiosa i secular.

El 1973 Egipte amb S??ria iniciaren la Guerra del Yom Kippur, un atac sorpresa en contra de les forces israelianes que ocupaven la pen??nsula del Sina?? i les Alts del Golan des de la Guerra dels Sis Dies. Tots dos, els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica hi intervingueren i aconseguiren un cessament al foc. Tot i que no fou un ??xit militar, la majoria dels historiadors afirmen que la Guerra del Yom Kippur fou una vict??ria pol??tica per a Sadat que el permet?? recuperar el Sina?? despr??s a canvi de signar la pau amb Israel el 1979, despr??s d'una visita hist??rica. Aquesta iniciativa de Sadat provoc?? una gran controv??rsia en el m??n ??rab, per la qual Egipte fou expulsat de la Lliga ??rab, tot i que tenia el suport de la gran majoria dels ciutadans egipcis.^[20] Sadat fou assassinat per un soldat fonamentalista religi??s a El Caire el 1981. Fou succe??t per Hosni Mubarak. Des de 1991, Mubarak ha empr??s diverses accions ambicioses de reforma econ??mica per tal de reduir el sector p??blic i expandir el sector privat; tanmateix, no hi ha hagut un proc??s paral??lel de reforma pol??tica.

[edita] Vegeu tamb??

• Antic Egipte
• Hist??ria de l'antic Egipte (3000 aC - 332 aC)
• Egipte (mitologia)

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Egipte

• Hist??ria d'Egipte

Estats de l'??frica
	??frica del Nord : Alg??ria ?? Egipte ?? L??bia ?? Marroc ?? Maurit??nia ?? Sudan ?? Tun??sia ?? Depend??ncies: A??ores ?? Can??ries ?? Ceuta ?? Melilla ?? Madeira ?? S??hara Occidental
	??frica Occidental : Ben??n ?? Burkina Faso ?? Camerun ?? Cap Verd ?? Costa d'Ivori ?? Gabon ?? G??mbia ?? Ghana ?? Guinea ?? Guinea Bissau ?? Guinea Equatorial ?? Lib??ria ?? Mali ?? N??ger ?? Nig??ria ?? Rep??blica del Congo ?? S??o Tom?? i Pr??ncipe ?? Senegal ?? Sierra Leone ?? Togo
	??frica Central : Burundi ?? Rep??blica Centreafricana ?? Rep??blica Democr??tica del Congo ?? Rwanda ?? Txad
	??frica Oriental : Djibouti ?? Eritrea ?? Eti??pia ?? Kenya ?? Seychelles ?? Som??lia ?? Tanz??nia ?? Uganda ?? Depend??ncies: Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic
	??frica Austral : Angola ?? Botswana ?? Comores ?? Lesotho ?? Madagascar ?? Malawi ?? Maurici ?? Mo??ambic ?? Nam??bia ?? Sud-??frica ?? Swazil??ndia ?? Z??mbia ?? Zimbabwe ??Depend??ncies: Mayotte ?? Reuni?? ?? Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes s??n merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transici??, poden incloure's en una regi?? o en una altra atenent a criteris diferents.

Lliga ??rab
Alg??ria | Ar??bia Saudita | Bahrain | Comores | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Iemen | Iraq | Jord??nia | Kuwait | L??ban | L??bia | Marroc | Maurit??nia | Oman | Palestina | Qatar | S??ria | Som??lia | Sudan | Tun??sia

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

[[ht:Ejip]