Efes
De Viquipèdia
Efes (grec Ephesos, llatí Ephesus) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba. Tenia un port que es deia Panormos.
Taula de continguts |
[edita] El nom de la ciutat
Esteve Bizantí esmenta el mite de que es va dir Esmirna nom agafat d'una amazona. Altres noms que se li donen foren Samorna, Trecheia, Ortygia, i Ptelea.
[edita] Història
Ferècides diu que la regió d'Efes i Micale, fou habitada pels lelegis (el caris ocupaven la resta de Jònia) i en foren expulsats pels jonis dirigits per Androclos fill de Codros, que va fundar la ciutat.
El rei Cresos va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de Sardes . Els assetjats van dedicar les seves oracions a Àrtemis i van construir un temple. La ciutat fou regida per una monarquia.
La primera noticia certa que es té de la ciutat es una guerra amb els magnets (els habitants de Magnèsia).
Els cimmeris van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei de Lídia Ardis II. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes però res es sap dels danys que li van causar. En aquests atacs fou destruïda Magnèsia. Després d'això Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia al fins del segle VI aC.
El 499 aC quant els atenencs i els eretris juntament amb els jònics van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells a Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del Caystros i fins les muntanyes Tmolos. Sardes fou incendiada i es van retirar però foren perseguits fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de Milet. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quant s'estava celebrant la festa de la Tesmofòria i els ciutadans, que desconeixent el que havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar almenys uns quants. Per aquest fets se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i per tant es suposa que no participava a la revolta de Jònia tot i que en general hi devia simpatitzar. Xerxes va incendiar alguns temples però al d'Efes no li va passar res.
Tucídides la considerava una espècie de ciutat sagrada.
Gairebé al final de la guerra del Peloponès, el comandant atenenc Tràsil, que feia una expedició de saqueig, va desembarcar a Efes; el sàtrapa persa Tisafernes va fer una crida a tot el país i va poder evitar el saqueig de la ciutat derrotant als atenencs.
Lisandre, el cap de la flota espartana, va entrar a Efes el 407 aC amb objecte d'entrevistar-se amb Cir a Sardes. Mentre esperava, l'atenenc Antíoc, que era a Nòtion com a comandant d'Alcibíades, es va enfrontar amb ell, però l'espartà va obtenir la victòria.
Després d'Aegospotami els efesis van dedicar una estàtua a Lisandre (i altres espartans menys coneguts) al temple d'Àrtemis. Però després de la victòria de Conó a Cnidos foren substituïdes per estàtues de Conó i Timoteu.
Va romandre en mans del perses fins al temps d'Alexandre el gran al que va acollir com a alliberador.
Lisímac de Tràcia va construir les muralles prop de la ciutat a un nou emplaçament mes favorable i com que els ciutadans no volien canviar els seus emplaçaments cap al lloc de les muralles, va inundar la ciutat tancant les sortides del aigua un dia de molta pluja, i així la vella ciutat fou arrasada. Lisímac va rebatejar Arsinoe a la nova ciutat, per el nom de la seva dona, però aquest nou nom no va durar. L'història l'explica Esteve Bizantí però Estrabó simplement diu que la ciutat va desaparèixer un dia d'una gran turmenta que va fer créixer el riu. Esteve Bizantí es basa en un poema de Duris d'Elea, del que no se sap mes que va viure al segle IV aC. La construcció de la nova ciutat i destrucció de la vella fou al 322 aC. A la nova ciutat hi foren portats també ciutadans de Colofó i Lebedos.
Després de Lísimac (que va regnar fins el 281 aC) la ciutat no va tardar a caure sota protecció de Pèrgam. Un conflicte va enfrontar al rei Àtal amb Roma amb motiu de l'assignació al temple d'Àrtemis dels llacs anomenats Selinúsia, a la desembocadura del Caystrus (abans Caystros). Els publicans romans els consideraven subjecte de l'impost i el rei insistia en que eren pel temple. Com que els publicans en van agafar les rendes, es van enviar al geògraf Artemidor d'Efes com a delegat a Roma i foren reconeguts del temple i a Artemidor se li va erigir una estàtua d'or al temple.
Antíoc durant la seva guerra amb els romans va passar el hivern a Efes. La flota selèucida es va enfrontar a la romana i de Pèrgam a Coricos (Corycus) i l'almirall selèucida Polixènides fou derrotat i es va retirar i després de la batalla de Magnèsia del Sipilos fou ocupada pels romans. Lluci Corneli Escipió va distribuir les seves tropes per passar el hivern un terç a Magnèsia, un a Tralles i un a Efes. Després de la guerra els romans van donar la ciutat a Àtal de Pèrgam així com altres ciutats i comarques.
El 133 aC Àtal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, però Aristònic, fill del rei Èumenes II de Pèrgam i d'una dona d'Efes, es va rebel·lar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar a la batalla naval de Cyme. Es va crear la província d'Àsia de la que Efes fou la capital i residència del governador, i també fou capçalera d'un convent jurídic. El districte comprenia "Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores, Mysomacedones, Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae" (Plini).
Quant Mitridates va envair Jònia fou ben rebut a Efes i es van enderrocar les estàtues dels romans. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar. Mitridates va visitar la regió i es va casar amb Monime, la filla de Filòpomen d'Estratònice de Cària, i va designar a aquest com a governador a Efes.
Aviat els efesis es van revoltar i van matar al general pòntic Zenobi, el mateix que havia deportat a la gent de Quios. Sul·la, després de derrotar a Mitridates, va castigar a Efes a la que va imposar una dura contribució.
Efes després d'això ja no va tenir real autonomia. Era un port dels romans. Ciceró i va ser el 51 aC quant va anar a la seva província de Cilícia. Després de Farsàlia, Metel Escipió, que era a Efes, va voler arrabassar el diner del temple, però fou cridat per Pompeu per unir-se a ell a l'Epir.
Després de la derrota de Brut i Casi a Philippi, Marc Antoni va visitar Efes i va fer sacrificis a la deessa i va perdonar als partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribu de 10 anys en un sol any (Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Casi). El efesis van demanar perdo i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys.
A Efes, a un santuari del temple de Diana, Marc Antoni va capturar als germans de Cleòpatra i els va fer matar segons Dió Casi, però Apià diu que fou Arsinoe, la germana de Cleòpatra i que el fet va passar al temple d'Artemisi Leucofrina a Milet, i que Arsinoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.
Abans d'Accium la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes on va arribar amb la reina. Després de la batalla (31 aC) Efes, per suggestió d'Octavi August, va dedicar estàtues a Juli Cèsar .
[edita] Fills Il·lustres
Homes il·lustres de la ciutat foren segons Estrabó:
- Heràclit l'Obscur, un filòsof
- Hermòdor d'Efes, un polític
- Hiponax d'Efes, poeta
- Parrasi, pintor
- Apel·les d'Efes
- Alexandre l'il·luminat, polític i escriptor d'història, astronomia i geografia, en poemes de vers hexàmetre.
Altre spersonatges notables no esmentats per Estrabó:
- Cal·linos d'Efes, poeta
- Artemidor d'Efes, geògraf
- Zenòdot d'Efes, bibliotecari d'Alexandría
- Sant Màxim d'Efes, màrtir
- Agasi d'Efes
[edita] La ciutat sota l'Imperi
Durant l'imperi la ciutat va prosperar. Quant la va visitar Estrabó era molt rica i es feia tota mena de comerç i tota la regió fins Capadòcia era plena de camins (vies) que facilitaven el intercanvi comercial. Diu que hi havia un senat dirigit pels epilects que governava la ciutat, senat que havia estat instituït per Lisímac. La ciutat tenia un grammateus, funcionari comú a totes les ciutats gregues, i un arcont es cuidava del registre de títols.
Tiberi va voler eliminar el dret d'asil del temple al que els efesis es van oposar dient que havia estat acceptat per perses, macedonis i romans fins llavors; l'asil s'utilitzava normalment per delinqüents. El port es va arreglar en temps de Neró, per obra del governador d'Àsia, Barea Soranus.
El 262 aC la ciutat i el temple foren assolats pels gots. El temple va quedar destruït i ja no es va reconstruir. Des llavors va perdre importància
[edita] Sant Pau i els efesis
Sant Pau va visitar Efes. Una església cristiana es va establir aviat a la ciutat. La carta de Sant Pau als efesis forma part del nou testament. El 22 de juny del 341 es va celebrar a la ciutat el III Concili general d'Efes convocat pel papa Sant Celesti I i impulsat per Ciril d'Alexandria per combatre el nestorianisme.
[edita] Els darrers segles
La ciutat va patir atacs msusulmans als segles VII, VIII i IX. Al segle XI foren els turcs seldjucides. Va acabar desapareixent al segle XIII o amb l'arribada de Tamerlà (1400). Tamerlà va acampar allí i l'esmenta com Ayazlic.
[edita] Les ruïnes d'Efes
Les ruïnes de Efes son de les importants del mon. Cal esmentar entre les coses que es conserven parcialment:
- El temple d'Àrtemis, una de les set meravelles del mon antic, amb 120 columnes de 20 metres d'altura (de les que nomes en resta una).
- L'amfiteatre, amb capacitat per 50.000 persones i que acollia també espectacles de circ.
- Odeum (Odeó)
- El Temple de Diana
- L'estadi
- Temple corinti
- Canteres de Prion
- La biblioteca de Cels, un ciutadà romà que la va construir en memòria del seu pare. (imatge)
- La caseta de Maria on la llegenda diu que va viure i morir la verge Maria (es del segle VII)
- L'església de Sant Joan, del segle VI, lloc on suposadament sant Joan va escriure el seu evangeli.
[edita] El culte d'Àrtemis
Els jònics ja van trobar establert el culta a Àrtemis quant van arribar al país (o al menys a una deïtat amb molts pits a la que van donar aquest nom). En temps de Cresos ja existia el temple. L'heraion era mes gran que el de Samos construït per Teodor i Rocos. L'arquitecte d'Efes es esmentat per Estrabó sota el nom de Kersifrò i després fou ampliat per un altra. L'estàtua de la deessa era d'or. A la rodalia del temple hi havia el rierol anomenat Selinos. Xenofont era a Efes quant es va unir a Agesilau en la seva marxa d'Àsia a Beòcia i hi va fer ofrenes dels deu mil. El culte fou portat pels foceus a Massàlia i aquesta a les seves factories. El temple fou destruït (incendiat) per Herostrat segon es diu la nit que va néixer Alexandre el gran, amb l'únic propòsit de ser famós, però fou reconstruït per un arquitecte el nom probable del qual, difícil de llegir a Estrabó, seria Dinòcrates. Alexandre quant va entrar a la ciutat, va oferir de pagar totes les despeses de reconstrucció, però la ciutat no ho va acceptar i es va limitar a posar el nom del conqueridor al temple. La reconstrucció va durar 220 anys tot i que la gent d'Efes van col·laborar al màxim. Fou construït a un terreny pantanós per protegir-lo dels terratrèmols i va restar fins l'incursió dels gots del 262.
